Jaume Aymar i Ragolta

Homilia 31 0716 De vegades ens demanen que fem de mitjancers. És un paper difícil, de llarga tradició, que avui s’ha professionalitzat molt. Certament el seny hi ajuda, però per ser mediador cal una preparació específica. Ara, en el refús de Jesús hi ha molt més que un rebuig a la mediació en un cas concret. Jesús no suporta els qui només es mouen per criteris econòmics i els posa una paràbola fàcil d’entendre. El Papa Francesc ho explica gràficament, citant una frase de la seva àvia: “ en la mortaja no hay bolsillos ”, és a dir no ens emportarem res a l’altra vida. Les frases de l’Eclesiastès són tràgiques però veritables: “què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa.” Avui, 31 de juliol, es clou l’Any Ignasià. Ignasi de Loiola en la seva autobiografia explica l’alternança de pensaments que vivia i els sentiments que li produïen: “quan pensav

Abraham era conegut com a “l’amic de Déu”. A aquesta amistat hi arribà gràcies a moltes proves.Avui el trobem parlant amb Déu talment com un amic parla amb el seu Amic. És valent aquest regateig –tan oriental- d’Abraham amb el seu Amic... Què hauria passat si Abraham hagués insistit fins al final? Fins i tot en la hipòtesi que no hi   hagués justos a Sodoma, l’hauria destruïda. El Senyor salva a   Lot, el just que havia acollit als forasters. Deia Santa Teresa: “ Oración no es otra cosa sino tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos que nos ama .” Pregar com un amic parla al seu amic. Jesús prega amb el seu Pare li diu Abbà (pare) i amb un to encara més íntim Abbi (el meu pare) i ens convida a tots a fer l’experiència d’aquesta filiació personal, íntima i tendra. El gran pecat de Sodoma i Gomorra va ser voler abusar amb violència de l’hoste, de l’estranger, del nouvingut, del missatger de Déu... En una cultura on l’hospitalitat era sagrada, aq

Homilia diumenge 16 de durant l’any Consell etern El text del fragment del Gènesi que hem proclamat ha estat en el decurs de la història motiu d’inspiració d’artistes. Recordem aquella icona de la Santíssima Trinitat de Rublev. Aquells tres àngels al voltant de la taula. Els tres pelegrins celestials formen el consell etern i el paisatge es transfigura: la tenda d’Abraham es converteix en el palau-temple, l’alzina de Mambré en l’arbre de la vida, el cosmos en una copa eucarística sobre la taula. Prefiguració de la Trinitat: un és solitud, dos és el nombre que separa, tres és el nombre que traspassa la separació. Allò que és u i allò que és múltiple es troben reunits en la Trinitat. Sant Sergi de Rádonezh (1313-1392), el més important reformador monàstic rus, no va deixar cap tractat teològic, però tota la seva vida va estar consagrada a la Santíssima Trinitat. En va fer l’objecte de la seva contemplació incessant. Va dedicar la seva església al Trinitat i es va esforçar en repro

En la festivitat de la Mare de Déu del Carme PP Carmelites de Badalona 16/07/16 19 h Hem escoltat moltes vegades aquest passatge de l’Evangeli. Però potser no l’hem llegit amb tota la seva profunditat. Fixem-nos-hi bé: en ell Jesús, a la creu, estableix un doble corrent: un descendent, de la Mare cap a Joan: “aquí tens el teu fill” i d’altre ascendent de Joan cap a Maria “aquí tens la teva mare”. Si Jesús s’hagués preocupat només de prendre mesures testamentàries pels últims anys de la vida de la seva mare n’hi hagués hagut prou  en establir un sol corrent, de Joan cap a Maria: “Joan cuida’t de la meva mare fins al final dels seus dies”. N’hi havia prou. Però no va ser així. A més en la Palestina d’aquells temps, també dels nostres, hi havia un costum familiar gairebé sagrat: quan una dona quedava sola, en faltar-li el marit i els fills, automàticament s’acollia al si de la seva pròpia parentela.  Per tant el que tocava era que Jesús lliurés la seva Mare a la família dels Z

Diumenge XV de durant l'any 10/07/16 El text de l’evangeli segons Sant Lluc que acabem de proclamar, no diu en cap moment que es tracti d’una paràbola: més aviat és un relat, la narració d’un fet: un pelegrí atacat per uns bandolers i deixat al marge del camí. D’aquí ve el verb marginar i el substantiu marginat, el que es queda al marge. Sembla evident que aquell home despullat, apallissat i mig mort devia moure a compassió. Però ni el sacerdot, ni el levita (tots dos religiosos) no es deturen, passen de llarg per l’altra banda, segurament per no contaminar-se. Aquesta fredor ens irrita, potser nosaltres hem fet aquest posat més d’una vegada, però Jesús no judica aquest personatges tan religiosos, simplement narra, assenyala la seva indiferència. La beata Mare Teresa de Calcuta, que serà canonitzada el proper 4 de setembre al Vaticà, solia dir que el pitjor mal és la indiferència.  I amb obres més que amb paraules, va fer de bona samaritana atenent durant més de 45 anys

Per què precisament 72 deixebles? Segons el capítol 10 del Gènesi, 72 era el nombre tots els pobles de la terra. Aquesta missió universal, a tots els països, que descriu Sant Lluc es refereix a la que hi hagué en el seu temps, uns cinquanta anys després de la mort i resurrecció del Senyor que havia dit: “aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura.” Aquesta pàgina és talment com el flash back d’una pel·lícula, un fet de passat que il·lumina el present. Recull les indicacions que el Senyor donava als seus deixebles en enviar-los en missió. Consells pràctics que portaven el segell de l’autenticitat perquè prèviament Ell els havia viscut. Per invitar-los a la missió Jesús usa la imatge dels segadors, no parla de sembradors, ni de conreadors, parla de segadors és a dir dels que recullen els sembrats, els qui apleguen els fruits de la terra. Sembrat abans per altres. Jesús era conscient que amb els seus ensenyaments donava acompliment a tot allò que havien prepa