tag:blogger.com,1999:blog-10804754219367624022024-03-27T20:27:58.162+01:00Jaume Aymar i RagoltaBlog amb escrits i imatges de Jaume Aymar i Ragolta per compartir amb els amics.Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.comBlogger875125tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-29434381801706103182024-03-27T20:27:00.000+01:002024-03-27T20:27:09.230+01:00Ofici de Tenebres 2024. Monició introductòria i paraules finals.<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">Paraules introductòries<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans
del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de
Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del
divendres sant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De primer es feia a
l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per
facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tenebrae</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">matutina tenebrarum</i>, perquè acabava amb els llums apagats. Els
escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a
expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les
tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses
maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal
desolació a Getsemaní, la seva detenció, la traïció de Judes i les negacions de
Pere. Des de fa gairebé trenta anys, aquí a la Murtra, l’hem actualitzat en un
acte que agermana pregària silenciosa, música i cultura. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">Un objecte litúrgic característic de l’ofici nocturn
d’aquests tres dies és la sageta o tenebrari candeler triangular amb uns ciris
representen Maria i els apòstols .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">A mesura que el dia declinava i seguint el cant dels
salms de matines i de laudes, els ciris eren apagades successivament al final
de cada salm, excepte l’última que al final del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Benedictus</i> s’amagava encès darrera l’altar, simbolitzant la
resurrecció i la llum del Crist i també Maria que va mantenir la seva llàntia
viva en l’hora de la desolació.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En
aquell moment la rúbrica observa “que es faci una mica de soroll i estrèpit” i
aleshores els fidels picaven els bancs amb els llibres anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">usualis</i>, segurament indicant el
terratrèmol que va seguir a la mort de Jesucrist. L'any passat ja hi vam incorporar la matraca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">El que escoltarem ara és una actualització de l’Ofici
de Tenebres. Presentem cada apòstol i després cada un explica els seus atributs
que ens parlen del seu martiri o de belles llegendes sobre el seu ministeri. En
aquella nit tràgica tots, excepte Joan van abandonar lliurement a Jesús, per
això cada apòstol és un ciri que es va apagant. Després, animats per la fe de
Maria, es van retrobar. I després de Pentecosta, missioners arreu de la terra
tots van donar la vida pel Mestre.<o:p></o:p></span></p>(A continuació l'Ofici de Tenebres)<p></p><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;">Paraules finals</span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">Els amics de la Murtra, agraïm la presència i participació, un any més de l’amic
Miquel Pujol i Grau, acreditat violoncel·lista i artista visual, acompanyat de
la seva esposa, Maria Rosa Bergé i Goñi. Amb el seu instrument planyívol posa
una nota estremidora a la deserció de cada apòstol. I també agraïm al sextet <i>Murtra</i>
la interpretació dels cants que ens han ajudat tant a pregar. També volem agrair a Javier Bustamante Enríquez i a Albert López Vivancos, la magnífica ambientació del Refetor. Moltes gràcies a totes i a tots. Bona nit.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;"> <o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-87708635490055497212024-03-23T21:31:00.005+01:002024-03-23T21:33:27.592+01:00Silencis que no edifiquen<p>Diumenge de Rams 2024</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Avui diumenge de Rams és
el primer dia de la Setmana Santa. Per als cristians la setmana sempre comença
en diumenge, el dia del Senyor. Cada diumenge és Pasqua, però avui Marc ens recorda
i ens ajuda a reviure els esdeveniments que precediren la resurrecció del Senyor,
és a dir la passió. Uns esdeveniments que van passar en vint-i-quatre o quaranta-vuit
hores, però que estan explicats amb tant detall, que, deia el doctor Gomà que
si tots els evangelis estiguessin tan detallats, ocuparien diversos volums.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Cada any sentim uns relats
similars, però cada any la nostra vida travessa unes circumstàncies diferents. Us
comparteixo que enguany m’he fixat en alguns personatges concrets, les dones. En
aquest relat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en surten almenys set: la
dona anònima del perfum de nard, Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, Maria
Magdalena, Maria mare de Jaume el menor i de Josep i de Salomé, Maria de
Josep... Així com la majoria dels homes d’aquest relat segons Sant Marc
apareixen com a febles, vulnerables, desertors, cruels, o els ha picat el virus
del poder; les dones no, una és magnificent amb el perfum a casa de Simó el leprós,
Marta i Maria són deixebles estimades del Senyor, potser tant com Llàtzer; i
Magdalena; Maria la mare de Jaume i Salomé, són deixebles que el proveïen amb
els seus béns.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I m’he fixat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que en aquest relat hi ha alguns dels set
pecats capitals del qual no parlem gaire en les homilies. Ben mirat, potser hi
són tots, però em fixo només en dos: L’enveja. Diu Sant Marc que Pilat es va
adonar que els grans sacerdots li havien entregat a Jesús per enveja. Aquí està
la clau de volta de tot.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El sacerdot i
filòsof Jaume Balmes, deia que els homes que alaben sempre són ximples i els que
no alaben mai són envejosos.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I Jean de
la Bruyére, sostenia que l’enveja i l’odi s’enforteixen recíprocament perquè
tots dos persegueixen el mateix objectiu. En el decurs de la meva vida
sacerdotal he escoltat moltes persones en confessió, però penso que molt poques
o cap, se m’ha confessat mai d’enveja. No sé per què.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">També hi ha un altre pecat
capital, la mandra. De la mandra sí que en parlem més, però com si fos una cosa
menor. I la mandra no és menor.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els
apòstols,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>eren pescadors dormilegues, diu
Antoni Bentué, potser perquè treballaven de nit i vetllaven de dia. També
nosaltres, de vegades, ens sentim incapaços de vetllar, anem cansats, diem que
anem <i>liats</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i deixem de fer allò
que hem de fer. Balmes deia també que una persona amb peresa, amb mandra, és
com un rellotge sense corda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;">Judes traeix Jesús.
Nosaltres de vegades traïm, traïm els nostres principis o la confiança que els
altres han dipositat en nosaltres. Pot ser també que la traïció -que és el més oposat
a l’amistat- l’hàgim experimentat en la nostra vida i potser que nosaltres
també hàgim traït algú, o els nostres principis. Jo l’he experimentat fa ben
poc.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Però davant de tant pecat,
Jesús calla. Calla davant de Pilat, calla davant d’Herodes, calla davant del
poder. Diuen que una vegada un home molt poderós va anar a demanar consell a un
ermità que vivia en un país llunyà. I l’ermità se’l va escoltar i no li va dir
absolutament res. Aquell poderós se’n va entornar indignat al seu país, i els
deixebles li comunicaren al mestre, estranyats del seu silenci. El savi ermità
els va respondre: “Si no l’edifiquen els meus silencis, menys l’edificaran les
meves paraules”. M'ha fet pensar en el que cantava Lluís Llach: "I no em sap cap greu tenir la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet, del silenci paraules".</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Bell MT, serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">Estimats germans i germanes, que aquesta Setmana Santa trobem temps per a un silenci ple de ressonàncies.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-88827148807213970012024-03-17T07:46:00.017+01:002024-03-18T22:57:09.670+01:00Sé que venen pels camins<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge V de Quaresma</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Ens anem acostant a la
Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem
anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre
mirades: <b>la primera</b> al desert, una invitació a fer desert personal, una
mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats
de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); <b>la segona</b>, la setmana de
la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb
ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal,
podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en
cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta
descoberta <b>la tercera setmana</b> ens empenyia a la violència, a la força
transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la
setmana passada, <b>la quarta</b>, era un reclam a deixar de mirar la pantalla
i a mirar de tant en tant el firmament estelat és a dir a mirar cap al cel i,
en concret, cap al cel aquí a la terra. Aquesta <b>cinquena</b> setmana, l’evangeli
ens convida a dialogar sobre la vida, la mort i el més enllà entre nosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">En concret l’evangeli ens presenta
uns pelegrins grecs que s’adrecen al temple de Jerusalem. Hem de pensar que
d’Atenes a Jerusalem hi ha 3000 quilòmetres, un llarg recorregut. Aquells
pelegrins van a veure el Temple, famós per les seves riqueses, potser amb el
recel de si els deixarien entrar o no, perquè eren pagans, però amb la
confiança que un dia les portes del temple s’obririen a totes les nacions. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però ells no van solament a fer turisme, van
especialment a veure a Jesús. I en arribar es troben amb uns deixebles que
parlen grec: Andreu, potser el més obert dels deixebles i Felip i, tots dos, els
porten Jesús. Jesús davant d’aquests pelegrins fa un sospir i s’alegra de la
seva vinguda: ha arribat l’hora, ha arribat l’hora que s’obri tot això que està
tancat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Cada vegada més aquí al
monestir venen visitants de diversos països, turistes de tot l’any. Avui amb
aquesta jornada de viure el parc. Però no solament aquí avui també hi ha
persones que venen a les nostres comunitats i venen de molt lluny i no em
refereixo tant a la distància física, si no a la cultural. Persones que entren al
monestir o als temples amb curiositat, potser recordant la seva infantesa...persones
que han deixat la pràctica religiosa però que segueixen practicant la
generositat... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Tornem a l’evangeli:
aquells grecs escolten de bon grat i també amb sorpresa els ensenyaments de
Jesús sobre temes tan importants com la mort i el més enllà.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">El gra de blat per donar fruit ha de morir. Per
aquells pelegrins grecs creients en el cos i en l’ànima, com devia ressonar
aquell ensenyament d’un rabí com Jesús, de mentalitat semítica que els unia
tots dos, cos i esperit i que parlava de la resurrecció de la carn.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Ahir mateix, a la tarda,
una bona amiga, la Teresa, una religiosa que durant molts anys ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estat fora del convent però que hi ha retornat
d’anciana, ara té 96 anys em deia que havia demanat l’eutanàsia - una paraula
que en grec significa mort dolça- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que
ara s’estava acomiadant dels seus amics. Em deia que havia parlat feia poc amb
un amic seu teòleg, l’Antoni que l’escoltava, li discutia i finalment, li
parlava de la importància de l'<i>eudokia,</i> una altra paraula grega que significa bon seny... Un tema que no ens pot deixar indiferents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Anit, a l’Hospital de Can
Ruti, acompanyava una estona al Rafa, un malalt probablement terminal i a la
Rosario la seva esposa. El Rafa, que encara estava conscient i que al mateix
matí havia rebut la unció dels malalts, em va dir amb senzillesa, lúcidament: “<i>espero
el porvenir</i>”. En sortir de la cambra, vaig parlar amb el fill gran, un acreditat
metge psiquiatre, que es mostrava pessimista. La Rosario, l’esposa, en canvi, es
mostrava més optimista. Em recordava aquelles paraules del doctor Jordi Gol: “us
diran que mentre hi ha vida hi ha esperança, jo us dic, mentre hi ha esperança
hi ha vida.” I aquelles altres de l’Alfred Rubio: l’optimista sap que aquesta
realitat que tenim és òptima, perquè és l’única.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Tornem a l’evangeli, Jesús
i els pelegrins grecs, mentre dialoguen (aquells passeigs peripatètics!) experimenten
quelcom fort i trasbalsador que ve del cel -una altra transfiguració adreçada
al món hel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">nic- però aquells pelegrins
grecs, són incapaços d’interpretar-ho. I Jesús els ajuda a fer-ho i els explica
que aquella veu del Pare ha ressonat per a ells: “aquesta veu no ha vingut per
mi si no per a vosaltres.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Deia Melquiades Andrés -
historiador de l’espiritualitat- que el místic és el cristià madur. En aquest
sentit, tots estem cridats a ser místics, però no pas pel nostre esforç, si no
per la gràcia trasbalsadora de Déu. Potser en el decurs de la nostra vida
experimentarem quelcom vingut del cel, inexplicable des del punt de vista
racional, que ens farà trontollar i que potser no gosarem ni explicar a la
persona que més estimem, però com diu Josep Rius Camps, aquesta experiència
-com la dels pelegrins grecs- activarà el nostre esperit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Però per completar el
nostre pelegrinatge cap a la veritable conversió a l’alegria encara ens falta
el més important: la Setmana Santa i tota la cinquantena pasqual. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Hi ha una cançó -molt
coneguda a Badalona- amb lletra de Joan Soler Amigó (fa poc hem celebrat el
segon aniversari de la seva mort) i música de Jaume Arnella, que m’ha vingut a
la ment arran de la lectura d’aquest evangeli dels pelegrins grecs:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Sé que venen pels camins<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i que canten primavera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Són els homes d'un país<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i és el vent de les
carenes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Mira si n'alcen de pols,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">deixen enrere les penes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Vénen d'una mar de plors,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">dels bardissars de la
guerra,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">de l'arena de la fam,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">de la grisor de la cendra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">No són raïm de vi dolç,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">no són gra d'espiga
tendra,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">han madurat al celler<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i a la tina de les penes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Porten flor d'ametller als
ulls<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i a les mans roses
vermelles,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">porten garbes a les mans,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">ja no porten escopetes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Els han llaurat amb diner<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">damunt les pròpies
esquenes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">ells vivien espremuts<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i ells són ara els qui
veremen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Homes i dones i nens<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">de pell blanca i de pell
negra,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">el preu que han pagat, la
sang,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">la seva herència, la
terra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Ja és temps, ja és temps
d'arribar,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">ja és temps de deixar la
cleda;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">el sol, el sol ja és prou
alt<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">i l'esperança acomplerta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Aixi sigui.<o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-80915372332071291152024-03-14T10:57:00.002+01:002024-03-14T11:01:32.729+01:00Poètica de Salvador Dalí<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Conferència: Poètica de
Salvador Dalí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Parròquia de Sant Pere de
Figueres, 13 de març de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Benvolgut, mossèn Miquel Àngel
Ferrés, rector.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Benvolgut Carles Ayats,
president dels Amics Museus Dalí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Benvolgut Josep Playà: gràcies
per la teva aportació sobre la interpretació iconogràfica del Crist de Salvador
Dalí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Benvolguda Eneida, mercès
pel teu suport en l’organització d’aquest acte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Josep Maria Forcada, prior
de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Antoni Arévalo, expert en Gabriel
Garcia Márquez<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Catifaires que heu fet
aquesta magnífica reproducció del Crist de Sant Joan de la Creu<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Figuerenques i figuerencs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Senyores i senyors:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Durant mil</span><span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">·l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">ennis
la humanitat ha viscut en un univers simbòlic. Des del mal anomenat segle de
les llums, sobre tot, va començar a imposar-se i a estendre’s una mentalitat
racionalista, absolutista, superbiosa, destructora del símbol convencional,
però delerosa d’un altre codi simbòlic. Salvador Dalí Domènech nascut a
Figueres l’11 de maig de 1904 (festivitat de Sant Anastasi, nascut a Lleida i
martiritzat a Badalona, que segons alguns “savis” no va existir mai), era un convers
a la vida simbòlica, com ho fou Torres Garcia que afirmava que lo real no és
més que símbol en aquelles pintures avui arrancades del Saló Sant Jordi del
Palau de la Generalitat. O com Ramon Llull, dit Ramon <i>lo foll</i> en
contraposició de Ramon de Penyafort, Ramon <i>lo seny</i>. Com Antoni Gaudí,
rebatejat pel nunci Ragonesi com el “Dant de l’arquitectura.” O com Joan Maragall, el del Comte Arnau, un
despert entre adormits. O com mossèn Cinto Verdaguer, que cultivava en grau
suprem les virtuts teologals, però cap de les temporals. Com Fages de Climent,
com Garcia Lorca, com Soler Amigó, com tots els poetes... Per això, si ens
entestem a llegir la pintura i escultura daliniana, les seves performances, les
seves joies, el seu vestuari, el Crist
de Sant Joan de la Creu que avui contemplarem, si ens entestem a llegir-los,
dic, amb les ulleres de la sola raó, ens estavellarem. Deia Goethe que per
llegir cal entendre, per escriure cal comprendre, per saber cal ser. Quan ens
deixem portar pel ric simbolisme dalinià, no entenem, però comencem a comprendre,
comencem a saber i probablement començarem a ser.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La primera reproducció del
Crist de Sant Joan de la Creu o de Port Lligat que vaig veure d’infant, a
Calonge del Baix Empordà, el meu poble d’adopció, fou la que hi ha penjada al
Casal Parroquial Bisbe Cartañà. Li va posar mossèn Pere Surribas Garrober, que fou
ordenat en aquesta parròquia de Sant Pere de Figueres, el 4 de juliol de 1948 a
les vuit del matí.</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> Els va conferir el ministeri
el bisbe Josep Cartañà assistit pel rector de la parròquia Mn. Pere Xutglar i
el del seminari Mn. Pere Iglesias . Fou especialment emotiva pels figuerencs
perquè tres dels seminaristes eren fills de la vila<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><sup><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">[1]</span></sup><!--[endif]--></span></sup></a>
i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>coneguts popularment pels companys de
seminari com “el ric, el pobre i el savi”. El ric era mossèn Pere Surribas, el
pobre, mossèn Miquel Casteis, el savi mossèn Josep Honorich.<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><sup><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">[2]</span></sup><!--[endif]--></span></sup></a> Però
aquests tres sobrenoms eren simbòlics. </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Pere Surribas aquí a
Figueres havia estudiat al Col</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">legi
Hispanofranc</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s
de la Immaculada Concepci</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">,
fundat pels Germans de la Salle,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>conegut
com </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">“</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els
Fossos</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">”</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Anys abans, al mateix centre hi havia
estudiat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Salvador Dal</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í. </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Mossèn Pere, a</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">dmirava alguns quadres de Dalí i els citava fins i tot
a les homilies. Sobretot la Madona de Port Lligat (1950) on el Nen Jesús porta
a l’interior una finestra amb un tros de pa, símbol de l’eucaristia...o l’extraordinari
pa exposat en el Museu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">He
volgut fer memòria també de la meva tia, Sibina Romans Gironell<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(El Poble Sec, 1916-Barcelona, 2004), una
altra desperta entre adormides que durant la guerra fou bibliotecària
voluntària a la Biblioteca de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
La tia Sibina, cap al final de la seva vida, coincidint amb Josep Pla, em va
dir que en aquest món hi havia dues classes de persones: els boigs (pronunciava<i>
bóits</i>) i els locus. Un boig era el qui patia un trastorn, un <i>locu</i>
era un eixelebrat, és a dir un arrauxat. Crec que Salvador Dalí entraria dins
d’aquesta categoria dels arrauxats. Ell mateix deia, «la única diferència entre
un boig i jo és que jo no estic boig.»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">El
Crist de Port Lligat<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
per la seva placidesa i el fons negre ens porta el record del Crist de
Velàzquez, que simbolitza la llum que s’imposa sobre les tenebres. Aquest Crist,
reproduït durant molts anys als recordatoris,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>respon a les visions d’una mística Santa Brígida de Suècia, ella com
Teresa de Jesús, enamorada de la humanitat de Crist, va ser la que va afirmar
que el Mestre havia estat crucificat amb quatre claus i no amb tres que és la
representació més habitual. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">El
Crist de Velàzquez va inspirar a Miguel de Unamuno aquells versos:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Tú que callas, ¡oh Cristo!, para oírnos,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">oye de nuestros pechos los sollozos;<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">acoge nuestras quejas, los gemidos<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">de este valle de lágrimas. Clamamos<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">a Ti, Cristo Jesús, desde la sima<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">de nuestro abismo de miseria humana,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">y Tú, de humanidad la blanca cumbre,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">danos las aguas de tus nieves. Águila<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">blanca que abarcas al volar el cielo,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">te pedimos tu sangre...<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Aquesta
expressió “àguila blanca” em sembla particularment bella i fins i tot
daliniana. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segons el P. Joan Baptista
Bertran, jesuïta, fill de Sant Joan de les Abadesses, sobta que un Crist tan
serè desvetllés al filòsof de la Generació del 98 uns versos esquinçats. Quins
versos hauria recitat Don Miguel davant del Crist de Port-Lligat?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">La
composició està inspirada en un petit dibuix de Sant Joan de la Creu, realitzat
en un estat d'èxtasi del gran místic que es conserva al Convent de l'Encarnació
d'Àvila. Sembla que qui en va parlar a Dalí, per primera vegada, d’aquesta
miniatura, va ser el P. Bru de Jesús Maria, carmelita descalç (nom de religió
de Jacques Froissart (Bourbourg,1892–París,1962), especialista en
espiritualitat carmelitana i autor d’un llibre sobre Sant Joan de la Creu que
va ser prologat per Jacques Maritain). El mateix Dalí explica: «Quan gràcies a
les indicacions del pare Bru, vaig veure el Crist dibuixat per Sant Joan de la
Creu, vaig resoldre geomètricament un triangle i un cercle en una figura que
estèticament resumeix totes les meves experiències precedents (...) I vaig
posar el meu Crist en aquell triangle». Dalí opinava que aquest dibuix havia de
ser fet a conseqüència d'un èxtasi: «la primera vegada que vaig veure el
dibuix, em va impressionar tant que, més tard, a Califòrnia, vaig veure en
somnis Crist en la mateixa posició, però al paisatge de Port Lligat, i vaig
sentir unes veus que em deien “Dalí, has de pintar aquest Crist”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Continua dient Dalí, No us sobta això de les
veus? Doncs és el mateix que li passava a Joan Miró. Quan la gent se sorprenia
dels seus punts, ratlles i estels i li preguntaven d’on treia tot això, ell,
amb la seva mirada de perpetu infant responia: «M’ho diuen».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Continua
dient Dalí: “Vaig començar a pintar-lo l'endemà. Just en el moment precís que
vaig començar la composició, tenia la intenció d'incloure tots els atributs de
la crucifixió -claus, corona d'espines, etc.- i de convertir la sang en
clavells vermells clavats a mans i peus, amb tres gessamins brotant de la
ferida del costat. Les flors haurien estat executades a la manera ascètica de
Zurbarán. Però just abans d'acabar el quadre, un segon somni va canviar tot
això, potser amb l'ajuda de la influència d'un refrany espanyol que diu: “A mal
Crist, molta sang”. En aquest segon somni, vaig tornar a veure el meu quadre
sense els seus atributs anecdòtics: res més que la bellesa metafísica de
Crist-Déu.» Dalí explicava -i atenció a aquesta dada!- que gairebé trenta anys
abans havia quedat també enlluernat pels poemes de Sant Joan de la Creu que li
recitava García Lorca, exaltat.<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn5" name="_ftnref5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El 1951, Dalí va escriure
el seu <i>Manifest místic</i>, publicat l'any següent. «La meva principal
preocupació era pintar un Crist bell, com el mateix Déu que ell encarna», deia
el pintor surrealista. Com un contrapunt de tants pintors que havien
representat sempre Crist vist des de baix, Dalí ho pinta vist des de dalt. És
un Crist que, elevat a la creu, ja ressuscita. Dalí deia que si Jesucrist era
fill de Déu, la visió més original del seu martiri a la creu era tal com ell
veia Déu Pare. També és la posició en què un moribund veu la creu que el
sacerdot li fa besar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La figura, impressionant,
domina la badia de Port Lligat. Els personatges situats al costat de la barca
estan inspirats en un quadre del pintor francès del barroc Louis Le Nain i un
dibuix de Velázquez per a la Rendició de Breda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La cita que hi ha a la
portada del llibre el Cristo de Velázquez és de la primera carta de Sant Pau
als cristians de Corint (1Cor 6,10). I és significativa perquè està amarada de
corporalitat:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">12 Alguns
diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m'és permès»,
però jo no m'he de deixar dominar per res. 13 És cert que els aliments són per
al ventre, i el ventre per als aliments, però Déu destruirà una cosa i l'altra.
El cos no és per a la immoralitat, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.
14 I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb
el seu poder. 15 ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En la fotografia apareixen
dues petites estampes que també degueren ser referents una sembla una mena de
medusa, i l’altre és un crist de Rafael Sanzio d’Urbino. Es tracta d’un crist
estilitzat, clavat a la creu, amb dos àngels que recullen la sang que cau en
calzes. Quatre figures contemplen la crucifixió.<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn6" name="_ftnref6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
Dalí admirava els pintors del renaixement com es veu en la imatge de la verge
de l’ou.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Em sembla molt interessant
el fet que el Crist de Sant Joan de la Creu no tingui rostre. El rostre de Crist
és un dels grans temes de la iconografia cristiana. En presentar el Crist de Port
Lligat sense rostre fa possible que cada un de nosaltres se l’imagini d’una
manera diversa. Tampoc no es veu el rostre el Crist del <i>Corpus hypercubus</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Salvador Dalí hauria
conegut don Miguel de Unamuno. a la residencia de estudiantes de Madrid, on
aquell feia sovint estada. Era un mestre admirat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El 1923, Buñuel va fundar l’anomenada <i>Orden
de Toledo</i>, que era una mofa dels ordes religiosos. La relació Lorca, Dalí i
Buñuel els anys de la seva estada a la <i>Residencia de Estudiantes</i> de Madrid,
fundada por Giner de los Ríos, fou tan intensa que els va canviar la vida. Hom
pot observa un paral</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lelisme
entre la Passi</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Crist, amb la passi</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> de Garcia Lorca que tamb</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> fou perseguit i mort per
defensar unes idees i una forma de vida diferent. També Luis Buñuel té molts
referents cristians en les seves pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">cules. La relaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> entre Dal</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> i Garcia Lorca fou apassionada.
Tot i que es mostrava indiferent, davant la passió que Lorca sentia envers ell,
Salvador va plorar molt Federico, deia que era l’únic amic que va tenir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">L’inventor del primer
submarí, Narcís Monturiol, Salvador Dalí i el poeta Carles Fages de Climent, van
néixer al carrer de Narcís Monturiol de Figueres.<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn7" name="_ftnref7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
I tots podem dir que estaven tocats per la tramuntana. Fages té aquella famosa
pregària al crist de la tramuntana: “Braços en creu damunt la pia fusta/Senyor
empareu la closa i el sembrat/ doneu el verd exacte al nostre prat/ i mesureu
la tramuntana justa/que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El nostre racionalisme
semblaria quedar satisfet quan sabem que aquest Crist sense rostre, sí que
tenia rostre... Quan el vaig veure per primera vegada em vaig sentir decebut
perquè mai no me l’hagués pogut imaginar. El model escollit de Dalí per al
Crist, fou Russell M. Saunders (Winnipeg, Canadà, 1919, Los Angeles, 2001). Un
personatge d’una vida brillant i, alhora, dura. Nascut en una granja prop de
Winnipeg, Manitoba, Russell va arriscar la seva vida repetidament fins a ser
considerat el millor doble de cinema de Hollywood. Ja de petit havia quedat
fascinat pels acròbates dels circs ambulants i va treballar les seves
habilitats acrobàtiques, fins a guanyar campionats canadencs de busseig i de
gimnàstica. Semblaria un heroi o un superhome, però va ser també un marginat.
Després de ser rebutjat per la Força Aèria Canadenca perquè era daltònic, es va
traslladar a Califòrnia. Allí va conèixer <i>Muscle Beach</i> Santa Mònica, on
actuaven i desfilaven acròbates i culturistes....</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Fou
sobretot en el negoci del cinema on Saunders va prendre nomenada. Va aparèixer
en més d’un centenar de pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">cules doblant estrelles com Alan
Ladd, Robert Cummings i Gene Kelly, per</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
ell no era l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">estrella,
encara que molts deien que s</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">hi
assemblava. En una pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">cula com a doble de Richard
Widmark va saltar d</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">un
penya-segat molt alt i es va trencar el bra</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> amb una roca a l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">aigua. Els darrers anys de la
seva vida, Saunders va passar gran part del seu a la platja, donant classes de
gimnàstica gratuïtes als nens. Va morir en una residència d’ancians a West Los
Angeles. Tothom recorda el Crist de Port-Lligat o de Sant Joan de la Creu. Molt
pocs conegueren Russ Saunders. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Com hem pogut veure en el Teatre-Museu
Dalí, al costat de Crist de Sant Joan de la Creu i estretament lligada al seu
significat, hi ha <i>L’assumpta corpusculària lapislazulina</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pintada l’any 1952 (dos anys abans de l’any
sant marià). Des del punt de vista teològic Maria inclou en la seva ascensió
-podríem dir que s’emporta cap al cel- l’eucaristia, simbolitzada en l’altar i
el crucificat de port lligat. El cos de l’Assumpta, té el rostre de Gala<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn8" name="_ftnref8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>,
esclata amb corns de rinoceront un dels símbols preferits de Dalí.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La imatge, summament allargada, arrossega
simbòlicament en el seu ascens l’altar del sacrifici eucarístic i el Crist
clavat a la creu. És una pregona intuïció teològica: el misteri de Maria, unit
al de Crist. El Crist és el de Sant Joan de la Creu que havia pintat l’any
anterior, és però, la visió invertida de la imatge. El fons és una sortida de
sol a Port-Lligat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Segons Marco Di Capua,
l’Assumpta fou pintada a Port Lligat durant un estiu de records, de canícules,
d’amor per Gala, a la qual una vegada més Dalí dedica el quadre: volia que el
rostre de Gala-Assumpció fos el més bell i el més semblant de tots els que
havia fet. “L’Assumpció és el punt culminant de la voluntat de potència
femenina nietzscheana, la super-dona que puja al cel per la força viril dels
seus antiprotons” digué. Dalí s’imaginava que els protons i els neutrons “són
elements angelicals”, perquè en els cossos celestials hi ha “residus de
substància, per la raó que certs éssers em semblen pròxims als àngels, tals com
Rafael i Sant Joan de la Creu”. Així doncs Maria puja al cel per la força dels
àngels. Als peus descalços hi ha una esfera etèria que sembla explotar. Robert
Descharnes va fotografiar aquest quadre en el marc hiperbarroc de Villa Madama,
a Roma, dissenyada per Rafael Sanzio, aquell Rafael admirat per Dalí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Finalment contemplem <i>L’últim
Sopar</i>. Un amic, mossèn Cinto Busquet, rector de Calella, quan el va veure per
primera vegada, va caure de genolls i va estar pregant davant d’ell un quart d’hora.
Dalí va emprar uns tres mesos en realitzar aquesta pintura, de grans
dimensions, per la qual va usar material fotogràfic. Ell sostenia que es
tractava d’una “cosmogonia aritmètica i filosòfica”. Plató ja havia associat
aquest poliedre a l’Univers, pel fet que hom creia que la substància dels
cossos celestes era diferent de la dels cossos que envolten l’home; per tant,
si hi havia quatre elements (terra, foc, aigua i aire) i cinc poliedres, el
cinquè (el dodecaedre) correspondria a la substància de la qual estaven fetes
els cossos celestes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La incorporeïtat de
Jesucrist deixa traslluir el paisatge amb les barques en el mar. El tronc nu,
braços en creu, de la part superior evoca el cos místic, el pa partit en dos
trossos confrontats i el got de vi, emmarquen el moment sublim: “això és el meu
cos”, “aquest és el calze de la meva sang”. Els apòstols (dotze, com les dotze
cares del dodecaedre), talment frares cartoixans, es mostren en actitud de
profunda oració. L’autor agraïa a Garcia Lorca que li digués que “els apòstols
eren simètrics com les ales de la papallona”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Dalí com a poeta era també
profeta: «Estic convençut del proper fi del materialisme, el signe precursor és
l’extraordinari progrés de la física nuclear, una ciència que portarà les joves
generacions cap a la fe, la religió i el misticisme.»<a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftn9" name="_ftnref9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
Probablement no anava errat. «La ciència un dia demostrarà l’existència de Déu
»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per arrodonir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En un món simbòlic, al
qual hem de retornar de la mà de Dalí i de tants altres desperts entre
adormits, la perspectiva és summament important. El món occidental -des que els
infants deixen de ser-ho- mira el quadre.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Nosaltres,
els occidentals, mirem cap a l’obra d’art i, des de que tenim ús de raó, aprenem
a analitzar-la, a perforar-la com el corn del rinoceront esquinça el quadre de
la filadora i no ens adonem o no ens volem adonar que així estem destruïm
l’obra. A l’orient, en canvi, un hom es deixa mirar per la icona.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És la perspectiva invertida de la qual parla
Pavel Florensky. El Crist de Port Lligat obre una nova perspectiva perquè
convida no solament a mirar i a deixar-se mirar, sinó a mirar-s’ho tot, la
realitat tota, des de la mirada de Déu i quan més arriba l’hora definitiva,
l’hora de la veritat, més encara. Com el Crist de Soler Amigó, que vetlla sobre
la vall del Riu vermell, és a dir, el <i>rubricatus</i>, el Llobregat, el riu que
separa la Catalunya Vella de la Catalunya Nova.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Demanem-li a Crist crucificat,
en aquesta hora isarda per al nostre país, que ens atorgui la tramuntana justa
que eixugui l’herba però no ens espolsi el blat. Fem-ho amb aquest sonet-pregària
amb estrambot sonor al Crist de Port-Lligat, en homenatge a Salvador Dalí i a Carles
Fages de Climent.( Parròquia de Sant Pere de Figueres, 13 de març de 2024,
festivitat de Sant Salomó màrtir).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Braços en creu damunt la
pia fusta<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Senyor empara el teu
port-lligat<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">dona el blau just al
nostre llac<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">i fes-nos tenir la mirada
justa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quan arribi aquella hora -mai
injusta-<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">de deixar la closa i el
sembrat,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">quan l’amarga traïdoria em
tusta<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">em sento com Dalí,
crucificat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">L’Angelus Millet, mirada
adusta:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">evita dir: «Déu l’hagi
perdonat»<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">sinó “ja l’has llevat
ressuscitat”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Car les cloques de Sant
Pere de Figueres<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">assenyalen tan sols les
hores veres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Benvolguts, llanço una hipòtesi
final. El personatge a qui va homenatjar Dalí pintant el Crist de Sant Joan de
la Creu, era el seu amic Federico Garcia Lorca. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si veiéssim el seu rostre, veuríem el rostre
del poeta occit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Testimoni de Mn. Miquel Casteis (2011)<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Testimoni dels mossèns Miquel Cateis, Antoni Davesa, Narcís Costabella,
Josep Gispert. Vg. J.AYMAR, <i>L’ànima del meu poble. Itinerari de Mn. Pere Surribas
i Garrober</i> (Figueres, 1925-Girona, 1999). Ajuntament de Calonge, 2014.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sibina era bibliotecària de la
promoció de 1936.Durant la guerra ella i les seves companyes rebien grans lots
de llibres de diverses persones i institucions i, perquè no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es perdessin, els guardaven en el soterrani
de la Biblioteca de Catalunya, en sacs. Això els es va convertir en un niu de
puces, el germà d’una bibliotecària de cognom Serrallach era farmacèutic
creador dels laboratoris Lainco. A ell <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se li va acudir fer una barreja de mercromina
amb alcohol, es pintaven les cames i no les picaven les puces.</span><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref4" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> És un oli sobre tela de 205x116cm. Art Gallery, Glasgow<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn5" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref5" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Marco DI CAPUA, Salvador Dalí. Su vida, su obra. Pròleg Xavier Bru de
Sala. Milà, Carroggio, 2003, pp. 229-231. Federico Garcia Lorca, va néixer a Fuente
Vaqueros, Granada el 5 de juny de 1898 i fou mort entre Víznar i Alfacar,
Granada, el 18 o el 19 d'agost de 1936)<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn6" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref6" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> A la dreta de Crist s'agenolla Maria Magdalena, amb Joan l’Evangelista
dret darrere d'ella. A la seva esquerra hi ha la Mare de Déu, i Sant Jeroni, a
qui es dedica aquest altar, està agenollat. Al peu de la creu, "RAPHAEL/
VRBIN / AS /.P.[INXIT]" ("Rafael d'Urbino va pintar això") està
escrit en lletres platejades. S'ha de subratllar que la gràcia compositiva del
quadre posa Crist enterament al cel, gairebé per subratllar-ne l'ascensió.
Sobre el fons s'entreveu una ciutat, probablement Florència.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn7" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref7" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> També estigué vinculat en aquest carrer Alexandre Deulofeu, el promotor
de la matemàtica de la història.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn8" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref8" name="_ftn8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Es deia Helena Ivanovna Diakonovna (Kazan, Rússia, 1894- Port Lligat,
Girona, 1982).<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn9" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///D:/Documents/Confer%C3%A8ncies/Po%C3%A8tica%20de%20Salvador%20Dal%C3%AD.docx#_ftnref9" name="_ftn9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> R.DESCHARNES, <i>Salvador Dalí, 1904-1089. La obra pictòrica</i>.
Primera parte, 1904-1946, Taschen, 1993 </span><span style="mso-ansi-language: ES;">p. 455<o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-45508900355359374162024-03-09T17:08:00.003+01:002024-03-09T17:08:48.556+01:00Que al Cel ens puguem veure!<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge de l’alegria 9 de
març de 2024</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquest diumenge és el
diumenge de l’alegria, el que abans es deia la <i>Dominica Letare</i>. Un petit
oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels
ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El diàleg de Jesús amb
Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en
plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan
us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les
coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la
meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou,
que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri
barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com
si fos ara, perquè era la primera mort que vivia de prop...bé en realitat era
la segona perquè també tinc un record de la mort del meu besavi, el iaio
Bartolo, aragonès, de l’Almunia de Doña Godina, que va morir el gener del 1960 quan
jo tenia només dos anys. Recordo perfectament com baixaven el fèretre per l’escala
de la Gran Via 474 on vivia amb els meus avis i el meu oncle Telmo plorant
desconsoladament al rebedor la mort del seu pare. I com me’n puc recordar?
Perquè allò que impacta a la nostra ment infantil no s’oblida. Bé. Quan moria
una persona estimada se’ns deia, senzillament, és al Cel! I els nens i nenes ho
enteníem. Amb els anys es va anar deixant de parlar del Cel. I es deia que
aquella persona havia deixat de patir. Ara es diu que “ha marxat.” Quan en els
enterraments escoltem testimonis d’amics o de família, sentim dir: “allà on
siguis”. Certament el Cel és un do, però aquest “allà on siguis”, personalment
no m’agrada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Tornem a l’evangeli. L’autor
sagrat parla en plural perquè involucra la comunitat, és tota la comunitat la
que avui, en resar el Credo, manifestarem la nostra fe en la resurrecció de la
carn i en la vida perdurable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Diumenge de l’alegria.
Però podem parlar d’alegria? Què és l’alegria?</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">L’alegria
és un sentiment bàsic, resultat d'una viva satisfacció d'ànima. És una paraula
relacionada amb vida i amb satisfacció. Per exemple, molts estem contents i
alegres del do de la pluja, després d’aquests llargs mesos de sequera... Però
hi ha motius també de tristesa. Els desnonaments, les guerres, les lluites de
poder, les persones estimades que marxen... Aquesta setmana aquí a la parròquia
de Santa Maria hem acomiadat dues persones. Una la Ramona Fitó, de la qual ja
vam celebrar les exèquies al Tanatori de Can Ruti. La Ramona amb 95 anys, al
costat de la Rosa Colomé, era la degana dels feligresos. Les filles em dèieu
que només havíeu vist plorar la mare va ser el dia que va morir el pare, en
Gaspar. I no és que la Ramona no hagués plorat segurament, moltes d’altres
vegades, però aparentment era una dona que no mostrava les emocions, però que
tenia un cor sensible i generós. Tenia un humor fi. Per tant malgrat que no
somreia gaire, era una dona alegra. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’altra
difunt ha estat en Quico Giralt, tan estimat a la Ciutat, que va morir dimecres
passat als 62 anys. Dijous aquesta sagrada nau era plena de gom a gom. Molts
devien pensar “no li tocava”. Però li va tocar. I ja el mateix al tanatori vàrem
riure i vàrem plorar... per què? Per què al cristià que creu en la resurrecció,
com cantem en l’himne de Vida Creixent, la nostra alegria ningú no ens la
prendrà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Germans i germanes, que la
mort de les persones que hem estimat ens sigui ocasió de parlar de les coses
del Cel. Com deia un sacerdot amic, ja traspassat, “la mort també és una festa”. Ho deia amb belles paraules, el Mestre Millet;<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNoSpacing"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;">Oh, cel blau cel
estrellat<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNoSpacing"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Oh,
cel blau, cel estrellat!</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">per
què quan de nit te miro,</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">sens
adonar-me’n sospiro,</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">esplaiant
ocult dolor.</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;">És
tal volta perquè tapes, <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">com
cortina desplegada,</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">de
la nostra pàtria amada</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">el
vivíssim resplendor?</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;">Nostra
pàtria és dalt la Glòria,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">on
veurem a Déu sens fí,</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">trepitjant
del món l’escòria,</span></p><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">volarem
tots cap al cel.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-1345999462729521902024-03-03T08:07:00.001+01:002024-03-03T08:07:23.500+01:00La viòlencia de l'amor i el 4M<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Diumenge III de Quaresma<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Intencions de la missa d’avui:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ahir,
juntament amb el Francesc Serra i d’altres amics, al Tanatori de Can Ruti vàrem
acomiadar. Salvador Riba Serret (92 anys), espòs d’Enriqueta Camprubí, pares de
cinc fills, avis i besavis. Tresorer de l’Associació d’Amics de Sant Jeroni de
la Murtra on han celebrat molts esdeveniments familiars. Des de fa anys residia
amb la seva filla petita, Elisenda, a Sant Jordi Desvalls. L’Enriqueta està
ingressada en una residència de Girona. Que el Salvador, des del gran silenci,
vetlli per ella i per tots.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Preguem
per les famílies damnificades dels pisos del Carrer de Canigó de Badalona,
entre elles la de Pau Blanco, sagristà de Santa Maria, el David Ceballos, de la
colla d’estaferms, la seva esposa Mònica i les seves filles. I tants d’altres.
Sembla que hi ha un centenar de persones afectades. Que amb l’ajut de l’administració
i de les institucions socials trobin tots ells una sortida digna.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El passat
dia 28, la Montse Compte, vídua de Josep Arimont va fer noranta anys, alguns ja
vam tenir l’ocasió de felicitar-la personalment. Renovem els nostres desitjos
avui i unim-nos a la seva acció de gràcies en aquesta eucaristia a la qual ella
és fidel, presencialment, des de fa tants anys.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Donem
gràcies també pel do de la pluja, que amara els nostres camps!<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En Jaume Ventura
ha començat una nova campanya solidària i alguns heu portat aliments. Moltes us
donem gràcies per la vostra col</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">laboraci</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Homilia<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Així com les pregàries porten
el segell d’aquella primera persona que ens les va ensenyar, també hi ha textos
de la Bíblia que ens porten el record d’algú. M’ha vingut a la ment la Pilar,
una cosina de l’àvia que va tenir molt a veure amb el meu creixement físic. La
Pilar va ser la que per primera vegada em va explicar la paraula miracle, a
partir d’un llibre il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lustrat.
Tot i que no la vaig acabar de comprendre, el seu ensenyament va romandre, va
sembrar. I tamb</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é va ser</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">
la primera que em va ensenyar una estampa on es veia l’expulsió dels mercaders
del temple. Recordo que això sí que em va costar molt més d’entendre. Perquè jo
era un infant molt sensible -potser avui en diríem d’alta sensibilitat, i em
feien patir molt els exabruptes dels adults. No podia comprendre per tant que
Jesús, bo i pacífic, expulsés els mercaders del temple.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Anys després el nostre professor de Bíblia,
el doctor Isidre Gomà, ens va explicar que l’incident no devia tenir gaire
conseqüències perquè altrament la guàrdia del temple hauria intervingut i això
no ho diu l’evangeli. Un altre capellà amic, l’Alfred Rubio, deia que aquest
fou un gest simbòlic i això em va donar la clau. Perquè <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>avui sé que, per entendre la Bíblia, no n’hi
ha prou amb la raó, encara que sigui una raó purament instrumental. Que cal
endinsar-se en l’atmosfera del misteri, perquè tot l’evangeli està escrit en el
context d’un món simbòlic, com diu el biblista Josep Rius Camps. Ara és veritat
que, com deia el convers Gilbert Keith Chesterton “quan entro a l’església em
trec el barret, però no em trec el cap”. Què ens diu avui el Senyor amb aquest
evangeli? Mireu: en el recinte d’aquests murs no fem cap activitat lucrativa.
La botiga és solidària, el repòs rep donatius, les visites també... Aquest
monestir és un lloc sagrat i no el marc de cap activitat comercial, per digna
que sigui i encara que l’haguessin construït mercaders... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per això a alguns avui ens
fa tan mal el mercadeig en els llocs sagrats. I els llocs sagrats no són
solament els monestirs o les esglésies. Des de l’encarnació tota persona és
sagrada i tota terra és santa. Per això no és casual que Jesús expliqui al
final que està parlant del temple del seu cos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I crec que aquí hi ha la
clau de moltes coses. Jesús està denunciant amb la violència de l’amor aquells
que poc després, amb un abús de poder, profanaran el seu cos amb la befa, la
tortura i la mort sagnant, “aquell Messies crucificat que és -encara avui- un
escàndol per als jueus i per als altres un absurd. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Jesús havia observat els
manaments de la llei antiga, que hem proclamat a la primera lectura i s’havia
passat anys a casa honorant pare i mare, el manament que fa de frontissa entre
els tres dedicats a honorar Déu i els altres dedicats a honorar el proïsme. Els
qui encara tenim el pare o la mare amb nosaltres, els honorem? Mai no els
honorarem prou. Un amic em deia que la persona que més el va marcar en positiu,
fou la seva mare adoptiva, potser per això després va projectar en totes les
dones la figura materna i acabar trencant amb la seva esposa, perquè
inconscientment cap era com la mare. No ho sé, ni em toca judicar-lo, però sí posar
en relleu aquest manament, el 4M i totes les seves conseqüències, perquè
honorar els pares significa honorar totes les persones grans. Un precepte que,
com ens ha recordat el salm, omple el cor de goig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Una vegada el Salvador
Riba em va explicar la facècia del rellotge i l’he recollida en aquest sonet
que ahir, prop de les seves despulles, li vaig recitar amb emoció:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sonet alexandrí, amb
estrambot sonor i esperançat, a l’amic Salvador Riba Serret en el seu traspàs,
Badalona, 2 de març de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Adeu Salvador, sota el
cobricel que enceta el març gironí<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">plàcidament, com has
viscut, t’ha visitat la germana mort<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">i no sentim que aquest
dolç son sigui cap dissort <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">perquè molts voldríem que
el nostre desenllaç fos així.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quan un jorn, el nínxol
del teu estimat pare s’obrí,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">passats ja uns quants anys
d’haver arribat a bon port <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">li recollires el rellotge
i tornà a anar: quina sort!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l’has usat molt temps i
encara un net el pot fer servir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ja no el necessites, car
has entrat en el temps de Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Te’n va cobert amb la
bandera i la lluita estelada;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">creiem que ja brilla per a
tu una nova albada!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ara et mires de dalt la
teva única Enriqueta <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">i amb la complicitat dels
teus acudits, força anglesos,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">com reviu tendrament
aquell vostre amor de promesos!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I les campanes mimoses de
la Murtra han tocat <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">perquè tu ja contemples el
qui és la Veritat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Germans i germanes, entrem
en el temps de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-10029746329289259152024-02-25T08:15:00.003+01:002024-02-25T08:15:27.178+01:00Tot es transfigura<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Diumenge II de Quaresma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">25 de febrer de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">el científic i poeta
catòlic David Jou, diu que l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac que hem
proclamat a la primera lectura és ben problemàtic: «Jo no creuré mai en un Déu
que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han
renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van
ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però
diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.» Quina
contradicció! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Jove, des que comences a
treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar
impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del
qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has
de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho
fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el
món, per a conrear l’amistat, per viure l’amor, per fer esport i per fruir de
l’alegria de viure. A més això t’obliga a definir i decidir una vocació laboral
o d’estudis a una edat inadequada per a tu, perquè com ja deia el Dr. Marañón,
encara no tens experiència, ets molt impressionable i estàs sotmès als durs
vaivens de la teva efervescència corporal... o d’altres han ocupat el lloc dels
teus progenitors i decideixen per tu. Tens dret a rebel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lar-te...t</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">he d</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">escoltar molt m</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s, no puc prendre el teu nom en
va i t</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">he d</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">acompanyar molt m</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s amb l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">escolta i amb l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">exemple. Perqu</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> encara que penso que et conec,
desconec el misteri de la teva personalitat transcendent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">L’evangeli de la transfiguració
ens situa a la mateixa muntanya de les temptacions. Aquella que avui es pot
visitar, pujant amb uns taxis que hi ascendeixen, veloços. Diu que els vestits
de Jesús es tornaren blancs que cap dels tintorers del món no hauria pogut
blanquejar-los així. En una societat del prêt-à-porter sembla que els tintorers
ja només siguin per treure taques. Però els tintorers foren un gremi tan
important com d’altres i el beat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Maurici
Proeta de Castelló d’Empúries -que ha estat estudiat i recuperat pel nostre
estimat diaca Lluís Cortada, és el seu patró. En un univers simbòlic què
representen aquests vestits blancs? Són una anticipació evident de la
resurrecció. Què vol dir ressuscitar d’entre els morts? És una pregunta que es
feren els apòstols i que avui molts es continuen fent fins al punt que hi ha
persones que creuen en Déu però no creuen en la resurrecció de la carn, com si
no fossin articles del mateix Credo que professem en cada eucaristia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Tornem a l’evangeli. Recordeu
que després de la confessió de Pere a Cesarea de Filip “Tu ets el Messies”,
Jesús l’exorcitzà perquè, aquell apòstol impetuós, aparentment de bona fe, el
volia allunyar de la seva missió. I li diu “Fuig d’aquí Satanàs!.” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sorprèn que el Senyor el tracti així el cap de
colla, però deu ser que Pere cau en la temptació i es pot deixar instrumentalitzar
pel mal. Quantes vegades probablement de bona fe, ens equivoquem i volem
apartar els altres de la seva missió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Al cap de sis dies, en dia
de sàbat, demana en Pere i en Jaume i en Joan per separat de fer un
pelegrinatge i pujar a la mateixa muntanya altíssima on el diable li havia
mostrat tots els regnes del món i havia promès que els hi donaria si acatava la
constitució d’Israel. Els tres líders del grup, Pere, Jaume i Joan, s’havien
acarat amb Jesús perquè nostre Senyor, no compartia el tarannà violent d’Elies
i anava molt més enllà de la llei de Moisès. La transfiguració transporta Jesús
al costat de l’un i de l’altre: “Se’ls aparegué Elies juntament amb Moisès i es
posaren a conversar amb Jesús.” A Pere, erròniament li sembla bé d’acollir
Jesús en la troica del poder (J. Rius Camps) “Rabí es bo que nosaltres estiguem
aquí! ¿Vols que faci tres tendes, una per a tu i una per a Moisès i una altra
per Elies? Enyora la festa jueva de les tendes i situa Moisès en el centre a l’esquerra
de Jesús i a la dreta d’Elies. Avui diríem que Pere era un bon polític. Però l’evangelista
el desautoritza: “No sabia de què parlar perquè estaven aterrits.” La veu del núvol
recalca que aquells pescadors han de ser deixebles de Jesús, i no de Moisès i
Elies. A partir d’ara Jesús és l’únic intèrpret autoritzat del Pare. Ells no
pogueren replicar car a l’instant, mirant al voltant, ja no veieren ningú<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més que Jesús. El seu mestre quotidià. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan mirem els altres amb ulls de fe, aquells
companys amb qui vivim, els nostres amics, el més petit de cada casa, el més
vellet, aquella jove tatuada que ens explica amb emoció el sentit del body art
en els seus braços, aquella persona que fa temps que no veiem i que ens trobem
providencialment, aquella que ens busca o que pidola, aleshores, quan la mirem
amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i descobrim la presència viva del
Jesús de cada dia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però per això cal
abans cultivar el silenci, com ens recomana el nostre arquebisbe en la seva
carta dominical d’avui.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-52266998304899064672024-02-19T22:48:00.005+01:002024-02-19T22:49:19.016+01:00Tancats fora<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk159274286"></a><a name="_Hlk159274190"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Homilia
en el monestir de Sant Benet de Montserrat.<o:p></o:p></span></u></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">20 de febrer de 2024<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimades germanes benetes, chères
sœurs de Bene Mariya<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">L’evangeli d’avui posa en relleu
que la pregària cristiana personal, per excel</span></span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span></span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span></span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span></span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">ncia és
una pregària en solitud i en silenci. Ho vam escoltar el dimecres de cendra: «Tu
quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i
prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el
que és amagat, t'ho recompensarà. »<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I avui el Senyor rebla el clau: Que la vostra
pregària no sigui un parlar per parlar. Abans que nosaltres li demanem res, ell
ja ho sap.<o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;">La pregària autènticament cristiana
té tres condicions: la solitud, el silenci i la porta tancada. Aleshores la
solitud esdevé una solitud poblada, el silenci s’omple de ressonàncies i deixem
el món tancat a fora. Recordo que aquí dalt a l’hostatgeria del Monestir de
Montserrat hi havia un rètol que deia: «si us quedeu tancats a fora, passeu per
l’Abat Cisneros » . Em va xocar perquè des del punt de vista racional un queda
tancat a dintre, no a fora. Però des del punt de vista de la vida monàstica és
exacte: Deixem tancat el món fora, per entrar nosaltres en un recinte de
llibertat. Els monestirs són recintes lluminosos de llibertat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La setmana passada en un
sopar-col</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">loqui,
vam conversar sobre la solitud amb sentit. I van sortir elements molt
interessants. Vam recordar mossèn Alfred Rubio, promotor d’aquests sopars. A
ell no li plaïa sentir dir que «cal estar sol per trobar-se amb un mateix
» . Perquè deia jo amb mi mateix ja hi
soc sempre. Si em retiro en solitud, silenci és per trobar-me amb el que és
radicalment l’Altre i per sortir, després a la trobada dels altres. Només quan
ens avesem a aquest tipus de pregària cartoixana, eremítica, serem capaços de
pregar comunitàriament amb sentit el parenostre i cada una de les seves
peticions en comunitat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;">Avui és Santa Jacinta Mato, aquella
nena que amb el seu germà Francesc i la seva cosina Llúcia dos Santos, van veure
la Verge Maria a la Cova da Iria, a Fàtima, Portugal. Jacinta i Francesc, van
patir molt i van sucumbir a l'epidèmia de la grip espanyola que va escombrar
Europa el 1918. Però van morir havent tingut el consol d’haver vist la mare del
Cel. Que Jacinta, prop de Maria, intercedeixi ara per la vostra comunitat, i
per vosaltres religioses de Bene-Mariya que heu vingut de tant lluny per
fer-nos costat en l’acompanyament dels ancians i d’altres persones vulnerables.
Que no perdem mai la innocència ni el sentit comú dels infants. Jacinta va dir
«com estimo nostre Senyor! De vegades sento que tinc foc en el cor, però no em
crema.»</span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;"> </span></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk159274190;"></span>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></span></p>
<span style="mso-bookmark: _Hlk159274286;"></span>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-74067066166751542882024-02-17T21:04:00.004+01:002024-02-17T21:04:53.832+01:00Feres, àngels i discerniment<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; text-align: justify;">Diumenge primer de Quaresma 18 de febrer de 2024</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Estimats germans i germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">veure l’arc de Sant Martí, és una visió que sempre té un punt
d’emoció. El llibre del Gènesi explica que és el signe de l’aliança de Déu amb
el seu poble, el final del diluvi i el pacte amb tota la Creació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La bella aliança de Déu amb Noé és una aliança
en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una
aliança amb tota la creació: els altres éssers animats, els ocells, el bestiar
i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que
tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem
de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat,
la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de
creure’ns el reis de la Creació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">El Papa Francesc a la <i>Laudato si</i> denuncia que cada any
desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer,
que els nostres fills ja no podran veure, perdudes per sempre (n. 33) I cita el
catecisme quan recorda amb fermesa que el poder humà té límits i que és contrari
a la dignitat humana fer sofrir inútilment els animals i sacrificar sense
necessitat les seves vides. És un tema actual en el qual cal aprofundir-hi...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Aquí al claustre tenim en pedra dues representacions de la
carta de Sant Pere que hem proclamat: en una clau de volta, sobre la porta del<i>
De profundis</i> es veu l’anàstasi, el moment en que Jesús dona la mà a aquells
esperits encadenats des del principi que esperaven la resurrecció, representats
com Adam, Eva i els patriarques. I al centre del claustre hi ha el brollador
dels vuit costats -com tenien tantes piques baptismals- que ens recorda que vuit
foren els qui se salvaren de les aigües diluvials: Noé, la seva esposa, Naamah,
els seus tres fills, Sem, Cam i Jàfet i les seves tres nores. Tradicionalment
es considera que Sem fou el pare de jueus i àrabs, que Cam i els seus
descendents poblaren l'actual Àfrica i que Jàfet i els seus descendents van
poblar l'actual Europa. Sigui com sigui, la Quaresma és un temps propici per refermar
la nostra identitat baptismal amb vocació universal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Marc no descriu les tres temptacions com faran Mateu i Lluc,
les temptacions de la màgia, del poder o de l’espectacularitat. Diu,
senzillament, que Jesús “vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els
àngels” (Mc 1, 12). Amb article “les” feres i “els àngels”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En la mentalitat simbòlica de la bíblia, tant
els animals feréstecs com els àngels són persones, persones conegudes pels seus
oients o lectors. Les feres poden ser els qui devoren els béns de les vídues i
els orfes. Les feres poden ser també els poderosos d’aquest món que volen
instrumentalitzar Jesús pretenent imposar-li com s’ha de presentar davant
d’Israel. Però Jesús no es veu afectat davant dels poderosos, com ho veiem en
el decurs de tota la seva vida pública, sap torejar els fariseus, els mestres
de la llei, Ponç Pilat o Herodes, a qui, recordem-ho, Jesús el compara a una
guineu. En surt airós. I àngels, són per exemple, les dones que el sostenen amb
els seus béns i tots aquells en qui el Mestre pot reposar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Tota la vida pública de Jesús quedarà emmarcada dins d’aquesta
escena. Trobarà feres i trobarà àngels. Però Jesús farà que uns i altres
convisquin. Així en ell es complirà l’ideal messiànic anunciat per Isaïes 11,
6-9 quan diu: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa
pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com
el bou,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’infant de llet jugarà vora el
cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà
dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del
coneixement del Senyor...”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">De la mateixa manera que l’Esperit Sant empenyé Jesús cap al
desert, aquesta empenta la podrem experimentar cada vegada que ens abandonem,
que deixem que flueixi la vida, sense presses, cada vegada que ens embadalim i
contemplem la creació sense passar-ho tot pel filtre de la raó. I per això
encara que en el decurs de la vida ens trobem amb persones que no ens volen bé,
que ens volen fer caure en algun parany, que ens renyen, que ens increpen, que
ens amenacen, fins i tot que ens esgarrapen, no fora cristià conspirar per
respondre’ls de la mateixa manera. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I
també en trobem d’altres que ens acompanyen com els àngels, en qui podem
reposar confiadament. Demanem en aquesta eucaristia en aquest inici de la
Quaresma, lucidesa per guardar-nos de les feres, docilitat per posar-nos en
mans dels àngels i capacitat per deixar-nos embadalir per cada arc de Sant
Martí que el cel ens regali.<o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-73815915781991972482024-02-10T18:05:00.000+01:002024-02-10T18:05:31.533+01:00Pena i ràbia<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt;">Diumenge 6è/B de durant
l’any 11 de febrer de 2024</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Jesús es va compadir
d’aquell leprós. Vol dir que va patir amb ell. La compassió és el denominador
comú de gairebé totes les religions, fins i tot en tradicions religioses
aparentment allunyades de la nostra com el budisme. És un sentiment veritablement transversal. Dos amics em deien
recentment i per separat, que ells, tot i ser d’un determinat grup
d’Església, fundat els anys vint del
segle passat, se senten alhora molt transversals, tan de bo, però caldrà
veure-ho: pels seus fruits els coneixereu. Però tornem a la compassió. Tots
l’hem experimentat alguna vegada. i hem dit «aquesta persona em fa pena ». Però
un entén que no ens podem commoure ni compadir només per la pena. A més, la pena
pot anar barrejada amb d’altres sentiments.
La Roser, religiosa dominica al servei de la parròquia de Sant Francesc
d’Assís, que va morir fa uns anys, em deia parlant d’una feligresa molt
generosa de la parròquia, una santa, avui també absent, que li feia una barreja
de «pena i ràbia». Ho vaig trobar exacte... Bé, tornem a la compassió. Jesús es va compadir d’aquell leprós, però el
Senyor era prou intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">ligent
com per no deixar-se manipular per ell.
Per això el va guarir del tot, però després li va demanar tres coses:
discreció (que no ho digué a ningú, el que en diuen el secret messiànic), que
es fes examinar pel sacerdot (és a dir que complís un precepte religiós) i que
fes una ofrena per certificar que era pur (un altre precepte religiós).
Important: tres passos, per aquest ordre rigorós. Primer: no dir-ho; segon: anar a veure al
sacerdot i fer una ofrena. L’evangelista no diu si el leprós va complir o no la
segona i la tercera penitència... però el que sí que diu és que va vulnerar la
primera: “així que se n’anà començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho
conèixer per tot arreu”. I nosaltres ho entenem i pensem: és clar, l’havia
guarit de la lepra, l’havia reintegrat a la societat, estava molt content... Probablement
sí, però tot això no ho diu l’evangeli. L’evangeli es limita a indicar que no
va complir el primer que Jesús li havia manat (i que era el més important) i
que per culpa d’aquesta indiscreció:</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">«Jesús ja no podia entrar manifestament als
pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. És a dir va portar a Jesús mateix a ser
tractat com un marginat, com un leprós. Déu n’hi do! Amb tot, malgrat la
marginació, l’evangelista assenyala que tot i així,</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">«la gent
venia a trobar-lo de tot arreu». <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">I això m’ha fet pensar en
el sagrament de la reconciliació. És veritat que els sacerdots estem obligats
al sigil sagramental, però els penitents també ho estan. I si no ho estan
canònicament, ho haurien d’estar moralment. D’altra banda la penitència, o el
remei penitencial, ha de ser proporcionat, just, ha d’ajudar el penitent. Per
tant ha d’estar molt pensat pel confessor, molt passat per la pregària i pel
cor. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Pau ens ha dit: «en tot
procuro adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que
convé als altres perquè se salvin... » Quin bon principi. Adaptar-nos.
Descobrir com els altres demanen ser estimats, per estimar-los i acompanyar-los
d’aquella manera concreta com demanen ésser estimats. Això requereix solitud i
silenci per descobrir la millor manera d’evitar viure centrats en nosaltres
mateixos, i de descentrar-nos per als altres...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">En aquest diumenge que
celebrem la Mare de Lourdes, l’evangeli, providencialment, ens ha presentat la
guarició del leprós. Què ens diu aquesta guarició avui? La ciència mèdica ha avançat molt: cada
vegada els mitjans són més precisos, sentim parlar d’operacions que es fan per
mitjà de robots. El passat dia 2 de febrer, a Roca i Pi, després d’haver
celebrat la Candelera amb les Germanes i els residents, un amic voluntari de la
Residència, l’Alejandro, en anar a acompanyar una de les residents a la sala,
va sofrir un infart. Li han posat dos <i>stents</i>, uns petits tubs de malla
de metall que s’expandeixen dins d’una artèria de cor, per una via, sense
haver-lo d’obrir, ni quedar cap senyal. Ja és a casa. Però aquest infart, a
l’Alejandro li ha canviat la vida. Dijous passat m’escrivia en un watsapp: «Ja
soc a casa amb el cor més a prop de Déu. És més seu que meu». No es pot dir més
amb menys paraules. <o:p></o:p></span></p><p></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-48083453126521071942024-02-03T11:29:00.003+01:002024-02-03T11:29:56.113+01:00Gestionar el temps<p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody;">Homilia diumenge cinquè de durant l’any. 4/02/24</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody;"><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody;">Estimats germans i germanes,</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody;">hi ha persones que a les nits els costa dormir, com Job. Passen les nits en blanc.Algunes aprofiten les hores nocturnes per llegir o per escriure, o per escoltar la ràdio. D’altres rumien, d’altres romanen en silenci. <span class="Apple-converted-space"> </span>D’altres es dediquen a pensar les solucions. La meva àvia Pepita em deia de vegades: “aquesta nit, quantes coses he arreglat!” I no s’havia mogut del llit, senzillament havia rumiat les solucions. Les causes de l’insomni són diverses. En el cas de Job, era l’angoixa que no el deixaven dormir…”a mi m'ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc: Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.” M’ho deia ahir mateix una mare que va ser processada per una causa menor…se’n va sortir però va passar quinze dies sense poder aclucar l’ull. La història de Job és bona per meditar en temps de prova, quan et sembla que tot s’esfonsa (llegiu o rellegiu Job el teòleg, d’Antoni Bentué). Un amic em diu que si no dorm les hores que el seu cos necessita, durant el dia no val per res. És savi també fer cures de son, per escoltar el nostre cos, sovint esclavitzat per les nostres agendes, massa atapeïdes. Jesús es lleva aviat, ho hem escoltat a l’evangeli : “I a l’alba, molt de matí, s’alçà, sortí i anà a un lloc solitari, i allí pregava.” <span class="Apple-converted-space"> </span>Veia sortir el sol. L’alba, l’alba de la raó auroral de la filòsofa Maria Zambrano, aquella hora contemplativa que els raigs de sol deixen zones il.luminades i d’altres en suau penombra. Una paràbola de la nostra vida on conviuen llums i ombres. <span class="Apple-converted-space"> </span>On dialoguen la raó i el misteri. El mateix fan alguns monjos…</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 17px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody;">La jornada de Jesús a Cafarnaüm és per a nosaltres un estímul i un exemple: cada dia hi ha circumstàncies imprevistes amb els de casa mateix <span class="Apple-converted-space"> </span>(la malaltia de la sogra de Pere) a les que hem de donar resposta, però per això cal fer vida de família i estar atents als més petits de cada casa que no són sempre necessàriament els més joves, potser són senzillament els més lents per pensar; cada dia hi ha persones que ens venen a cercar i que no esperàvem pas (els malalts que a Jesús li deixaven a la porta), cada dia podem trobar -i hem de trobar- estones llargues de pregària en solitud i silenci. Potser cada dia tinguem ocasió de conversar amb altres en profunditat a l’escola, al cafè, a la feina (són les sinagogues del nostre temps). Que mai no ens manqui temps per la festa, per la joia de celebrar, per a l’eucaristia. La jornada de Cafarnaüm és un incentiu per gestionar el nostre temps deixant que Déu sigui el primer a gestionar-lo. <span class="Apple-converted-space"> </span>Un amic que cada dia feia l’agenda,recordo que deixava espais en blanc: “és perquè Déu els pugui omplir”. I quan fem allò que hem de fer, trobem temps per a tot. La persona humil, troba temps per tot. La superba no té mai temps. Ens ho deia el nostre arquebisbe, el cardenal Omella: “aquí tenim rellotges, a l’Àfrica tenen temps”. Ho estem comprovant amb les religioses africanes que estem acompanyant. Polides i acollidores.Viuen un altre ritme més assossegat i alegre… i troben temps per a tot. <span class="Apple-converted-space"> </span>Divendres quan després <span class="Apple-converted-space"> </span>de missa vaig passar a saludar-les, em van rebre amb una cançó d’hospitalitat. Troben temps per cantar!</span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-13402677166620039952024-01-28T08:15:00.001+01:002024-01-28T08:15:12.694+01:00Calla!<p>Diumenge IV de durant l'any</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L’evangeli d’aquest
diumenge se situa a la sinagoga, el lloc on Jesús habitualment predicava, a Cafar-Naum,
prop d’aquell llac, d’aquell escenari natural que impressiona els pelegrins que
hi hem estat algunes vegades. La sinagoga, lloc de culte i de cultura. Una
pàgina forta. Qui representa aquell endimoniat? Aquells que odien la
santedat, que és la plenitud de l’amor.
Sovint ens hem de penedir més d’haver parlat que no pas d’haver callat. I
algunes vegades ens hem de penedir d’haver cridat, però el crit no és
anticristià. Jesús també va cridar: «Qui tingui orelles que ho senti». «Pare, a
les teves mans encomano el meu esperit. Si un crit surt d’un cor convençut, és
un crit que sacseja. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Si Jesús ensenyava és que
tenia categoria per fer-ho. Fa una homilia. I quedaven impressionats de la
diferència que hi havia amb els lletrats -que al capdavall eren funcionaris, i
predicaven com a tals- per la seva autoritat. A la sinagoga feia molt anys que
hi havia un home posseït. I avui, racionalistes com som, ens preguntem: “de
debò estava posseït pel diable?.” Un home va anar a trobar un jesuïta i li va
dir: «estic posseït pel diable ».El jesuïta li respongué «no, vostè no està
posseït». L’home es va quedar sorprès: “Com ho sap?”. «Miri, el diable vol que
pequem, per pecar cal ser lliure, si vostè està posseït no és lliure i si no és
lliure, no peca» . Genial. Dit això, estem assistint avui al món a la presència
d’un mal absurda i monstruosa, aquella que porta la mort dels innocents, les
crueltats de tota mena, la revenja, la corrupció... estem assistint i patint la
iniquitat del mal. D’un mal que va més enllà de la suma de mals particulars i
ens porta a una dimensió maligna que ens
sobrepassa.... Aquell presumpte posseït a Jesús el qualifica de “natzarè”,
perquè Natzaret tenia mala fama. Jesús li llença un conjur i l’esperit obeeix. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L’esperit immund, té força,
però Jesús encara en té més. Avui arreu del món hi ha sectes satàniques que
sedueixen joves i grans, alguns diuen que és un gran bluf, però més d’un ha
sucumbit. El fet va commoure l’opinió pública mundial. <i>Los Àngeles</i>,
1969. Un psicòpata, presumptament satanista, Charles Manson, va assassinar
Sharon Tate (esposa del director de cinema Roman Polanski) i sis persones més.
Avui em pregunto: de debò estava endimoniat? En qualsevol cas, terrible.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El mal només es venç amb l’abundància
del bé. Sant Pau ens ha dit: «No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa
més digna i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que ens
distreguin». Aquesta mateixa setmana hem
tingut un gran exemple de disponibilitat: Quatre religioses de la congregació
Bene-Mariya (Immaculat Cor de Maria) han vingut a acompanyar pastoralment els
ancians de Roca i Pi. Tres d’elles procedeixen de Burundi (un dels països més
pobres del món) i una altra de Tanzània. Dones que ho han deixat tot, que han
renunciat a la maternitat biològica, per exercir-la d’una altra manera, molt
lluny de les seves llars. Després d’un viatge força llarg i pesat arribaren somrient
per complir la seva missió. Donem-ne gràcies a Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Fem callar el mal a còpia
de bé. I que allà on no hi ha amor hi posem amor i hi trobarem amor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-89961258694452743802024-01-21T08:57:00.001+01:002024-01-21T08:57:10.187+01:00Ciutat, afany i càntic<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Homilia diumenge 3r de
durant l’any</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sant Jeroni de la Murtra,
21 de gener de 2024<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Anit, sortint d’un vídeo
fòrum, acompanyava amb el cotxe el Javier a l’alberg, a la llar, on coordina
amb un equip l’operació fred. Un edifici situat al barri de la Salut Alta de la
nostra ciutat, prop d’on els jesuïtes tenen el centre de culte i on ahir van
celebrar una eucaristia en memòria del P. Jesús Renau. El GPS em marcava 3
minuts per arribar a casa. Que llargs que se’m feren! A la dreta, a l’esquerra,
tot recte, amunt, avall... gent jove, gent gran, de totes les nacionalitats,
botigues encara obertes, senyals lluminosos...aquells 3 minuts se’m feren una
eternitat... em va venir a la ment aquells mesos que, al començament dels
estudis de teologia vam viure set companys a Sant Pau del Camp, aleshores -i
crec que també ara- un dels barris més densament poblats del món, només superat
per Calcuta. Crec que des d’aleshores mai no he viscut al centre de la ciutat.
Les ciutats. Nínive: calia tres dies per recórrer-la. Sembla un hebraisme, una
exageració... però estic segur que si un la recorria amb consciència, es
trigaven tres dies en recórrer-la. També es trigaven tres dies a anar des del
centre de Barcelona aquí a Sant Jeroni en el segle XV. En el decurs de la
història algunes han esdevingut paradigmàtiques: Nínive, Babilònia, la Roma
antiga, la conurbació que formen Badalona i Santa Coloma de Gramenet, són
senzillament més pecadores que altres ciutats i pobles, pel sol fet que hi ha més
concentració de gent? Ho semblaria, però no n’estic gens segur. Crec que el
missatge de la Sagrada Escriptura és molt més profund. Els homes i dones som
pecadors, evidentment, però les ciutats -les agrupacions urbanes- també ho són.
I no, o no sols, perquè s’hi cometin més pecats, que també, si no perquè són
estructures de pecat. I una d’elles és que no són ciutats a mesura humana. I el
mal, el pecat, no és la senzilla suma dels pecats o dels errors humans. El mal
és l’asfixia. El Dr. Jorge Rojas, metge i humanista, diu, seguint els experts,
que una ciutat per ser humana no pot tenir més de 100.000 habitants. Per això
convé potenciar la vida dels barris i podríem dir, la de les parròquies que els
serveixen.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Jesús va cridar uns homes casats,
pares de família, petits empresaris de la pesca, amb la vida resolta, a seguir-lo.
Diu “pescadors d’homes” perquè parteix del seu ofici... si haguessin estat
artesans com Sant Josep hagués dit veniu amb mi i us faré “artesans d’homes”, “artesans
de persones”. No importa l’ofici ni el benefici. L’important és que un se senti
cridat a ser a partir d’allò que és: professora universitària, mossa d’Esquadra,
carnisser o empresari a Granollers. Cridat o criada a què? La fe és confiança,
confiança en l’altra, confiança en Déu que continua cridant-nos. Creure és
confiar, donar-se en pensament, voluntat, cor i vida (Gomà). Confiar en l’altra
quan et fa una proposta, de part de Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quan don Bosco va somniar
una ciutat, la va somniar a mesura humana. El pare Joan Baptista Bertran,
jesuïta, té un petit llibre de poemes que es titula així: <i>Ciudad afán y
cántico</i>. I és senzillament trobar Déu enmig del tràfec urbà. Trio un dels
seus poemes predilectes: <i>“¡Vivir y abrir los ojos y el latido!/Pero después
recogimiento del alma,/fervor del claustro interno; vida adentro/se encenderá la
lámpara:/silencio es el acento de su llama.”</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quan passats tres mesos
vam deixar el Raval, per anar a una antiga casa a Vallvidrera, aleshores força destartalada, ja portàvem el
claustre a dins.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-18338415328406097482024-01-13T06:53:00.002+01:002024-01-13T06:56:38.162+01:00Crida tothora<p><br /></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 28px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 3px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody; font-weight: bold;">Evangeli del Diumenge Ii</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 28px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 3px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody; font-weight: bold;">II/B</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 28px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 3px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody; font-weight: bold;">Estimats germans i germanes, Déu crida tothora. <span class="Apple-converted-space"> </span>De nit, com és el cas de Samuel, i de dia com és el cas d’Andreu i del deixeble estimat. La crida a la santedat -que és la plenitud de l’amor- és perpetua. Déu ens pot cridar a la infantesa -hi ha molts infants sants- o en l’ancianitat -hi ha molts vells canonitzats i moltíssims més que ja són sants als ulls de Déu, potser els nostres propis pares. El que passa és que en el decurs de la vida, la veu de Déu s’obre pas enmig de moltes altres veus i reclams que ens poden arribar a atordir. Als adults com Elí ens sembla impossible que Déu pugui cridar directament un noi com Samuel (cf. Jean Vimort). Amb el nostre racionalisme ens sembla que la vocació sempre ha de venir per la mediació d’un prevere o d’una persona consagrada o d’un laic compromès o d’un moviment d’espiritualitat. I és veritat que moltes vegades és així, però no sempre. Recordo les llàgrimes del bisbe Joan Carrera quan es va assabentar que un adult que no havia tingut cap formació religiosa, va demanar entrar de monjo en un monestir català a partir d’un programa que havia vist a la tele. </span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-size: 28px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 3px;"><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody; font-weight: bold;">D’altra banda hi ha la motivació. En un llibre-enquesta de Louis Evely, </span><span class="s2" style="font-family: UICTFontTextStyleEmphasizedItalicBody; font-style: italic; font-weight: bold;">Per què em vaig fer sacerdot?</span><span class="s1" style="font-family: UICTFontTextStyleBody; font-weight: bold;"> apareixen gran quantitats de respostes per part de bisbes i preveres, però avui en faig meva una: “per la immensa i desconcertant gràcia de Déu”. <span class="Apple-converted-space"> </span>Simó, Andreu, Joan, tots els apòstols, eren homes fets que ja tenien la vida resolta: tenien familia, feina, negocis, amics… potser algun dels apòstols fins i tot militava en alguna organització guerrillera, però Jesús els va convocar a deixar totes les seguretats per seguir-lo i anar amb Ell cap a la trobada amb Déu Pare -que és el terme de tota vida i de tota vocació. I certament no tots van perseverar, fins i tot van recular, fins i tot el van abandonar però a la fi van deixar-se emportar pel que mossèn Ballarín anomenava “la florida carismàtica de la pentecostera” (que deia que és una planta que floreix per Pentecosta). I Jesús els va convocar, senzillament a viure amb ell. Estimats germans i germanes, en temps de Jesús, com en l’època clàssica, mestres i deixebles convivien sota un mateix sostre, perquè el mestre i el deixeble tot el dia són mestres i deixebles. Fem doncs nostres avui les paraules del salm que hem cantat: “Aquí em teniu: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat»”. I que quan d’aquí a poc resem el Parenostre renovem el nostre sí a aquell que ens crida cada dia.</span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-18182740915232052462024-01-07T08:25:00.001+01:002024-01-07T08:25:29.739+01:00Natzaret: punt final o una font que brolla<p>Baptisme del Senyor 2024</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">acaben els anys de silenci
a Natzaret, acaben els trenta anys de treball humil i callat, de silenci
social, els anys secrets d’identificació amb la vida dels humils: casa, sinagoga,
taller, potser un pelegrinatge... Ara Jesús, en plena maduresa (trenta anys d’aleshores
són potser com cinquanta d’ara), decideix fer un tomb en la seva vida i
posar-se en contacte amb l’escola religiosa de Joan. I fa un pelegrinatge de
tres o quatre dies, el mateix que feia la gent senzilla, per deixar-se batejar
per ell, un signe que serà la prefiguració de la Pentecosta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En l’espiritualitat d’Israel, inspirada en l’Èxode,
el Jordà significa l’entrada a la Terra Promesa, és a dir: “el pas decisiu al
Regne de Déu”. Batejar-se és a dir, submergir-se en l’aigua del Jordà era un
signe impressionant d’estar disposat a fer aquest pas cap al regne. Recordeu
quan cantem: “Riu pregon, Jordà dels pares,/caldrà que travessis per a entrar
al repòs./La terra que delejaves/serà tota teva, farà el teu goig.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Nosaltres. Un dia vam ser
batejats, la majoria de petits. Un altre dia potser ens van confirmar, alguns
tampoc no ho recorden...Però sí que tots recordem que hi ha hagut moments de la
nostra vida, de tocar a fons. El moment que algú ens va cridar en nom de Déu,
el moment <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de “deixar” la família de carn
i sang per “independitzar-nos”, el moment de dir un sí a Déu en el matrimoni,
en la vida religiosa, en el presbiterat...un sí total, irreversible i sense
condicions... a què? A ser homes i dones lliures, responsables i lliurats a
estimar... (El que passa és que ens equivoquem quan només parlem de la “meva”
llibertat i ens oblidem de la “nostra” llibertat, quan no entenem que
responsabilitat és capacitat de donar resposta, quan no estimem bé i no sabem
estimar-nos bé ni a nosaltres mateixos...). El dia del nostre “sí” ha estat realment
el dia del nostre baptisme que alguns, fins i tot, hem tingut el privilegi de
renovar en el Jordà que, repetim-ho no és encara el nou baptisme que Jesús ens
ve a portar que és amb aigua i Esperit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quan els antics profetes
anaven a començar la seva activitat enmig del poble, Déu els manifestava la seva
vocació. I el pas implicava un canvi de nom. Hi ha moltes narracions de
vocacions a l’Antic Testament, Moisès, Samuel, Isaïes, Jeremies... i també al
nou: Simó esdevé Pere, Leví esdevé Mateu, Maria Magdalena, esdevé senzillament Maria...
I en el decurs de la història de l’església, Aureli, esdevé Agustí d’Hipona, Teresa
de Cepeda, que ha esdevingut la Santa per antonomàsia, Agnes Gonxha Bojaxhiu,
la que coneixem com Teresa de Calcuta... Per això molts monjos i moltes monges
canviàveu el vostre nom en entrar en religió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El baptisme imprimeix
caràcter. En el baptisme renunciem a Satanàs i a les seves pompes, a les seves
bombolles. Com ho podríem traduir en el llenguatge d’avui? Renunciar a Satanàs
vol dir deixar d’estimar el mal i renunciar a les seves bombolles, que poden
ser grans, fins i tot irisades, però estan buides, son un gran bluf, és a dir
un gran muntatge destinat a impressionar que després es revela fals, vol dir
renunciar a la frivolitat. Per actualitzar el nostre baptisme cal deixar de ser
frívols i prendre’ns seriosament tot el creat i el creador. (A. Rubio).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Jesús, en el decurs de la
seva vida pública, va viure molt condicionat: els fariseus, els mestres de la
llei, l’inquiriren fins al final; els saduceus li posaven paranys; la seva
família el prenia per boig, els seus deixebles no l’entenien...Però
interiorment des del moment de la teofania del Jordà, “ets el meu Fill, el meu
estimat...” se sabia lliure, la seva llibertat interior és la que li va donar
la possibilitat de donar la vida per amor. Nosaltres vivim també molt
condicionats, per un temps i un país... Però si vivim el nostre baptisme, si
avui som capaços de renovar-lo de debò ens sentirem lliures. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I aleshores el cel se’ns obrirà.
Veure el cel obert, en la nostra parla habitual, és trobar solució a una
situació difícil. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi ha vegades que ens sentim
sobrepassats, atuïts, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com si ens
haguessin tirat una terregada terra al damunt, que no trobem la sortida, que no
ens en sortim... i de sobte ve la persona oportuna en el moment oportú. “Quan
vaig veure tal persona, ja vaig veure el cel obert,” diem de vegades. Un
facilitador és una persona que ajuda<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
un grup o a una organització a treballar de manera més eficient, a col</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">laborar i a assolir sin</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">rgies...no </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s f</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">cil, per</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> n</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">hi ha. Per</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">sser facilitador segons l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">evangeli </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s encara molt m</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s, </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s fer possible la comunicaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> amb D</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">u.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Abandonem-nos. Deixem-nos anar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És que ens creiem massa que som els
protagonistes de la nostra història, soc jo que faig, jo que decideixo, jo que
planifico i organitzo... I ens oblidem que és Déu el qui guia la nostra
història, que la presència de Déu irromp mentre jo m’entesto en fer els meus
plans. Davant de situacions complexes, ens calen facilitadors. Els sants,
seguint la seva vocació baptismal, en el decurs de la història han estat així,
facilitadors, han trobat en cada moment de la història la solució a una
situació concreta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El cel obert, aquesta
expressió enigmàtica de l’evangeli d’avui apareix d’altres vegades a
l’evangeli.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Recordem aquella, després de
dialogar amb Natanael, Jesús promet a ell i als <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del seu voltant: “Us ho ben asseguro: veureu
obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.”.
Germans i germanes, si vivim a fons el nostre baptisme, tastarem la nostra
llibertat interior i cada dia, cada esdeveniment, cada conversa, esdevindrà un
signe eloqüent. I si som capaços de reviure aquell dia que algú ens va cridar i
potser ens va trasbalsar, potser en un tren en marxa, com Teresa de Calcuta,
potser a prop de una gruta de Lourdes, a Roca i Pi, com en Josep Maria....
veurem cada dia signes propers de la presència de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Fa pocs dies. Era l’enterrament
de la Mariona, mare, àvia, dona que sabia explicar-se, que omplia... una <i>self
made women. </i>Al final<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la
celebració tal com permet la litúrgia, vaig convidar els seus fills a espargir
el fèretre, recordant el seu baptisme. I quan ho acabaren de fer, tots els nets
espontàniament van demanar de fer el mateix signe i alguns, abraçats al
fèretre, el mullaren amb les seves llàgrimes... quin signe tan bell del
baptisme! Quin anticipació de la vida perdurable que ara la Mariona ja viu en
plenitud!<o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-17791586225234694402024-01-05T17:32:00.003+01:002024-01-05T17:33:05.445+01:00Homilia sense nom<p>Epifania 2024</p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Estimats
germans i germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">fa mes de
quaranta anys. Era a la basílica parroquial de Sant Josep Oriol de Barcelona.
Nit de Reis. Plena de gom a gom. Potser 700 persones, sense exagerar. Els meus
pares i els meus germans hi érem tots presents. El que presidia l’eucaristia, no
recordo si era mossèn Josep Boix Puig o mossèn Francesc Llopart Romeu (tots
dos, de lluny, físicament s’assemblaven) que ens va dir des de l’ambó: “en
atenció a que tots teniu pressa d’anar a casa a estar amb la mainada, avui no
farem homilia”. Entre els assistents hi hagué un respir. I no perquè els mossens
de Sant Josep Oriol no prediquessin bé. Tot al contrari: ho feien molt i molt
bé. Estic segur que s’ho preparaven llargament. Però aquella Nit de Reis van
saber posar-se en la pell dels fidels. M’agradaria saber avui, passats 40 anys,
quants rectors ometen l’homilia per una raó semblant. Potser algun ho faci, però
permeteu que ho dubti.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">I, com
deia el rector del Sant Crist de Canyet, mossèn Joan Baranera, “quantes consideracions
es podrien fer sobre aquesta festa...!”, encara que cada any repetia més o
menys les mateixes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">El Dr. Isidre
Gomà, insigne biblista, ens demanava als alumnes de la Facultat, que no convertíssim
el Nadal en uns pastorets, però que només veient els pastorets podríem entendre
el misteri de Nadal. Igualment diria jo en aquesta Epifania: No convertim l’Epifania
en la festa dels reis mags d’Orient, però només entendrem l’Epifania si veiem celebrar
els mags i si hi participem plenament. És a dir si entenem que és una festa
religiosa però alhora civil, si llegim els ulls il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">lusionats dels vailets, si entenem
que cada vegada costa menys trobar patges africans o xinesos o llatins, si
comprenem que hi ha reis Herodes que continuen mentint i manipulant per als seus
interessos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Algú em
pot dir: “mossèn és que jo no practico, és que jo no crec, és que jo vaig anar
a tantes misses de petit que ja he omplert el <i>cupo</i>”. I jo li diré que
Joan Paul Sartre, l’existencialista ateu, va escriure i va representar amb els
seus companys presoners amb una representació d’Epifania que es titula “Barionà,
el fill del tro” i ho va fer senzillament per alegrar-los els Reis més tristos
de la seva vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Ahir un
amic em deia: molta gent canta la cançó que va popularitzar Frank Sinatra, “my
way”, però no s’adona que és un cant a l’individualisme. I jo li afegia és que
d’una vegada hem de passar del “my way” a l’”our way”, serà això el que vol dir
Francesc quan parla de sinodalitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">Intelligenti
pauca</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif;">. Santa
Epifania. <o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-80688716069464257882024-01-01T12:34:00.001+01:002024-01-01T12:34:05.489+01:00La pornografia de la violència<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt; text-align: justify;">Homilia en la</span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt; text-align: justify;">Maternitat de Maria i </span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt; text-align: justify;">Jornada Mundial de la Pau de 20024</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Comencem l’any amb
aquestes dues celebracions. Una religiosa i l’altra civil. Ahir dèiem que “nou”
vol dir portat a plenitud. </span><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 16pt;">I que hem que en el nou
any creixem en santedat, que és la plenitud de l’amor. Els confessors que podem
dir el pecat, però no el pecador escoltem que hi ha avui algunes persones que
venen a reconciliar-se dolgudes d’haver fet un ús impropi d’internet, quin? El
Papa Francesc, en el seu missatge en la Jornada Mundial de la Pau que hem
llegit en el començament d’aquesta eucaristia, ens recordava que les
tecnologies que usen un gran nombre d'algoritmes poden extreure, dels rastres
digitals deixats a internet, dades que permeten controlar els hàbits mentals i
relacionals de les persones amb fins comercials o polítics, sovint sense que
ells ho sàpiguen, limitant-los l'exercici conscient de la llibertat d’elecció.
De fet, en un espai com el web, caracteritzat per una sobrecàrrega d’informació,
es pot estructurar el flux de dades segons criteris de selecció no sempre
percebuts per l’usuari. Què vol dir tot això, estimats germans i germanes? És
pecat fer mal ús de les tecnologies? Per exemple veure frivolitats per la tele
o pornografia per les xarxes? Sempre que algú ve a confessar-se d’algun d’aquests
pecats, jo li dic el mateix: l’ús que fem del mòbil, de la tele o de la tauleta
o de l’ordinador, a priori, no és bo ni és dolent. La maldat, en tot cas surt
del nostre cor: una mala elecció, un veure o escoltar coses que sabem que no ens
faran feliços, que potser ens donaran un plaer momentani però que després farà
que encara ens sentim més tristos... El problema de fons no és veure
pornografia, el problema és per què veiem pornografia...Hi ha una pornografia
del sexe, que és una caricatura de l’amor, però n’hi ha encara una altra que alguns
experts consideren més perillosa: la pornografia de la violència que és una
caricatura de la violència enorme que hi ha en el món. Deia un expert en
comunicació que un dia el van convidar a participar en unes jornades sobre
catàstrofes. Ens explicava que durant uns dies no va poder ni dormir. Per què?
Per què la violència destructora que arriba a les redaccions dels diaris, de
les teles o de les ràdios és molt més que la que podem llegir al diari, veure a
la tele -que Déu n’hi do- i escoltar per ràdio.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Aquí no tenim televisió.
Fa uns dies vaig anar a casa d’uns amics, a sopar i un membre de la família estava
fent <i>zapping. </i> A pràcticament totes
les teles les escenes eren de violència destructiva i destructora... el meu
amic finalment va haver de deixar el comandament i tancar la tele. Com voleu que no siguem violents? Com voleu
que no hi hagi guerres? Però si us plau, no digueu més: «És que no saben què
fer » Sabeu que hi ha sèries televisives que van fent els guions a mesura que
passa el temps. Per exemple, després de 22 anys (2001-2023) s’ha
acabat la sèrie: <i>Cuéntame como pasó.</i> Amb tan bons actors com Ana Duato o
Imanol Arias. Podeu comptar el número de capítols que ha tingut. Us penseu que
tots els capítols estaven redactats des del principi? En absolut. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Avui tothom critica els
polítics i els comunicadors. Però si cada un de nosaltres amb el nostre
comportament quotidià podem provocar guerres!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Que Santa Maria Mare de
Déu, Reina de la Pau ens ajudi a discernir per tal de saber com hem de ser
instruments d’aquella Pau que cantaven els àngels la Nit de Nadal. L’Oratori El
Pessebre de Joan Alavedra i Pau Casals, musicat sota les bombes de la segona
guerra mundial</span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Joan
Alavedra, acabat a Prada, abril de 1947 i estrenat a l’exili, acaba amb un diàleg
que avui continua plenament vigent: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">El rabadà:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Glòria a Déu i a tota
criatura!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Pau a la terra!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Mai més cap guerra!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Mai més pecat!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Pau als homes de bona
voluntat!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Els àngels:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Pau a la terra!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Els homes:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Mai més cap guerra!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Els homes i els àngels:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Mai més pecat!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Una veu dalt del cel.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">-Pau als homes de bona
voluntat!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Pau!!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes, com diu una publicitat que omple aquests dies els nostres carrers: Tinguem
la festa en pau!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-45537162723485954162023-12-31T08:20:00.001+01:002023-12-31T08:20:31.909+01:00Tota família és sagrada<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge de la Sagrada
Família</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">demà comença un nou any
civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un
any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves
oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns
plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en
cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a
plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic
a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona
vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I això vol dir que cada dia, d’alguna manera,
en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir.
Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què
vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Avui, capvuitada de Nadal,
és també el diumenge de la Sagrada Família. Aquests dies de trobades familiars,
constatem que entre nosaltres, en les nostres pròpies famílies de carn i sang,
hi ha diversos tipus de família. Un bisbe català deia amb cert humor: tinc
trenta nebots, ja podeu comprendre que hi ha de tot. Davant d’aquest panorama
ens podem plantejar si els exemples d’una família com la de Jesús poden
continuar essent un referent per a les plurals famílies d’avui. Estic convençut
que sí.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tots tenim la certesa que en el
si de la Sagrada Família, Josep, Maria i Jesús, hi degué haver diàleg, perquè
els problemes que se’ls van plantejar no eren menors: un engendrament
misteriós, l’angúnia de no trobar hostal en anar-se a empadronar, haver de fer
un viatge intercontinental fugint d’Herodes...doncs bé, malgrat tots aquests
problemes i les solucions que trobaren, no conservem pràcticament cap d’aquests
diàlegs, llevat el de les noces de Canà de Maria amb Jesús, o el de Jesús en
creu amb la seva mare i el deixeble estimat. De Maria, poques paraules, de
Josep només una de sola: “Jesús” que és la que devia fer servir quan va anar a
inscriure’l. Amb tot, estem convençuts que vivien una unitat molt profunda. El
diàleg amb paraules és important, però el diàleg de silencis, el diàleg de
gestos... gosaria dir que encara ho és més. Quan les persones s’estimen no
calen moltes paraules per entendre’s.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">D’altra banda, la família
de Jesús no es limitava a Josep i Maria. Avui l’evangeli ens presenta dos ancians
venerables, Simeó i Anna. Simeó, diu després de veure Jesús, allò que diuen
molts ancians quan han vist acomplerts els seus somnis: “ara ja em puc morir”. D’Anna
la profetessa s’ha dir que podia ser l’àvia de Jesús; en qualsevol cas era una
dona pietosa i fidel, com tantes de les nostres àvies. Quants tresors de saviesa
els nostres avis! Escoltem-los... Per la missa de Nadal, a la residència de Can
Gusi, en el moment de l’adoració, una velleta va dir, espontàniament, en veu
alta una pregària al diví infantó....<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Hi ha també en l’entorn de
Jesús cosins com Joan Baptista, Jaume o Joan, els fills del Zebedeu, tietes com
la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs que també degueren tenir el seu
pes... El seu estimat cosí, Joan Baptista, fou objecte de diverses catequesis
de Jesús en les que el Senyor el presenta com a més que un profeta i Jesús -que
s’ha deixat batejar per ell- comença la seva missió, just quan Joan és decapitat.
També en el si de la seva pròpia família, de la família de Jesús, hi hagueren
rivalitats i lluites de poder. Recordem per exemple el diàleg de la tieta Maria
Salomé l’esposa de Zebedeu, mare de Jaume i Joan, amb Jesús: “ordena que
aquests fills meus seguin l’un a la teva dreta i l’altra a la teva esquerra.”
Déu n’hi do. Fou l’ocasió perquè el Senyor digués que havia vingut no a ser
servit sinó a servir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquesta famílies àmplia ha
estat motiu d’inspiració perquè diversos artistes en el decurs dels segles, com
ara Francisco de Herrera i altres hagués pintat quadres que s’anomenen “La sagrada
parentela” en els que Jesús apareix voltat fins de tretze o setze parents. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Antoni Gaudí a la Sagrada
Família va representar en pedra i partint de models naturals del barri, molts d’aquests
personatges: Joaquim i Anna, Simeó, Zacaries, Elisabet... I quan va concebre la
totalitat del temple, el va imaginar com un bosc de torres, en el qual Maria i
els apòstols han esdevingut la nova família de Jesús.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes, les nostres famílies no han de ser tancades, si no obertes,
generosament, a tots. Podríem dir que com més forts i autèntics siguin els
nostres vincles familiars, més universals esdevindrem. Donem gràcies als
nostres pares, avis i germans, tiets i cosins, vivents o difunts, per tant i
tant com hem rebut d’ells. Reconciliem-nos si tenim diferències i donem gràcies
a Déu perquè com Jesús tots hem nascut en el si d’una família. Perquè tota
família és sagrada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-27646214462857015992023-12-24T07:46:00.002+01:002023-12-24T07:46:34.079+01:00El projecte de Déu i el nostre<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Homilia en la nit de Nadal
2023<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">tots tenim projectes de
vida, alguns són temporals, d’altres aspiren a ser definitius. Però hi ha projectes
que arriben a terme i d’altres que no. Un projecte de vida bell amb aspiració
de ser definitiu, per exemple, és el matrimoni, és la família... d’altres poden
ser la vida consagrada, una missió, un voluntariat... Hi ha persones no tenen
projecte, senzillament van segons els vents que bufen. Hi ha projectes que s’han
dissenyat bé i d’altres que no tant, i per això es trenquen matrimonis, es
trenquen famílies, es dissolen comunitats. Antigament quan una dona entrava en
un convent de per vida o hi havia un candidat al ministeri ordenat i no
suportava l’estil de vida del monestir o del seminari, la gent deia amb tota naturalitat:
“és que no li provava”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Mossèn Josep Rius Camps,
biblista, basant-se en l’antic còdex Beza i Sinaític, les antigues compilacions
de textos bíblics que són la base dels nostres textos litúrgics, sosté que la Paraula
de què parla el pròleg del quart evangelista, s’hauria de traduir per “projecte”,
que en el principi existia el Projecte que aquest projecte interpel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lava Déu i que un Déu era el projecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquest evangeli que
antigament que hem proclamat i que abans es llegia al final de totes les
misses, el poema meravellós d’aquesta Nit Santa, és el projecte de Déu sobre la
humanitat. El Verb es fa carn, s’encarna, es concreta en un temps de la
història determinat. Però Déu Pare no està sol en aquest projecte, compta amb
Maria, compta amb Josep, compta amb una resta fidel d’Israel, compta amb cada un de nosaltres...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La nostra pregunta per
tant no és tant quins projectes tinc jo, quins projectes tenim nosaltres sinó quins
projectes Déu té per a mi, quins projectes té per a cada un de nosaltres... Què
espera Déu de mi, què espera de nosaltres. Aquest és el principi de tota
vocació: és Déu qui amb crida jo, senzillament l’invoco. Com el naixement de
Jesús il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lumina
la meva vida de cada dia, el meu projecte, el nostre projecte. Mentre estem en
aquest món, encara tenim la possibilitat de rectificar, d’esmenar, de millorar,
d’acceptar els fracassos... de veure en la solitud i el silenci de la nostra cel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">la si el nostre projecte és
realment el projecte de Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Hi ha vegades que els
nostres són projectes frustrats, que resten arraconats: es trenquen matrimonis,
es desfan famílies, s’extingeixen les comunitats o les missions... Hauríem de
preguntar-nos si realment són projectes que compten amb Déu, o són només les
nostres cabòries, o les nostres falòrnies, és a dir idees errònies, raons febles, predicció
gratuïtes... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sn altres ocasions són les
circumstàncies les qui ens desbaraten els projectes: Vingué prop dels seus/però
els seus no l’acolliren./ Queda ben palès: “Jesús neix per morir i mor per
renéixer”.Els projectes que d’altres ens frustren són aquells pals a les rodes
tan característics dels catalans, -com diu Jaume Vicenç Vives- que ens posen a
les rodes. Algú explica amb entusiasme una idea, un projecte i els altres, escèptics
o se’n riuen o li pregunten: “vols dir que te’n sortiràs...?”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En canvi, “als qui el
reberen els donà la capacitat d’esdevenir Fills de Déu,” és a dir semblant a
ells “als qui creuen en el seu nom- no de lligams de sang/ni d’un voler de
carn,/ ni d’un voler d’home,/ sinó que han nascut de Déu.” Ací hi ha el
fonament de tota vocació. Una dona pot triar la parella amb qui compartirà els
seus dies. Es pot elegir fills sense estar casats, fins i tot es pot triar viure segons l’orientació
sexual de cadascú, o engendrar un ésser humà artificialment... sembla que tot
sigui possible, però el que cal preguntar-nos és si tot és de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes, com sabré si el meu projecte, si el nostre projecte, és també el
projecte de Déu? Quan de debò li donem a Déu un sí, total, irreversible i sense
condicions, com el de Maria o el de Josep, o el dels grans sants que Aleshores Déu ja es cuida de dir-nos de moltes
maneres si aquest nostre projecte és el seu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I, si és el projecte de
Déu, aleshores cada u de nosaltres rebrà una gràcia per a una altra gràcia,
perquè la Llei es donà per mitjà de Moisès, la gràcia i la veritat s’ha fet
realitat per mitjà de Jesús.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I si no és el projecte de
Déu, ell també es cuidarà de fer-nos veure què hem de rectificar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Vivim en un món de lleis,
de prescripcions, de normatives... la llei és necessària, però recordem el que deia
Sant Agustí: “tanta llibertat com sigui possible, i tanta autoritat com sigui
necessari”. El drama és quan invertim la proposició i convertim l’autoritat en poder
i la llibertat en recurs per fugir de les estratègies del poder.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">A Jesús, enfrontar-se amb
l’autoritat li va costar la vida. Per això en els pessebres antics, Jesús era
representat dins d’un sarcòfag, per recordar-nos que Jesús neix per morir i que
mor per renéixer. I que nosaltres estem cridats exactament al mateix, cada un
en les seves circumstàncies personals, encarnades en un temps de la història.<o:p></o:p></span></p>
<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Els àngels prop del Pessebre
anuncien que només hi haurà Pau al món quan ens deixem estimar pel Senyor, quan
deixem que Ell intervingui en la nostra vida, quan fem conjuntament que el
nostre projecte sigui el projecte de Déu, en definitiva quan, com diu Josep
Maria de Sagarra al final del seu poema: “I si tot l’any la mesquinesa ens fibla/
i l’orgull de la nostra soledat/ almenys aquest nit fem el possible/ per ser
homes de bona voluntat.” Jo afegiria, no sols aquesta nit, aquest nou any, sinó
tots els anys que el Senyor ens doni la vida. Sant Nadal!</span> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-3269679849364834032023-12-23T19:16:00.001+01:002023-12-23T19:16:10.537+01:00Casa!<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;">Diumenge IV d’advent</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">aquesta setmana a Badalona, ha començat l’operació fred, per
acollir les persones que viuen a la intempèrie. S’han posat en marxa alguns dispositius,
no del tot suficients, però que ajuden a pal</span><span style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">liar aquesta
situació tan dolorosa com és la manca d’un habitatge digne... Que n’és d’important la casa! En un univers de
dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La
casa és sempre el símbol de la intimitat descansada, escriu Josep Maria
Esquirol. Una casa...un lloc de recer, per
tal que una casa esdevingui la llar, cal que sigui habitada per una presència
humana que hi infon l’ànima. Hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i
parar, en què després del perill, si el vailet aconsegueix arribar a una zona
segura crida: “Casa!”, que vol dir “salvat”. De què salva la casa? De la
immensitat, del brogit... a Girona solem dir: “records a ca teu”, records als
de casa teva... Mossèn Manuel Tort, poeta, escrivia: “benaurats els qui saben
que és la llar/la casa benaurada dels seus pares.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ho hem escoltat a l’evangeli: l’àngel va entrar a casa de
Maria. I allí, a casa, es va produir un diàleg que havia de canviar la història
de la humanitat. Cada vegada que resem l’àngelus el recordem i l’actualitzem. En
aquella casa, d’un poble oblidat, Natzaret, Maria va donar un sí total,
irreversible i sense condicions al pla de Déu. Un sí que va canviar la història. Durant
segles es comptava també l’any a partir de l’encarnació, el 25 de març. Un sí actiu
que, de seguida, es va traduir en compromís, sortir de casa, per anar a veure
la seva cosina Elisabet i quedar-se amb ella a casa tres mesos. Perquè dir que
sí a Déu comporta també dir que sí als germans, especialment, els més
necessitats, els més petits de cada casa. Caldrà dir que sí, cada dia -diu la
cançó- a cada moment cada passa. Dir que sí vol dir estar disposat a fer allò
que veiem clar que Déu em demana. Un amic agnòstic em deia: vaig fer la promesa
que si la meva dona es curava, jo aniria a missa cada diumenge. La meva dona es
va curar i vaig començar a acompanyar-la a l’església. Aquest any la meva esposa
ha mort, però jo continuo anant a l’església... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Dissabte passat va morir el P. Jesús Renau Manén, jesuïta i
home de consell, un dels religiosos catalans que ha escoltat més persones i més
a fons al llarg de la seva vida. Era un amic esperançat i esperançador, intel</span><span style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">ligent, profund i amb sentit de l’humor. Quan
jo tenia disset anys, al col</span><span style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">legi de
Casp, li vaig comunicar que em semblava sentir la crida a ser sacerdot. Era la
primera vegada que ho deia a un prevere. Les seves paraules i els seus consells
no els he oblidat mai i en dono gràcies a Déu. Puc dir que gràcies al Jesús
Renau, ara soc sacerdot. Ell, en el seu llibre “Cada dia” escrivia unes
paraules que són molt oportunes per aquests dies de Nadal que ens trobarem amb
d’altres persones que fa temps que no veiem o que potser ens resulten incòmodes
o senzillament ens trobarem amb els de casa: “obre una mica els ulls, qui tens
al davant? Un amic, una amiga, el pare, el company, la tieta... Oh, felicitats!
No estàs sol. Estàs teixit d’amor. Perquè penses que són vulgars, que són
avorrits, que estan endarrerits. Res, tot això no és objectiu. Són persones,
son homes i dones com tu, segurament millors que tu: estimen, lluiten, estan
sols o acompanyats, cansats segurament i continuen vivint. Felicitats!”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Som al darrer dia del temps d’advent. Aquesta nit de Nadal,
arreu del món, se celebrarà la notícia que va canviar la història: el Nadal.</span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Però perquè hi hagués Nadal va
caldre, prèviament, el “sí” de Maria, perquè celebrem de debò el Nadal, cal el nostre
“sí” confiat a allò que Déu ens demana a cada moment. I aleshores, com diu l’apòstol,
se’ns revelarà el pla de Déu amagat en
el silenci dels segles.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-5001699657555783872023-12-16T08:27:00.002+01:002023-12-16T08:28:27.071+01:00Fer goig<p> <span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge del Goig.
Dominica</span><i style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;"> Gaudete</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">aquest tercer diumenge del
temps d’advent, és el diumenge del goig, en llatí <i>gaudete</i>. Aquesta
paraula “goig” avui no s’usa gaire, però forma part del nostre patrimoni
cultural humà i cristià i crec que hauríem de recuperar-la. Abans es feia
servir expressions com “fer goig” que volia dir causar satisfacció, ésser
plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. La meva
àvia Angelita es va arreglar fins passat els cent anys. Deia “Jaume, més val
fer goig que fer fàstic”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan veiem els
plàtans amb les fulles daurades aquesta tardor diem que fan goig... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">A Déu li demanem moltes
coses: salut, feina, pau al món (potser hi hem de posar també una mica de la
nostra part)... Aquest és el nostre capteniment també amb els germans: els
demanem que facin coses. Algunes vegades els donem les gràcies. Però rarament
lloem. És més, quan lloem sembla que adulem. I aquest és un gran error. Elogiar
i saber rebre un elogi és signe de maduresa... En canvi “no fer goig” és quan
algú o alguna cosa ens inspira desconfiança, és quan esperem alguna cosa
desagradable, enutjosa, etc. Per exemple, deien, aquesta anunciada visita “no
em fa goig”. Hi havia una casa a Badalona de família rica vinguda a menys que estava
molt deixada. Una senyora que coneixia la situació em va dir: “Pensi mossèn que
la casa està tan deixada que agraeixen que no se’ls visiti.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">De quin goig parlem aquest
diumenge? Quan parlem de goig, parlem de l’emoció causada per la contemplació
d’una cosa que ens plau molt, per l’esperança d’obtenir allò que abelleix, és a
dir allò que ens ve de gust, per l’adquisició del bé desitjat. Una de les
dimensions del goig, doncs, va estretament lligada a l’esperança. El problema
és que sovint confonem esperança amb espera. D’esma, convertim l’esperança en
l’espera de les festes, unes festes que cada any anticipem més i que ja
comencem tot just quan s’acaba el <i>halloween</i>, aquest nom que ve d’un
origen celta i que no vol dir altra cosa que “la nit de Tots Sants”. Abans em
dèiem castanyada i visita al cementiri.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La pregunta és quin és
l’horitzó de la nostra esperança aquests dies? Alguns -sobre tot les mares de
família grans- diuen, és que jo ja voldria que aquestes festes haguessin
passat. Per què? Probablement pel record dels qui altres anys celebraven el
Nadal amb nosaltres i ja no hi són.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Perquè identifiquen les festes amb més feina, fer àpats, preparar
regals... potser amb trobades familiars, amb persones que no desitgen en veure
(diuen que per Nadal la família no és obligatòria).Realment ens alegra tenir
experiència que Jesús ens ve de nou a trobar cada dia, en cada ésser humà i en
cada esdeveniment i cada dia?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Anem a l’evangeli d’aquest
diumenge, que ben segur que il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">luminar</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> la nostra esperan</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">a:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Joan Baptista, devia
sorprendre: un home que vivia al desert que anava cobert, no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un pell de camell sinó amb una roba de
pèl de camell (com matisa Josep Rius Camps que acaba de publicar el seu tercer
recull de comentaris de l’evangeli sobre <i>Joan Marc, el primer evangelista, </i>Barcelona, Edimurtra, 2023), un home que menjava llagostes i mel
boscana... que cridava, que semblava amenaçar, que denunciava l’adulteri del
rei... però que parlava amb saviesa. Els nostres avis en dirien un home de
bosc, rude, avui en diríem un <i>outsider</i>. Però Joan es presenta
nogensmenys que com a testimoni de la veritat. En el vocabulari del quart
evangeli “veure” vol dir “experimentar.” Tinc un amic, invident des de la
infància, el Miquel Albert, que em diu “a veure quan ens veiem”. Una dona cega
li va dir a una amiga d’anys: “permet que et toqui la cara”. Ho va fer i
després li va dir “ja t’he vist”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Joan es presenta com una
veu que crida en el desert. En la nostra parla popular una veu que crida en el
desert és una veu inútil. En aquest evangeli és tot el contrari. Joan és el
portaveu d’un missatge diví: “adreceu els camins del Senyor.” Els benaurats són
els ben anants. I nosaltres també diem expressions com ara: “sí que vas bé” o
“vas errat”. Ser precursors és obrir camí. En la nostra vida continua avui
havent-hi precursors i persones amigues, familiars, properes que ens
corregeixen des de l’amistat i des de l’estimació. Persones que ens ajuden
a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esmenar. De vegades convivim amb
elles, d’altres només ens hi veiem de tant en tant, d’altres potser només hi
parlem per telèfon alguna nit... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per això l’Advent és també
un temps de conversió. I el “camí del Senyor” és el que nosaltres hem de seguir
per anar al seu encontre. “Un camí -escrivia Sagarra- quina cosa tan curta de
dir/quina cosa tan llarga de seguir!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El
camí som nosaltres mateixos, la nostra vida, les nostres institucions, el
nostre món. A Déu no s’hi va per la manca de sinceritat, s’hi va per la Veritat
en majúscules que, tot sovint, es tradueix en fidelitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I què és això de deslligar
la corretja de la sandàlia? Segons els biblistes, és una clara al</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lusi</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> a la llei del levirat, segons la
qual quan un moria sense fills un s</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">havia
de casar amb la viuda per donar fills al difunt. (Això ha perviscut fins el
segle XX, és el que passa a La tia Tula, de Miguel de Unamuno).Si el que tenia
el dret de fer-ho no ho complia, un altre podia ocupar el seu lloc.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">I la cerimònia per a declarar la pèrdua del dret
consistia a deslligar-li la sandàlia. (Recordem la causa per la qual Herodes va
empresonar Joan va ser per un tema diríem avui “sentimental”: per què Joan li
havia dit que no era lícit que tingués la dona del seu germà Felip...</span><span lang="CA"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La
història és que Herodes Antipes es va enamorar d’Heròdies, la dona del seu
germanastre Herodes Filip, i al seu retorn es va divorciar de la seva dona
(filla del rei Aretes IV dels nabateus, regne àrab amb capital a Petra) i s’hi
va casar, contra la llei jueva. I Joan denunciava aquest adulteri. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Jes</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ú</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s, simb</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">licament, </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">esp</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">s que ve a desposar-se amb l’Església,
una imatge que avui també a molts ens costa d’entendre. Ara sí diem que Jesús
ve íntimament en cada ésser humà i en cada esdeveniment, ve quan ens trobem la
comunitat reunida, ve quan aquest Nadal ens reunim a taula, potser fins i tot amb
persones que ens costem, ve quan anem a visitar un malalt o un agonitzant, o
una persona que haurà de passar el Nadal, a la residència, a l’hospital o a la
presó, aleshores entendrem què vol dir viure el Nadal i què vol dir anticipar-lo
amb goig: allò que ja sabem, però que tot sovint oblidem, que Jesús ve en cada
ésser humà i en cada esdeveniment i que hem de lloar-lo per les meravelles que
obra en nosaltres cada dia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-92123887194210901312023-12-10T07:47:00.000+01:002023-12-10T07:47:02.026+01:00Facilitadors (versió dominical)<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge segon d’Advent.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">10 de desembre de 2023<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">quan arribem a la Cartoixa
de Santa Maria de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat al final
per alts xiprers, veiem que a la blanca façana, a banda i banda de la imatge de
la Mare de Déu, hi ha dues altres imatges: sant Joan Baptista i sant Bru: la
veu que ressona en el desert i la veu del silenci eloqüent. Les paraules de
Joan Baptista sorgien de la solitud i el silenci i de la comunió amb la natura
-llagostes i mel boscana. I molts les van escoltar i es van convertir, és a dir
es van girar cap a Déu i es van preparar per conèixer Jesús. Però avui “cridar
en el desert” ha passat a ser sinònim que ningú no t’escolta i avui -com ahir-
les veus profètiques continuen essent silenciades i a la societat i a l’església
que en formem part, pequem d’omissió, perquè tenim el deure d’escoltar aquells
que són més silenciats: els ancians, els joves i els descartats i no ho fem, o
no ho fem prou. I això no és sinodal. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els pares i les mares del
desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven els
apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i
trasbalsaven. Quan al segle IV l’arquebisbe d’Alexandria, Teòfil, va anar a
veure l’abat Pambo, al desert de Nítria, a Egipte, va esperar molt de temps una
paraula de l’ancià. Va ser en va: aquest no li va dir absolutament res. Els
germans presents es van creure en el deure d’intervenir: “Digues, si us plau,
una paraula edificant a la seva Excel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">ncia.” La resposta de Pambo fou
lacònica: </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">“</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">si
no s</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">edifica
pel meu silenci, tampoc s’edificarà per les meves paraules” (XV, 42). Encara
avui, els cartoixans i les cartoixanes, seguidors de sant Bru, només parlen
vint minuts al dia. Però com ens edifica el seu silenci i les paraules que en
sorgeixen! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Fer desert. Aquest agost
vaig tenir l’oportunitat de fer uns dies d’estada a Xiu-Xiu, a Calama, al nord
de Xile, el desert més alt, més àrid i més fred del món. Hi havia d’altres
persones que feien un mes que hi eren. Des de la finestra de la cambra ,només
veies que l’aridesa del desert i a les nits un firmament espectacular... Els
mateixos dies un bon amic se n’havia anat a recórrer amb moto el desert del
Marroc, el desert de Marrakech, la zona àrida més extensa del món. Em deia que sota
del desert del Sahara, sota tanta aridesa hi ha una de les bosses d’aigua dolça
més gran del món.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Un empresari català, Pere
Duran Farell, anava cada estiu a un desert diferent del món i tornava renovat.</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Cada
vegada més hi ha persones que busqueu la solitud i el silenci temporals: amics
del desert és la xarxa de meditació (meditar vol dir “romandre en el centre”)</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">fundada
per mossèn Pablo d'Ors, amb recessos i d’altres espais de solitud i silenci
enriquidors <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>https://www.amigosdeldesierto.org/)</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En aquest temps d’Advent, enfortirem la nostra
esperança si busquem temps de desert, encara que sigui enmig de la ciutat. Hi
ha deserts sorrencs i deserts pedregosos, tant la primera lectura com
l’evangeli ens han parlat d’aplanar, aplanar és facilitar. Aquesta hauria de
ser la nostra tasca i també la comesa dels bons polítics, facilitar les
solucions i no provocar enfrontaments. (Com ens esfereeix aquests dies de
festa, escoltar el nombre de les víctimes de les guerres tan properes que hi ha
ara mateix!). Un facilitador és una persona que ajuda a un grup a entendre els
objectius comuns i contribueix a crear un pla per assolir-los, sense prendre
partit, permetent al grup assolir el consens. Abans, als pobles, existia el que
s’anomenava l’home bo, la persona que acompanyava les parts en els actes
conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge, l’avinença entre elles.
Vaig conèixer el qui feia aquest paper en el meu poble; i ara un net seu, bon
amic, té també dots de conciliador, sap gestionar els conflictes, sap posar
pau. Potser és una qüestió genètica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Avui també és un dia per
agrair els qui, en el decurs de la nostra vida, heu fet el paper de Joan
Baptista, ens heu obert camins, ens <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>heu
aplanat la ruta, ens heu ajudat a discernir i a decidir. Els pares que ens heu
fet reflexions inesborrables. Els avis, els mestres, els bons amics... us devem
tant! A cada un de nosaltres alguna vegada ens ha tocat de fer aquest paper.
Abans de parlar per parlar, procurem fer silenci.</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Déu parla
en el silenci del nostre cor. Jesús va fer quaranta dies de desert abans
d’emprendre la seva missió. I certament al desert fou temptat, perquè en el
desert és quan sorgeixen les proves més grans, però cada temptació és una
ocasió per lluitar contra el mal.</span><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Hem escoltat un fragment
de la segona part del llibre d’Isaïes -estadista, assessor de reis, poeta,
orador, escriptor i pare de família- coneguda com a Llibre de la Consolació
d'Israel (capítols 44-55) perquè comença: “consoleu, consoleu el meu poble...!”
L’escenari d’aquests capítols finals del profeta Isaïes, tot i que és un
escenari de captiveri, és prometedor: Jerusalem ha estat assolada i el poble
jueu està captiu a Babilònia, però Cir rei de Pèrsia, conquerirà Babilònia i
alliberarà els hebreus. I en els llavis del profeta ressona un prec: aplaneu!,
aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu i prediu que els terrenys
escabrosos s’aplanaran. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aplanar és també
consolar i consolar no és fàcil, perquè consolar vol dir estar a prop, escoltar
amb respecte i amb delicadesa, mirar de dir la paraula oportuna, pastada en el
silenci, callar molt, donar elements perquè la persona obri per ella mateixa,
perspectives de futur. Sovint acudeixen a nosaltres persones que mostren
sentiments contradictoris, la nostra manera d’estar a prop no és recriminar-los
la contradicció -tots volem i dolem- si no mostrar-los que entenem la seva
contradicció. I avui no parlem simplement d’un consol personal, parlem també de
consolar el poble. El cardenal de Sarajevo, explicava que quan va sortir a
l’altar per la missa del gall, el primer any de la guerra, el 1992, a la
catedral tothom plorava i que ell va sentir també el desig irrefrenable de
plorar, però es va contenir, perquè va pensar: “si jo també ploro, qui
consolarà el meu poble.” Crec que avui també ha de ser el nostre prec des de la
convivència quotidiana, hem de ser persones que aplanin.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Tornem a la façana de la
Cartoixa, al punt més alt hi ha la creu sobre l’esfera del món, amb el lema :
“la creu roman, mentre que el món gira.” El rector de la Cartoixa, el P.
Werenfried, diu que ell es va fer cartoixà només per preparar-se per la mort,
que és el gran silenci.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquesta setmana han mort
tres preveres de l’església catalana: el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler
Perdigó; mossèn Andreu Oliveras i el Pare Pius Tragan benedictí. El bisbe
Carles, emèrit de Girona, va ser ordenat el 1991, a Santa Maria del Mar, en la
mateixa celebració que el nostre recordat bisbe Joan Carrera. Recordo que, al
final de la celebració, va parlar molt poc, va fer una invitació al jovent que
era precisament escoltar la veu, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escoltar la veu del Mestre, seguir Jesús en el
camí sacerdotal o en la vida consagrada. Mossèn Andreu Oliveras Torrents fou
vicari de Santa Engràcia a l’Arxiprestat de la Trinitat, capellà de la Model i,
com Joan Baptista ell mateix va patir el dol de la reclusió. El pare Pius
Tragan, biblista i el monjo més vellet de Montserrat, era</span><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">autor d’obres
de referència en l’àmbit internacional dels estudis bíblics, entre les quals
destaquen El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o la traducció del Llibre del Deuteronomi. En
un sepulcre antic que hi ha, precisament a l’atri de la basílica de Montserrat
s’hi llegeix, “vixit ut sempre viveret”, és a dir, “va viure per viure per
sempre”. La nostra vida d’ara és l’assaig del que serà aquella vida plena, quan
com diu Karl Rahner un dels més grans teòlegs del segle XX: «Aleshores, quan
tot calli a la mort i jo hagi après i patit tot, aleshores començarà el gran
silenci, dins del qual només Tu ressones, Tu, paraula pels segles dels segles.
Aleshores totes les paraules humanes s’hauran embotat i l'ésser i la saviesa,
el coneixement i l'experiència seran una mateixa cosa: «coneixeré com soc
conegut», entendré el que sempre m'has dit: a tu mateix. Cap paraula humana,
cap imatge ni concepte no es tornaran a interposar entre Tu i jo. Tu mateix
seràs la paraula de l’alegria, de l'amor i de la vida que omple tots els espais
de la meva ànima». Germans, a cada eucaristia pregustem escoltem la veu que
crida en el desert i pregustem el silenci de l’ d’eternitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Avís: dijous vinent dia 14
a les 19 h al Monestir de Clarisses de la Divina Providència serà presentat l’últim
llibre de comentaris als evangelis de mossèn Josep Rius Camps, el biblista de
Sant Pere de Reixach<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-39533728114632819982023-12-09T14:28:00.004+01:002023-12-09T14:29:18.521+01:00Facilitadors<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge segon d’Advent.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">10 de desembre de 2023</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Estimats germans i germanes, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Quan arribem a la Cartoixa de
Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat per xiprers, veiem que a la
blanca façana, flanquejant la imatge de Santa Maria amb l’Infant, hi ha dues
imatges més: sant Joan Baptista i sant Bru. La veu que ressona en el desert i
el silenci. La veu potent de Joan Baptista va sorgir del silenci del desert. I,
encara avui, els cartoixans, seguidors de sant Bru, només parlen vint minuts al
dia. Tots tenim necessitat de silenci i tenim necessitat d’aquestes paraules
madures, perquè les paraules que han estat pastades en el silenci, solen ser
paraules justes, exactes que arriben al cor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Les paraules de Joan Baptista
sorgien del desert i de la comunió amb la natura. Els pares i les mares del
desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven aquells
apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i trasbalsaben.
Quan el monarca d’Alexandria va anar a veure un pare del desert a demanar-li
consell, aquest no li va dir absolutament res. Quan ell, molest, li va fer
arribar la seva queixa per mitjà de terceres persones, el santó va replicar: “si
no l’han edificat els meus silencis, menys encara l’edificaran les meves
paraules.” <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Aquest agost vaig tenir l’oportunitat
de fer uns dies d’estada a Xiu-Xiu, a Calama, al nord de Xile, el desert més
alt, més àrid i més fred del món. Des de la finestra de la cambra només veies
que l’aridesa del desert i a les nits un firmament espectacular... Els mateixos
dies un bon amic se n’havia anat a recórrer amb moto el desert del Marroc, el
desert de Marrakech, la zona àrida més extensa del món. Sota del desert del
Sahara hi ha una de les bosses d’aigua dolça més gran del món. Quan compartíem les experiències, de seguida ens enteníem. Un empresari
català, Pere Duran Farell, anava cada estiu a un desert diferent del món i
tornava renovat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Hi ha deserts sorrencs i deserts
pedregosos, tant la primera lectura com l’evangeli ens han parlat d’aplanar,
aplanar és facilitar. Aquesta hauria de ser la nostra tasca i també la comesa
dels bons polítics, facilitar les solucions. Un facilitador és una persona que
ajuda a un grup a entendre els objectius comuns i contribueix a crear un pla
per assolir-los, sense prendre partit, permetent al grup assolir el consens. Abans,
als pobles, existia el que s’anomenava l’home bo, la persona que acompanyava
les parts en els actes conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge,
l’avinença entre elles. Vaig conèixer el qui feia aquest paper en el meu poble
i ara un net seu, bon amic, té també dots
de conciliador, sap gestionar els conflictes, sap posar pau.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Avui també és un dia per agrair els
qui, en el decurs de la nostra vida, heu fet el paper de Joan Baptista, ens heu
obert camins, ens els heu aplanat la ruta, ens heu ajudat a discernir i a decidir.
Els pares que ens he fet reflexions inesborrables. Els avis, els mestres, els
bons amics... us devem tant! A cada un de nosaltres alguna vegada ens ha tocat
de fer aquest paper. Abans de parlar per parlar, procurem fer silenci.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Hem escoltat un fragment de la
segona part del llibre d’Isaïes -estadista, assessor de reis, poeta, orador i
escriptor. coneguda com a Llibre de la Consolació d'Israel (capítols 44-55) perquè
comença consoleu, consoleu el meu poble...! Consolar no és fàcil, consolar vol dir estar a
prop, escoltar amb respecte i amb delicadesa, mirar de dir la paraula oportuna,
callar molt, donar elements perquè la persona obri per ella mateixa, perspectives
de futur. Sovint acudeixen a nosaltres persones que mostren sentiments
contradictoris, la nostra manera d’estar a prop no és recriminar-los la
contradicció -tots volem i dolem- si no mostrar-los que entenem la seva contradicció.
I no parlem simplement d’un consol personal, parlem també de consolar el poble.
El cardenal de Sarajevo, explicava que quan va sortir a l’altar per la missa
del gall, el primer any de la guerra, el 1992, a la catedral tothom plorava i
que ell va sentir també el desig irrefrenable de plorar, però es va contenir,
perquè va pensar: “si jo també ploro, qui consolarà el meu poble.” <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">L’escenari d’aquests capítols
finals del profeta Isaïes, tot i que és un escenari de captiveri, és prometedor:
Jerusalem ha estat assolada i el poble jueu està captiu a Babilònia, però Cir rei de
Pèrsia, conquerirà Babilònia i alliberarà els hebreus. En els llavis del
profeta ressona un prec: aplaneu!, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre
Déu i prediu que els terrenys escabrosos s’aplanaran. Crec que avui també ha de
ser el nostre prec des de la convivència quotidiana, hem de ser persones que
aplanin. En aquest temps d’Advent, enfortirem la nostra esperança si busquem
temps de desert, encara que sigui enmig de la ciutat. Déu parla en el silenci
del nostre cor. Jesús va fer quaranta dies de desert abans d’emprendre la seva
missió. I certament al desert fou temptat, perquè en el desert és quan
sorgeixen les proves més grans, però cada temptació és una ocasió per lluitar
contra el mal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Tornem a la façana de la
Cartoixa, al punt més alt hi ha la creu sobre l’esfera del món, amb el lema de
la cartoixa: “la creu roman, mentre que el món gira.” El rector ens diu que va
professar a la cartoixa amb un únic objectiu, preparar-se per ben morir. És un
bon motiu. En un sepulcre antic que hi ha a l’atri de la basílica de Montserrat
s’hi llegeix, “vixit ut sempre viveret”, és a dir, va viure per viure per
sempre. La nostra vida d’ara és l’assaig del que serà aquella vida plena, quan
tot callarà i Déu ho serà tot en tots. A cada eucaristia pregustem aquesta
vivència d’eternitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-30028175143794778552023-12-08T00:01:00.001+01:002023-12-08T00:01:22.179+01:00Guspires de llum<p> <span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Immaculada Concepció 2023</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estimats germans i
germanes, Déu vos guard.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Les circumstàncies actuals
ens porten sovint a reflexionar sobre el problema del mal. Sempre actual: Per
què hi ha guerres? Per què moren els innocents? Com és que les lluites
partidistes poden determinar el futur d’una nació? Per què els poderosos, els
qui mouen els fils de la política i de l’economia, sovint estan amagats? Els
polítics busquen realment el bé comú? Per què hi ha abusos, maltractaments físics
o psicològics...? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per què en els països
que hi ha la poligàmia, els que emigren s’emporten una sola dona -normalment la
més jove i la més bonica- i abandonen les altres a la seva sort...?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Són preguntes que ahir i
avui ens plantegem i tractem de donar-los resposta, no sols de paraula, sinó
amb la Paraula de Déu que il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lumina
la nostra vida. La preocupació pel mal ja existia en temps de l’autor sagrat
que va escriure el fragment del llibre del Gènesi que hem proclamat. De fet
aquest text vol ser una resposta divina a un problema humà que travessa la història:
per què hi ha mal, per què hi ha pecat... doncs perquè l’ésser humà és capaç de
pecar i, de fet, peca. De petits distingíem molt bé els bons i els dolents d’una
pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Bell MT";">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">cula. Potser en algun moment ens
vam arribar a creure que tothom és bo. Després hem anat veient que hi ha
persones bones, generoses, donades als altres i n’hi ha d’altres de tortuoses,
cegades per l’ambició, malintencionades. Essent encara més realistes, tots
tenim un costat fosc. Som superbiosos perquè ens hem llançat a una lluita
desfrenada per aprofitar el temps, perquè ens pensem sempre que són els altres
els qui s’equivoquen. Som vanitosos perquè actuem buscant el reconeixement i l’aplaudiment.
Sovint ens aïrem, per coses de poca importància. Som peresosos perquè deixem de
fer el bé. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sempre ens sembla que els
culpables són els altres -la serp, la dona temptadora del Gènesi- però no podem
eludir la nostra responsabilitat. Com diem en l’acte penitencial, tots pequem
de pensament, de paraula, d’obra i d’omissió. Gosaria dir que, sobre tot,
pequem d’omissió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El progrés de la ciència
és ràpid, gairebé produeix vertigen. Dilluns mateix van operar una mare de
família, la Judit. Li van treure la matriu amb cirurgia robòtica. L’aparell que
porta el nom d’un savi universal, Da Vinci. En un parell de dies ja era a casa
i s’està recuperant ràpidament...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El telèfon mòbil és molt
útil, ens permet una comunicació ràpida, gairebé instantània amb qualsevol
indret del món, alleugereix la solitud de moltes persones, però, també, pot
provocar trastorns com ara la monofòbia és a dir l’angoixa excessiva quan no el
podem fer servir, o la depressió: per no tenir el mòbil, per perdre els contactes
o no tenir crèdit. I també l’ ansietat i l’angoixa de l’usuari que en enviar
els seus missatges no són vistos i tampoc els contesten, quant la persona a qui
els envio es troba en línia. La persona que viu enganxada a la pantalla pot
manifestar irritabilitat, impulsivitat, agressió i tornar-se violenta.... O l’ ansietat
que es produeix quan l'usuari no té dades mòbils, no té el seu mòbil, va caure el
sistema o no rep missatges... Cal un ús responsable d’aquests aparells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Davant d’aquest fons negre
a l’evangeli d’avui sorgeix una guspira de llum. Un poble petit i quasi oblidat,
Natzaret. La gent dubtava que en pogués sortir res de bo i encara era en un
país ocupat pels romans. Però allí, una noia senzilla, una noia del poble, que
estant sola i en silenci rep un anunci sorprenent que li ha de canviar la vida
i que ha de canviar el rumb de la història. La resposta rau en la dona, en les
dones. I en la soledat -no tenia ningú a prop per poder-li consultar- i en el
silenci humil, Maria diu que sí. Un sí total, irreversible i sense condicions
que havia, com dit de canviar la història. I va poder dir que “sí” per gràcia,
per do, perquè per un privilegi únic havia estat preservada del pecat des de l’instant
de la seva concepció. La història de l’art l’ha representat com l’abraçada de
Joaquim i Anna a la porta daurada del temple, com la soca de Jessé, o com les
immaculades convencionals que sempre solen ser molt joves i serenes <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Nosaltres no rebem cap privilegi
únic, però també hem rebut el do de la fortalesa alhora de prendre les grans
decisions de la nostra vida: casar-nos o romandre cèlibes, fer o deixar fe,
revenjar-nos o donar pas al perdó, entendre el comportament d’aquell que ens
gira la cara, buscar feina i no prostituir-nos perquè a l’altre empresa paguen
una mica millor... No ens equivoquem i que siguem capaços de demanar perdó. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El P. Ignacio Larrañaga en
la seva pregària <i>Senyora del silenci</i>, escriu:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El món s’ofega en el mar
de la dispersió/i no és possible estimar els germans amb un cor dispers/ Fes-nos
comprendre que l’apostolat, /sense silenci/ és alienació. /I que el silenci. /
sense apostolat/és comoditat.// El silenci de Maria no és absència si no
presència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Germans i germanes, que
avui experimentem aquesta silenciosa proximitat de Maria, Mare de l’Advent, i
fem nostre el poema de Joan Maragall del 1897, sobre la nit de la Puríssima, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quin cel més blau aquesta
nit!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sembla que es vegi
l’infinit,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">en tota sa grandesa,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">en tota sa dolcesa;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">l’Infinit sense vels,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">més enllà de la lluna i
dels estels.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La lluna i els estels
brillen tan clar<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">en el blau infinit de la
nit santa,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">que l’anima s’encanta<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">enllà…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Aquesta nit és bé una nit
divina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La Puríssima, del cel<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">va baixant per aquest blau
que ella il</span><span lang="CA" style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lumina,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">deixant més resplendors en
cada estel.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Per la nit de desembre
ella davalla,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">i l’aire se tempera, i el
món calla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Davalla silenciosa… /Ai,
quina nit més blava i més hermosa!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1080475421936762402.post-16376784196684487502023-12-03T11:35:00.000+01:002023-12-03T11:35:13.017+01:00Rescatar la nit<p><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Diumenge I d’Advent</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sant Francesc Xavier. En
memòria de Teresa Coma Riera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">3 de desembre de 2023<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bell MT", serif; font-size: 14pt;">Estimats germans i
germanes,</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Els dies són curts. La fosca
guanya protagonisme. Una de les vivències més belles del nostre pelegrinatge i
de la nostra estada a Mont Athos, a Grècia, va ser constatar la importància que
per als monjos té la nit i mirar de viure-la amb ells en la seva pregària. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ens llevàvem a les quatre del matí perquè la
primera litúrgia era a dos quarts de cinc. Tot era fosc. A l’església resplendien
les espelmes fent pampallugues sobre l’or de les icones que només endevinaven,
mentre que els fidels s’atansaven a venerar-les amb respecte. Ens acompanyava
la monòtona salmòdia monàstica, el perfum de l’encens... Era inútil voler
racionalitzar res. Senties que entraves en una atmosfera de misteri. Els
cartoixans i les cartoixanes, i d’altres monjos, durant segles, han dormit
partit: anaven a dormir a les vuit, es llevaven a les dotze, pregaven un parell
d’hores i se’n tornaven al llit. Deien, però que en aquella quietud eren les
hores que més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>monjos se sentien, l’hora
que uns dormen, d’altres vetllen i d’altres treballen. El P. Josep Maria
Canals, cartoixà, em deia: tothom sap que el primer son és el més profund...
doncs nosaltres vivim dues vegades el primer son i ens llevem descansats. Vaig
recordar que l’evangeli diu que Jesús pregava de nit i que veia sortir el sol.
També Nicodem, mestre de la llei, anava a veure Jesús de nit, d’amagat, confiadament
(encara que Jesús el sacsegés perquè sabia que Nicodem buscava i, per tant, es
podia deixar sacsejar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Nicodem només és
esmentat per Joan, que li dedica més de la meitat del capítol 3 del seu
evangeli, uns versicles del capítol 7 i una menció última el capítol 19. És un
personatge «transversal» a tot l'evangeli en el sentit del qual està present
sempre, però sense assumir un protagonisme destacat. Si no és el de desclavar
Jesús de la creu, juntament amb Josep d’Arimatea. De nit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La nit.</span><span lang="CA"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sant Marc
en l’evangeli d’avui enumera les quatre vetlles en què els romans dividien el
temps des de la posta del sol fins a l’albada. És a dir capvespre, mitjanit,
cant del gall, aurora... cada vetlla té el seu sentit. Que n’és d’important el
porter!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La nit. Sovint associada a
un cau de malifetes, però Jesús, amb el seu exemple, ens convida a rescatar-la.
A viure-la en plenitud.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La nit. Kant deia que el
dia és bell però la nit és sublim, és a dir, d’una grandesa i profunditat admirables.
És sublim la vivència emotiva o espiritual que provoca un estat d’exaltació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En la nostra vida hi ha
dies clars i nits fosques -i de vegades molt fosques i molt llargues- però la
nit és també l’ocasió per anar de puntetes a trobar-se amb el Senyor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Sant Joan de la Creu
escrivia:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En una
noche escura,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">con
ansias en amores inflamada,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">¡oh
dichosa ventura!,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">salí sin
ser notada,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">estando
ya mi casa sosegada.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">A escuras
y segura<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">por la
secreta escala, disfrazada,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">¡oh
dichosa ventura!,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">a escuras
y en celada,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">estando
ya mi casa sosegada.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La casa assossegada són
els sentits corporals. Quan callen, se’n desvetllen uns altres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Ahir vam viure una
experiència molt bonica a Roca i Pi: un casament. Els nuvis són veïns de
Bufalà. Havien tingut, sobre tot ella, una vida gens fàcil, però amb tenacitat
i ajuda havia assolit l’equilibri. Se’ls veia tan feliços! Tot el que havien
viscut havia valgut la pena per arribar a aquest dia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">En les línies
introductòries de la Carta als Corintis, l’Apòstol dona gràcies a Déu per
l’abundància de dons espirituals o carismes amb els que ha enriquit. Quants
dons rebem també nosaltres! Siguem agraïts.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Avui és Sant Francesc
Xavier, que ell ens ajudi a créixer en intrepidesa i tenacitat en totes les
nostres empreses. Sense vanaglòria, recordant aquella frase del Divino
Impacient, l’obra de teatre dedicada a Xavier:</span><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">no hay
virtud más eminente<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">que el
hacer sencillamente<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">lo que
tenemos que hacer.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Cuando es
simple la intención<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">no nos
asombran las cosas<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">ni en su
mayor perfección.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">El
encanto de las rosas<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">es que,
siendo tan hermosas,<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">no
conocen lo que son.<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Quina pau li devia donar a
Xavier el Crist somrient del Castell de la seva família.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Bell MT",serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">comencem un any més el
temps d’Advent. Pel qui creu tot és signe, tot parla de Déu. Però ens cal
demanar més fe per descobrir que cada dia Jesús ve en cada persona i en cada
esdeveniment, especialment en els pobres i els qui més pateixen. La nostra és
una esperança activa i responsable, nosaltres també hem d’anar cap a Jesús, ens
hi porta la pregària confiada, el diàleg constructiu i les bones obres.<o:p></o:p></span></p>Jaume Aymar i Ragoltahttp://www.blogger.com/profile/01542641770830165415noreply@blogger.com0