Vetlla Pasqual 2025

Al foc

La vigília pasqual, juntament amb la missa del gall, és la única missa que celebrem de nit. I la nit té encara un encís especial. Deia Kant que el dia és bell, però la nit és sublim. “A la vora del foc” era una expressió que dèiem per simbolitzar la llum de la llar al voltant de la qual s’explicaven contes i ens transmetia la saviesa secular. Durant segles els ermitans jerònims es feien senyals de foc per comunicar-se. Us recordeu el foc de camp dels escoltes, de les colònies...? Lloc on es teixien lligams d’amistat.

Homilia

A la lectura del llibre del Gènesi, la creació de la llum es produeix el primer dia i, per tant, també la creació de la nit: Déu veié que la llum era bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». I al quart dia crea les llumeneres que marquen els calendaris, el calendari solar i el calendari lunar. Encara avui els musulmans es guien pel calendari lunar i els cristians fixem la Setmana Santa en funció de la lluna. La nit de l’èxode és una nit il·luminada, hi ha el núvol i la fosca, però el núvol il·luminà la nit.  Que bonic! En la nostra vida hi ha nits fosques però, sortosament, encara hi pot haver nits clares...Diu l’autor sagrat que en tota la nit les dues formacions, és a dir perseguidors i perseguits, no s'acostaren l'una a l'altra. Que la mà de Moisès estesa cap el mar va ser un signe perquè el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, fes retirar la mar i la convertís en terra eixuta. Ens ve a la ment la pel·lícula, és clar, però de vegades un pensa que voldríem que la Mediterrània es convertís en terra eixuta perquè deixés de ser una mar morta.

Les dones se’n van al sepulcre quan encara és de nit. Jesús ressuscita de matinada, es lleva aviat, nu de tot prejudici, amb la llibertat dels ressuscitats pels quals no hi ha fronteres. Jesús pregava de nit. Els monjos es llevaven de nit per pregar.  Hi ha als evangelis una nit lluminosa que és la nit de Nadal.  Alguns dels apòstols eren pescadors que treballaven de nit i per això anaven mig morts de son i els altres se’n reien. Quan Jesús surt del Cenacle, l’evangelista subratlla, tràgicament que “era de nit”. Les hores nocturnes de Getsemaní, foren tràgiques. Quan Joan de la Creu parla de nit fosca, de nit dels sentits va molt més enllà de les petites crisis que ens assetgen cada dia. La nit dels sentits que callen és l’hora propícia per anar a trobar el Senyor. La nit que uneix l’estimat a l’estimada.  El doctor Carles Cardó titulà La nit transparent una de les seves obres més citades. “No sé quants anys fa -escriu- Només recordo que fou una nit refrigerant d’estiu, opulenta de gemes inextingibles, la que em suggerí aquest gran tema, poètic i ascètic alhora , de la nit il·luminadora. Els humans som immensos i immortals, però només la nit ens revela aquesta immensitat i aquesta immortalitat. I si la nit de la tribulació ens les revela amb insinuacions imperfectes, la nit de la mort ens les revelarà amb plenitud d’evidència, però també, amb fixament eternament definitiu en la seva destinació.”

Un dels punts culminants de la volada teològica del pregó pasqual que hem cantat,  és l'atrevida expressió: «Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!». La resurrecció de Crist capgira el lloc de la mort i de la culpa i en fa el lloc de la vida i de la llibertat. No hi ha mal que no vingui per bé. La nit és el centre d'atenció, en tant que les principals gestes salvadores de Déu, també la resurrecció de Jesús, han tingut lloc durant la nit; així, per exemple: «Oh nit benaurada! Només tu vas saber l'hora en què Crist ressuscità d'entre els morts». Aquesta valoració del significat de la nit com a temps de la salvació recorda molt el ritual (Haggadà) de la Pasqua jueva, en què el petit de casa pregunta al seu pare pel significat d'aquesta nit de Pasqua.

Estimades germanes, estimats germans... Ja en tenim prou de nits fosques al nostre interior, a les nostres famílies, al nostre món a la nostra Església... tots voldríem que les nostres nits esdevinguessin transparents i això és do de Déu però recuperar la nit -com deia l’Alfred- també és obra nostra...

“No convertiu la nit en cau de malifetes” diu la litúrgia de les hores. Hi ha persones al voltant nostre que no són clares, insinuen, diuen i no diuen, suggereixen, ens volen transmetre les seves pors, els seus dubtes i les seves foscors no aclarides. Cal respectar-les és a dir estar ben atents a elles, però cal també no seguir-los el joc: són tenebroses i poden esdevenir tòxiques... Especialment els poderosos es van tornant cada vegada més obscurs, gairebé se’ls enfosqueix el rostre. Siguem-ne conscients, però no gastem cap energia en criticar-los. Més val que nosaltres actuem com a ressuscitats, és a dir com a fills de la llum i passem cantant de tantes manipulacions més o menys subtils.

Els joves a l’estiu i gairebé tot l’any, si no treballen, de la nit en fan dia. Perquè són les hores que se senten més lliures. I els adults se’n fan creus, no ho poden entendre. Però i a les persones grans que us costa dormir? També la nit pot ser fecunda. Cal sobretot descansar, però molts que sou insomnes l’aprofiteu per pregar, per escriure o per arreglar mentalment coses. O si poguéssim aprofitar-la per contemplar la lluna i el firmament!