Lluminosa manifestació d'una Presència

Diumenge V de Pasqua

Avui ens unim de cor al començament del ministeri del papa Lleó, tot pregant que l’Esperit Sant guiï les seves passes. Ahir dos murtrans  varem tenir l’oportunitat d’anar al barri de Sant Roc de Badalona que ell va visitar dues vegades i on els agustins fan tan bon servei.

Avui que aquí celebrem la pasqua del malalt, tenim molt presents els nostres estimats Àngel i Clara, tan fidels cada diumenge, que estan tots dos malalts.

Encomanem a la misericòrdia de Déu el Rafa Rodríguez, espòs, pare de família, treballador, cuidador amb la seva esposa la Rosario, de l’ermita de Sant Onofre que ens va deixar dilluns passat i l’Evariste, l’oncle de la germana Marie Rose de Bene Mariye, que va morir a Burundi abans d’ahir.

Homilia

Els fets dels apòstols ens parlen dels convertits de nou. Diu que els exhortaven que es mantinguessin ferms en la fe i que els recordaven que per entrar en el Regne cal passar moltes tribulacions. Avui creixen les conversions. Els conversos són foc. Tenen un zel i una força que ens sacseja. Els hem de saber escoltar i acompanyar, sovint en silenci. No és fàcil, però és enriquidor.

Pau i Bernabé eren itinerants, viatgers. El Papa Lleó, successor dels apòstols, ja ha anunciat el seu viatge a Turquia, el que a Francesc li va quedar per fer... és molt probable que el seu pontificat tingui una dimensió itinerant. Avui que en el món hi ha tanta mobilitat, que tants es desplacen... molts per necessitat, d’altres per plaer... sempre el desplaçament és deixar --Shakespeare deia que partir és morir una mica- per trobar i per retrobar.

Tant l’evangeli com el salm responsorial ens han parlat d’un terme ric i misteriós: glòria. La gloria és la manifestació de la presència de Déu. Déu es manifesta de manera eminent per mitjà de la bellesa: la bellesa de la creació, la bellesa de l’infant, la bellesa del pidolaire i del migrant, la bellesa d’un gest de tendresa i de generositat... La glòria de Déu també es manifesta en la malaltia. En la història de l’art s’ha representat la glòria com un núvol ple de llum que coronava els retaules... No és la glòria humana que és transitòria, és la glòria perenne i perdurable.

Déu Pare volia tenir un fill i va engendrar el Fill, Jesús: l’home per als altres. Que les criatures proclamin la glòria, la magnificència gloriosa del seu Regne diu el salm. És el que feren els àngels la nit de Nadal. És el que venim a fer nosaltres criatures humanes, cada diumenge.

L’evangeli acaba amb el manament nou. “Que us estimeu els uns els altres, tal com jo us he estimat”. Estimar a la manera de Jesús, que respecta la llibertat de l’altre, que està a prop, sense estar a sobre, és un aprenentatge quotidià... allí on hi ha un grup alegre i unit que s’estima allí es manifesta la glòria de Déu, la seva presència lluminosa, radiant.