Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge primer de Quaresma 1 de març de 2020 La Litúrgia de la Paraula en aquest primer diumenge de Quaresma repassa les fites fonamentals de la història de la salvació, de la història de la cura i la guarició. L’ésser humà creat per Déu. Vençut pel mal a Adam –que vol dir home- i vencedor del Mal en Crist. I com un pont entre ambdues lectures la carta als Romans contempla les dues respectives situacions de l’ésser humà: sota el domini del pecat i la mort per la seva solidaritat amb Adam i en el regne de la gràcia per la seva incorporació a Crist. En temps de Jesús molts buscaven la trobada amb Déu en el desert mitjançant una ascètica d’austeritat, d’oració i de reflexió sobre les Sagrades Escriptures. El seu ambient preferit era en la vessant oriental de les muntanyes de Judà. Jesús va voler practicar també una temporada a nivell heroic, l’espiritualitat del desert.   Els qui hem tingut la sort de viatjar, per exemple, a Egipte ens ha impressionat veure la diversitat d

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 29 de febrer de 2020 El meu pare formava part d’aquesta comunitat. Aquí va venir per primera vegada amb motiu de la meva confirmació, juntament amb una vintena de nois i noies de la parròquia. Era en temps de mossèn Ramon Boldú . Després va venir quan la meva primera missa l’any 1986, ja en temps de mossèn Andreu Pascual. I ha tornat en algunes celebracions assenyalades com la dels seus 90 anys, l’abril passat. Però dic que formava part d’aquesta comunitat perquè cada diumenge des de fa sis anys, ell i la mare s’unien a la missa dominical, des de casa. I tal com vaig dir l’endemà de la seva mort, penso que ell continua formant part d’aquesta assemblea i que m’escolta. Gràcies a totes i a tots per ser aquí fent-nos costat. Gràcies per l’estima que molts de vosaltres heu mostrat envers els pares. Gràcies als companys preveres. Gracias monseñor Tomás Jesús Zárraga, en su persona está la presencia de la comunidad de la Cartuja y también la de la

Diumenge VII de durant l'any   (23 de febrer de 2020) Estimats germans i germanes Estimar els enemics sembla humanament impossible. Si de vegades ja ens costa estimar els més propers, com podem estimar els enemics? Com puc estimar una persona que sé que em vol mal, que m’odia, que farà tot el possible per difamar-me? Com puc estimar una persona que ja m’ha fet mal a mi o als meus, que ha malparlat de mi, que m’ha perjudicat? Estimar els enemics suposa tot un itinerari. En primer lloc cal identificar-los, els enemics posar-los nom, si és possible. Perquè de vegades els enemics no tenen rostre, són anònims. I lluitar contra un enemic anònim és una batalla inútil. Però fins i tot, és un germà meu en l’existència (A. Rubio). En segon lloc -si sé de qui parlo- he d’intentar entendre el seu context personal, comprendre els seus motius, saber que potser parla o actua des de les seves ferides obertes. En tercer lloc cal trobar l’ocasió del perdó. Són processos que duren an

Estimats germans i germanes, El meu pare era ben conscient que se n’anava. Abans d’ahir li va dir a la seva néta Andrea: “em queda un filet de vida”. I així estat. Aquest darrer filet s’ha tallat plàcidament, a casa, al seu llit, amb la mare al seu costat, el fidel gosset Silver al seu costat i els qui estàvem a prop. Una mort que molts voldríem. No triem la nostra hora de la mort però el pare ha mort el dia 15 de febrer el mateix dia que va néixer el seu fill Josep, el meu germà, com dient-nos que morir és néixer a la vida eterna. L’abril hauria fet noranta un anys. Vull donar gràcies públicame nt el pare – en nom propi i dels meus germans- pel do de la vida que un dia ens va fer i per la seva dedicació i la seva estima en el decurs de tants anys. Costa parlar-ne en passat. La primera lectura d’avui és de la carta de Sant Jaume, de qui ell fou tan devot. I és oportuna perquè estem passant una prova, una prova que ens referma. El meu pare nasqué a Barcelona l’any 1929, l

Diumenge sisè de durant l’any 16/02/2020 El llibre de la Saviesa ens dóna diverses lliçons: “Tens al davant el foc i l’aigua, tria el que tu vulguis.” Déu afirma i respecta la llibertat de cadascú. Ens mira i ens coneix a fons. És més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos, dirà Sant Agustí.. Ens ensenya també que tenim al davant la vida i la mort. En la manera d’entendre el món semita, més enllà de les aparences, hi ha gent que creiem que és viva i és morta i gent que creiem que és morta i és viva. És una paradoxa, però   dels que moren lliurant la seva vida per una causa noble es diu en un llibre sagrat: “no digueu que estan morts, perquè viuen”.   Jesús no ha vingut a destruir sinó a donar plenitud. El seu evangeli no suprimeix el valor de cap poble, ni de cap cultura, ben al contrari. Però tampoc no ha vingut a deixar les coses tal com estaven si no que ha vingut a donar-los plenitud és a dir a que siguin allò que estan cridades ser. A conduir les nostres idees, els no

Setmana 5 de durant l’any.  9 de febrer de 2020, col · lecta contra la fam Jesús no diu: “vosaltres heu de ser sal” o “vosaltres heu de ser llum”. Ho diu de manera afirmativa: “sou sal i sou llum”. Ho diu als deixebles després de proclamar-los les benaurances de les quals el Mestre era transparència. La sal en aquell temps es considerava absolutament necessària i era un símbol de la saviesa. Pavel Florensky, un dels grans matemàtics i filòsofs del segle XX, té un llibre preciós que es titula   “La sal de la terra” (Sígueme, Salamanca, 2005) i en ell fa la semblança afectuosa del seu mestre espiritual, el monjo o eremita Isidor, que fou realment un benaurat, un personatge excepcionalment humil, que vivia en gran sobrietat enmig de la natura, que n’aprenia les lliçons, que atreia deixebles i que era capaç d’estimar, de perdonar i fins i tot de demanar perdó als seus propis enemics. La sal de la terra. Recordem que Jesús es va presentar com a llum del món. “Jo sóc la llum del món

Estimats germans i germanes. Avui és la festa de la Presentació del Senyor, la popular Candelera per les candeles que hem encès el començament de la missa i que ens recorden la nostra vocació a esdevenir llum i ens permet comprovar que moltes petites llums trenquen la fosca. El profeta Malaquies escriu anys després de l’exili. Una de les seves preocupacions és respondre als que s’escandalitzaven davant el fet que els injustos, els rics i opressors, els infidels, vivien millor que els fidels. Un escàndol avui vigent. Per això, anuncia vigorosament el “Dia de Jahvé”, quan Déu destruirà el mal per sempre i assegurarà als fidels una vida saludable. Aquest anunci el vincula molt especialment al Temple de Jerusalem, i veu el compliment de les seves esperances quan Jahvé estarà gloriosament present en el Temple, i tothom pujaran a oferir en ell un sacrifici acceptable. Però aquest temple de l’Antic Testament només és un preludi de l’anunci de Jesús que dirà a la samaritana que s’acosta l