Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Toni Vadell

Saber rectificar amb tendresa

Diumenge XXVI de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli que acabem de proclamar, segons Sant Mateu, se situa dos dies abans de la Passió, per tant, en un context de tensió i de preocupació pregona. Fixem-nos si us plau a qui s’adreça Jesús amb aquesta paràbola: als summes sacerdots, és a dir, als responsables religiosos del poble i als ancians, avui diríem als seglars de llarg recorregut. Tots ells foren com el fill hipòcrita que va dir, però no va fer.   Jesús va parlar-los de la vinya -un conreu tan estès en la nostra mediterrània que era i és el símbol del poble d’Israel-. Jesús estimava amb passió el seu poble, la seva gent. Era el poble elegit per son Pare.  Déu havia donat a cada dona i a cada home la missió de treballar pel seu Poble: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.” “Avui”. Si una lliçó hem tret de la pandèmia és a viure molt més el dia a dia i que el dia de demà ja ha arribat. Certament que hem de preveure, però hem de veure molt més e...

Trampa saducea

Diumenge XXXII Estimats, aquesta setmana molts hem visitat el cementiri o el columbari, hem pregat pels nostres difunts, hem pensat més en la mort i en el més enllà. És just i necessari. És convenient. I també és insuficient. Perquè com va dir, profèticament, Gustavo Adolfo Bécquer: “ Díos mío qué solos se quedan los muertos! ” I l’evangeli d’avui ens parla de la resurrecció. Ens en parla a partir d’aquesta topada amb els saduceus. També les topades poden ser fructuoses. Aquells homes que no creien en la resurrecció, havien caigut en el seu propi parany.   El parany saduceu, la trampa saducea, és una expressió que ha   passat a la nostra parla, és la pregunta capciosa que es planteja amb ànim de comprometre l'interlocutor, perquè qualsevol resposta que doni pot ser mal interpretada o considerada inconvenient.   Els saduceus eren experts en plantejar aquest tipus de qüestions enverinades:   per exemple, aquesta d’avui si una dona té set esposos, en la resurrecció,...

Els set sants fundadors de l'Orde dels Servites

Estimats, Avui celebrem la festa d’una comunitat de sants, d’un equip de persones: set sants fundadors. Els set sants italians que van fundar l' ordre servita el 1233: Bonfilius, Alexis Falconieri, Joan Bonagiunta, Benedict dell'Antella, Bartholomew Amidei, Gerard Sostegni i Ricoverus Uguccione. No els veiem cada un en la seva fornícula, sinó junts als peu de Maria i els venerem com a grup de sants. Aquest equip magnífic ens recorda que “no estem destinats a salvar-nos sols!”. En aquesta eucaristia preguem especialment per l’Hugo Mercado Vargas, el pare de la Maria René, voluntària de Càritas parroquial, per Joan Soler Amigó, congregant dels Dolors, pel meu germà Josep Aymar, mort als 58 anys el passat dia 7 i, naturalment, pel bisbe Toni Vadell, que morí el dia de Santa Eulàlia.   Persones estimades i enyorades que ens han precedit. Es just i necessari mantenir viu el seu record i assaborir ja des d’ara la comunió dels sants. També preguem pel Pau Blanco que demà serà inte...

El bisbe Toni i la comunió dels sants

Homilia diumenge VI de durant l'any 13 de febrer de 2022  Estimats germans i germanes, la nostra diòcesi i l’església catalana i mallorquina està de dol per la mort del bisbe Toni, als 49 anys de vida cristiana i només quatre anys de ministeri episcopal. Des d’aquella primera vetlla de pregària del19 de desembre de 2021, quan fou ingressat a l’Hospital Clínic, hem tingut gairebé dos mesos per anar-nos acomiadant d’ell. Jo mateix dimarts passat, anant a visitar un altre malalt a l’Hospital Clínic, que estava ingressat a la mateixa planta, vaig poder pregar uns moments davant la porta tancada de l’habitació del bisbe Toni, sense entrar-hi, perquè les visites estaven restringides. Era doncs, una mort esperada i tot i que a molts ens hagués agradat acomiadar-nos personalment d’ell, jo ho vaig poder fer: la darrera reunió que vaig tenir amb el bisbe Toni, acompanyat del vicari episcopal mossèn Andreu Oller i del P. Jesús Sans, ocd, arxipreste, va ser per preparar una trobada per disseny...

Escarrassar-nos amb sentit

Diumenge 5/C Estimats germans i germanes, Fa dos diumenges l’evangeli ens presentava Jesús ensenyant a la sinagoga amb un missatge profètic que causava admiració entre els seus oients i diumenge passat escoltàvem com era exclòs de la sinagoga i fins i tot intentaven matar-lo. Avui Jesús se’ns presenta, ferm, dempeus a la platja, a l’hora que els pescadors que feinejaven de nit, acabaven la seva tasca. A la platja d’aquell llac de Genesaret que és un dels indrets més emotius de Terra Santa. Les runes ens poden dir més o menys, però d’un escenari natural, d’un llac pensem: “és el mateix escenari de Jesús.” I en l’hora baixa de la vida, l’hora en que sentim que ens hem fet grans i que ja no tenim la força ni el coratge d’abans. I en aquest escenari, hi ha una crida, un fracàs aparent i un miracle, és a dir quelcom prodigiós, digne d’admiració. La crida de Jesús és a anar mar endins, és a dir lluny de la platja, a anar aquells llocs on la gent neda desesperadament per tal de no ofe...

Vacances difícils

Diumenge XVI de durant l'any  Estimats germans i germanes, L’Evangeli d’aquest diumenge se situa després de l’episodi de la mort de Joan el Baptista: un tràgic final arran d’una festa frívola. Un fet aquest que va doldre molt el Senyor: Jesús estava de dol i alhora era el moment d’un nou impuls. El grup de Jesús s’havia fet famós i la gent no els deixava ni temps per menjar. I, d’altra   banda, Marc ens relata el retorn dels dotze aquella missió de prova, aquell assaig de missió que escoltàvem diumenge passat. Els apòstols conten a Jesús tot el que havien fet i ensenyat. I devien estar físicament cansats. Així doncs tenim a Jesús de dol i   -i allò que cansen més són les emocions- havent de donar resposta a moltes necessitats... i els apòstols també. Però aquell temps de descans a què el Senyor els convida resulta frustrat... Aquest divendres ens arribava una notícia trista, que al bisbe Toni Vadell, auxiliar de Barcelona, li han detectat un tumor de pàncrees. El bi...

El cinquanta per cent

Algú, escoltant aquesta paràbola, podria pensar: “Mira que n’eren d’insolidàries aquestes noies, que no van ser capaces ni de donar una mica d’oli a les seves companyes i els van dir que l’anessin a comprar...!” No obstant, cal entendre el text en el seu context i no treure conclusions precipitades. El sentit sembla que és tot un altre. En temps de Jesús, pràcticament com ara, un casament encara que fos en un poble petit, era una festa important, amb una dimensió pública: nuvi i núvia caminaven, cadascú des de la casa paterna pels carrers, acompanyats del que avui diríem les dames d’honor fins a trobar-se i entrar junts a la festa. Les versions antigues d’aquesta paràbola parlen que “sortiren a l’encontre de l’espòs i de l’esposa el dia de les seves noces”. La majoria de manuscrits ometen “l’esposa” pel masclisme dominant en la societat durant segles.   Calia que en el moment en què els dos seguicis es veien, enmig d’aquells carrers estrets i tortuosos, encendre al màxim els llu...

En la festivitat de Sant Anastasi 2020

Benvolguts germans concelebrants Administradors de la Confraria de Sant Anastasi Germans i germanes, celebrem la festa de Sant Anastasi el soldat lleidatà que és el nostre gloriós copatró. Anit a les 10 no   hi hagué la tradicional crema del dimoni a la Platja, però sí que molta gent, amb un punt d’emoció vam encendre lots, mòbils, espelmes, als balcons i finestres, convençuts que la fosca no pot apagar la llum. Avui no hi ha missa solemne pública, però sí que la celebrem a porta tancada amb els administradors de la Confraria i molts us hi esteu unint per mitjà de les xarxes. Us demanem disculpes per les petites errades tècniques que hi pugueu trobar. Aquesta tarda no hi haurà la tradicional Passada que és potser l’acte més participatiu i festiu de tot l’any a Badalona, però sí que a casa podem fer una estona de festa i, jugar petits i grans i potser mirar fotos i vídeos de la Passada d’altres anys. Sí que hem fet córrer per les xarxes una visita guiada a Santa M...

Llàtzer i Epuló

Homilia diumenge XXVI de durant l’any Aquesta que hem escoltat és la única paràbola de Jesús on hi ha un personatge que porta nom: Llàtzer, un nom que vol dir: “Déu és la meva ajuda”. I el ric?   Com fa notar Sant Jeroni, el ric no té nom encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló, que vol dir senzillament “el que menja molt”. La lliçó és que aquells que pels criteri de poder i de prestigi social es creuen els més importants són anònims davant de Déu i, en canvi aquells que són considerats insignificants i sense nom, són els que tenen valor pel Regne de Déu. Aquesta paràbola és també l’acompliment del Magnificat, quan Maria exulta perquè constata que Déu omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. També de les benaurances de Jesús: feliços els pobres, ai de vosaltres els rics, se situa en la mateixa línia. Deia mossèn Joan Ventosa, que fou delegat de Càritas, que ell fins a cert punt s’alegrava que avui es difonguessin les corrupcions dels famosos, per...