Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes avui és Pentecosta Curiosament Maria i els apòstols també estaven confinats, com ho hem estat i en cert sentit encara ho estem una mica, amb les portes tancades, quan els va visitar l’Esperit Sant.   No eren al temple si no a casa, tots es trobaven en un mateix lloc quan els sorprengué una ventada impetuosa i es dipositaren damunt d’ells unes llengües com de foc. I ells mateixos esdevingueren temple.   Crec que és una bona ocasió perquè els qui aquests dies estigueu reunits a les vostres llars o en grup invoqueu l’Esperit Sant perquè us visiti.   Com ho farem aquesta eucaristia, els qui som aquí a l’església i els qui us hi uniu per mitjà de la ràdio.Com diu el cant: “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor: mira aquell poble que tu has aplegat./Esperit de Pentecosta, Vent poderós/renova’ns amb el teu alè” Com deia Dolores Arriola, teòloga filipina, de vegades estem tan tancats que l’Esperit Sant ha d’entrar per escletxes. I posava com exemple un arbre

Ascensió 2020 Jesús Ressuscitat havia indicat a les dones que diguessin als deixebles que anessin a Galilea, que allí el veurien. Aquest és també el destí que assenyalen els àngels “Galilea”... I podríem preguntar-nos   per què aquesta insistència en Galilea? Si Jesús va ressuscitar a Jerusalem! Per què a Galilea és on va començar tot, era la pàtria de Jesús, el lloc de la seva predicació, el lloc de la crida dels deixebles, el lloc on ho havien deixat tot per seguir-lo, el lloc on   havien posat els fonaments de la seva   amistat... Sí tot va començar a Galilea, com diu Pere a casa de Corneli (Fets 10, 37) Els qui hem tingut la fortuna de pelegrinar a Terra Santa, hem sentit la diferència que hi ha entre la Ciutat Santa de Jerusalem, tan solemne i bigarrada, tan carregada d’història i de ritual... i la senzillesa de Natzaret o la quietud del llac... Quantes vegades, ens convé anar a les primícies del nostre amor, als orígens de la nostra vocació, potser a aquell dia que vam ref

Benvolguts germans concelebrants Administradors de la Confraria de Sant Anastasi Germans i germanes, celebrem la festa de Sant Anastasi el soldat lleidatà que és el nostre gloriós copatró. Anit a les 10 no   hi hagué la tradicional crema del dimoni a la Platja, però sí que molta gent, amb un punt d’emoció vam encendre lots, mòbils, espelmes, als balcons i finestres, convençuts que la fosca no pot apagar la llum. Avui no hi ha missa solemne pública, però sí que la celebrem a porta tancada amb els administradors de la Confraria i molts us hi esteu unint per mitjà de les xarxes. Us demanem disculpes per les petites errades tècniques que hi pugueu trobar. Aquesta tarda no hi haurà la tradicional Passada que és potser l’acte més participatiu i festiu de tot l’any a Badalona, però sí que a casa podem fer una estona de festa i, jugar petits i grans i potser mirar fotos i vídeos de la Passada d’altres anys. Sí que hem fet córrer per les xarxes una visita guiada a Santa Maria

Homilia Diumenge V de Pasqua Les qüestions que Tomàs i Felip plategen al Senyor, també són, en certa manera, les nostres qüestions aquests dies. Tomàs constata: “si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podrem saber quin camí hi porta? Nosaltres diem si no sabem com s’acabarà tot això que estem vivint, com sabem quines són les mesures que hem de prendre? Com prendre decisions en sentit correcte? La resposta es troba ahir com avui en Jesús, camí, veritat i vida. Diu mossèn Gaspar Mora, professor d’ètica ja emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, que la proposta de Jesús i de l’evangeli no és solament per als cristians, o per a uns escollits. La proposta del Regne és per a tothom, per a tot home, per a tota dona, per a tothom que prengui consciència que quan ens donem del tot, tot ho retrobem d’una altra manera. Recordem la qüestió de Felip o més aviat el seu imperatiu: “Senyor, mostreu-nos el Pare i ja no ens cal res més.” És a dir li demana una evidència convincent. Si

Sonet amb estrambot de goig a Merche Errando Grau en el seu traspàs Cementiri de Montjuïc, 2 de maig de 2020 Adéu-siau Merche Errando Grau de Sant Josep Cottolengo era el dia que te n’has anat de la ma de Maria amb el cor serè i amb molta pau. Dóna records a la Maite si us plau en retrobar-vos quina alegria! Al cel s’acomplirà la poesia: perdem la casa, trobem un palau Els teus ulls clars per fi contemplen Déu sempre elegant per fora i per dins l’ànima forta, i els posats fins. Fills i néts t’ho diuen a una veu: la gent es pensa que ara ets morta però el Pepe t’haurà obert la porta. S’han acomplert les teves esperances començareu de nou les nuviances!