Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como cardenal Martínez Sistach

Autobiografía de un cura único

Paraules en la presentació del llibre “Autobiografía de un cura único” de Mn. Ignasi Torrent Portabella. Seminari Conciliar de Barcelona, 18 de novembre de 2021. Dedicació de les basíliques de Sant Pere i Sant Pau apòstols.   Ja heu endevinat que   l’acte d’aquest vespre és molt més que la presentació d’un llibre: és un homenatge al nostre estimat Ignasi Torrent Portabella. Aquest llibre de butxaca és breu. Però és molt dens. Resumeix quasi setanta-cinc anys d’una vida lliurada als altres. N’hi ha prou amb llegir la pàgina 65 per adonar-nos de la riquesa del teu itinerari vital.  Però jo em centraré en la teva vessant d’home d’Església. Recordo bé el dia de la teva ordenació sacerdotal a la Catedral el 15 de novembre de 2009, de mans del Cardenal Lluís Martínez Sistach. Quan els preveres assistents t’anàvem imposant les mans, tu ens miraves amb una mirada alhora agraïda i sorpresa i anaves dient baixet els nostres noms... ja eres sacerdot! Tenies 62 anys. Abans...

La casa de l'església

La Dedicació de la Basílica del Laterà 9/11/2014 Avui celebrem la dedicació de la primera catedral de l’Església, la basílica de Sant Joan del Laterà a Roma, on hi ha la càtedra del bisbe de Roma que avui és el papa Francesc. Aquesta temple tan bonic té al presbiteri un mosaic del segle XIII tot simbòlic: en el centre hi ha la Jerusalem celestial de la qual baixen quatre rius que són els quatre evangelis per sadollar un ramat d’ovelles i un altre de cérvols.   A sobre l’altar papal hi ha una taula de fusta que segons la tradició era l’altar on celebrà Sant Pere i els seus successors. Quan diem anem “a l’església”, ens reunirem “a l’església”, es casaran “per l’església”, estem usant   abreviatures, ens diu un expert com mossèn Josep Urdeix que en realitat   hauríem de dir “la casa de l’església” perquè l’església és per, sobre de tot, una casa, la casa de Déu i la casa dels fills i les filles de Déu.   Les esglésies certament són administrades per prever...

Baptisme amb aigua i foc

Diumenge del Baptisme de Jesús 2012 Divendres celebràvem l’epifania de Jesús, la seva manifestació als mags, als pobles no creients. Avui celebrem la segona epifania de Jesús al Jordà tenint com a testimoni tants que buscaven la conversió. Encara hi haurà una tercera epifania o manifestació gloriosa en les noces de Canà. Avui Jesús a l’inici de la seva missió, fet humil i sense necessitar-ho es posar a la cua dels pecadors i se submergeix en les aigües del riu Jordà. No oblidem que el baptisme i Canà són els dos primers misteris de Llum que va introduir el beat Joan Pau II a la pregària del rosari. Ahir mateix celebràvem el vuitè aniversari de la mort de la Rosa Deulofeu. La Rosa havia estat delegada de pastoral de joves i va morir d’un càncer donant a tothom un gran testimoni d’abandonament a les mans amoroses del Pare El Cardenal Lluís, que ens presidia, deia que la Rosa havia estat “una epifania de Déu”. És el que tots estem cridats a ser. A la porta de l’església de Sant Agustí hi...

Joan Pau de tots

L’ambient que hem viscut a Roma aquests dies amb motiu de la beatificació de Joan Pau II ha estat extraordinari. Dissabte a la tarda a l’església del Gesú, vam celebrar una eucaristia. La va presidir el Cardenal Lluís Martínez Sistach. Hi vam assistir els membres del pelegrinatge organitzat pel Club+Amics i d’altres pelegrins catalans: el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, mossèn Josep Maria Turull, els formadors i els seminaristes dels darrers cursos… Glòria Renom, parlamentària i el Dr. Josep Maria Guardiola, metge internista de l’Hospital de Sant Pau van proclamar les lectures. El diaca permanent Carles Cosculluela, va proclamar l’evangeli... Joan R. Laparra, diaca estudiant a Roma teologia dogmàtica, va assistir a l’altar. El Cardenal, a l'homilia, va glossar la joia de la fe. Vam cantar el credo musicat pel mestre Romeu: La fe en l'església "romana" s'actualitzava. Un capellà vingut de l’Alguer es va emocionar fins a les llàgrimes en sentir cantar el...

Escenarios de belleza para un Papa sensible a las artes

El viaje apostólico de Benedicto XVI en Barcelona tiene dos escenarios privilegiados: la Sagrada Familia de Antoni Gaudí y el Hospital del Nen Déu de reciente construcción. Y un interludio: el Palacio Episcopal de Barcelona con las grisallas de Francesc Pla, el Vicense. La carga simbólica de la Sagrada Familia es realmente impresionante: Antoni Gaudí, respetuoso con la naturaleza, su mejor maestro, sabía que allí dónde ponía una piedra no volvería a crecer la hierba ni podrían vivir los animales, y por eso quiso glorificar la flora y la fauna de aquel solar en los pináculos y gárgolas del ábside. Pensando en la gente que no frecuentaba la iglesia, sacó los retablos al exterior (las fachadas) para que todos descubriesen en ellas algún elemento en el que se sintiesen reconocidos. Y, todavía más, puso en los remates de los campanarios la inscripción Sanctus, Sanctus, Sanctus, para que incluso el no creyente levantase la vista al cielo y musitase una plegaria. Comprender aquello que Gaudí ...