Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge Primer d’Advent Estimats germans i germanes. Jesús a l’evangeli ens demana dues coses, que estiguem atents i que vetllem. Avui hem d’estar atents a moltes pantalles, a la del mòbil, a la de la tauleta, a la de l’ordinador, al de la televisió... Però de tan atents que hem d’estar, estem dispersos. Vivim una dispersió molt gran, fruit de la pantallització de la cultura (Esquirol) i de l’excés d’informació sovint poc o mal digerida. Tan és així que diuen els entesos que avui en els infants, adolescents i joves, ha crescut la capacitat de percepció, però no de recepció. I tots ens trobem   persones distretes o disperses, persones que els hem de demanar les coses una i altra vegada perquè no ens entenen. Hem d’educar la nostra mirada i la mirada s’educa quan deixem de mirar la pantalla i mirem el firmament, mirem la natura, mirem els altres... Ens cal estar atents i mirar serenament   les persones   i les situacions de present que ens toca viure. Hem d’educar la nostra oïda p

Solemnitat de Jesucrist, Rei de l'Univers 2020  Estimats germans i germanes. Quan sentim aquest evangeli molts recordem la gran pintura mural de Miquel Àngel a la capella Sixtina. Diuen els entesos que representa el moment en què Crist, gloriós, fa un gest de reprovació i diu “maleïts, aneu-vos-en el foc etern preparat per al diable i els seus àngels.” Una pintura doncs de fama mundial basada precisament en aquest evangeli que hem proclamat. Però anem a pams: quan Miquel Àngel pintava, pintava en una Roma corrupta i aquell judici tenia uns protagonistes que encara eren vivents. Era, per dir-ho així, una pintura de denúncia. Abans de la pandèmia acudien cada dia a la capella Sixtina 25.000 visitants. Això vol dir  nou mil.lions per any. Potser que en l’imaginari de molts quedi aquest gran mural com el que serà el Judici Final. Però no oblidem que la imatge que Jesús proposa es la imatge d’un pastor que separa les ovelles de les cabres. Aquesta imatge usada per Jesús és presa de

  Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Hi ha diverses pàgines a l’evangeli on es parla de la relació directa o indirecta dels ensenyaments de Jesús amb l’economia. Aquesta pàgina d’avui sembla tenir una lectura immediata, més enllà de lliçons morals: el diner està fet per invertir-lo, no per deixar-lo immobilitzat o amagat sota una rajola.   Una cosa queda clara, Déu és generós i magnificent i tots estem cridats a viure la generositat i la magnificència. El temps que estem vivint, amb possibilitats de conversar més en família i en petit grup, hauria de ser una oportunitat per aprofundir criteris tan cabdals com el de l’economia. I no tant per plànyer-nos de les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, quant de ser enginyosos i creatius en el destí de les nostres finances a la llum de la Doctrina Social de l’Església. Habitualment quan posem els diners al banc no preguntem què en fan, perquè molts ja sabem que les entitats financers solen aplicar els nostres diners als mer

Algú, escoltant aquesta paràbola, podria pensar: “Mira que n’eren d’insolidàries aquestes noies, que no van ser capaces ni de donar una mica d’oli a les seves companyes i els van dir que l’anessin a comprar...!” No obstant, cal entendre el text en el seu context i no treure conclusions precipitades. El sentit sembla que és tot un altre. En temps de Jesús, pràcticament com ara, un casament encara que fos en un poble petit, era una festa important, amb una dimensió pública: nuvi i núvia caminaven, cadascú des de la casa paterna pels carrers, acompanyats del que avui diríem les dames d’honor fins a trobar-se i entrar junts a la festa. Les versions antigues d’aquesta paràbola parlen que “sortiren a l’encontre de l’espòs i de l’esposa el dia de les seves noces”. La majoria de manuscrits ometen “l’esposa” pel masclisme dominant en la societat durant segles.   Calia que en el moment en què els dos seguicis es veien, enmig d’aquells carrers estrets i tortuosos, encendre al màxim els llums q

Parròquia de Santa Maria de Badalona 2 de novembre de 2020 Estimats germans i germanes, “Que els vostres cors s’asserenin”, és el missatge que l’Evangeli d’avui ens fa arribar. I no és fàcil mantenir la serenor quan mor una persona estimada sense poder acomiadar-la dignament . No és fàcil mantenir la serenor quan veiem tanta mortaldat i tan inesperada al voltant nostre. Per això vull agrair a Anna Gassió i als serveis funeraris de Badalona totes les facilitats que han volgut donar perquè les persones que han mort víctima de la Covid-19 hagin tingut un comiat al màxim digne possible enviant si calia les cendres a casa i organitzant aquestes eucaristies de difunts d’avui a diferents parròquies de la nostra ciutat El missatge del Senyor a l’Evangeli és clar: “A casa del meu Pare hi ha lloc per tots”. Prop de Déu tothom hi té cabuda.   De vegades jutgem amb duresa. I quan judiquem i sovint condemnem, gairebé sempre ens equivoquem perquè mai tenim totes les dades d’aquella persona.