Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Manuel Tort

En la mort del P. Canals, cartoixà

Dilluns 28 de setembre de 2026  Estimats germans i germanes, Divendres 18, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic seu, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 96 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat el dia de Sant Benet de l’any 1954, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe, Francesc Nicolau, Josep Cardús, Manuel Tort... uns capellans excepcionals. Per cert que aquell dia, el P. Bernabé Dalmau de Montserrat que aleshores era un escolà de deu anys, va sentir per primera vegada la crida de Déu a fer-se monjo. En Josep Maria Canals Lamiel, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu, v...

Casa!

Diumenge IV d’advent Estimats germans i germanes, aquesta setmana a Badalona, ha començat l’operació fred, per acollir les persones que viuen a la intempèrie. S’han posat en marxa alguns dispositius, no del tot suficients, però que ajuden a pal · liar aquesta situació tan dolorosa com és la manca d’un habitatge digne...  Que n’és d’important la casa! En un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La casa és sempre el símbol de la intimitat descansada, escriu Josep Maria Esquirol. Una casa...un lloc de recer,  per tal que una casa esdevingui la llar, cal que sigui habitada per una presència humana que hi infon l’ànima. Hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i parar, en què després del perill, si el vailet aconsegueix arribar a una zona segura crida: “Casa!”, que vol dir “salvat”. De què salva la casa? De la immensitat, del brogit... a Girona solem dir: “records a ca teu”, records als de casa teva... Mossèn Manuel Tort, poeta...

Aprendre a elogiar

Estimats, Les benaurances revelen una manera de pensar en positiu. Són lloances. Jesús lloava Déu i lloava els germans, especialment els més petits o els més llunyans. I avui de lloances n’hem proclamat 9, però n’hi ha més de cinquanta als evangelis: “Feliç tu que has cregut...”, “Feliços els qui creuran sense haver vist...” “Feliços els vostres ulls que han vist, les vostres orelles que han sentit...” I encara mirem com Jesús lloa la fe del centurió, de la dona siro-fenícia, o lloa a Natanael... Quan tantes vegades ens fixem en les coses que no van bé, l’estil cristià, l’estil de Jesús, el nou estil de convivència humana, és lloar totes aquelles que sí que van bé. Hem de ser capaços de lloar els altres, de veure allò de positiu que tenen i hem de ser capaços, també, de rebre una lloança. De la mateixa manera que nosaltres lloem el Senyor de bon matí en la pregària de laudes, que vol dir això, lloes, lloances, de la mateixa manera que el magnifiquem units a Maria en la pregària de v...

Salutació en el pelegrinatge a Montserrat

Moltes gràcies P. Bernat Juliol, responsable de comunicació de l'Abadia, per acollir-nos. Avui festivitat de Sant Benet , pare d’Europa, els amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel pelegrinem a Montserrat, en un pelegrinatge organitzat pel Club+Amics i el memorial bisbe Joan Carrera. Hi ha un motiu entranyable per fer-ho enguany en aquesta data: avui fa 64 anys que en aquesta basílica de Santa Maria de Montserrat va ser ordenat   Joan Carrera i Planas, després bisbe,   tan vinculat als nostres mitjans de comunicació,   del qual commemorem el desè aniversari del seu traspàs. Era l’11 de juliol de 1954. S’ordenaven 22 nous preveres del Seminari de Barcelona entre ells Josep Maria Canals Lamiel, actual prior de la Cartoixa de Montalegre, Manuel Tort Martí, acreditat poeta, Joan Benito, jutge i també delegat d’economia a l’Arquebisbat de Barcelona, Frederic Bassó, expert en catequesi i d’altres. Joan Carrera que aleshores tenia vint-i-quatre anys havia de ser bisb...

Serenor

Homilia diumenge V de Pasqua “Que els vostres cors s’asserenin”, “que no es torbi el vostre cor”, són expressions de Jesús, que en moments difícils ahir i avui ens donen confiança. Però la serenor és també activa.  Sant Pere diu “estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte.” Santa Teresa de Jesús deia, “ si en medio de las adversidades persevera el corazón con serenidad, con gozo y con paz, esto es amor ”. Què és la serenor? El primer sentit de la paraula s’aplica al cel: un cel serè és un cel clar, net, blavíssim, lliure de núvols i de boira, com l’hem pogut veure aquests dies, alguns moments... Una inscripció que llegim en alguns antics rellotges de sol resa: “només marco les hores serenes”. “Aixeca els ulls de la terra i veuràs un cel serè”, canta Kairoi. Ja d’antic, la serenor, la tranquil·litat de l’ànim, és fruit de la saviesa. Confuci sis segles abans de Crist deia que “...

Tornar a tenir feina

Diumenge de Crist Rei Us confesso que cada vegada que escolto aquest evangeli alguna cosa se’m remou per dins. Em recordo d’aquelles paraules del capellà i poeta mossèn Manuel Tort: “massa sovint sóc lluny del pobre i del captaire”. La pobresa truca a les nostres portes amb insistència i moltes vegades en passem de llarg. Per la cultura antiga hi havia una cosa que era fonamental: l’hospitalitat. D’ací ve el nom d’hospital. Donar de menjar, donar de beure, vestir, acollir, guarir... hi era fonamental. Per això als monestirs medievals s’acollia l’hoste com si fos el mateix Crist. Per això a les nostres masies els xiprers indicaven l’acolliment que s’hi practicava. Les paraules del Senyor no s’adrecen a individus sinó a grups, parla de “vosaltres”. Com a comunitats estem realment preocupades pels pobres, pels qui s’ho passen pitjor? Moltes vegades deleguem de pressa i diem “això és cosa de Càritas” i és cert, Càritas ens ajuda i molt, però Càritas no és més que una dimensió de la nostra ...

L'oreig d'amable silenci

Homilia Diumenge XIX de durant l’any En tot l’Antic Testament hi ha una pedagogia, un progrés per reconèixer la presència de Déu. El passatge d’Elies a la cova de l’Horeb, la muntanya de Déu ho explica molt bé: Déu no és ni en la ventada destructora ni en el terratrèmol, ni en el foc... Déu es fa present en un aire suau, “un oreig d’amable silenci”. Com aquell ventijol suau de l’estiu que en dies de xafogor tan valorem. Com aquella conversa esperada a la fresca. Com aquella paraula que arriba en el moment oportú. Al llarg de la nostra vida Déu s’ha fet present de moltes maneres. De vegades l’hem reconegut i moltes d’altres potser no: sobretot quan ens anem fent grans pensem, quantes oportunitats perdudes! Sant Pau té davant seu una qüestió molt delicada: per què el poble d’Israel, el seu poble, ha rebutjat l’evangeli?. Tot el capítol 9 de la carta als romans vindica la fidelitat i la justícia de Déu, que ha acomplert les seves promeses tal com ho presagia el salm: “la fidelitat i l’am...