Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Tarragona

En la Pasqua de José Luis Fraguas

Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026. Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat. Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia:  Eu quero che tanto E ainda non lo sabes Eu quero che tanto Terra do meu pai Quero as tuas ribeiras Que me fan lembrare Os teus ollos tristes Que me fan chorare Un canto a Galicia, hey Terra do meu pai Un canto a Galicia, hey Miña terra nai…” però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics,...

Els quatre perfils de l'empresa

Els quatre perfils de l’empresa diuen que perquè una empresa funcioni bé, calen quatre perfils: d’una banda el visionari, aquell que sap veure per endavant , el que proposa fites. D’altra banda l’executiu, el que es llança a l’acció, el que posa tots els mitjans per aconseguir els objectius proposats.En tercer lloc, el detallista, el que té cura de les petites coses de cada dia. I finalment, el sinèrgic, el que crea un bon “rotllo” com diuen els joves. Aquests perfils que són vàlids a l’empresa, també ho poden ser en els partits polítics que, al cap i a la fi són empreses de gestió. Crec que en l’evangeli d’avui hi apareixen els correlats transcendents de tots aquests perfils. D’una banda, Sant Joan, el místic, que és capaç de reconèixer el Senyor. A continuació Sant Pere, que és el llançat, el que es tira a l’aigua després d’haver-se posat la roba que s’havia tret. Però la barca arribar a bon terme, gràcies els altres cinc apòstols que van remant i arrossegant els peixos. Dei...

Homilia en la Vetlla Pasqual de 2019

L’estil de Déu i la responsabilitat Després d’aquests dies de silenci, dijous a la tarda, tot divendres, avui dissabte fins la tarda, al moment del Glòria en molts indrets han tornat a tocar les campanes, anunciant la Resurrecció de Jesús. Molts en el decurs de la història s’han preguntat, com és que al Gòlgota, al calvari hi havia aquell silenci? Per què Déu callava? Com és que aquella pregunta de Jesús a la Creu: “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat?” aparentment queda sense resposta. L’ateu diu: “Déu calla perquè no existeix”; el deista –el que creu que Déu ha creat el món, però després se n’ha desentès- diu: “Déu calla perquè no intervé en la història”. El cristià diu: Déu calla perquè plora i sofreix amb el mal del món (JM. Esquirol) Déu Pare no és impassible, és compassiu, pateix amb el seu Fill Unigènit, i en la fosca d’aquesta nit, dóna resposta a la mort injusta i cruel amb la resurrecció. Sí la Resurrecció és la gran resposta de Déu Pare davant la mort del seu Fil...

Homilia en la celebració dels difunts de les Facultats

6 de novembre de 2013 Cada eucaristia és una trobada amb Jesucrist Ressuscitat; és amb ell, amb aquest Senyor de la Vida amb qui tenim l’esperança que els nostres companys, professors i alumnes, benefactors i membres d’aquesta comunitat acadèmica s’ hagin reunit per sempre i vetllin per nosaltres. Entre tant nosaltres fem allò més important que podem fer, oferir sufragis per ells i donar gràcies a Déu pels dons que Déu ens ha fet arribar a través de les seves vides. En aquestes aules venim atrets per la passió de saber, per l’amor a la saviesa, per aprendre plegats i vivim el goig d’aprendre i d’enriquir-nos interiorment i de preparar-nos uns pel ministeri i d’altres per una vida de seglars compromesos... però uns i altres topem amb el límit radical que és la mort i ens plantegem sovint aquella pregunta que ja es feia Sant Agustí: “com puc tenir esperança si el meu amic morirà i, probablement, morirà abans que jo?”. A les nostres aules hi ha d’haver també una pedagogia de la...

De fe sempre més

Homilia diumenge XXVI de durant l’any De fe mai no en tindrem prou: sempre en podem demanar més. Com d’esperança o de caritat. Fe vol dir confiança. Fe és creure que la nostra raó és limitada. Fe vol dir que hi ha misteri dintre meu, dins de l’altre i en el món que ens toca viure. Aquesta setmana farà un any que es va convocar l’Any de la Fe. Em pregunto i us pregunto, tenim més fe ara que fa un any? Jo personalment sento que sí.   Encara que em falta molt. Però voldria , com dit l’apòstol “revifar la flama del do de Déu que porto en virtut de la imposició de mans”. Intento mirar les persones i les circumstàncies de la vida amb una mirada de fe, que és també una mirada estimadora. Si mirem així descobrirem una profunditat insondable. Fe és també disponibilitat. Avui hauríem de repetir: “som servents sense cap mèrit, ja hem fet el que havíem de fer, ara Senyor, què vols que faci?” Aquests dies estem recordant el bisbe Joan Carrera en el cinquè aniversari de la seva mo...