Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2018

Amunt!

Homilia diumenge II de Quaresma 25/02/18 El primer atribut de la divinitat en moltes religions i creences fa referència a l’altura: Déu és l’Altíssim, el qui habita en el lloc alt. Per això als cims de moltes muntanyes hi ha ermites o creus: són llocs sagrats. Aquí a Badalona tenim la Creu de Montigalà i el Serrat de les Ermites... Moltes vegades aquests símbols cristians en substitueixen d’altres de pagans anteriors, altars dedicats al sol... I els pobles que no tenen muntanyes altes solen divinitzar els arbres perquè són els elements més alts. La muntanya. Em recordava de la pel·lícula “La última cima” sobre la vida el sacerdot madrileny Pablo Domínguez a qui li agradava celebrar missa a la intempèrie en els cims de les muntanyes més altes. Quina meravella fer un cim i tenint per escenari la grandiositat de la creació, alçar la sagrada forma i el calze. Pablo morí precisament practicant el muntanyisme als 42 anys deixant una estela de bonhomia. Com escrivia emotivament el poe

Animals feréstecs

Estimats germans i germanes, Per dues vegades la litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge ens parla d’animals feréstecs. Quan Déu els inclou en l’aliança que fa amb Noé i quan Marc l’evangelista diu que Jesús al desert vivia entre animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Tots en general tractem de defugir els animals feréstecs; hi ha una pàgina en les floretes de Sant Francesc d’Assís que explica que en el temps en què el Sant habitava a la ciutat de Gubbio, “va aparèixer a la comarca un grandíssim llop, terrible i ferotge, que no només devorava els animals, sinó també els homes; fins al punt que tenia terroritzats a tots els habitants, perquè moltes vegades s'acostava a la ciutat. Tots anaven armats quan sortien de la ciutat, com si anessin a la guerra; i tot i així, qui topava amb ell estant sol no podia defensar-se. Era tal el terror, que ningú s'aventurava a sortir de la ciutat. Sant Francesc, mogut a compassió de la gent del poble, va voler sortir a enfrontar-se

Paraules davant dels bisbes de la Tarraconense

16 de febrer de 2018 Dr. Jaume Aymar i Ragolta, degà de la Facultat de Filosofia "Docència i formació en les facultats eclesiàstiques. Presentació del nou document papal sobre els centres universitaris de naturalesa eclesiàstica (successor de la Sapientia Christiana). "L'aportació de les matèries filosòfiques al pensament cristià" (degà de la FFC) (7') Crec que a la llum de la Constitució Apostòlica Veritatis Gaudium no podem dir mai més que la filosofia és la serventa de la teologia. A la Veritatis Gaudium la filosofia, l’amor a la saviesa, el pensament, hi ocupa un lloc molt destacat: hi ha 89 referències als estudis filosòfics mentre que a la Sapientia Christiana n’hi havia només 32. És lògic perquè el món i el panorama en l’educació superior en els darrers quaranta anys han canviat enormement. Però no és una qüestió purament quantitativa: Joan Pau II especialment en la Fides et Ratio (1998) dins del marc del diàleg entre filosofia i teologia,

Intervenció en el 228 Sopar Hora Europea

Barcelona, 15 de febrer de 2018 Bona nit. És un goig de trobar-nos avui al voltant d’aquestes taules tan bons amics. Per fer memòria agraïda de dos amics traspassats: Joan Viñas Bona, comunicador i mestre de comunicadors  i el seu fill Paco Viñas Rexach un comunicador català projectat al món. Dues generacions . En Joan va viure el segle XX hauria fet cent anys el passat  30 de gener. Joan Viñas era el gironí, el locutor, l’home de la ràdio i la televisió. Al costat de l’inefable senyor Dalmau, Emili Fàbregas Berenguer (Barcelona, 1897-1979) formaren una parella singular de pallassos sense maquillar: l’august era en Joan i el clown era el Dalmau. Ambdós van emprendre una campanya benèfica que va durar 27 anys i que va ser popularíssima. El “Queridos niños y niñas...” amb lletra de Jaume Ministral Masià i música del mestres Joaquim Serra i Rafael Ferrer, no era gaire transcendent, però era tan memorable que passats més de quaranta anys, els més grans la podríem cantar... Un tema qu

Purificar la intenció

Estimats germans i germanes, Un dels moments més impressionants dels pelegrinatges a Lourdes és la benedicció dels malalts amb el Santíssim. En recordo una de fa anys: Jesús sagramentat desfilava enmig d’un silenci impressionant davant dels malalts posats a la gran esplanada, molts d’ells en cadires de rodes i lliteres mentre les veus, en diverses llengües, per la megafonia, anaven clamant peticions evangèliques: “Senyor fes que hi vegi”, “Senyor fes que hi senti”, “Fill de David, tingues compassió de mi”... Preguem avui per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, una associació que va néixer fa més de cent anys per acompanyar a Lourdes de França a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge. Badalona té una llarga tradició de pelegrinatges amb alguns miracles memorables. Però el miracle permanent de Lourdes, el signe més admirable, ahir i avui, és la fe de les persones que hi acuden

Recuperar la nit

Estimats, La primera lectura ens ha parlat d’una cosa tan humana com l’insomni de Job. Recordeu la història: Job hagué d’experimentar de la vora la profunda contradicció entre la teoria doctrinal i la realitat viscuda. Sense saber per què i tot mantenint-se tan innocent com abans, començà a rebre sotragades fins aleshores desconegudes per ell: la casa se li enfonsà, el bestiar li fou aniquilat, els fills, joves encara, moriren d’accident, i ell mateix es trobà sobtadament malalt de lepra i a més a més, humiliat per la seva pròpia muller que es reia de la seva paciència (Bentué): “A mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.” Moltes persones pateixen d’insomni. Tots hem passat una mala nit, sense poder dormir, de vegades per una preocupació greu  o per un tema que no hem pogut resoldre. Alguns pateixen d’insomni crònic