Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge de Rams   (28 de març de 2021) Com pot ser que si Jesús era perseguit i no podia entrar públicament a la Ciutat Santa, avui commemorem aquesta entrada triomfal? Recordem que Jesús i els deixebles eren perseguits. Betània, doncs, era el lloc clandestí on trobaven refugi i estima incondicional. Com devien ressonar en ells aquelles paraules del salm: “Salveu-me Déu meu, en vos trobo refugi...” Què simbolitza l’ase està lligat a la porta de la muralla? Que en aquell temps la profecia havia cessat. Els profetes estaven emmordassats. Si havien intentat fer callar el mateix Jesús. Que tràgica és la situació d’un país, d’un poble on ja no s’alcen les veus dels profetes! Que tràgica seria una Església replegada en ella mateixa que hagués perdut el coratge profètic! Avui veiem com Jesús se la juga -d’una manera ben reflexionada- entrant com a profeta a la ciutat. Encara que a les representacions plàstiques i teatrals, en les nostres passions, els veiem barrejats, els exp

  Bon dia. Demà dijous 25 de març, es commemora el Dantedì, el dia de l’inici de la Divina Comèdia, l’obra mestra del poeta per antonomàsia, Dante Alighieri, del qual celebrem set-cents anys de la   mort. Dante situa la seva obra dins la Setmana Santa de l’any 1300 i nosaltres també som a les portes d’aquest septenari singular que convida a la contemplació del Misteri i a la seva interiorització. La Divina Comèdia, segons Josep Maria Ballarín, capellà i poeta, ens porta a una edat mitjana molt més lluminosa que la fosca i obscurantista que vam aprendre i que alguns volen emular. L’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, equipara l’itinerari del poeta a la passió de Crist i el traductor Virgil Ani, romanès resident a Catalunya, dirigeix de fa anys una lectura pausada i meditativa de l’obra de Dante a la Universitat de Barcelona. Tots ens podem sentir protagonistes de la Divina Comèdia:   els qui es troben a la meitat del camí de la vida, els qui se senten extraviats dins la sen

Diumenge V de Quaresma L’escena de l’Evangeli d’avui discorre enmig dels carrers tortuosos de Jerusalem, uns dies abans de l’arrest i de la mort de Jesús. El drama s’anava covant, però precisament la gran quantitat de gent -com la que ahir veiem per les nostres ciutats i places- feia que Jesús i els seus deixebles clandestins passessin més desapercebuts. A   la ciutat santa, per la Pasqua, hi pujaven milers de peregrins. Alguns d’ells eren de parla grega que estaven convençuts que havia començat l’era messiànica, és a dir una edat d’or per a la humanitat, esperada per tots els sectors del judaisme, quan s’esdevindrà la consumació de la justícia a la Terra, el final de les guerres i la resurrecció dels morts. Però el judaisme no contemplava l’arribada d’un messies personal. Sí que, per mitjà de la propagació del monoteisme i l’acompliment dels principis ètics de la Torà (els manaments) mitjançant l’interès i la pràctica de la millora de la societat i de la justícia social, els reformi

Descans musical de la Sagrada Família El pensament del dia. Ràdio Estel. 17 de març de 2021 Déu vos guard. Demà passat serà Sant Josep, una solemnitat que enguany pren un relleu especial pel fet que som en l’any dedicat pel Papa Francesc al gloriós patriarca. De la rica iconografia josefina, destaca una curiosa escena d’un quadre pintat per Caravaggio l'any 1597, que s’emmarca en un descans de la fugida a Egipte. Mentre Maria està bressant amorosament el Nen Jesús, Josep, assegut al costat del burret, fa de faristol a una partitura que un àngel interpreta al violí. El nivell de detall és tan exhaustiu que es poden arribar a llegir les notes musicals d’aquesta partitura: és un fragment de l’amorós Quam pulchra es et quam decora del Càntic dels Càntics, del compositor franc-flamenc Noël Bauldwijn (1519). Al costat de Josep hi ha el burro, un animal que -entre d’altres- fou particularment enaltit pel seu simbolisme per un gran biblista, el doctor Isidre Gomà, que en subratllava la

Dol i cant El salm que hem cantat és difícil: sona a maledicció. Però si el posem en el seu context, no ho és tant. Aquest salm és la resposta a la primera lectura que parla de la ruïna de Jerusalem sota Nabucodonosor i de la llarga i penosa deportació dels jueus a Babilònia. Uns passatges històrics que es llegien en clau religiosa. Com podien cantar aquells exiliats si estaven vivint el dol d’haver hagut de deixar la seva pàtria? Penso en la sort de tants emigrants forçats d’avui. Molts d’ells, no canten, no poden cantar, se’ls fa un nus a la gola perquè no poden oblidar la seva terra ni la dona i els fills que potser hi ha deixat. I a aquells emigrants hebreus que no cantaven la pàtria del seu cor, els babilònics els deien, potser irònicament: “És que heu oblidat la vostra terra, que ja no en parleu?” I la seva resposta decidida, era: “de cap manera!”, “Si mai t’oblidava, ciutat santa de Jerusalem, que emmudeixi... que se’m encasti la llengua al paladar...” Parlant de la ruïna d

 Danseu ruïnes de Mosul Déu vos guard. Un professor amic de 84 anys, que es manté lúcid i actiu, em deia que ell que té la mateixa edat de Francesc, no hagués estat capaç de fer un viatge com el que ha fet el Papa aquests dies a l’Iraq. Ens ha impressionat de veure les imatges del Papa visitant les ruïnes de Mosul, refermant que la fraternitat és més forta que el fratricidi. Ens venia a la ment aquell passatge del profeta Isaïes: “Danseu, ruïnes de Jerusalem”, una imatge sorprenent. Els pessebres antics sovint situen el Naixement dins d’unes ruïnes. Ell mateix, en les seva carta apostòlica sobre el Pessebre, explica que el paisatge del naixement de Jesús sovint està representat per ruïnes de cases i de palaus antics, que en alguns casos substitueixen la gruta de Betlem i es converteixen en estada de la Sagrada Família. Diu que aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria, el llibre del dominic Santiago de la Voràgine del segle XIII que ha estat motiu d’inspiració per

Evitar el NO Diumenge III de Quaresma 14/03/2021 Hi ha persones que quan parlen, gairebé sense adonar-se’n posen el NO per davant. És com una falca, una muletilla , que es diu en castellà. Pot respondre a una defensa inconscient, perquè després del NO de vegades ve el sí o el potser.   A la redacció de Catalunya Cristiana , ens estimem més posar sempre els titulars en positiu i evitar el NO. I no per pintar la realitat de color de rosa, que fora desvirtuar-la, més aviat per evitar que la negativa dissuadeixi els lectors. Què passaria si giréssim com un mitjó el decàleg del llibre de l’Èxode en allò que té de negatiu? En lloc de dir “no us ocupeu de cap treball” dir “ocupeu-vos d’organitzar la festa”. Quan diu “no matis”, poseu “dona vida”. Quan diu “no robis”, poseu “dóna” o “rescabala”.   Quan diu “no declaris falsament contra un altre”, “dóna testimoni de la veritat de l’altre”. Quan diu: “no desitgis la casa d’un altre” digues: “estigues content amb la teva llar...” El salm