Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como refugiats

Aquí em teniu

Homilia diumenge II de durant l’Any 14/01/2018 Els moments que més romanen en la nostra memòria són aquells que hem conegut la persona o persones amb qui després hem compartit la vida. En podeu donar testimoni els esposos que seríeu capaços de descriure l’ambient exacte, fins i tot la manera com anava vestida, la persona que seria el vostre cònjuge i les paraules que us vàreu dir. Alguna cosa de semblant li degué passar a Sant Joan l’evangelista, quan anys després en ressenyar per escrit -ell o els seus deixebles la seva primera trobada amb Jesús- un encontre que li havia de canviar la vida, tenia clar que eren “vora les quatre de la tarda”. Una hora inesborrable en la seva biografia espiritual. Deia el capellà i sociòleg francès Jean Vimort, referint-se a aquest passatge que hem proclamat que Elí, necessita tres vegades per entendre que Déu es pot comunicar en directe amb el jove Samuel sense que calgui que ell, summe sacerdot i jutge d’Israel, en sigui l’intermediari. Aquesta...

Homilia Santa Maria Mare de Déu 2017

Aquesta benedicció transmesa del Senyor a Moisès perquè al seu torn la transmetés al poble, és perfectament actual. Recordo, tots recordem, quan   el Papa Francesc va iniciar el seu pontificat a la Plaça de Sant Pere, des de la balconada va demanar humilment la benedicció del poble i es va inclinar per rebre-la. Les càmeres no ho van mostrar, però m’han explicat que mentre ell s’inclinava tota la gent que hi havia a la plaça el beneïa. Els pares de família ho feien amb la mà estesa com solen fer-ho a Itàlia, a casa. Cal beneir i deixar-se beneir. “Ja no ets esclau sinó fill”, diu Pau a la comunitat de Galàcia. Amb el  bell lema “Lliures per alliberar”,  aquest 2018 els mercedaris celebren el vuitè centenari de la fundació del seu Orde  a la Catedral de Barcelona per un laic, Sant Pere Nolasc. La finalitat inicial  era alliberar cristians captius dels musulmans, fins a donar la vida si calgués. D’aleshores ençà  l’Orde de la Mercè s’ha estès arreu del mó...

Gaudete, diumenge del goig

Homilia diumenge III d’Advent 11/12/2016 La profecia d’Isaïes que hem proclamat a la primera lectura, parla dels desterrats de Babilònia que tornen a   Jerusalem. Quan es miren la pàtria en l’horitzó, el desert que travessen els sembla un verger, per això diuen que “la terra eixuta i el desert estan de festa”, passen amb alegria, amb goig pel retorn. Els desterrats d’ahir són els refugiats d’avui. Sabem que el nombre total de refugiats al món ha augmentat per cinquè any consecutiu fins arribar als 65, 3 milions. I que més de la meitat són infants. Com podem contribuir a que el desert, el desert que comporta tot desplaçament, esdevingui per a ells un verger, fins i tot abans de tornar a casa? La única manera, ens recordava Josep Maria Jubany, delegat de pastoral social, en una xerrada fa uns dies, és passar de l’hostilitat a l’hospitalitat. Les 65,3 milions de persones refugiades són la conseqüència d’un món en guerra i profundament desigual on s’avantposen els grans interesso...

Bellesa del Pessebre

Nit de Nadal 24/12/15   Maria va embolcallar el nen i el posà en una menjadora –no en un bressol- perquè no havien trobat lloc a l’hostal. En poques paraules l’evangelista Lluc descriu el drama de la Sagrada Família. Aquell Nen que havia de ser gran que l’anomenaríem fill de l’Altíssim, que regnaria sobre la casa de David el seu pare i que el seu regne no tindria fi neix en un indret humil i impropi d’un Príncep. Quant que devien rumiar els seus pares! És inevitable pensar en els refugiats i els immigrants. El nombre dels que han creuat aquest any la Mediterrània i han arribat a les costes europees fugint d’un conflicte, d’una persecución d’una vida de misèria ha superat ja les 800.000 persones. Una cifra que quadriplica les que van arribar a la Unió Europea el 2014. No sabem quina serà la sort   d’aquests infants que neixen lluny de la seva terra. Potser algun d’ells està cridat a portar la pau al seu poble i a la humanitat sencera. El secret de Nadal...

Els intocables

Homilia del diumenge 6 de durant l’any 15/02/2015 Fa uns dies la germana Victòria Molins, la “mística del carrer” en ser investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, explicava que quan va tornar de Nicaragua i va venir a treballar en els barris més deprimits de Barcelona, va descobrir la diferència fonamental entre pobresa i exclusió social o marginació. “Per expressar-ho d’alguna manera diré que la pobresa fa llàstima i que aquest tipus de marginació a la qual vaig decidir dedicar-me acostuma a fer nosa”. En temps de Jesús aquests exclosos eren els leprosos, considerats impurs. Es a dir, per als jueus, els més allunyats de Déu. Ja hem sentit a la primera lectura en quines condicions havien de viure aquells malalts... No oblidem que en la mentalitat d’aquell temps, la malaltia era considerada un càstig i d’altra banda les mesures higièniques estaven molt lluny de les que avui hi ha a l’abast de molts països.   Jesús, en canvi, deixa que un leprós s...

El cos que pateix

Corpus Christi 2014 Un bon professor, Josep Maria Rovira Belloso, deia que l’Eucaristia és el més important del món. Crec que és així mateix: l’Eucaristia ben participada i viscuda, és el Cel aquí a la terra. L’eucaristia és presència de Jesús Ressuscitat, la força que ens uneix. Ja sabem que molts no hi donen importància, que la desconeixen. Però nosaltres   que la coneixem i en participem li hem de donar la importància que es mereix. Ahir escoltava per ràdio Estel una mare de família que deia que tots nosaltres hem de ser, d’alguna manera, eucaristia. Quan veiem com es comporten persones generoses, abnegades, fills que fan pinya al voltant de pares grans i malalts, joves que passen hores i hores del seu temps lliure dedicats a preparar colònies, persones que celebren els seus cinquanta anys de matrimoni i es continuen estimant, diem: “gràcies Déu meu”! La persona eucarística, per dir-ho així, és la que provoca en els altres un sentiment d’agraïment profund. La solemnita...