Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como corrupció

Xarxa de mal, xarxa de bé

Solemnitat de la Immaculada Concepció 2017 El relat del pecat original -ple de simbolismes- indica una realitat profunda: que la dona, que l’home des dels orígens de la humanitat eren capaços de fer mal i de fer-se mal.  I que de fet se’n van fer i en van fer. Quan el poble jueu per allà al segle X abans de Crist reflexionava sobre la condició pecadora de la humanitat: la supèrbia, l’enveja, la mandra, les lluites malignes, els desequilibris socials, arribava a una conclusió: avui els homes pequen, perquè des del principi de la humanitat ja eren capaços de pecar i de fet van pecar. Però si us hi fixeu el pecat no és solitari: hi ha una xarxa còmplice de maldat. Déu interroga Adam, Adam dona la culpa a Eva i Eva li passa la pilota a la serp. De fet, tots són culpables, però tots s’espolsen les responsabilitats. Un novel·la molt coneguda d’Agata Christie és “Assassinat a l’Orient Express”, que s’ha tornat a portar a la pantalla recentment. En aquesta obra es pot veure com en ...

Astuts i prudents

Homilia Diumenge XXV de durant l’any El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.” L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Re...
Diumenge II d’Advent 9/12/12 L’evangeli ens situa en unes coordenades històriques. Sant Lluc que tenia una gran capacitat descriptiva, ha traçat el relat precís dels personatges històrics del temps de Jesús. També nosaltres, cada vegada que diem el Credo llarg anomenem Ponç Pilat, un personatge històric. Tot allò que creiem té el seu fonament en un paisatge i en un moment històric concret. Diuen els biblistes que gairebé tots els noms enumerats evoquen records de corrupció. Signes de la necessitat que té l’ésser humà de ser redimit. Igualment avui hi ha corrupció, polítics que extorsionen, trànsfugues, alts càrrecs imputats... Un panorama certament trist. Però no ens quedem criticant, actuem. Procurem enfortir el teixit social. El temps d’Advent ens evoca el desert. Una de les coses que més m’impressionen del desert és que no tens punts de referència, tot et sembla igual. Un altre és que l’aridesa, la sorra, les roques, t’ajuden a cercar l’essencial. Una altra és la bell...

La interioritat que intoxica

Diumenge XXII de durant l'any 2/09/2012 El llibre del Deuteronomi ens ha dit que la nació que guarda els manaments “és una nació assenyada i molt intel·ligent”. Aquests adjectius els reservem a persones, però també l’autor sagrat l’aplica als pobles. Pot ser un bon punt de reflexió per al nostre país en aquesta hora. Hem de ser assenyats i molt intel·ligents. La saviesa de la justa mesura, “de la tramuntana justa que eixugui l’herba però no ens espolsi el blat” (Fages de Climent), la saviesa de saber llegir entre línies, que això vol dir “intel·ligent”. A l’evangeli, havent acabat el discurs sobre el Pa de Vida, tornem a l’Evangeli de Marc. Una nova controvèrsia del Mestre amb els jueus que l’acusen de no complir uns ritus externs. Jesús aprofita per treure’n una lliçó profunda: Un dels pecats que Jesús més combatia era el de la hipocresia: “aquest poble m’honora amb els llavis però el seu cor es manté lluny de mi”.   Quants pobles al món viuen avui   també aquesta...