Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Elisabet II

La trobada amb la Veritat

Fidels difunts 2022 Estimats, heu vingut aquí aquest vespre a pregar pels vostres difunts. Els nostres difunts són allò més sagrat, més nostre, el més gran. Els sentim propers, experimentem que continuen vetllant per nosaltres, tenim l’esperança que els tornarem a veure... Mossèn Enric Grases va ser molts anys el rector de la parròquia de Santa Clara de Morera.   La seva germana Montserrat, membre de l’Opus Dei, va ser declarada venerable per l’església. Predicar quan mor el pare o la mare o un germà del qui celebra no és fàcil. Allò que prediques als altres aquell dia t’ho has de predicar a tu mateix, deia el P. Josep Maria Soler, abat emèrit de Montserrat. Doncs bé, mossèn Enric li va dir al seu pare, en castellà: “Papá ha llegado la hora de la Verdad”. I penso que és ben bé així. La mort és l’hora de la Veritat. Un professor de la Facultat de Filosofia, el laic Antoni Bosch Veciana, diu que tant Sòcrates com Crist moriren per la Veritat.   Tots nosaltres som buscadors...

El gran retrobament

Estimats germans i germanes. La nostra vida està feta de pèrdues i retrobaments. Un gran amic meu de la infantesa durant quaranta anys ha viscut dins d’una secta destructiva.   Aquesta pertinença el va portar a trencar amb la família, amb els amics, amb el seu context vital. No va voler acompanyar els seus pares en l’ancianitat, els pares se’n van anar amb el dol al cor de no haver-lo pogut retrobar, i ell ni tan sols va voler assistir al seu enterrament. El meu amic semblava definitivament perdut. Però fa poc diverses circumstàncies i sobre tot la lucidesa de la seva esposa, han fet que hagi deixat aquest grup amb tot el que això comporta i s’hagi retrobat amb els seus germans. Juntament amb ells, em va alegrar i em va emocionar molt de retrobar-lo i berenar plegats fa pocs dies. Semblava talment com si fos ahir que ens haguéssim vist. I han passat quaranta anys! De vegades sento que el Cel serà això un gran retrobament amb aquells que hem perdut a la terra. I cada vegada que ...