Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en la Solemnitat de Sant Jeroni Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2022 Estimats germans i germanes, Encara avui quan es pregunta pel llibre més venut de l’any es pregunta pel segon perquè ja se sap que la Bíblia és el llibre més venut. L’any passat va superar els 100 milions d’exemplars en cent països i en 23 idiomes. Però la veritat és que per a molts catòlics, gairebé l’únic contacte amb la Bíblia és quan escolten els textos bíblics de la litúrgia, a missa o a d’altres sagraments. Per això és tan important llegir i entonar bé. Tenir una guia de lectura, llegir en comunitat. I, per sobre de tot, creure allò que llegim. Diu mossèn Josep Rius Camps, acreditat biblista, que de vegades que no ha fet homilia, s’ha limitat a proclamar a poc a poc l’evangeli, amb unció, fent les pauses pertinents, subratllant amb més èmfasi algunes paraules, molts fidels l’han felicitat: “Quina homilia has fet!” I no n’ha fet cap, senzillament ha llegit el text amb unció Avui, fes

Estimats germans i germanes, Diumenge passat l’evangeli acabava amb aquestes paraules de Jesús: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”. Son unes frases que les llegim per sobre perquè sembla que ens molestin i, com que el diner és tan necessari per viure, pensem de seguida que va adreçada a uns altres perquè al nostre país cap persona ni institució sol dir que tingui diners, no fos que li prenguessin. Crec que en el decurs de la meva vida de rector, una sola vegada un feligresa anciana em va dir, contenta: “tinc diners, perquè un nebot m’ha fet un vitalici sobre la casa”. El diner és útil i necessari, ens n’hem de servir, però no l’hem de servir ni idolatrar. Una idolatria que es tradueix en malbaratament o en acumulació, quant del diner n’hem de fer un ús social. És certament un tòpic que el poble català és gasiu, avariciós.   Sovint s’atribueix que Dante a la Div

Homilia diumenge xxv de durant l’any Estimats germans i germanes. Molts de nosaltres estem endeutats en major o menor grau per préstecs i hipoteques. I, sovint, hem de dedicar temps i recursos a fer front a aquests deutes. I és una font de patiment. Hi ha hipoteques i deutes que poden arribar a treure el son o a comportar problemes de salut.   I si no tenim un deute material –que és rar- tots tenim deutes morals: ens inquieta pensar que estem en deute amb aquella persona que no hem anat a visitar malgrat haver-li promès. O a amb aquella altra que havíem dit que trucaríem i no ho hem fet. O aquella conversa per la qual sembla que mai no arribem a trobar el moment oportú. I també tenim persones que estan en deute amb nosaltres i que sabem que mai no ens podran rescabalar. I això que ens passa a nivell personal o familiar, passa també entre els pobles. És veritat que hi ha un deute extern immens dels països pobres envers els rics. Però el papa Francesc a la Laudato Si ha parlat d’u

Estimats germans i germanes. La nostra vida està feta de pèrdues i retrobaments. Un gran amic meu de la infantesa durant quaranta anys ha viscut dins d’una secta destructiva.   Aquesta pertinença el va portar a trencar amb la família, amb els amics, amb el seu context vital. No va voler acompanyar els seus pares en l’ancianitat, els pares se’n van anar amb el dol al cor de no haver-lo pogut retrobar, i ell ni tan sols va voler assistir al seu enterrament. El meu amic semblava definitivament perdut. Però fa poc diverses circumstàncies i sobre tot la lucidesa de la seva esposa, han fet que hagi deixat aquest grup amb tot el que això comporta i s’hagi retrobat amb els seus germans. Juntament amb ells, em va alegrar i em va emocionar molt de retrobar-lo i berenar plegats fa pocs dies. Semblava talment com si fos ahir que ens haguéssim vist. I han passat quaranta anys! De vegades sento que el Cel serà això un gran retrobament amb aquells que hem perdut a la terra. I cada vegada que ens

  Estimats germans i germanes Avui a Roma serà beatificat Joan Pau I, Albino Luciani, el papa del breu pontificat de 33 dies, que, amb el seu somriure i la seva humilitat va seduir a molts. En un Àngelus memorable a la plaça de Sant Pere digué:   «els que som aquí tenim els mateixos sentiments; som objecte d’un amor sense fi per part de Déu. Sabem que té els ulls fits en nosaltres sempre, també quan ens sembla que és de nit. Déu és Pare, més encara és mare. » La Bíblia en efecte parla de les entranyes de Déu, un terme femení. A la carta de Sant Pau a Filemó, l’apòstol en   parlar d’Onèssim , que hem proclamat, l’apòstol diu que l’ha engendrat en la fe estan a la presó i que li retorna com a “fruit de les meves entranyes”. Amor que és alhora de pare i de mare. Aquesta paternitat/maternitat de Déu, fa pensar en aquelles bellíssimes meditacions sobre el quadre de Rembrandt del llibre El retorn del fill pròdig d’H. Nouwen, que tenim reproduït a la Capella del Santíssim, en què l’aut