Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como vinya

El vi i la fraternitat existencial

Homilia diumange XXVII de durant l'any. 4 d'octubre de 2020 Estimats, Per tercer diumenge consecutiu hem escoltat una paràbola de Jesús al voltant de la imatge de la vinya. El nostre paisatge proper durant segles estigué poblat de vinyes. La vinya forma part de la nostra cultura mediterrània. “Vinyes verdes vora el mar...” escrivia el poeta... I, tot i que han sorgit novetats tecnològiques, la manera de conrear la vinya al segle XIX i primers del XX no seria gaire diferent de com era al segle I, al temps de Jesús. Una obra artesanal, amb molt d’esforç: plantar la vinya, voltar-la d’una tanca, cavar-hi un cup -és a dir una recipient, generalment d’obra, sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi...-   També el salm ens ha parlat de quan entren els senglars a devastar-la, exactament el mateix perill que tenen avui algunes vinyes amb la proliferació de porcs senglars i per això s’inventen tanques electròniques per defensar-les...Tot i que han aparegut nov...

Un avui responsable

Diumenge XXVI del temps ordinari, 1 d'octubre de 2017 El profeta Ezequiel fou el predicador de la responsabilitat personal, en una època en que es considerava els individus embolcallats en la culpa o el mèrit col·lectiu del seu clan i fàcilment s’espolsaven la responsabilitats. El   missatge d’Ezequiel és actual perquè   encara que avui ens omplim la boca parlant de responsabilitats, en el fons no acabem de reconèixer les nostres: tot és culpa de l’ambient, del moment que estem vivint, dels mitjans de comunicació, dels corrents de pensament... Sempre el responsable és un altre: el dirigent, la classe política, els bisbes... És cert que l’ambient influeix, és veritat que no vivim un temps fàcil, estem d’acord que els mitjans de comunicació sovint deformen la realitat o fan judicis parcials, però com costa veure la part que depèn directament de nosaltres, com costa de reconèixer les pròpies responsabilitats. Un exemple senzill. Recordo una vegada en una missa molt concorre...

Com superar la decepció

Diumenge XVII de durant l'any A Tots volem la pau. La pau en el món i en nosaltres mateixos. Però la pau no acaba d'arribar. I sabem que entre totes dues dimensions de la pau hi ha una íntima relació, no hi haurà pau al món si no hi ha pau entre nosaltres i àdhuc dins meu. Com fer-ho per assolir aquesta pau? El fragment de la carta de Sant Pau als cristians de Filips que hem llegit és tot un programa de vida. I en ell hi trobem la resposta. A la primera part hi diu allò que pertoca a la relació en Déu: “No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.” Avui ens inquietem per moltes coses. Algunes reals, d’altres potser mancades de fonament. Però Pau recomana acollir-se a la pregària de petició, unida a l’acció de gràcies. Podríem dir la pregària i l’eucaristia. Si ho fem així “la pau de Déu que sobrepassa el que podem entendre guardarà els nostres cors i els nostres pensaments en Jesucrist.”...