Jaume Aymar i Ragolta

  La nostra Muntanya de les Oliveres Diumenge de l’Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, tots tenim escenaris o paisatges vitals que ens emocionen: el poble on hem nascut, allí on vam decidir el camí a seguir, on hem conegut les persones que han canviat la nostra vida, el marc del nostre treball quotidià o l’indret on hem reposat o on voldríem reposar definitivament...La geografia de la Bíblia ens parla sobre tot si hem pogut estar a Terra Santa. A la Muntanya de les Oliveres hi ha diversos escenaris importants de la vida de Jesús: a Betània hi vivia una família molt amiga seva formada per Marta i Maria i Llàtzer, una família a qui Jesús visità en diverses ocasions i també a Betània hi vivia Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús amb aquell perfum preuat. Aquesta, la de Betània, era ben segur la comunitat més plàcida del Senyor, allí on es trobava més còmode, allí on se sentia estimat i podia ensenyar quasi sense retrets i reposar una mica de les fatigues quotidia

Homilia diumenge VIè de Pasqua  Estimats germans i germanes. Acabem d’escoltar un fragment de l’emotiu discurs de comiat de Jesús en vigílies de la seva Passió. És el seguit de respostes de Jesús a les preguntes que li anaven plantejant, un a un els apòstols i a partir de les quals ell va elaborant el seu adeu. És l’adeu entranyable de l’Amic i el Mestre que sap que aviat morirà. Jesús contraposa la seva absència amb la promesa d’una nova presència. Se’n va, però es queda, d’una altra manera, en l’interior de tots els qui hi creiem i l’estimem amb l’efusió de l’Esperit Sant. Poques hores després d’aquest discurs de comiat, Jesús serà judicat i condemnat a morir en creu, però com ha anunciat, tindrà un defensor, el millor defensor, l’Esperit Sant. És el Paràclit, que l’acompanyarà en els moments més difícils del procés polític-religiós a que el sotmetran i que li donarà forces per afirmar davant les preguntes inquisitives del governador romà, Pilat, que Ell havia vingut a donar te

Homilia diumenge cinquè de pasqua Estimats germans i germanes, L’evangeli d’aquest diumenge se situa en un moment crític: Judes acaba de sortir del cenacle a culminar la seva traïció i Jesús s’adreça als altres, als onze. I els revela la seva intimitat: “Ara el fill de l’home és glorificat i Déu és glorificat en ell”. Glorificar és una paraula tècnica, que nosaltres gairebé no usem, vol dir fer insigne o venerable algú que no ho era. És a dir, en el moment que marxa el qui és el delator i Jesús queda sol davant dels onze inquiets, que es pregunten on van l’Iscariot, és en aquell moment precís comença   l’ enaltiment de Jesús que culminarà a la creu i del qual els apòstols no seran testimonis, perquè fugiran. Només veuran la seva glorificació, la seva Mare, el deixeble estimat i un reduït cercle de dones. Però potser els apòstols van començar a intuir que la glòria de Jesús no té res a veure amb les glòries humanes ampul · loses i vanes.   Allò que fa sentir-nos més sols és no t

Presentació de la Germana Maria Teresa Llach, autora del llibre Joaquima de Vedruna. Quatre vides en una, (Barcelona, Claret, 2021) a la Sala Major del Castell de Calonge 14 de maig de 2022 Jordi Soler, alcalde de Calonge i antic alumne Maria Teresa Llach, carmelita de la caritat vedruna Montse Pérez, arxivera municipal Carme Echevarria, presidenta de les antigues alumnes de les Vedrunes. senyores i senyors. Agraeixo molt a la Germana Maria Teresa Llach Galilea la seva presència avui aquí en el nucli històric del nostre poble que deu tant a les Carmelites de la Caritat Vedruna, conegudes popularment com les “ Hermanes ”. Elles, en efecte, han format vàries generacions de calongines i algunes de calongins, entre els quals l’actual alcalde de Calonge, Jordi Soler. Molts en teniu un record entranyable de les Germanes. Ha quedat palès quan fa una estona hem cantat l’himne a Santa Joaquima, a la Capella del Col ·l egi. Un himne és un símbol.   Formar les futures mares és una aposta molt i

Homilia diumenge quart de Pasqua  Estimats germans i germanes, L’evangeli d’aquest diumenge se situa en un lloc emblemàtic el pòrtic oriental del temple de Jerusalem, aquell que anomenaven  “pòrtic de Salomó.” Jesús s’hi havia aixoplugat perquè era l’hivern i devia fer fred. S’estava celebrant una festa jueva, la Hanukkà, anomenada també la festa de les llums... Una festa que commemorava una victòria militar: feia dos segles que Judes Macabeu havia vençut amb les armes els hel · lenistes idòlatres que havien profanat el Santuari del Temple. Aleshores, passats dos-cents anys, en el darrer any de vida pública de Jesús, els seus contemporanis esperaven un nou heroi, un cap o messies que expulsés de Jerusalem els altres idòlatres pagans, els romans. I en aquell context particularista, alguns, nerviosos sota el pòrtic li preguntaven si a Jesús si ell era o no el Messies. La mateixa pregunta inquisitiva que li feren en el Sanedrí la matinada del Divendres Sant. Es clar que ho era, però no