Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como telèfon de l'esperança

Escarrassar-se, escoltar, esmorzar

Intencions: en memòria agraïda del Miquel Iglesias, pelegrí a Santiago de Compostel · la i de l’Enric Morist, director general del telèfon de l’Esperança. Estimats, El proper conclave aquests dies és motiu de conversa en els nostres ambients. Estalviem-nos les travesses i les conjectures. Confiem en l’Esperit Sant, invoquem-lo. L’Esperit actua més enllà de les flaqueses humanes i també gràcies a les nostres febleses. A partir de dimecres vinent els cardenals escolliran, d’entre ells mateixos, el successor de Pere. I avui l’evangeli ens parla precisament de Pere, una figura molt propera i molt humana. Pere pren una decisió: «Me’n vaig a pescar». I els altres el segueixen. Cal que el proper papa sigui també decidit, que obri camí, que segueixi les passes de Francesc, que ha donat exemple amb determinació ignasiana d’una església en sortida. I que ell mateix ha fet viatges profètics a l’hemisferi sud. A l’església avui hi ha persones decidides, llançades, emprenedores, que obren camí....

Missa del Gall 2017

Estimats germans i germanes, en aquest verset de l’evangeli de Lluc “i l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal,” hi ha la nota humana i dramàtica d’aquesta nit tan bella i tan poètica. Humana perquè Jesús era un nen com els altres, que necessitava bolquers i dramàtica perquè no havien trobat acolliment. No és cap secret que avui moltes persones, per motius diversos dormen a la intempèrie. Algunes ben a prop d’aquí. Avui mateix hem tingut l’ocasió d’acollir-ne una, del país,... Dissortadament les emergències socials a Badalona encara no estan del tot ben resoltes. Em consta que s’hi està treballant, potser massa lentament.  Josep Maria de Sagarra deia en el seu poema nadalenc: “...Nadal ens ha pintat el rostre/amb un vermell precís i decidit/i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,/de terra, de nissaga i d’esperit.” Tots els qui som aquí tenim sostre, tenim taula, tenim família, tenim amics i alguns en tenim molts i és molt diferent tenir...

L'oportunitat present

Homilia diumenge 3 de durant l’any 25/01/2015 A la primera lectura ens sobta la desproporció: Jonàs era un home sol i la ciutat de Nínive era molt gran, una metròpoli: calia tres dies per recórrer-la. Nosaltres vivim en una metròpoli (tota l’àrea metropolitana de Barcelona) encara caldria molt de temps si l’haguéssim de recórrer a peu! Però sovint, quan passo per l’autopista i veig aquestes cases altes de pisos, penso: quantes històries de vida darrera cada carrer, cada bloc, cada porta... Sovint, quantes sofrences! Quantes famílies desestructurades, quants han perdut el nord i l’esperança! Aquell fou un gran repte pel profeta Jonàs que, no obstant, va assolir la conversió de Nínive   D’alguna manera aquesta asimetria és la que avui la comunitat creient, la “minoria creativa”, experimentem davant d’unes ciutats que han crescut de manera   desorbitada. Estem cridats a treballar per la conversió dels seus ciutadans, és a dir, a ajudar que les persones es girin cap...