Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Joan Andreu Parra

Divendres Sant 2021. Per l'amor de Déu

Jesús havia previst seriosament la possibilitat d’una mort violenta. De fet, els evangelis ens expliquen que en vàries ocasions havien intentat apedregar-lo o estimbar-lo. S’imaginava perfectament la reacció que la seva actuació provocava en els sectors més poderosos del judaisme i de l’imperi romà. Des de la resurrecció de Llàtzer dels saduceus havien maquinat la manera d'enxampar a Jesús i condemnar-lo. Aquests, juntament amb el bàndol dels fariseus, eren les dues forces politicoreligioses que pugnaven pel poder jueu a Palestina. Caifàs, el gran sacerdot, en l'exercici de les seves funcions, estava envoltat d'una cort d'ajudants: levites, sacrificadors, liturgistes, tresorers, músics i porters.  El procurador Valeri Grat havia confirmat Caifàs en el càrrec; perquè era el gendre d’ Anàs, que el va precedir en el lloc. Segons l'historiador Flavi Josep: "Ningú més astut que Anàs per enriquir-se". Els dos intrigants vivien en el mateix palau, tot just separ...

Les mans alçades

Amics seguidors d'aquest blog. Disculpeu. Aquesta és l'homilia que toca avui. L'anterior que havia enviat, no del tot. Gràcies. Diumenge XXIX de durant l’any El text que hem escoltat del llibre de l’Èxode és pregonament simbòlic.  Els amalequites eren una tribu nòmada de beduïns que solien fer ràtzies, atacs sorpresa. La notícia d’un poble nombrós recentment emigrat d’Egipte va ser una bona ocasió perquè fessin la seva ràtzia anual, atacant-los ni que fos per la rereguarda. Moisès li demana al seu successor Josuè que els faci front. Però per a Moisès, imaginem que ja ancià,  la seva contribució a la lluita era pregar: quan Moisès tenia les mans ben altes guanyava Israel, quan les abaixava per reposar guanyaven els amalequites.  Quan ja li pesaven massa els braços el seu germà Aaron i Hur els hi aguantaven fins que els israelites van aconseguir la victòria. Què ens diu avui aquest text? Apliquem-ho a la lluita contra l’adversitat, contra la injustícia, contra la ...

Homilia Diumenge de Pasqua 2016

La fe dels Apòstols en la resurrecció de Jesús va ser progressiva, barrejada amb dubtes i amb incredulitat.  És interessant de veure les dues reaccions dels deixebles: Pere veu el sepulcre buit, el llençol d’amortallar, el mocador, però no creu. Creurà més endavant, ho explica en el seu discurs als Fets dels Apòstols que hem proclamat en la primera lectura. En canvi, Joan, de seguida veu i creu. Joan havia participat de la intimitat del Senyor i de la proximitat amb Maria: és el deixeble a qui el Senyor confià la mare. I si clara era l’esperança de Maria, clara fou també l’esperança de Joan. Ho hem vist plasmat a l’encontre, al començament de la missa... Ens pot passar a nosaltres de manera semblant, quan mor una persona estimada: sentim el seu buit, veiem les coses materials que ha deixat, però ens costa de creure en la resurrecció. Quan mor una persona estimada cal una mirada de fe. Si vivim la intimitat amb Jesús tot signe, per petit que sigui, esdevé eloqüent. Pel qui c...