Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Joan Martorell

El secret de Gaudí

Presentació del llibre d’Adrian BIENIAS. Pepe CARRASCO, Francis MARIN i Xavier MURIEL, El Secret de Gaudí. Kirie. Llibres il · lustrats. Gràfic Novel. Ciudad Nueva, 2026. Sant Jeroni de la Murtra, 24 d'octubre de 2026. Aquest és un còmic veritablement excepcional. El seu autor, Xavier Muriel, és focolarí, membre actiu d’un moviment d’Església que té com a carisma la unitat, seguint el desig fervent de Jesús de Natzaret repetit al final dels seus dies: “que siguin u, que siguin una sola cosa. “ Aquesta vocació es tradueix especialment en l’acolliment. Al costat dels focolars en sentim acollits. Un moviment que sempre, des de la seva fundació per Chiara Lubich, ha tingut al capdavant una dona. En Xavier Muriel és un bon amic, agradable i servicial. Inquiet i actiu. Un home d’Església. Actualment exerceix el seu ministeri a Puebla de los Ángeles, a Mèxic, en el que ells anomenen mariapolis , ciutadelles marianes, que son fogars de convivència. El vam conèixer per mitjà del bon ami...

Poetry and prophecy

Trobada internacional d’Universitats Lassalianes. Temple de la Sagrada Família de Barcelona, 10.11.22 In the name of the Father and the Son and the Holy Spirit. Here, at this point, two trinities converge: that of Heaven (Father, Son and Holy Spirit) and that of earth (Jesus, Mary and Joseph). Upon entering here the first thing we feel is surprise, admiration and a deep emotion in front of this unique construction. Here, poetry, architecture and prophecy, dialogue. The exterior of the Sagrada Família looks so much like a rocky mountain in the middle of the city, a great fortress, heavily loaded with elements. In interior, on the other hand, there is a great simplicity, the light enters indirectly, it seems that we are entering a forest, in that beech grove of Jordà, near Olot, in the north of Catalunya, which Joan Maragall, poet friend of Gaudí, was talking about. When in 2010, in preparation for the visit of Pope Benedict XVI, they removed the scaffolding from the nave, the fore...

Festa Nacional Francesa. El pensament del dia

  Déu vos guard, avui 14 de juliol és la festa nacional francesa.   Commemora la festa de la Federació, que celebrava el primer aniversari de la presa de La Bastilla, i marcava la fi de la monarquia absoluta. En èpoques de bonança, als jardins del Palau Robert de Barcelona, obra d’un arquitecte francès, H. Grandpierre, dirigida per Joan Martorell,   els francesos residents aquí celebraven amb molt de color la seva festa nacional. I és que   Catalunya, en el decurs de la història, ha tingut una estreta relació territorial, cultural i, fins i tot espiritual, amb França, molt enriquidora.   França és capdavantera en la gestió de la diversitat religiosa i cultural, model que, adaptat, podem emular. Hi ha una dita entre els historiadors: “Quan França es refreda, Europa esternuda”, indicant que tot el que s’esdevé en el país veí repercuteix directament en tot el vell continent. Bon dia.

40è aniversari de la mort de Francesca Güell

Celebrem el 40è aniversari de la mort de Francesca Güell i López (1885-1976), fundadora de l’Àmbit repòs religiós i cultural que porta el seu nom. Gràcies a Francesca Güell avui som aquí. Mossèn Alfred Rubio la va secundar en el seu somni que aquest monestir, restaurat, podria esdevenir un àmbit de repòs. Francesca tenia molt clar allò que volia per la Murtra: solitud i silenci personal, perquè ella mateixa era la primera en practicar-los. I va pensar especialment en intel·lectuals i artistes, que era l’ambient que havia viscut a casa seva des de petita, aquells intel·lectuals i artistes a qui convocava el seu pare Eusebi Güell: escriptors i poetes com mossèn Cinto Verdaguer o Ramon Picó i Campamar; arquitectes com Joan Martorell, Antoni Gaudí o Francesc Berenguer ; pintors com Aleix Clapés o Joan Llimona, escultors com Rossend Nobas o Josep Llimona... I ella mateixa, Francesca, era intel·lectual i artista perquè va cultivar l’intel·lecte i la pintura expressionista. Destaquem el seu...

Antoni Gaudí, un pessebrista singular

Antoni Gaudí era terciari franciscà i, per tant un gran admirador de Sant Francesc d’Assís, l’autor del primer pessebre de la història a Greccio. Tots els autors estan d’acord en que, en dissenyar la façana del Naixement de la Sagrada Família Gaudí hi va bastir un pessebre monumental. Una façana construïda, en paraules de César Martinell “amb la tendresa pròpia del pessebre que durant el Nadal contemplen en el nostre país les famílies cristianes realitzat amb inusitada grandesa”. En la porta central o de la Caritat, hi ha tots els elements tradicionals del pessebre català: el Naixement, el bou i la mula (o l’ase), l’adoració dels pastors i dels mags, els àngels cantant el Gloria in excelsis Deo... però a més Gaudí va estendre el cicle de Nadal a les altres dues portes: l’Anunciació, el Desposoris de Maria i Josep, Joaquim i Anna –avis de Jesús- la Visitació, la fugida a Egipte, la matança dels innocents, Jesús perdut i trobat entre doctors, i també aquella figura entranyable d’un jove...

El cumplimiento de un sueño

El cumplimiento de un sueño Nací en Barcelona y ya de pequeño me impresionaban las altas torres del Templo de la Sagrada Familia, en mi mente se producía un prodigio: a veces veía una y otras veces veía cuatro. No había comprendido que una era la visión desde la calle Marina donde la perspectiva las solapaba y otra la de la calle Mallorca, dónde se veían las cuatro de la fachada del nacimiento en todo su esplendor. Después, cuando cursaba el bachillerato en el colegio de los jesuitas de la calle de Caspe, veía el milagro de crecer cada día la fachada de la Pasión. Más tarde en el COU estuve al caso de la polémica por la construcción del templo y sabía que tenía sabios detractores, pero sentía a la vez la emoción de vivir cotidianamente el crecimiento de una nueva catedral gracias a los donativos de los humildes. Supe que había conversiones como las de Josep María Subirachs que pasó de detractor a fiel continuador de la fachada de la Pasión. En la Universidad hice mi tesis de doctorado...