Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Sant Roc

Corpus 2026

  ntencions: Avui preguem pel Josep Boter Dulcet: el Senyor que li ha donat ja l’ha cridat al seu costat. Que en pau reposi, al costat de la seva esposa Conxita i que tots dos vetllin per la seva gran família. La seva botiga al carrer de Mar i a Canonge Baranera és la més antiga i coneguda de Badalona. Benvinguts als qui heu pujat com cada any en la Romeria del Rincón del Arte (Manolo-Víctor) i també als de la Faràndula i a l’Ezequiel Barrios. Homilia Celebrem amb molta alegria la festa del cos i la sang de Crist. Corpus era una festa molt celebrada aquí a la Murtra. Fins i tot posaven botigues per vendre. Ja aleshores com ara es feia l’ou com balla, un joc d’aigua que ens atrau. Avui tenim cura del nostre cos. Anem al metge, al gimnàs, a la clínica... procurem una alimentació sana. És important i és congruent. Mens sana in corpore sano, deien els clàssics. Amb els anys fins i tot aprenem els avisos que el cos ens envia. Un cos que està cridat a se un amb el cos de Cri...

Lluminosa manifestació d'una Presència

Diumenge V de Pasqua Avui ens unim de cor al començament del ministeri del papa Lleó, tot pregant que l’Esperit Sant guiï les seves passes. Ahir dos murtrans   varem tenir l’oportunitat d’anar al barri de Sant Roc de Badalona que ell va visitar dues vegades i on els agustins fan tan bon servei. Avui que aquí celebrem la pasqua del malalt, tenim molt presents els nostres estimats Àngel i Clara, tan fidels cada diumenge, que estan tots dos malalts. Encomanem a la misericòrdia de Déu el Rafa Rodríguez, espòs, pare de família, treballador, cuidador amb la seva esposa la Rosario, de l’ermita de Sant Onofre que ens va deixar dilluns passat i l’Evariste, l’oncle de la germana Marie Rose de Bene Mariye, que va morir a Burundi abans d’ahir. Homilia Els fets dels apòstols ens parlen dels convertits de nou. Diu que els exhortaven que es mantinguessin ferms en la fe i que els recordaven que per entrar en el Regne cal passar moltes tribulacions. Avui creixen les conversions. Els conve...

Lleó XIV, agustinià

Estimades i estimats, Estem d’enhorabona per l’elecció del nou papa. La majoria no el coneixíem però a partir d'ara estarem atents als seu magisteri i als seus gests. Els papes ensenyen amb les seves paraules, i també amb les seves obres i amb   tot el que és llenguatge pre-verbal. Al balcó de Sant Pere, el vàrem veure sincerament emocionat. És un seguidor de Sant Agustí, un convers   africà,   que va arribar a ser un dels quatre pares de l’església llatina, juntament amb Jeroni, Gregori i Ambròs.  Aquí, al claustre hi ha una bella imatge de Sant Agustí, esculpida en una clau de volta. A la ma hi porta el seu atribut: una maqueta que representa una de les obres agustinianes, La Ciutat de Déu. Els monjos jerònims seguien la regla de Sant Agustí, simple i evangèlica.  Els agustins són presents aquí a Badalona al barri de Sant Roc i Robert Prevost va visitar aquest barri i va quedar molt ben impressionat del servei que fa l’Ateneu, beneficiari, per cert de Roca...

Vacances actives

  CARTA DEL RECTOR Vacances actives Benvolguts feligresos, durant aquest estiu, la parròquia no ha fet vacances; certament el ritme ha baixat, però s’han continuat fent activitats i   atenent persones. Quant a l’acció social, diumenge passat, al final de la missa de 9, vam acomiadar el Lamine: fa onze anys que va decidir deixar el seu país, Senegal, travessant Mauritània, El Sàhara i   El Marroc, on fou maltractat per traficants de persones. Finalment, va prendre un cayuco que el va dur a las costes de Andalusia, fins arribar a Badalona per cercar un millor viure entre nosaltres i ajudar a la seva família des de la distància. Els darrers vuit anys ha tingut el suport i l’acompanyament de Càritas de la parròquia, ha obtingut la documentació reglada que li ha permès treballar amb   regularitat i, des de fa deu mesos, està treballant en un projecte de granja avícola que portarà junt amb la seva família. Càritas parroquial li ha donat suport tècnic. En Lamine to...

Engrunes

Homilia diumenge   XX de durant l’any (16 agost 2020) Aquest text de l’evangeli se situa després d’un greu altercat amb els fariseus i els mestres de la llei.   Havien vingut des de Jerusalem per recriminar-li a Jesús que no respectava les tradicions dels ancians. I Jesús surt d’allí i es retira a les contrades de Tir i Sidó que segons excavacions recents (Rius Camps) pertanyien a Canaan. I en aquell context, una mare, preocupada per la seva filla, crida darrera de Jesús. Diuen els biblistes que el fet que aquesta dona anés “darrera” de Jesús indica que ja era deixebla. Una deixebla cananea. Però entre els mateixos deixebles encara es feia accepció de persones. Aquest diàleg sempre m’ha impressionat. Per dos motius: les paraules aparentment tan dures que Jesús li adreça i la resposta, tan plena de saviesa, d’aquesta bona mare. Possiblement les paraules de Jesús són iròniques, pensant en els deixebles que encara feien accepció de persones (com els fariseus i el...

Salutació al final de la Processó del Silenci de Badalona

Estimats, Acabem la Processó del Silenci. El sant Crist, amb els portants. Maria Dolorosa, amb els congregants. Els armats a les escales. Els cantaires també. Molts de vosaltres acompanyant els passos al carrer del Temple. D’altres amb un ciri a la mà. Molts amb un silenci expectant. Una icona del que hem de ser. De vegades ens toca portar la creu amb dignitat, d’altres consolar els qui ploren. D’altres acompanyar en silenci. D’altres encara, lluitar contra el mal. I presidint-ho tot la façana de Santa Maria, l’església mare de la ciutat. Aquest és un acte d’església però el celebrem fora de l’església, als carrers i places de Badalona com un signe que hem de ser església en sortida, com diu el papa Francesc, que els cristians hem de deixar el clos confortable de les nostres seguretats i caminar colze a colze amb els nostres companys de camí. Ja ho fem, però avui això es fa especialment visible. Algunes persones heu vingut a la processó per complir una promesa, d’altres a pregar,...

Un pa que dóna seny

Homilia diumenge XX de durant l’any i Sant Roc (16/08/15) Acabem d’escoltar el discurs del pa de vida. Un discurs difícil d’entendre pels jueus. Un discurs sorprenent per a tots. Potser les coses són més senzilles del que pensem... El pa en el parenostre ocupa un lloc central. Després d’unes peticions molt teològiques: “sigui santificat el vostre nom”, “vingui a nosaltres el vostre Regne... va aterrant: “faci’s la vostra voluntat...” i “el nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui...” Tothom ho pot entendre .El pa. L’aliment. Jesús es queda en el més quotidià. El és un aliment que es fa, que s’elabora... Quantes vegades, a ca seva, Jesús veia fer pa a la seva mare. És ella, probablement, la que inspira la paràbola de la dona que posa el llevat a la pasta fins que tot queda fermentat.   És un Pa que dóna la vida. Però el Pa va més enllà de l’aliment físic... Jesús es fa efímer: esdevé pa, que desapareix i es fa vida de la nostra vida. Quan mengem o bevem ens fem m...