Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en el comiat de Teresa Soler vídua d’Antoni Forteza Parròquia de Santa Maria de Badalona, 27 de febrer de 2022 Mn. Jaume Aymar Ragolta Introducció Les portes de l’Església de Santa Maria, les que va fer el teu pare, s’han obert avui de bat a bat per rebre el teu cos, Teresa. Quedarà cisellat als nostres cors que has mort als noranta-vuit anys a casa teva, al teu llit, a Bufalà, a l’avinguda de Martí Pujol, mentre al món esclatava una nova guerra, el vicari de sant Francesc d’Assís, la teva parròquia, ucraïnès, acabava de marxar al front a fer costat als soldats... quan la pandèmia encara feia estralls i mentre   els teus fills i nets ploraven la teva absència al voltant del teu llit però tu te n’anaves amb silenci, en pau i deixant el millor testament: “Sobre tot, estimeu-vos”. Homilia Recordo en una ocasió parlant amb tu, Toni junior, estimat amic, en un programa a ràdio la Mina sobre la resurrecció de la carn. Era una taula rodona, no recordo qui érem però sí qu

 Diumenge VIII de durant l'any Estimats germans i germanes, aquesta setmana ha esclatat la guerra a Ucraïna, llargament preparada. El missatge de l'Església ha de ser sempre el de l’evangeli encarnat en cada circumstància. Jesús diu: “Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament” (Mt 24, 6-8). Els dolors d’infantament, en temps de Jesús, eren necessaris pel part. Ara els parts són en molts casos sense dolor, però la lliçó de fons continua: els dolors de la guerra són absurds i innecessaris, però amb una mirada de fe són el signe que està naixent un cel nou i una terra nova. Ens és fàcil jutjar els poderosos que han provocat la guerra, els polítics, els qui tenen grans interessos comercials, més o menys explícits, els qui e

Diumenge VII de durant l’any Estimats germans i germanes, Continuem escoltant aquesta llarga resposta de Lluc al summe sacerdot Teòfil, que està inquiet, com tots els del seu cercle, perquè pensa que si Jesús és fill de Déu, aquest Déu es podrà revenjar que els jueus hagin induït la seva condemna a mort i que els cristians es podran fins i tot revoltar. L’objectiu de Lluc és, en primer lloc, desconcertar-lo explicant-li la vida i els ensenyaments del rabí Jesús perquè Teòfil s’adoni que aquest Déu que Jesús ha vingut a anunciar no és en absolut venjatiu si no compassiu i misericordiós, com ho havia intuït el poble d’Israel en la seva llarga història i com ho hem escoltat en la primera lectura. Teòfil, el seu destinatari i els del seu poble jueu, devien quedar molt sorpresos d’aquests ensenyaments que nosaltres hem escoltat tantes vegades en el decurs de la nostra vida i als quals hem de recórrer quan sentim que fins i tot un amic ens pot trair. Com deixar-nos sorprendre altra v

Estimats, Avui celebrem la festa d’una comunitat de sants, d’un equip de persones: set sants fundadors. Els set sants italians que van fundar l' ordre servita el 1233: Bonfilius, Alexis Falconieri, Joan Bonagiunta, Benedict dell'Antella, Bartholomew Amidei, Gerard Sostegni i Ricoverus Uguccione. No els veiem cada un en la seva fornícula, sinó junts als peu de Maria i els venerem com a grup de sants. Aquest equip magnífic ens recorda que “no estem destinats a salvar-nos sols!”. En aquesta eucaristia preguem especialment per l’Hugo Mercado Vargas, el pare de la Maria René, voluntària de Càritas parroquial, per Joan Soler Amigó, congregant dels Dolors, pel meu germà Josep Aymar, mort als 58 anys el passat dia 7 i, naturalment, pel bisbe Toni Vadell, que morí el dia de Santa Eulàlia.   Persones estimades i enyorades que ens han precedit. Es just i necessari mantenir viu el seu record i assaborir ja des d’ara la comunió dels sants. També preguem pel Pau Blanco que demà serà inte

  Sonet amb estrambot de colors en el comiat del nostre germà Josep al cementiri de Montjuïc Barcelona, 14 de febrer de 2022   Forjador de somnis infatigable, per fi reposes al costat del pare, que el cel immens que a ambdós us empara us mantingui units, amb jou entranyable.   Ara del cel, Josep, tira’ns un cable, que el necessitem tots, germans i mare i els teus cinc fills, tan jovencells encara, ara orfes del teu posat afable.   De cara al mar del nostre bell cognom t’emportes murri els teus grans secrets: quan ja no es llegut de fer-te retrets.   Que Sant Josep de qui portes el nom t’ha regalat una mort quasi bella car, malgrat tot, has tingut bona estrella.   I les gavines que sotgen el port, pinten blaugrana la vida i la mort.

  Eucaristia en sufragi del meu germà Josep Aymar i Ragolta (*Barcelona, 15 de febrer de 1963-Madrid, 7 de gener de 2022). Parròquia de Santa Maria de Badalona 14 de febrer de 2022   Cant d’entrada: Tu has vingut vers nosaltres (El pescador) 1a lectura: 1 Co 15,12.16-20 Salm 114: Continuaré caminar amb els qui viuen a la presència del Senyor. Evangeli: Mt, 25:14-30 (Paràbola dels talents) Pregàries: resposta cantada “Amen” Ofertori: El Cant dels Ocells Comunió: Nessun dorma . Panis angelicus. Després de la comunió: La Vall del Riu Vermell. Paraules d’agraïment: Maria-Luz Ragolta (mare) Comiat: Virolai Orgue: Miquel Gonzàlez Violoncel: Paola Ríos Solista: Maria Gelpí Animador de cants: Joan Bofill Introducció El nostre Josep va morir el passat set de gener a l’Hospital 12 de octubre de Madrid, acompanyat de la seva filla gran, l’Andrea, i de les pregàries de molts. Després, el seu cos sense vida, va viatjar fins a Sant Jeroni de la Murtra on tinguérem

Sant Jeroni de la Murtra, 10 de gener de 2022 Lectures Macabeus 12, 43-46 (379) Salm   102 (380) Evangeli Lluc 23 (419) I Pregària eucarística de reconciliació Introducció Estimats, Avui tots tenim els ulls posats en la mare. La mare els té posats en el Josep i el Josep els té posats en Déu. Durant anys, els de casa ens hem reunit celebrar el Nadal aquí a la Murtra. Aquest any no he pogut venir, però encara vam poder celebrar l’entrada de l’any a Madrid, brindant des de l’Hospital per nosaltres. Ara el Josep, amb el seu silenci, convoca de nou, en aquest antic refetor, el menjador dels monjos, tot just acabades les festes, perquè puguem celebrar la fe.   Ahir a la tarda, aquí mateix, vam tenir una llarga vetlla de tres hores. El centenar de persones que pujàreu fins aquí – algunes vingudes de lluny- veníeu a recordar el Josep i a donar-nos el condol. Degut a la situació sanitària que vivim, anàveu passant en petits grups. Ens asseiem al voltant del seu fèretre, el recor

Homilia diumenge VI de durant l'any 13 de febrer de 2022  Estimats germans i germanes, la nostra diòcesi i l’església catalana i mallorquina està de dol per la mort del bisbe Toni, als 49 anys de vida cristiana i només quatre anys de ministeri episcopal. Des d’aquella primera vetlla de pregària del19 de desembre de 2021, quan fou ingressat a l’Hospital Clínic, hem tingut gairebé dos mesos per anar-nos acomiadant d’ell. Jo mateix dimarts passat, anant a visitar un altre malalt a l’Hospital Clínic, que estava ingressat a la mateixa planta, vaig poder pregar uns moments davant la porta tancada de l’habitació del bisbe Toni, sense entrar-hi, perquè les visites estaven restringides. Era doncs, una mort esperada i tot i que a molts ens hagués agradat acomiadar-nos personalment d’ell, jo ho vaig poder fer: la darrera reunió que vaig tenir amb el bisbe Toni, acompanyat del vicari episcopal mossèn Andreu Oller i del P. Jesús Sans, ocd, arxipreste, va ser per preparar una trobada per disseny

Diumenge 5/C Estimats germans i germanes, Fa dos diumenges l’evangeli ens presentava Jesús ensenyant a la sinagoga amb un missatge profètic que causava admiració entre els seus oients i diumenge passat escoltàvem com era exclòs de la sinagoga i fins i tot intentaven matar-lo. Avui Jesús se’ns presenta, ferm, dempeus a la platja, a l’hora que els pescadors que feinejaven de nit, acabaven la seva tasca. A la platja d’aquell llac de Genesaret que és un dels indrets més emotius de Terra Santa. Les runes ens poden dir més o menys, però d’un escenari natural, d’un llac pensem: “és el mateix escenari de Jesús.” I en l’hora baixa de la vida, l’hora en que sentim que ens hem fet grans i que ja no tenim la força ni el coratge d’abans. I en aquest escenari, hi ha una crida, un fracàs aparent i un miracle, és a dir quelcom prodigiós, digne d’admiració. La crida de Jesús és a anar mar endins, és a dir lluny de la platja, a anar aquells llocs on la gent neda desesperadament per tal de no ofe