Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025. El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat. Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa   f...

 Diumenge XIV de durant l'Any C Estimats germans i germanes, A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta dos, després de la missió, retornaran a les seves famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. Estem immergits en un univers simbòlic. I 72 és la multiplicació del 8 (nombre de la nova creació) i del 9 que significa la culminació d’un cicle. Als 72 Jesús els diu que els envia com a ovelles enmig de llops. Sant Francesc d’Assís es va atansar al llop, és més el va anomenar germà... En la nostra vida en trobem de llops. De vegades ens trobem davant de persones agress...

A sant Jeroni de la Murtra hi ha dues rieres, la de Sant Joan i l’anomenat Torrent dels Ossos. Ambdues conflueixen en una única que segueix per la Rambla de Sant Joan a frec de Lloreda, Capella del Sant Crist de Can Cabanyes, al cor del barri del Sant Crist, Sant Ignasi de Loiola a frec de l’església de Sant Josep, fins al Mar. Segons testimoni dels descendents de la família Arañó, que vivien a l’ala de llevant de Sant Jeroni, l’actual seu de les fundacions Climent Mur i Catalunya-Amèrica,   fins a mitjans del segle XX aquestes rieres eren els accessos naturals al Monestir.   Si baixava poca aigua, la gent pujava per la riba, si en baixava molta, s’abstenia de pujar. Les germanes Carolina i Elisa Arañó, quan des de la galeria porxada -actual taller de restauració que coordina Maria Bachs- veien pujar els seus nebots, treien grans llençols blancs i mentre els feien voleiar cridaven: “Benvinguts, benvinguts!” Del meu record -i fa cinquanta anys que pujo a la Murtra- hi ha ha...

Sant Pere i Sant Pau 2025 Estem en un lloc de solitud i silenci, per  cercar i trobar la Veritat. Vet aquí l’objectiu d’aquest recinte centenari. I ens alegra que avui sigui un degoteig de persones que, per camins diversos, acuden aquí a buscar-la. Francesca Güell deia: «per a mi, la Veritat és Crist», però entenia, perquè era una dona de ment oberta, que cadascú ha de cercar-la i trobar-la... o deixar-se trobar per ella, lliurement.  «Ment Sagrada de Crist, uniu-nos en la Veritat» és l’advocació del quadre que va pintar: “el que sembla debilitat als ulls dels homes és fortalesa als ulls de Déu”. “Un ceptre en mans dels homes és una canya que s’esberla, una canya en mans de Déu és un ceptre poderós”. Són les inscripcions del quadre. El Papa Lleó ha dit fa poc que la Veritat no ha de ser vista com amenaça sinó com a camí d’alliberament. La Veritat és l’adequació a la realitat. Veritat és humilitat. “ Humildad es andar en verdad...” deia Santa Teresa. A casa els avis parlaven...

Enric Mur i Roca. Tanatori de Sant Gervasi, morí el 27 de juny de 2025 a la matinada i ressuscita avui mateix    28 de juny de 2025, festivitat de l’Immaculat Cor de Maria, a les 12 h. Benvolguda Maria José, benvolguda Rosa i germans del finat, benvolguts Enric, Mària, Natàlia, Jaume, nores, gendres i nets, benvolgut Lluís Agustí i en tu l'Helena i tota la família del poeta Joan Maragall benvolguts Montserrat Aymar Paulo i Enrique Casas Felip i en vosaltres tota la colònia d'estiueig de Port. benvolgut Juan Eusebio Pujol i en tu tota la colònia d'estiueig de Cadaqués, benvolgut mossèn Adilson Tolentino de Freitas, psicòleg, al servei de l'Oncològic i del Tanatori que concelebres, benvolguts germans i germanes, cal que sapiguem interpretar amb mirada de fe els missatges que ens deixen els nostres difunts. Quin missatge us deixa la mort de l’Enric? L’Enric morí ahir, divendres ben de matinada, també divendres és dia de la mort de Jesús. I ressuscita avui dissabte, ...

  Homilia en el comiat de Caterina Mestres Gafas, vídua d’Isidre Guiteras. Església de Sant Martí de Calonge. Diumenge de Corpus 22 de juny de 2025. Introducció Acomiadem la Caterina enmig d’aquesta canícula xardorosa. És festa. És un pont llarg. Però els batejats no podem oblidar que avui és diumenge, dia de la resurrecció, la festa de les festes, i a més és Corpus, una festa ben tradicional a Catalunya. Tenim la certesa que la Caterina se n’hagués volgut anar després de l’Isidre, però Déu li ha regalat dinou anys més de vida. I una vida diferent. Cada vegada més silenciosa, estranya, dura per a vosaltres, però amb qualitat fins al final. Ella us ha continuat convocant primer amb les seves paraules, després amb els seus silencis. I avui us convoca a la festa del seu comiat. Perquè la mort també és una festa. I el comiat cristià també és una festa. Aquestes darreres hores alguns us heu desplaçat de lluny per poder acomiadar-la, aquestes darreres hores heu rebut abraçades i be...