Entradas

Viatge cap al Misteri

Diumenge XIII de durant l’any C Estimats germans i germanes, Sant Lluc prové del paganisme, d’altres creences i ja no coneix Jesús directament sinó per mitjà del testimoni de la comunitat creient que parteix el pa, del que anomenem “Església”. Però és una església itinerant, en marxa, avui diríem “ en sortida...”   L’experiència de Lluc es forja en els viatges, els viatges de Pau, per això Lluc entén la fe cristiana com una missió, una gran missió: la d’obrir camins cap un més enllà. I desenvolupa el darrer viatge de Jesús en una secció de l’evangeli que comença avui i que va desganant en   deu capítols. Avui n’hem llegit el primer, quan Jesús pren la decisió d’anar a Jerusalem.   Sabia que li quedava poc temps i tenia pressa per evangelitzar. Avui hi ha ganes de viatjar, i després de les restriccions, encara més. Un viatge comporta somniar, projectar, sortir de nosaltres mateixos, preparar l’equipatge, decidir triar. Quan viatgem cap a un indret desconegut, ho vivim tot amb in

Centenari del naixement de Pere Caner Estrany (1922-2022)

Pere Caner Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982). Acte al cementiri nou de Calonge Dissabte 18 de juny de 2022 [A l’entrada del Cementiri] Paraules de Mn. Jaume Aymar i Ragolta, president del CEC Colonico   Alcalde, nebots d’en Pere Caner, arxivera municipal, membres de Colonico, amigues i amics: Estem emocionats.   Avui comencem els actes commemoratius del centenari d’en Pere Caner Estrany, un mestre i referent per a molts de nosaltres. Tal dia com avui, 18 de juny, hauria fet cent anys, però com diu Josep Gil, teòleg: “els nostres morts no envelleixen”. És la primera vegada que Colonico, de manera institucional, organitza una ruta pel cementiri. Però estic segur que a en Caner aquest format cultural li hauria abellit, perquè ell era un gran caminador i va deixar plantejades fins a vint rutes pel municipi, recollides al seu llibre Calonge, la terra i l’esperit. Guia literària de la Vall de Calonge [1] , amarat de poesia. Diu el

Corpus 2022

  El cos i la sang de crist 2022 La primera eucaristia tingué lloc en un context molt difícil, de persecució. Perquè Jesús els havia indicat que volia celebrar el sopar a ciutat, a la casa d’un personatge anònim, que l’evangeli ni cita. Era una sala ben arreglada, però recòndita, hi planava la traïció de Judes. Allí al cenacle, es posa en relleu que Jesús percep, la incomprensió  dels deixebles i la imminència del procés i  la mort. I no obstant tot això Jesús ha volgut organitzar una festa que ha preparat llargament. I una festa destinada a ser perpetuada pels segles dels segles. Una festa que va acompanyada d’un missatge d’amor abnegat totalment oposat a la revenja. No és sols l’aliment bàsic (el pa) si no també l’aliment festiu (el vi). Diuen els biblistes que Jesús al Sant Sopar no va dir exactament “això és el meu cos”, “aquesta és la meva sang”, si no que va dir “això el meu cos”, “aquesta, la meva sang”. El verb “ésser” és propi de la nostra mentalitat occidental. I avui l’use

La nostra Muntanya de les Oliveres

  La nostra Muntanya de les Oliveres Diumenge de l’Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, tots tenim escenaris o paisatges vitals que ens emocionen: el poble on hem nascut, allí on vam decidir el camí a seguir, on hem conegut les persones que han canviat la nostra vida, el marc del nostre treball quotidià o l’indret on hem reposat o on voldríem reposar definitivament...La geografia de la Bíblia ens parla sobre tot si hem pogut estar a Terra Santa. A la Muntanya de les Oliveres hi ha diversos escenaris importants de la vida de Jesús: a Betània hi vivia una família molt amiga seva formada per Marta i Maria i Llàtzer, una família a qui Jesús visità en diverses ocasions i també a Betània hi vivia Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús amb aquell perfum preuat. Aquesta, la de Betània, era ben segur la comunitat més plàcida del Senyor, allí on es trobava més còmode, allí on se sentia estimat i podia ensenyar quasi sense retrets i reposar una mica de les fatigues quotidia

El millor defensor

Homilia diumenge VIè de Pasqua  Estimats germans i germanes. Acabem d’escoltar un fragment de l’emotiu discurs de comiat de Jesús en vigílies de la seva Passió. És el seguit de respostes de Jesús a les preguntes que li anaven plantejant, un a un els apòstols i a partir de les quals ell va elaborant el seu adeu. És l’adeu entranyable de l’Amic i el Mestre que sap que aviat morirà. Jesús contraposa la seva absència amb la promesa d’una nova presència. Se’n va, però es queda, d’una altra manera, en l’interior de tots els qui hi creiem i l’estimem amb l’efusió de l’Esperit Sant. Poques hores després d’aquest discurs de comiat, Jesús serà judicat i condemnat a morir en creu, però com ha anunciat, tindrà un defensor, el millor defensor, l’Esperit Sant. És el Paràclit, que l’acompanyarà en els moments més difícils del procés polític-religiós a que el sotmetran i que li donarà forces per afirmar davant les preguntes inquisitives del governador romà, Pilat, que Ell havia vingut a donar te

Solitud acompanyada

Homilia diumenge cinquè de pasqua Estimats germans i germanes, L’evangeli d’aquest diumenge se situa en un moment crític: Judes acaba de sortir del cenacle a culminar la seva traïció i Jesús s’adreça als altres, als onze. I els revela la seva intimitat: “Ara el fill de l’home és glorificat i Déu és glorificat en ell”. Glorificar és una paraula tècnica, que nosaltres gairebé no usem, vol dir fer insigne o venerable algú que no ho era. És a dir, en el moment que marxa el qui és el delator i Jesús queda sol davant dels onze inquiets, que es pregunten on van l’Iscariot, és en aquell moment precís comença   l’ enaltiment de Jesús que culminarà a la creu i del qual els apòstols no seran testimonis, perquè fugiran. Només veuran la seva glorificació, la seva Mare, el deixeble estimat i un reduït cercle de dones. Però potser els apòstols van començar a intuir que la glòria de Jesús no té res a veure amb les glòries humanes ampul · loses i vanes.   Allò que fa sentir-nos més sols és no t

Presentació de la Germana Maria Teresa Llach

Presentació de la Germana Maria Teresa Llach, autora del llibre Joaquima de Vedruna. Quatre vides en una, (Barcelona, Claret, 2021) a la Sala Major del Castell de Calonge 14 de maig de 2022 Jordi Soler, alcalde de Calonge i antic alumne Maria Teresa Llach, carmelita de la caritat vedruna Montse Pérez, arxivera municipal Carme Echevarria, presidenta de les antigues alumnes de les Vedrunes. senyores i senyors. Agraeixo molt a la Germana Maria Teresa Llach Galilea la seva presència avui aquí en el nucli històric del nostre poble que deu tant a les Carmelites de la Caritat Vedruna, conegudes popularment com les “ Hermanes ”. Elles, en efecte, han format vàries generacions de calongines i algunes de calongins, entre els quals l’actual alcalde de Calonge, Jordi Soler. Molts en teniu un record entranyable de les Germanes. Ha quedat palès quan fa una estona hem cantat l’himne a Santa Joaquima, a la Capella del Col ·l egi. Un himne és un símbol.   Formar les futures mares és una aposta molt i