Entradas

Viure el dol

Diumenge II de Quaresma Intencions Salvador Llibre Angulo, feligrès de la Murtra, en la seva Pasqua. Per les nenes mortes a l’escola de Teheran Pel Francesco Clemente Santamaria, fill tan esperat de la Marlene i el Juan Cruz, que ja és entre nosaltres Estimats germans i germanes, Avui per a molts, el dolor és quelcom que cal combatre i pal · liar de totes, totes. Després de segles de pràctiques ascètiques, després de segles on gairebé semblava que calia patir per patir, avui esmercem molts esforços, lloables esforços, per mitigar el dolor i evitar allò que coneixem com a acarnissament terapèutic. Sí, és evident, cal evitar tot sofriment innecessari. Però cal evitar també viure en una societat anestesiada, insensible al sofriment.  Un metge humanista, el doctor Jordi Gol Gurina, havia dit que el dolor té també la seva funció. Deia que el dolor és com un despertador que ens avisa que hi ha alguna cosa que no va bé en el nostre organisme. Tinc un amic que diu que els dols els passa mo...

El pecat estructural

Homilia diumenge primer de Quaresma Anit saltà la notícia d’un altre mort als carrers de Badalona, en concret al barri veí de Morera, ben a prop d’aquí.   El va descobrir una veïna quan anava a comprar amb la seva filla. Un altra mort que clama al cel. Que aquests fets passessin a la Badalona del segle XIX eren una injustícia, que passin al segle XXI a més d’una injustícia és un pecat, un pecat estructural, del qual ens hem de convertir com a ciutat. Havent-hi com hi ha tants edificis buits, ni un sol ciutadà de Badalona hauria de dormir al carrer. Però van passant les setmanes i els mesos i no s’emprenen mesures de fons. Seguim sense alberg, sense menjador social, sense una informació clara del sensellarisme. Entre tant alguns fan el pitjor que es pot fer, polititzar fins i tot la necessitat i l’ajuda. Tots tenim una missió a fer, com a polítics, com a ciutadans, com a jubilats o com a pares de família. I el pecat major és el de l’omissió. En aquest primer diumenge de Quaresma...

Triar sàviament. Isaac Romero Bachpol

  Triar sàviament Homilia diumenge VI de durant l’any Intencions:   Malalts:    Emilio Magallanes Donoso, net de Nano i Beba (dies de vida) Rosa, germana d’Anna Maria Badia (99 anys) Ø Naixement a la vida perdurable: Ramon Pubill donat de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. Ø Isaac Romero Bachpol fill de Laura i Cisco, espòs de Diana, pare d’Ïa. Ø Cinquè aniversari de la pasqua d’Alfons Corredor. Ø Per les persones que, segurament de bona fe, ens martiritzen amb la seva insistència.   Estimats germans, Em venia a la ment una escena de la pel · l í cula Indiana Jones , quan el protagonista es veu precisat a triar un calze i endevina que é s el m é s humil de tots, el calze d ’ un fuster.... Has escollit s à viament, li diu l ’ anci à croat. Això és el que desitjaríem tots triar sàviament. Cada dia prenem moltes decisions. En aquet sentit la primera lectura ens ha parlat de llibertat que és el motor de tota acció. Però no n’hi ha pro...

Combatre l'apagada general

  Estimats germans i germanes, Farà deu mesos hi hagué una apagada general.   Des de dilluns 28 d’abril de 2025   a quarts d’una fins la matinada del 29 d’abril. Les cafeteries eren plenes però no es podia pagar amb targeta perquè els datàfons no funcionaven. La gent s’estimava més estar-se a les taules del carrer, perquè dins dels locals hi havia foscor i encara que hi hagués espelmes, no era millor aprofitar la llum de la tarda? A poc a poc les bateries dels mòbils s’anaven esgotant. Era hora de treure les bateries externes, però també s’anaven acabant. Aquesta nit encara ens podem dutxar amb aigua calenta, però a casa tenim un escalfador elèctric i demà.. Diuen que el tall d’energia va provocar dificultats severes en les telecomunicacions i en els sistemes de transport. La ràdio va fer un pic d’audiència. El mes de setembre a Burundi, ens vam quedar sense llum, aigua i internet durant tres dies i tot va continuar més o menys igual. Gaudim de llum elèctrica i no ho va...

En la pascua de Antonio Macías Domínguez

En la pascua de Antonio Macías Domínguez Parroquia de Santa Clara de Morera (Badalona)  fiesta de San Ildefonso, 23 de enero de 2026 Homilia Sentimos dolor por la muerte de Antonio, pero también la satisfacción de que ya ha cumplida su misión como hijo, hermano, como padre, como abuelo y como profesional de la seguridad. ¡Cuántos recuerdos y cuantas enseñanzas! Sus hermanos ¡cuantas vivencias podéis desgranar, de él desde niño! El Señor ha hecho en Antonio maravillas.   Ha vivido una vida sobria, justa y piadosa. Ha tenido un gran sentido de la disciplina y del deber, sirviendo a la patria, que es la casa del padre.   Antonio y Asunción fundaron una familia y habéis venido todos vosotros. Demos gracias a Dios. Sin la vida de vuestros padres y abuelos no seríais, no os hubiésemos podido conocer.   Recordamos que Antonio cuando la Covid tuvo que estar colgado cabeza abajo. Dice Chesterton que cuando a San Pedro le crucificaron cabeza abajo comprendió el mun...

En la Pasqua de José Luis Fraguas

Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026. Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat. Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia:  Eu quero che tanto E ainda non lo sabes Eu quero che tanto Terra do meu pai Quero as tuas ribeiras Que me fan lembrare Os teus ollos tristes Que me fan chorare Un canto a Galicia, hey Terra do meu pai Un canto a Galicia, hey Miña terra nai…” però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics,...

El silenci dels anyells

Diumenge II de durant l'Any A Estimats, Aquí en el refetor, en el punt més alt de la paret de fons, hi ha una inscripció una mica misteriosa ESVS PASCHALIS AGNI LEX, que podem traduir com l’àpat pasqual és la llei o el memorial de l’anyell. Una frase que ens parla d’eucaristia i de pasqua en la sala on els monjos es refeien i on nosaltres venim a refer-nos també amb l’àpat de l’eucaristia. Sota d’ella, una galeria de personatges il · lustres i a sota un Sant Sopar que no és l’original, pintat per Francesc Costa Amigó, un supervivent de la lleva del biberó. L’anyell és un animal jove, pacífic, tendre, mansuet,  present en les tres grans tradicions monoteistes: jueus, cristians i musulmans. En els jueus que en el  Pesaj , sacrifiquen l’anyell en els cristians que en un dels moments culminants de l’eucaristia diem: “mireu l’anyell de Déu” identificant-lo amb Jesús mateix i en els musulmans que celebren arreu la festa de l’anyell Eid Eid Al-Adha .  Un animal que esdevé do...