Jaume Aymar i Ragolta

  Estimats germans i germanes, Farà deu mesos hi hagué una apagada general.   Des de dilluns 28 d’abril de 2025   a quarts d’una fins la matinada del 29 d’abril. Les cafeteries eren plenes però no es podia pagar amb targeta perquè els datàfons no funcionaven. La gent s’estimava més estar-se a les taules del carrer, perquè dins dels locals hi havia foscor i encara que hi hagués espelmes, no era millor aprofitar la llum de la tarda? A poc a poc les bateries dels mòbils s’anaven esgotant. Era hora de treure les bateries externes, però també s’anaven acabant. Aquesta nit encara ens podem dutxar amb aigua calenta, però a casa tenim un escalfador elèctric i demà.. Diuen que el tall d’energia va provocar dificultats severes en les telecomunicacions i en els sistemes de transport. La ràdio va fer un pic d’audiència. El mes de setembre a Burundi, ens vam quedar sense llum, aigua i internet durant tres dies i tot va continuar més o menys igual. Gaudim de llum elèctrica i no ho va...

En la pascua de Antonio Macías Domínguez Parroquia de Santa Clara de Morera (Badalona)  fiesta de San Ildefonso, 23 de enero de 2026 Homilia Sentimos dolor por la muerte de Antonio, pero también la satisfacción de que ya ha cumplida su misión como hijo, hermano, como padre, como abuelo y como profesional de la seguridad. ¡Cuántos recuerdos y cuantas enseñanzas! Sus hermanos ¡cuantas vivencias podéis desgranar, de él desde niño! El Señor ha hecho en Antonio maravillas.   Ha vivido una vida sobria, justa y piadosa. Ha tenido un gran sentido de la disciplina y del deber, sirviendo a la patria, que es la casa del padre.   Antonio y Asunción fundaron una familia y habéis venido todos vosotros. Demos gracias a Dios. Sin la vida de vuestros padres y abuelos no seríais, no os hubiésemos podido conocer.   Recordamos que Antonio cuando la Covid tuvo que estar colgado cabeza abajo. Dice Chesterton que cuando a San Pedro le crucificaron cabeza abajo comprendió el mun...

Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026. Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat. Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia:  Eu quero che tanto E ainda non lo sabes Eu quero che tanto Terra do meu pai Quero as tuas ribeiras Que me fan lembrare Os teus ollos tristes Que me fan chorare Un canto a Galicia, hey Terra do meu pai Un canto a Galicia, hey Miña terra nai…” però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics,...

Diumenge II de durant l'Any A Estimats, Aquí en el refetor, en el punt més alt de la paret de fons, hi ha una inscripció una mica misteriosa ESVS PASCHALIS AGNI LEX, que podem traduir com l’àpat pasqual és la llei o el memorial de l’anyell. Una frase que ens parla d’eucaristia i de pasqua en la sala on els monjos es refeien i on nosaltres venim a refer-nos també amb l’àpat de l’eucaristia. Sota d’ella, una galeria de personatges il · lustres i a sota un Sant Sopar que no és l’original, pintat per Francesc Costa Amigó, un supervivent de la lleva del biberó. L’anyell és un animal jove, pacífic, tendre, mansuet,  present en les tres grans tradicions monoteistes: jueus, cristians i musulmans. En els jueus que en el  Pesaj , sacrifiquen l’anyell en els cristians que en un dels moments culminants de l’eucaristia diem: “mireu l’anyell de Déu” identificant-lo amb Jesús mateix i en els musulmans que celebren arreu la festa de l’anyell Eid Eid Al-Adha .  Un animal que esdevé do...

  Introducció Quan dimecres passat vam administrar la unció dels malalts a la Mercè, vàrem felicitar també la Maria, la seva cuidadora russa, que estava celebrant el seu Nadal ortodox. D’una manera gairebé incomprensible, misteriosa i entranyable, totes dues han mort amb poques hores de diferència. Avui aquí a Santa Maria recordem la qui durant tants anys va servir la comunitat amb el ministeri del cant i amb d’altres compromisos i grups parroquials, la vostra estimada tieta Mercè, la germana petita dels Nadal. Homilia Recordo el dia de la nostra confirmació aquí mateix en aquest altar, l’any 1982. Érem molts nois i noies. Presidia el bisbe Ramon Daumal acompanyat de mossèn Ramon Boldú. Dalt del cor, al costat de l’organista, sota el rosetó, es retallava la figura d’una dona alta, era la Mercè que anava indicant les estrofes a qui dirigia els cants. El d’aquell dia assolellat era : “Al matí tot resplendeix tot canta/ la terra riu, llueix el sol/ ni el vent ni el mal temps no ...

Capella de les Germanes Dominiques de la Presentació (Gràcia) 12 de gener de 2026 Estimades Germanes, estimat P. Emile, que n’és d’important la vida religiosa! Aquí avui hi ha germanes de quatre continents. I a totes us uneix el mateix esperit de servei que va moure Sant Domènec, la Beata Marie Poussepin…i la Germana Trinitat Cabrero. Totes vosaltres coneixíeu i estimàveu la Germana Trini, i ben segur que podríeu aportar moltes vivències. Jo ja l’he conegut en el tercer capítol de la seva vida, al barri de Bufalà, a Badalona. Una dona discreta, filla d’una família cristiana, que un dia va sentir la crida de Déu a deixar-ho tot i va respondre a aquesta vocació. La Germana Trini tenia un gran sentit de l’humor. Els anys han debilitat els seus ulls. Ara ja hi veu clar. Els darrers anys aparentment havia desconnectat. Però fins fa poc seguia venint a la capella a pregar amb vosaltres. Quin enigma el de la salut mental! Que ella intercedeixi per tots aquells que en major o menor gra...