Saber rectificar amb tendresa
Diumenge XXVI de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli que acabem de proclamar, segons Sant Mateu, se situa dos dies abans de la Passió, per tant, en un context de tensió i de preocupació pregona. Fixem-nos si us plau a qui s’adreça Jesús amb aquesta paràbola: als summes sacerdots, és a dir, als responsables religiosos del poble i als ancians, avui diríem als seglars de llarg recorregut. Tots ells foren com el fill hipòcrita que va dir, però no va fer. Jesús va parlar-los de la vinya -un conreu tan estès en la nostra mediterrània que era i és el símbol del poble d’Israel-. Jesús estimava amb passió el seu poble, la seva gent. Era el poble elegit per son Pare. Déu havia donat a cada dona i a cada home la missió de treballar pel seu Poble: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.” “Avui”. Si una lliçó hem tret de la pandèmia és a viure molt més el dia a dia i que el dia de demà ja ha arribat. Certament que hem de preveure, però hem de veure molt més el nostre