Entradas

Mai no és tard per l'amistat

Diumenge XXV de durant l'Any/A Estimats, Divendres, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic d’ell, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 97 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe. En Josep Maria Canals, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu . Va exercir el sacerdoci a Sabadell i a Badalona, al barri de Pomar. Quan va sentir dir que es tancava la Cartoixa de Tiana, en un moment de pregària intens a la Mare de Déu, va prometre lliurar la seva vida a Déu i fer-se monjo per evitar-ho. En el moment que va anar a comunicar-li al seu bisbe, el d...

Jesús escolta

  16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A) Intencions Difunts: Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort. M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades. Vius: Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà. Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir. Homilia Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.   En aquest passatge afirma:...

Homilia en la Solemnitat de l'Assumpció de Maria

Priorat de Santa Maria del Mar del Collet, 15 d’agost de 2026 Estimats, Maria en el misteri de la seva Assumpció és en l’arrel d’aquest priorat. El seu nom per ser precisos hauria de ser Priorat de l’Assumpció de Mar, de la mateixa manera que l’església barcelonina de Santa Maria del Mar s’hauria de dir Basílica de Santa Maria de l’Assumpció del Mar. I quina relació hi ha entre l’Assumpció i el mar? Molta! Hi ha moltes esglésies i basíliques de la costa catalana dedicades a l’Assumpció de Maria: Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Arenys, Mataró, Badalona, Barcelona,   Sitges, Vilanova i la Geltrú... No és dogma, però a la costa catalana hi ha goigs i relats populars molt antics que diuen que Maria va ser assumpta des d’un penyal vora el mar. A Blanes, a Lloret, a Sitges hi ha la tradició que l’aparició de la seva imatge al mar, va ser el dia de l’Assumpció.   Els goigs a Santa Maria Assumpta a Sant Feliu de Guíxols, diuen: ...

L'Esperit encarnat

  L’esperit encarnat Intencions Preguem pe l’etern repòs d’Engràcia Casas Torrents que morí el passat 31 de Juliol del 2026 . I per l’Aleix fill de Laura que va morir als 12 anys, avui fa tres mesos. Entre els malalts, donem gràcies per la bona evolució de mossèn Jordi Cussó i encomanem també el Yatma, resident a la Murtra i ingressat a l’Hospital de Mataró.   Homilia Aquesta lectura del llibre dels Reis és un dels passatges més bells de l’Antic Testament. El profeta reconeix la presència de Déu en un aire suau.   En un oreig d’amable silenci, com traduïa el biblista Eduard Bosch Bellver. Aquesta manifestació de l’Esperit Sant, dolça i humil, li arriba més que el vent, el terratrèmol i el foc. L’Esperit troba molts camins per arribar a nosaltres. A vegades sí que ens sacseja com el vent huracanat, ens fa tremolar com el terratrèmol o ens purifica com el foc... però d’altres és així una brisa. Què vol dir per cada un de nosaltres sortir a fora i estar a la p...

Avis amics

Diumenge XVII de durant l’any. Sant Joaquim i Santa Anna, dia dels avis. Estimats germans, avui diumenge és la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els pares de Maria, els avis de Jesús. I per això avui se celebra el dia dels avis. L’ancianitat, durant segles, ha estat sinònim de saviesa. Diem del vell, el consell. Al costat de persones ancianes tenim l’ocasió d’escoltar grans lliçons de vida. A l’antiga Grècia els ancians tenien un paper fonamental en el govern de les ciutats. Al llibre de l’Apocalipsi els vint-i-quatre ancians simbolitzen tot el Poble de Déu. Els avis requereixen temps i paciència, però tenen tot el dret a que els escoltem i val la pena que els escoltem.   Des de fa molts anys aquí a Calonge i Sant Antoni i a moltes d’altres poblacions es feien homenatges a la vellesa. Encara avui una vegada a l’any se celebrar de germanor amb ancians. Els ancians s’han d’honorar. D’estudiants vaig tenir l’ocasió d’entrevistar persones grans del poble que em van explicar hi...

La branca que ens sosté

  Estimats germans, La lectura del llibre de la Saviesa ens ha parlat de la fortalesa, una de les quatre virtuts cardinals. Una vegada deien d’un poderós, “és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils”. Fatal.   El que cal, en tot cas,   és fer-se fort amb els forts i fer-se dèbil amb els dèbils. I diu una altra cosa molt interessant: “el poder si volguéssiu sempre el teniu a la mà”. Ho trobo veritablement impressionant. De vegades critiquem molt els poderosos. Però oblidem que la veritable autoritat és la del qui tenint poder l’usa només quan és realment oportú d’usar-lo. En la mateixa línia, trobem el salm 85 que dona tots aquests qualificatius a Déu: indulgent, bo, ric en l’amoc, capaç d’escoltar, compassiu, benigne, lent per al càstig... Hi ha moltes persones que diuen no creure en el Déu de l’Antic Testament i tenen les seves raons... però el salm és també Antic Testament. Haurien de matisar. En Juan Carlos Losada Málvarez, a qui avui recordem, malgrat la seva fe...

Passat, present i futur de Roca i Pi

Amb gran goig estem celebrant els cent cinquanta anys del llegat solidari Roca i Pi (1876-2026) amb diversos actes festius, religiosos, culturals i cívics Algunes dades del context ens poden ajudar millor a comprendre el sentit profund d’aquesta efemèrides. Passat . Vicent de Paül Roca i Pi (*Barcelona, 18 de juliol de 1780- + Badalona, 9 de juliol de 1852) senyor alodial i baró de Marmellar, cavaller de Calatrava i regidor honorari de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal, és l’únic personatge que té tres monuments a Badalona: el de la Rambla -desmuntat quan la guerra civil i tornat a muntar després- el de la xemeneia de l’antiga fàbrica Gusi, ara seu de la Residència i la font de Ca l’Arnús. Aquest triple honor cívic palesa la gratitud de Badalona en d’altre temps envers la figura d’un patrici emprenedor nascut fora de la Ciutat. En el seu testament hi ha un passatge -repetidament citat- adreçat als administradors de la seva causa pia: “invertiran en socors dels pobres malalts, les se...