Entradas

Vident, pastors i recolectors de figues

  Vident Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una paraula de la primera lectura que hem proclamat, que em sobta: “Vident”. Què vol dir vident? És una paraula que avui i durant segles ha tingut connotacions negatives, quelcom com endevinador, o bruixot... crec que a la Bíblia vident té tot un altre sentit. A l’Apocalipsi, surt moltes vegades... veure a la Bíblia és veure en profunditat, veure més enllà del que veuen els nostres ulls humans. Són els ulls de la fe dels evangelis de la resurrecció.   És “La vaca cega” de Joan Maragall que, sense veure-hi, és la que veia amb més profunditat. És el meu amic gironí, Miquel Albert, cec de naixement, que em diu: «estic content d’haver-te vist. » És el veure d’aquella amiga invident de la Manolita Pedra, teòloga i escriptora, que li va dir: « Manolita, deixa’m que et miri». Li va tocar la cara breument i li va dir, “ja t’he vist!”. La programació neurolingüística parla de persones visuals, auditives, cinètiques... de fet tots tenim a

Sonet de comiat a Marta Ferrusola

Fa uns mesos, la Marta i el Jordi varen visitar la seva amiga Maria Soldevila de Badalona. La Marta ja no podia enraonar. En acabar la trobada, la Maria la va baixar a l'oratori de casa seva i la va convidar a pregar juntes. Ella, naturalment, no va poder dir res, però quan va acabar, la Maria va observar que la Marta tenia llàgrimes als ulls. Sonet de comiat amb estrambot planyívol a Marta Ferrusola Lladós. Tanatori de Sant Gervasi 10 de juliol de 2024, Sant Cristòfol.   Adeu, Marta Ferrusola Lladós! després d’aquest temps de silenci obligat te’n vas plorant sota el cel nuvolós aquell mateix on, valenta, havies volat.   Tants anys amatent al teu bon espòs als fills, nets i besnets i a l’amistat; deixes catalans amb el cor confós mirant un Jordi avui trasbalsat.   Bona mestressa del Cap i Casal apta muntadora d’aparadors guarnint amb flors sales i menjadors.   Déu Pare només coneix tots els cors: no temis qui et vulgui treure la fama que has deix

Digues com condueixes...

  Diumenge XIV de durant l’any Estimades germanes, estimats germans, avui que celebrem la Jornada de la Responsabilitat en el trànsit, pensava en que conduïm de la manera que som. Els qui passem moltes hores al volant hem de fer créixer la paciència, el sentit cívic, la bona educació, la solidaritat... Hem de cultivar totes les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança). Sovint experimentem ràbia, quan veiem que algú condueix de manera perillosa per a ell mateix i per als altres. Alguns es deixen portar per la revenja, qui la fa, la paga. Tots ho hem fet alguna vegada. Cal evitar-ho totalment. Com hauríem d’evitar l’ús del mòbil sempre que conduïm. O converses llargues amb els qui ens acompanyen i mai de temes transcendents que ens puguin distreure. Cada dia n’aprenem. Dimecres vinent celebrem Sant Cristòfol, patró dels conductors, que tenim representat aquí mateix en el claustre, encomanem-nos-hi. Algú ha dit amb humor que a partir dels cent-vint quilòmetres

Touché

Touché Diumenge XIII de durant l’any. 30 de juny de 2024. Estimats germans i germanes, cada dia hem de prendre decisions. Decisions importants i decisions, aparentment, menys importants. Saber decidir, saber prioritzar, saber discernir, saber triar... aprendre a dir que sí, aprendre a dir que no... Decidir és governar. Per això la importància de la solitud i el silenci personals, per demanar-li al Senyor que ens ajudi a discernir. I en la vida hi ha moments de decisió molt delicats, especialment davant la malaltia i la mort. I avui l’evangeli dona resposta a aquestes dues decisions difícils. A una persona malalta li costa més decidir... Aquesta dona de l’evangeli, estava malalta, i amb una malaltia crònica, estava plena de por, però va sentir un impuls irrefrenable que li va fer tocar la vora del mantell a Jesús. Va decidir i la seva fe, el seu coratge, la va salvar.   Jesús havia de decidir també, si dir-li a aquella dona que l’havia toca que s’esperés una mica, que ja h

Sonet en la mort d'Assumpció Valls Pujol

  Sonet alexandrí, amb comiat deprecatiu, en el comiat d’Assumpció Valls Pujol. Parròquia de Santa Clara de Morera, 21 de juny de 2024, festivitat de Sant Lluís Gonzaga.   A reveure, benvolguda Assumpció Valls i Pujol, la teva comunitat de Santa Clara de Morera et diu adeu entrellucant l’eterna primavera sabent que, després de la lluita, has trobat consol.   Tot i que ara el teu espòs, fills i nets, estan de dol somriuen perquè senten que morir també allibera i que tu que has estat dona ferma i pionera ja pressenties aquesta rogent posta de sol.   Amb l’Antonio Macías heu fet llarg romiatge i te’n vas mudada, com si emprenguessis un viatge, a preparar-li a ell i també a tots bona estada.   Ja has rebut del Pare Etern la immensa abraçada, i la mare, a qui al llit de mort invocaves tant, dolça et bressarà, com quan eres nina, tot cantant:   «què li daré a la meva filleta Assumpció?» què us darà, als tres germans, que us sàpiga bo?   Tu, que a

Sonet en la mort de Lluís Molinas

  Sonet alexandrí de comiat trinitari amb doble estrambot dolorós i festiu a Lluís Molinas Falgueras. Cementiri de Montràs,15 de juny de 2024.   Adeu, amic empordanès Lluís Molinas Falgueras després d’aquest llarg silenci i mutilada sofrença te’n vas com la tramuntana cap a la gran prometença viure, per fi, prop del Pare, les eternes primaveres.   Has lluitat ardit en tantes batalles i nobles guerres cloent una vida tan aventurera com intensa, ara tindràs per un reporter la millor recompensa: entrevistar de Natzaret, Jesús, amb ell mai no erres.   Seduït pel cinèfil encís atractiu del glamur, si per a tu en aquest món no hi hagut cap frontera ni mur que no hagis traspassat amb astúcia divertida i constant,   avui, fent costat al Ferran, el teu estimat company i al Gerard i a l’equip de l’Empordanet de cada any et regraciem el ruaix , l’oreig de l’Esperit Sant.   Les campanades a morts del teu volgut Palafrugell ens esborronen, planyívoles, el c

Si sou moguts per la tempesta

Homilia diumenge XII de durant l’any B   Estimats germans i germanes, avui el mar és el teló de fons de la primera lectura, del salm i de l’evangeli. Tot i que el llac de Tiberiades no era en realitat una mar, s’anomena encara així, era el mar de Galilea. El mar és el lloc del sosteniment dels deixebles pescadors, però alhora i segons la concepció bíblica, el mar era l’amagatall de les forces del mal.   «Atura la violència de les teves ones!» clamava Job, el just»...   I el salm parla d’aquells mariners comerciants,   que, extenuats de mareig, no es tenien drets. «Mestre, no veus que ens enfonsem?», cridaven plens de por els deixebles davant del temporal... Segurament en aquest clam hi ha anticipat el sentiment de solitud pregona que van experimentar quan Jesús va ser crucificat.   Sí, l’angoixa dels deixebles dins la barca, mentre Jesús hi dorm, és un tast anticipat dels neguits que han de passar el divendres sant, quan el Mestre s’adormirà en el son de la mort.   Però després