Jaume Aymar i Ragolta

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata   de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρω π ος . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador rom à Pon ç Pilat quan va presentar Jes ú s de Natzaret flagel · lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci ó de ridiculitzar aquell que s ’ havia atribu ï t la condici ó de rei davant la muni ó hostil amb l'objecte de con è ixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.   Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist , escr...

Estimar, deixar-se estimar, fer-se estimar Jesús es treu els vestits per rentar els peus als seus amics. El rentament, signe d’hospitalitat als pelegrins. D’aquells que viuen l’èxode en la seva vida. Signe del que es dona tot i del tot, es posa als seus peus. En silenci eloqüent. Fa el mateix gest que havia fet amb ell aquella dona a casa de Simó el fariseu. No sabem si, com ella, Jesús va plorar també als peus dels seus deixebles que anaven a abandonar-lo aviat, com vam meditar dimarts a l’ofici de tenebres. L’evangeli no ho diu, però el Senyor devia estar profundament commogut i els seus apòstols també. La tradició diu que després de rentar els peus, el sacerdot els besa en signe de respecte i de tendresa.   Simó no vol deixar rentar-se els peus. Es resisteix. L’amor és un procés d’anada i tornada. Per tal que l’arc de l’amor sigui complet, cal estimar i deixar-se estimar. I deixar-se estimar, deixar-se ajudar, implica humilitat. ”.   I encara, afegia Dolores Arriola, la...

  Al   pati d’honor benedicció de rams, processó i missa de la Passió del Senyor. Bon dia. Avui és un dia en què els nens i nenes sou protagonistes, amb les vostres palmes i palmons. També els pares, els avis, els padrins que us acompanyen i que recorden que quan ells eren petits també anaven a beneir. Jesús va donar molta importància als nens. En un temps en què els nens no comptaven (els nens i nenes eren com homes i dones reduïts) ell Jesús va dir: “si no us feu com a nens no entrareu en el Regne dels Cels.” I els abraçava i els beneïa. Es va anticipar molts anys al protagonisme que tenen els nens d’avui. Mireu quantes pel · l í cules hi ha que les nenes o els nens sou protagonistes. I una de les característiques dels nens i nenes d’avui, és que sou molt desperts, que teniu molta informació, que us fixeu molt en els detalls, que no us fa por dir el que penseu en els grans.   Tots, adults i infants, hem de ser molt sensibles a les formes de pobresa que tenim ...

  Diumenge IV de Quaresma Intencions: Josep Maria Padrós Cuyàs. Les seves cendres foren dipositades ahir a l’ermita de Sant Onofre que tant va estimar i que tant va contribuir a la seva restauració. Preguem per l’Antonio, desaparegut fa uns dies a la zona de Llefià. Entre els malalts que ens demanen la nostra pregària   recordem el germà del Magallanes Espinosa, per l’Andrea, per la Montse Comte, per la Maria Fèlix, pel Jordi i el Josep Lluís, pel Jordi Nadal. Per la pau del món i perquè cesi l’estupidesa i l’espiral de la violència. Pels fruits de la trobada d’ecoparròquies que va celebrar-se ahir a Badalona i que va culminar aquí a Sant Jeroni.   Estimats germans i germanes, Tots tenim en ment el Pantocràtor de Taüll. En el llibre obert es llegeix en llatí : “JO SÓC LA LLUM DEL MÓN”.   En unes societats rurals com aquelles, amb fam, mortaldat infantil, manca d’higiene, guerres, com devien impressionar i consolar entrar en aquelles esglésies pintades...

Avui donem gràcies a Déu per la vida de la Pilar Mongay Pedragosa que fa 96 anys. I per la   Montserrat Illa Fàbregas, que en fa 90. Preguem per en Jordi Fibla que morí aquesta setmana, al carrer, a la placeta del Manresà de Badalona. Els seus pares eren del nostre equip de matrimonis. Homilia diumenge III de Quaresma  Estimats germans i germanes, Sovint diem que Quaresma és temps de conversió, repetim que ens hem de convertir, de rectificar, de girar-nos, de mirar cap a la direcció correcta, però no acabem de saber de què ens hem de convertir ni en què ni de quina manera. Les lectures d’avui, llegides a la claror de la fe, ens donen pistes importants per saber gestionar la nostra vida i contribuir a millorar el nostre entorn. En primer lloc Moisès es troba amb una rebel · li ó i tem que l ’ apedreguin. El poble es fa una pregunta molt clara: « El Senyor, é s amb nosaltres o no hi é s? » Aquesta pregunta se la fa el mateix Mois è s. I aquesta pregunta ens la plante...

Diumenge II de Quaresma Intencions Salvador Llibre Angulo, feligrès de la Murtra, en la seva Pasqua. Per les nenes mortes a l’escola de Teheran Pel Francesco Clemente Santamaria, fill tan esperat de la Marlene i el Juan Cruz, que ja és entre nosaltres Estimats germans i germanes, Avui per a molts, el dolor és quelcom que cal combatre i pal · liar de totes, totes. Després de segles de pràctiques ascètiques, després de segles on gairebé semblava que calia patir per patir, avui esmercem molts esforços, lloables esforços, per mitigar el dolor i evitar allò que coneixem com a acarnissament terapèutic. Sí, és evident, cal evitar tot sofriment innecessari. Però cal evitar també viure en una societat anestesiada, insensible al sofriment.  Un metge humanista, el doctor Jordi Gol Gurina, havia dit que el dolor té també la seva funció. Deia que el dolor és com un despertador que ens avisa que hi ha alguna cosa que no va bé en el nostre organisme. Tinc un amic que diu que els dols els passa mo...