Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

 Esti mats germans i germanes, segons el teòleg Jose Antonio Pagola les fonts cristianes presenten Jesús dedicat a alliberar la gent de la por. Li feia veure les persones terroritzades pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la llei, distanciades de Déu per la por a la seva ira, culpabilitzades per la seva poca fidelitat a la llei.   Una comunitat de seguidors de Jesús ha de ser, abans que moltes altres coses, un lloc on la gent s'allibera de les pors i aprèn a viure confiant en Déu. Una comunitat on es respira una pau contagiosa i es viu una amistat entranyable…  Avui també tenim por. La Lluïsa, una velleta que estava en una residència de Barcelona, quan el metge li preguntava si tenia por a morir, ella responia que el que tenia por era a viure.... Una vegada vaig preguntar als monitors del MIJAC. Algú de vosaltres coneix alguna persona que no sigui tímida? I tots van coincidir amb una. D'entre d'un grup de deu o dotze només hi havia una noia que ...

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...

  ntencions: Avui preguem pel Josep Boter Dulcet: el Senyor que li ha donat ja l’ha cridat al seu costat. Que en pau reposi, al costat de la seva esposa Conxita i que tots dos vetllin per la seva gran família. La seva botiga al carrer de Mar i a Canonge Baranera és la més antiga i coneguda de Badalona. Benvinguts als qui heu pujat com cada any en la Romeria del Rincón del Arte (Manolo-Víctor) i també als de la Faràndula i a l’Ezequiel Barrios. Homilia Celebrem amb molta alegria la festa del cos i la sang de Crist. Corpus era una festa molt celebrada aquí a la Murtra. Fins i tot posaven botigues per vendre. Ja aleshores com ara es feia l’ou com balla, un joc d’aigua que ens atrau. Avui tenim cura del nostre cos. Anem al metge, al gimnàs, a la clínica... procurem una alimentació sana. És important i és congruent. Mens sana in corpore sano, deien els clàssics. Amb els anys fins i tot aprenem els avisos que el cos ens envia. Un cos que està cridat a se un amb el cos de Cri...

La família de la meva mare ve de l’Aragó. El nostre besavi matern (iaio), Bartolomé Mariano García Vallejo i avi matern de la meva mare, María Luz,  nasqué a l’Almunia de Doña Godina, avui a uns tres quarts d’hora de Saragossa, en cotxe. La nostra besàvia, Paca Moreno Bailo, va néixer a Grisen,  també a uns quaranta minuts de la Almunia. Per tant tots dos eren maños . I tots dos emigraren a Barcelona. I no sols ells, també vingueren tots els germans del iaio , i els seus pares Pascual y Antonia. I aquí freqüentaven el Centro Aragonés la Casa de Aragón a Ciutat Vella i el centre regional més important, amb diferència, de Barcelona.De petit, escoltava a casa aquest acudit : Dos mañicos fueron a bautizar a su hijo. ¿Cómo queréis ponerle? -preguntó el cura- Elefante. ¿Cómo? ¿Elefante? ¡Este nombre no es católico!. ¿Ridiez, y no se llama León el Papa? Aquest acudit que, aleshores, jo no entenia, deu tenir aproximadament cent cinquanta anys perquè Lleó XIII fou elegit el 1878, ...

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez Sancho de Ávila, 30 de mayo de 2026. Unas palabras de consuelo para las mujeres y los hombres que habéis formado parte del contexto vital de Juan Carlos. Su madre Mila, sus hijas Carlota y Alba, su cuñada Lola. Su hermano Arturo. Sus nietos, sus sobrinos… Para una madre ver morir a un hijo, es algo que no parece previsto por la naturaleza. La muerte de un hijo es un momento para tocar a fondo. También mamá vio marcharse pronto a mi hermano José. Cada día le recuerda, pero a partir de aquel momento su vida cambió. Ante el cuerpo ahora sin vida de nuestro hermano Juan Carlos, quiero recordar algunos momentos de luz en nuestras historias personales. El primero es del de nuestra primera comunión. Era el día de la Ascensión del año 1965, en los jesuitas de Caspe. Nos la administró el P. Isidre Burunat  (1926-2009)  jesuita y biblista y, en aquel momento, rector del Colegio. Todos eramos varones, Pablo Bara, Jaume Guardiola, P...