Jaume Aymar i Ragolta

Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026. Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat. Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia:  Eu quero che tanto E ainda non lo sabes Eu quero che tanto Terra do meu pai Quero as tuas ribeiras Que me fan lembrare Os teus ollos tristes Que me fan chorare Un canto a Galicia, hey Terra do meu pai Un canto a Galicia, hey Miña terra nai…” però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics,...

Diumenge II de durant l'Any A Estimats, Aquí en el refetor, en el punt més alt de la paret de fons, hi ha una inscripció una mica misteriosa ESVS PASCHALIS AGNI LEX, que podem traduir com l’àpat pasqual és la llei o el memorial de l’anyell. Una frase que ens parla d’eucaristia i de pasqua en la sala on els monjos es refeien i on nosaltres venim a refer-nos també amb l’àpat de l’eucaristia. Sota d’ella, una galeria de personatges il · lustres i a sota un Sant Sopar que no és l’original, pintat per Francesc Costa Amigó, un supervivent de la lleva del biberó. L’anyell és un animal jove, pacífic, tendre, mansuet,  present en les tres grans tradicions monoteistes: jueus, cristians i musulmans. En els jueus que en el  Pesaj , sacrifiquen l’anyell en els cristians que en un dels moments culminants de l’eucaristia diem: “mireu l’anyell de Déu” identificant-lo amb Jesús mateix i en els musulmans que celebren arreu la festa de l’anyell Eid Eid Al-Adha .  Un animal que esdevé do...

  Introducció Quan dimecres passat vam administrar la unció dels malalts a la Mercè, vàrem felicitar també la Maria, la seva cuidadora russa, que estava celebrant el seu Nadal ortodox. D’una manera gairebé incomprensible, misteriosa i entranyable, totes dues han mort amb poques hores de diferència. Avui aquí a Santa Maria recordem la qui durant tants anys va servir la comunitat amb el ministeri del cant i amb d’altres compromisos i grups parroquials, la vostra estimada tieta Mercè, la germana petita dels Nadal. Homilia Recordo el dia de la nostra confirmació aquí mateix en aquest altar, l’any 1982. Érem molts nois i noies. Presidia el bisbe Ramon Daumal acompanyat de mossèn Ramon Boldú. Dalt del cor, al costat de l’organista, sota el rosetó, es retallava la figura d’una dona alta, era la Mercè que anava indicant les estrofes a qui dirigia els cants. El d’aquell dia assolellat era : “Al matí tot resplendeix tot canta/ la terra riu, llueix el sol/ ni el vent ni el mal temps no ...

Capella de les Germanes Dominiques de la Presentació (Gràcia) 12 de gener de 2026 Estimades Germanes, estimat P. Emile, que n’és d’important la vida religiosa! Aquí avui hi ha germanes de quatre continents. I a totes us uneix el mateix esperit de servei que va moure Sant Domènec, la Beata Marie Poussepin…i la Germana Trinitat Cabrero. Totes vosaltres coneixíeu i estimàveu la Germana Trini, i ben segur que podríeu aportar moltes vivències. Jo ja l’he conegut en el tercer capítol de la seva vida, al barri de Bufalà, a Badalona. Una dona discreta, filla d’una família cristiana, que un dia va sentir la crida de Déu a deixar-ho tot i va respondre a aquesta vocació. La Germana Trini tenia un gran sentit de l’humor. Els anys han debilitat els seus ulls. Ara ja hi veu clar. Els darrers anys aparentment havia desconnectat. Però fins fa poc seguia venint a la capella a pregar amb vosaltres. Quin enigma el de la salut mental! Que ella intercedeixi per tots aquells que en major o menor gra...

  En el comiat de Llorenç Mulero Acuña Tanatori de Can Ruti, 7 de novembre de 2026. Sant Ramon de Penyafort   Introducció Déu vos guard. Diumenge passat a les 3 de la tarda, l’hora de la mort de Jesús, va morir també el nostre amic Llorenç. La Roser Pera, que havia estat amb ell feia pocs moments, és testimoni que fins al darrer instant es va mantenir lúcid. Ara ja ens ha passat al davant. Avui ens trobem per recordar-lo, per donar gràcies a Déu per la seva llarga vida, per la seva amistat i per deixar que la Paraula de Déu ens il · lumini per dins i ens faci comprendre els ensenyaments que ens ha deixat el nostre amic Llorenç. (Alejandro Escudero proclama el Salm 62 : De la muntanya del Senyor ve el meu ajut. Mn. Alfred Sabater, proclama l’evangeli de la Transfiguració ) Homilia   La muntanya, bíblicament parlant, és el lloc de trobada amb Déu. Jesús mateix pujava sovint a la muntanya a pregar. Maria va pujar a la muntanya per anar a ajudar la seva ...

El Baptisme del Senyor   Estimats, avui culmina el temps de Nadal amb una festa molt bella, la del Baptisme de Jesús. És el que en diem tècnicament una epifania una manifestació lluminosa. El Senyor comença la seva actuació pública fent un gest humil i gloriós davant del seu cosí i gran amic Joan que prepara el seu baptisme que serà en Esperit Sant i en foc. Avui pensem en el nostre propi baptisme i les seves conseqüències en la nostra vida.   La nostra condició de batejats s’ha de fer actual cada dia. Tenim algunes pistes ben pràctiques en el que ens diu Isaïes sobre el servent sofrent. És una mena de retrat robot, un perfil d’allò que els batejats estem cridats a ser si vivim a fons el nostre baptisme: Diu el profeta que “no crida, ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers”... com contrasten aquestes paraules en un món on tants criden per imposar-se, per fer callar els altres... També nosaltres de vegades cridem i després0 ens penedim d’haver alçat la veu. El b...