Jaume Aymar i Ragolta

La festa de la lliberta interior Estimades germanes i estimats germans, Avui cloem el temps de Nadal. Cal que tots hem de prendre consciència de la nostra condició de batejats. La infantesa de Jesús fou complicada, amb persecució i exili. La seva vida pública tampoc no fou fàcil: paranys per part dels fariseus, dels saduceus, dels mestres de la llei, dels escribes... intents fracassats de fer-lo rei, incomprensió dels apòstols, seguiment interessat de molts... Però Jesús va actuar sempre amb determinació i amb valentia i amb una gran, gran llibertat interior. I això es va descloure el dia del seu baptisme, quan humilment es posa a la cua (era un dia que tothom es batejava, especialment publicans, prostitutes, soldats, fariseus penedits...). I després d’aquesta teofania, comença la seva missió pública. La seva missió és la de ser comptat entre els pecadors, ens deia l’abat Josep Maria Soler. La nostra vida està també condicionada i de vegades molt condicionada. Els horaris, la cur...

Primera premissa.  El meu avi, Pons Ragolta Plana (Calonge,1899-Barcelona,1979) un dia em va dir: “A la Batalla de l’Ebre, Franco va estar a punt de perdre la guerra, després ja tot va ser: Franco, Franco, Franco…”  (el meu avi em parlà de la guerra en comptades ocasions). Segona premissa Un cosí del meu pare, Josep Maria Aymar Costa, va fer la guerra al bàndol republicà. Una tarda, els anys setantes, a casa els meus avis, oncles seus, ens va explicar: el dia de Sant Jaume de l’any 1938, Franco i els seus oficials ja creien que havien guanyat i se’n van anar a celebrar-ho a la Basílica del Pilar. Van abandonar el front. Nosaltres, molt sorpresos, varem anar avançant, avançant…hauríem entrat a Saragossa, però vam tenir por, temíem que no fos una emboscada. En sortir, va començar la gran batalla. Tercera premissa:  Franco, al front de l’Ebre, va dir-li a Maximino Romero de Lema (aleshores sargent d'artilleria i  després prevere i bisbe): “ Ya tenemos la guerra ganada… ...

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

Estimades germanes i estimats germans, en aquest any de l’Esperança que hem iniciat, l’evangeli d’avui ens convida a passar l’ITV de les nostres esperances. És a dir, quina és la qualitat de la nostra esperança. Tots esperem. Diuen que en el decurs d’una vida llarga ens podem passar cinc any esperant: esperant el metro, esperant l’autobús, esperant que vingui la persona estimada, esperant tenir feina, esperant que les coses ens vagin bé, esperant, esperant... Però l’esperança per al cristià és una virtut i la virtut és la força que ve del do. Per tant hem de passar de les nostres esperances, sovint una mica fosques i difuses, però que són un indubtable punt de partença, a l’Esperança clara en majúscules que ens proposa Jesús en l’evangeli. El pròleg de l’Evangeli de Sant Joan és molt teològic i, alhora, molt realista: Jesús que era el gran projecte del Pare per a la humanitat, projecte d’una vida plena, va venir al món, però els seus, els de casa seva, els del seu país, els de la s...

  Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar...  no podria ser un bon propòsit per l’any que avui comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”? La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i institucions. La gent de parla castellana solen dir: “ Vaya usted con Dios ”. I la resposta és molt bonica: “ Que él nos acompañe ”. El bisbe Tomàs Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens hem oblidat força d’aquestes expressions? La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La pl...

Estimades germanes i estimats germans. Quan preguntem a algú com està, li solem preguntar també de seguida per la seva família, per la seva casa... Ahir parlava amb un grup de xicots africans d’un pis d’acollida de Badalona, al barri de la Salut Alta. La majoria tenia famílies, però n’hi havia un que em va dir que no tenia ningú... Preguem perquè pugui fundar o trobar una família. Déu n’hi do dels avatars de la família de Jesús! L’evangeli ens parla d’un pelegrinatge, d’una pèrdua, d’un retrobament. També l’evangeli ens narra el que anomenem la fugida a Egipte (que per a l’església copta és l’arribada a Egipte). Es veu que el llibreter Josep Maria Bocabella en veure un quadre de la fugida a Egipte molt gran que hi ha a Montserrat es va inspirar i va decidir-se s promoure el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Quan Gaudí va dissenyar la porta de l’Esperança de la façana del Naixement i va posar dues escenes contraposades: la fugida a Egipte a l’esquerra i la matança dels inno...