Entradas

Sonet a Cinto Busquet en els seus 25 anys de capellà

  Sonet alexandrí amb estrambot deprecatiu   a mossèn Cinto Busquet Paredes en els vint-i-cinc anys de la seva ordenació sacerdotal Calella, 17 de novembre de 2026.   Caminant endins [1] ens atanses Cinto al misteri, poeta i amb besllums de profeta cultives l’amistat; tendre i ferm, i un ardit defensor de la Veritat ungeixes amb el Pa i el Vi del teu ministeri.   El teu verb fluid ens allibera del captiveri, ens sentim estimats i acollits al teu costat, la teva dilatada estada al teu Japó enyorat, t’ha omplert de delicadesa en el tracte i el criteri.   Has anat teixit un fil d’or d’orient a occident [2] , oh diàleg interreligiós fet de comunió que et va fer estremir davant el Sopar del Senyor! [3]   Fill exemplar dels teus pares, i abnegat germà, avui agomboles a redós teu la bona gent que troben en tu el pastor i el mestre pacient.   Que d’altres, veient el teu madur testimoniatge, gosin emprendre, amaten...

Sonet a Pilar Mongay i Casi Terrades

  Sonet amb estrambot sonor a Pilar Mongay Pedragosa i Casimir Terrades Ros en els seus 70 anys de matrimoni. Badalona, diumenge 15 de novembre de 2026, Sant Albert Magne   Arribeu a les noces de platí i encara us guspiregen els ulls ardits, la fe us ha fet vèncer esculls i heu après la ciència del patir. [1]   L’amor es renova cada matí: el que un dia sembrares, ho reculls ben agafat de la ma del qui esculls. Renoveu cada dia el vostre sí!   Badalona i Torroella de Montgrí! Pontons [2] , entre Canyet i Bufalà: res del que heu viscut no ha estat en va!   Mireu amics, quin goig que fa: fills, nores i nets, saben que sense el vostre sí, cap d’ells avui, no estaria aquí.   I allà a Sant Francesc, Rita la campana, [3] canta amb goig amb veu quasi humana.   Mn. Jaume Aymar Ragolta [1] Títol de la darrera pastoral de Josep Torras i Bages. [2] Can Pontons antigament era Can Rotllant. Cristòfol ...

Casament Ariadna Lladó&Pablo Vallés

Benvinguts a tots els que heu vingut d’EUA (Nova York), Abu Dhabi, un dels set emirats àrabs,   Riad, la capital de l’Àrabia Saudita, Galícia, Madrid, Mallorca, Andorra, Tiana, Badalona, Barcelona... Teniu una gran capacitat de convocatòria. Vull fer present a Sor Pilar Laporta, parenta i amiga, abadessa del Monestir de la Divina Providència de la nostra ciutat. Ella us ha escrit: “estaré molt unida a la celebració i més no podent ser-hi el meu cosí Ignasi, difunt, ni la seva esposa, Ramona, malalta” En unió de pregàries. Us caseu aquí en aquesta antiga església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corçà, el poble on us vàreu conèixer. Un temple en el qual hi ha una part romànica... quants segles aquests murs han sentit que uns nuvis es deien que sí... Homilia Benvolguts Ariadna i Pablo, estimats pares, familiars, amigues i amics. Avui som aquí per celebrar el vostre amor, un amor que s’ha anat construint a poc a poc i que avui fa un pas decisiu. Les lectures que heu triat e...

La confiança allunya la por

  Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Hi ha una paraula que es repeteix en les lectures d’avui: “confiança El cor del marit confia en una bona esposa perquè creu en ella. Per tres vegades aquell amo de la paràbola lloa el qui ha fet rendir els talents dient-li que és un administrador bo i de tota confiança. ”. Confiar en algú es tenir-hi plena fe. En el decurs de la vida tenim dubtes, és natural dubtar, però els dubtes persistents ens porten a la por i a la malfiança. La confiança allunya la por. La por d’aquell que ha amaga el talent perquè té una imatge distorsionada del seu amo. El Papa Francesc deia que aquesta és la disjuntiva que tenim davant de Déu: por i confiança. Tots nosaltres hem rebut uns talents més valuosos que el diner però la manera com els invertim depèn de la confiança en el Senyor que ens allibera el cor, ens fa ser actius i creatius en la pràctica del bé. La confiança allibera, la por paralitza. Estem en plena campanya electoral. Els candidats s’afanye...

En el comiat de Maria Soldevila Boy

  Homilia en el comiat de Maria Soldevila Boy Parròquia de Sant Josep de Badalona, 14 de novembre de 2026 Festivitat de Sant Josep Pignatelli, jesuïta Estimades nebodes i familiars de la Maria, cuidadores, treballadors d'Optica Hispano, feligresos d'aquesta parròquia, mossèn Andreu Oller, germanes benetes de Montserrat, Clarisses de la Divina Providència,  molt honorable Jordi Pujol,  Cristina Agüera, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Rosa Bertran, regidora, germanes i germans, amics de la Maria. El 21 de desembre de 2022, prop d’aquest mateix altar, acomiadàvem la Rosa Soldevila i, gairebé quatre anys després, diem adeu a la Maria. Per ella ha estat un dol molt llarg. Feia disset anys que havia començat amb la manca de salut de la Rosa, i la Maria mai no es va acabar de refer de la pèrdua de la seva germana gran, amiga i confident, que per a ella ho era tot. Ja em podreu dir que la Rosa era més que centenària, que ja li tocava, però el cor i e...

Les noces i la previsió

Diumenge 32 de durant l’any Els casaments eren i son les festes més celebrades. A la Bíblia les noces són la millor expressió de l’Aliança de Déu amb el seu poble. El primer signe de Jesús tingué lloc en un context de noces, les noces de Canà. Allí hi hagué una imprevisió greu: duraven vuit dies i es van quedar sense vi i Jesús, per intercessió de Maria, va resoldre el problema. La paràbola d’avui també parla d’unes noces i d’unes noies que havien de fer llum al seguici i per imprevisió es van quedar també sense oli. La imprevisió i les seves conseqüències és doncs el denominador comú d’ambdós casaments. Però així com a Canà, Jesús va resoldre el problema, aquí deixa l’interrogant obert als seus deixebles: I vosaltres, què faríeu? Mossèn Armand Puig que va fer la tesi doctoral sobre aquesta paràbola que era més curta del que avui la tenim. El nucli explicava que pels carrers tortuosos d’aquell poblet, cinc noies feien llum al nuvi i cinc a la núvia en els seus seguicis que arribaven ...

Tots Sants 2026

Estimats germans i germanes, hem viscut aquesta setmana la dolorosa tragèdia del xoc de trens d’Urda, a Toledo. amb tants morts i ferits, que ha tots ens ha commogut i ens ha fet sentir la nostra vulnerabilitat. I avui diumenge dia de Tots Sants, m’ha vingut a la ment un episodi que va viure la Mare Teresa de Calcuta, el 10 de setembre de 1946, precisament en un tren camí de Darjeeling, al nord de l’Índia, per fer uns exercicis espirituals ple de gent va viure una profunda experiència mística que va canviar radicalment la seva vida. Ella ja era monja de l'orde de Loreto i exercia com a professora a Calcuta. Durant el trajecte en tren, Teresa explica que va sentir la veu de Déu demanant-li que ho deixés tot   — fins i tot el seu convent on era molt feliç— per anar a viure i servir directament als barris més miserables. Quan va baixar del tren, ja no era la mateixa. Aquest episodi em fa adonar que a la vida no hi ha una sola vocació, que si estem atents Déu ens pot cridar en un llo...