Jaume Aymar i Ragolta

Amb gran goig estem celebrant els cent cinquanta anys del llegat solidari Roca i Pi (1876-2026) amb diversos actes festius, religiosos, culturals i cívics Algunes dades del context ens poden ajudar millor a comprendre el sentit profund d’aquesta efemèrides. Passat . Vicent de Paül Roca i Pi (*Barcelona, 18 de juliol de 1780- + Badalona, 9 de juliol de 1852) senyor alodial i baró de Marmellar, cavaller de Calatrava i regidor honorari de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal, és l’únic personatge que té tres monuments a Badalona: el de la Rambla -desmuntat quan la guerra civil i tornat a muntar després- el de la xemeneia de l’antiga fàbrica Gusi, ara seu de la Residència i la font de Ca l’Arnús. Aquest triple honor cívic palesa la gratitud de Badalona en d’altre temps envers la figura d’un patrici emprenedor nascut fora de la Ciutat. En el seu testament hi ha un passatge -repetidament citat- adreçat als administradors de la seva causa pia: “invertiran en socors dels pobres malalts, les se...

  Homilia diumenge XV de durant l’any Intencions. Difunts: Jordi Torra (Canyet), Verònica Malalts: Jordi Cussó, Joan Salvador Memòria històrica de les Llars Anna Gironella de Mundet. Estimats germans, A a paràbola d’avui, per mitjà del sembrador, Jesús ens parla en llenguatge simbòlic,   de l’educació. Tots nosaltres n’hem rebut i moltes de nosaltres hem mirat d’educar els altres. Els pares -els avis, els educadors- van invertir en nosaltres molts recursos com abundosa i generosa és la sembra del sembrador de la paràbola. Però tots som conscients també que no sempre hem sabut aprofitar bé aquests recursos i l’evangeli n’assenyala possibles motius. En la llavor caiguda arran del camí hi ha els   fracassos. La nostra vida està teixida d’èxits i de fracassos, i de tots n’aprenem. Ni ens hem de vantar pels èxits ni ens hem de plànyer pels fracassos.   D’altres vegades hem estat també frívols, és a dir no ens hem pres seriosament aquelles vivències o aquel...

Sonet alexandrí amb estrambot de gratitud al Josep i la Conxita en les seves noces d’or. Monestir de Valldonzella 11 de juliol de 2026, Sant Benet patró d’Europa. Porteu mig segle de diaconia compartida on l’altar és també la taula parada de la llar el sigil sagrat és aprendre savis a callar proclamant la Paraula dant, l’un per l’altre, la vida. Cinquanta anys encomanant una esperança farcida de roses i punxes -la història no es pot retallar-   ungint-vos amb l'oli de la tendresa sense fallar heu vist caure els enemics, estimant--los sense mida.  N'Alba i en Josep tot fent fruitar les seves branques han omplert el vostre cor familiar de veus blanques i us han ensenyat a perdonar tot demanant perdó.   Que joanenc , quan hi ha un do sobre un altre do  una gràcia al bell cim d’una altra gràcia  un sagrament que torna eficient l’eficàcia.   Amics que ja us atenseu al cim, amunt, amunt quan us hem trucat a la porta, sempre heu estat a punt

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

 Esti mats germans i germanes, segons el teòleg Jose Antonio Pagola les fonts cristianes presenten Jesús dedicat a alliberar la gent de la por. Li feia veure les persones terroritzades pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la llei, distanciades de Déu per la por a la seva ira, culpabilitzades per la seva poca fidelitat a la llei.   Una comunitat de seguidors de Jesús ha de ser, abans que moltes altres coses, un lloc on la gent s'allibera de les pors i aprèn a viure confiant en Déu. Una comunitat on es respira una pau contagiosa i es viu una amistat entranyable…  Avui també tenim por. La Lluïsa, una velleta que estava en una residència de Barcelona, quan el metge li preguntava si tenia por a morir, ella responia que el que tenia por era a viure.... Una vegada vaig preguntar als monitors del MIJAC. Algú de vosaltres coneix alguna persona que no sigui tímida? I tots van coincidir amb una. D'entre d'un grup de deu o dotze només hi havia una noia que ...

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...