Jaume Aymar i Ragolta

Els gegants i la festa o  la intel · ligència orant Estimats germans i germanes, La pujada dels gegants a peu fins aquí a Sant Jeroni de la Murtra, té una gran força simbòlica i històrica. Ja en temps de la Colònia d’Estiuejants havien pujat uns gegants. Es veu a les antigues fotografies. També els amics de la Faràndula de Badalona, encapçalats per l’Ezequiel Barrios, cada any per Corpus pugen gegants, podem dir que han preparat el vostre camí... però per primera vegada avui els gegants heu pujat a peu, fent un llarg recorregut per la ciutat de Badalona i els seus barris. Els experts en símbols (Chevalier/Gheerbrant) ens diuen que els gegants, per la seva alçada i dimensions sou el símbol de la intel · lig è ncia espiritual. I   aneu en contra dels titans que simbolitzen les forces brutes de la terra, els desitjos terrenals en contra dels espirituals. I el nostre estimat Joan Soler Amigó ens recordava que no hi ha tipus de cultura que mobilitzi més la gent que la cultura p...

Dilluns 28 de setembre de 2026  Estimats germans i germanes, Divendres 18, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic seu, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 96 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat el dia de Sant Benet de l’any 1954, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe, Francesc Nicolau, Josep Cardús, Manuel Tort... uns capellans excepcionals. Per cert que aquell dia, el P. Bernabé Dalmau de Montserrat que aleshores era un escolà de deu anys, va sentir per primera vegada la crida de Déu a fer-se monjo. En Josep Maria Canals Lamiel, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu, v...

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...

Diumenge XXV de durant l'Any/A Estimats, Divendres, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic d’ell, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 97 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe. En Josep Maria Canals, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu . Va exercir el sacerdoci a Sabadell i a Badalona, al barri de Pomar. Quan va sentir dir que es tancava la Cartoixa de Tiana, en un moment de pregària intens a la Mare de Déu, va prometre lliurar la seva vida a Déu i fer-se monjo per evitar-ho. En el moment que va anar a comunicar-li al seu bisbe, el d...

  16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A) Intencions Difunts: Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort. M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades. Vius: Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà. Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir. Homilia Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.   En aquest passatge afirma:...

Priorat de Santa Maria del Mar del Collet, 15 d’agost de 2026 Estimats, Maria en el misteri de la seva Assumpció és en l’arrel d’aquest priorat. El seu nom per ser precisos hauria de ser Priorat de l’Assumpció de Mar, de la mateixa manera que l’església barcelonina de Santa Maria del Mar s’hauria de dir Basílica de Santa Maria de l’Assumpció del Mar. I quina relació hi ha entre l’Assumpció i el mar? Molta! Hi ha moltes esglésies i basíliques de la costa catalana dedicades a l’Assumpció de Maria: Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Arenys, Mataró, Badalona, Barcelona,   Sitges, Vilanova i la Geltrú... No és dogma, però a la costa catalana hi ha goigs i relats populars molt antics que diuen que Maria va ser assumpta des d’un penyal vora el mar. A Blanes, a Lloret, a Sitges hi ha la tradició que l’aparició de la seva imatge al mar, va ser el dia de l’Assumpció.   Els goigs a Santa Maria Assumpta a Sant Feliu de Guíxols, diuen: ...