Fantasmes
Diumenge XIX de durant l'any Estimats germans i germanes, De petit, tenia vuit anys, vaig veure una peli que em va fer molta por. Es deia El fantasma del Louvre . Era un fantasma que tenia poc a veure amb els que jo havia vist fins aleshores als dibuixos. De gran, un amic solia dir “aquest és un fantasma”. Volia dir una persona fanfarrona, fatxenda, d’aquelles que només volen fer-se veure. Però avui he descobert un altre tipus de fantasma. Són aquelles persones que han estat molt present en la nostra vida i que tot d’una desapareixen. I tornen a aparèixer passats dies, mesos o anys. I quan les tornes a veure es desfan en excuses de mal pagador: “és que he tingut feina”, “és que se m’han complicat les coses...”. I no diuen cap mentida. Però falten a la Veritat perquè han faltat a la fidelitat. Em fan pensar en el fill pròdig de la paràbola que es munta tot un discurs perquè el pare el torni a admetre a casa. I un pare no necessita discursos. I el Pare no li fa cap pregunta, ni cap...