Jaume Aymar i Ragolta

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez Sancho de Ávila, 30 de mayo de 2026. Unas palabras de consuelo para las mujeres y los hombres que habéis formado parte del contexto vital de Juan Carlos. Su madre Mila, sus hijas Carlota y Alba, su cuñada Lola. Su hermano Arturo. Sus nietos, sus sobrinos… Para una madre ver morir a un hijo, es algo que no parece previsto por la naturaleza. La muerte de un hijo es un momento para tocar a fondo. También mamá vio marcharse pronto a mi hermano José. Cada día le recuerda, pero a partir de aquel momento su vida cambió. Ante el cuerpo ahora sin vida de nuestro hermano Juan Carlos, quiero recordar algunos momentos de luz en nuestras historias personales. El primero es del de nuestra primera comunión. Era el día de la Ascensión del año 1965, en los jesuitas de Caspe. Nos la administró el P. Isidre Burunat  (1926-2009)  jesuita y biblista y, en aquel momento, rector del Colegio. Todos eramos varones, Pablo Bara, Jaume Guardiola, P...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

Sonet amb estrambot deprecatiu al 260è Sopar Hora Europea, mirant de sintetitzar les aportacions de l’Hèctor Corominas Macias, en Josep Gallifa Roca i la Pilar Mariné Jové (moderats per la Montserrat Puigbarraca Arroyos). Restaurant la Lluna de Barcelona, dijous 21 de maig de 2026, vigílies de Santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles.   Com humanitzar la societat? És que està del tot deshumanitzada o hi ha força humanitat amagada i aquí molts cerquem la Bona Veritat?   Cal recuperar l’hospitalitat embolcallant l’altre amb la mirada -digitals i analògics a la vegada- reconegut, conegut i estimat.   Afavorim la conciliació sabent que la missió compartida és el que fa més virtuosa la vida.   Davant tanta ruptura tremolosa presència, escoltant, respectuosa que esdevé, pel dedins, nutrició.   Restaurem la fractura amb la ma estesa i amb el kintsugi d’or de la tendresa.

Males pècores Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant. Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.   No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les ...

  Sonet agraït, amb doble estrambot deprecatiu, a mossèn Josep Lafont Puigbert, sacerdot, rector i amic. Calonge i Sant Antoni, 28 d’agost de 2025, festivitat de Sant Agustí, Pare de l’Església i gran convers/16 de maig de 2026, vigília de l’Ascensió.   L’enhorabona mossèn Josep Lafont home inquiet, de profunda mirada, que has sembrat tant en aquesta contrada i ens has portat allí on hi ha la Font.   Com a capellà, sovint, has fet de pont, has batejat a molta mainada, has propiciat la casta abraçada i has acomiadat a molts d’aquest món.   Ens has nodrit amb l’Eucaristia amb la Paraula de cada dia i els consells del vell profeta.   El teu viure és com el d’un poeta que està disposat a anar de caça i a ballar, content, sardanes a plaça.   D’Antoni de Pàdua, ardit seguidor, demana per a tots un nou ardor!   I ara que ha arribat la teva Pasca, plorant agraïm a Déu la teva tasca.   Mn. Jaume Aymar R...

Estimats, L’Ascensió del Senyor ens convida a cada un de nosaltres també a ascendir, a tenir mires altes. Com deia el bisbe Joan Carrera, a superar la mirada de pardal i a tenir un mirada d’àguila, alta, àmplia, profunda. A contemplar el cel que comença aquí la terra quan ens estimem de debò i busquem la felicitat de l’altre més que la pròpia. L’Ascensió ens convida a endinsar-nos en el misteri, en el misteri en el qual vivim, som i existim. Tot és misteri. Sant Isidre és el primer laic casat que va pujar als altars. Lope de Vega li va dedicar un llarg poema en què posarà a llavis d'Isidre parlant de la seva promesa, María del Cabeza: La núvia té virtut, que és el dot veritable per a la pau i quietud. Isidre i Maria de la Cabeza i el seu fill Ilian eren mossàrabs. Els mossàrabs foren els cristians ib è rics que visqueren sota domini musulm à a l' À ndalus. Van viure en un context berber. També avui entre nosaltres, des de fa anys, viuen i treballen persones procede...