Entradas

El virus del poder

Homilia diumenge XX de durant l’any   El virus del poder Intencions de l’eucaristia d’aquest diumenge Jornada Mundial de l’Evangelització dels   Pobles. Per l’etern repòs del Salvador Paulí, seglar actiu a la parròquia de Santa Clara de Morera, portant del Sant Crist. El nostre condol a la seva esposa, Josefina. Francesc Oriol que es recupera feliçment. Evangeli del contrapoder Estimades germanes i estimats germans, Hi ha només dues ocasions en la història de l’església en què el papa hagi renunciat: una tots la recordem, la de Benet XVI,   l’altra és la de Celestí Vè, al segle XII. Era un sant ermità, home avesat a la solitud i al silenci, que fou elegit papa perquè els cardenals no es posaven d’acord i el conclau prolongava més de dos anys. Ell va escriure una carta valenta als cardenals... i, sorpresa! el van elegir a ell mateix. Quan passats pocs mesos va renunciar i li preguntaren per què digué: “és que poc a poc m’estava entrant el virus del poder”. Un amic, Martí Colom,
Publicar un comentario
Leer más

En el comiat de Teresa Negre Vilaveccia

  Capella del col · legi de Jesús i Maria, 15 d’octubre de 2024, Santa Teresa de Jesús   Introducció. La Teresa Negre Villaveccia, ho havia deixat tot preparat. Bàsicament per no destorbar. Avui que és la seva Santa, hem vingut a felicitar-la en aquests capella de solitud sonora i de silenci ple de ressonàncies. Aquí on havia cantat i on ha fet cantar tantes vegades.   Homilia Teresa. He pensat que en aquesta homilia podríem anar adreçada a tu, que sembla que ens estiguis contemplant dalt del cor d’aquesta capella, que és com un símbol de l’alta balconada del Cel, que és la Cerdanya eterna. Crec, Teresa, que avui, en lloc de parlar, el que caldria es fer un silenci més llarg que mai. Un silenci respectuós, adolorit i joiós a la vegada. Però potser el que fora més prudent seria anar alternat la paraula i el silenci perquè en els nostres silencis emergissin al cor tantes paraules. (Silenci) Sí, avui Teresa ens convoca el teu gran silenci. Silenciosament vas plegar de vi
Publicar un comentario
Leer más

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón

  Carta abierta al profesor José Antonio Lorente Sant Jeroni de la Murtra, domingo 13 de octubre de 2024. La Mare de Déu del Remei.   Estimado profesor, hace años que no tengo el honor de saludarle personalmente. Soy Jaume Aymar Ragolta, responsable del antiguo monasterio de Sant Jeroni de la Murtra y amigo de nuestro amigo Francesc Albardaner. Anoche, con algunos amigos de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, tuve la ocasión de ver el espléndido documental de televisión española sobre los restos de Cristóbal Colón. Le felicito por tan ardua investigación genética. Por fin ha podido corroborar científicamente que el extraordinario bibliófilo que fue Hernando Colón, era hijo biológico del Almirante y que no era hermano de Diego Colón, si no pariente suyo tal vez en quinto grado. Que probablemente el llamado Colón era judío. Que a todas luces no era genovés como ha repetido hasta la saciedad la tesis oficialista. Le felicito sinceramente. Me permito plantearl
Publicar un comentario
Leer más

Sóc ric?

  Soc ric? Homilia diumenge 28 (B) de durant l’any Estimades germanes i estimats germans, “Mestre bo”. No sé si aquesta expressió sortia d’un cor sincer, o bé era una típica adulació oriental. Hi ha persones i cultures senceres que són aduladores, per definició. Ens diuen exactament allò que es pensen que voldríem escoltar. Adulo els altres per aconseguir els meus objectius? (Silenci) Aquell que corria cap a Jesús amb el propòsit d’adular-lo, es pensava que la vida eterna s’aconseguia fent coses o complint els manaments de la llei. No havia entès que la vida eterna és un do. I jo, que ho he entès? (Silenci) Els apòstols, pescadors, guerrillers, recaptadors d’impostos, probablement eren pobres, en el sentit que es pensaven que no tenien gaire recursos. I probablement era veritat. Però eren rics en idees, rics en ambicions, segurament rics en posseir persones o coses. Per això no entenien a Jesús quan els deia que els qui estan tan satisfets de si mateixos difícilment entre
Publicar un comentario
Leer más

El silenci del cor

  Diumenge XXVI de durant l’Any. Sant Bru de Grenoble fundador dels cartoixans. Estimades germanes i estimats germans, avui és Sant Bru, patró de la cartoixa, promotor del silenci del cor. Avui la reflexió serà molt breu. Després de cada una deixem que parli el silenci. 1.-Si una persona no és seriosa en les seves relacions afectives o de parella,si és frívola, no és seriosa en res. Els comportaments impropis, l’assetjament en totes les seves formes -també amb trucades o missatges continus- revelen personalitats immadures o malaltisses. Sóc frívol? (Silenci) 2.-Ahir aquí tinguérem el quart capvespre de les religions (convidats Younes Harrak, investigador en estudis islàmics; José Antonio Cuenca, pastor baptista jubilat i Tomàs Molina, meteoròleg). Qué proposen les religions davant del canvi climàtic? Porto 38 anys administrant el sagrament de la penitència i gairebé mai ningú no s’ha confessat d’haver pecat contra la creació. I el pecat implica reparació. Hem pecat contra la creació? (
Publicar un comentario
Leer más

Els ex

  Homilia diumenge XXVI de durant l’any Els “ex” Amigues i amics, avui es parla sovint de l’exmarit o de l’exdona, o de l’exnuvi, o de l’exnúvia... la partícula ex significa que fou o que ha deixat de ser. Hi ha persones que manteniu relacions d’amistat amb els vostres “ex” perquè l’amistat és l’únic que és indissoluble. També per extensió, parlem d’un excapellà o d’una exjesuïta o d’una ex-religiosa. En el cas del sacerdoci i la vida religiosa sabem que això no és correcte perquè el sacerdoci imprimeix caràcter i mai no deixem de ser-ne i la vida religiosa, d’alguna manera, també. A l’evangeli de diumenge passat parlàvem d’aquell petit servent que Jesús posa com a exemple enmig del ròdol.   Segons un prestigiós biblista, aquell jove és el mateix individu al que fa referència l’evangeli d’avui, havia estat en companyia dels apòstols però ja no seguia en companyia dels apòstols. Era un ex. La frase de Jesús ben traduïda és “qui no és contra vosaltres és amb vosaltres”. No diu “q
Publicar un comentario
Leer más

Solucions

Estimades germanes i estimats germans, Jesús molt sovint posava a prova els seus deixebles. Les mateixes paràboles són situacions que acabaven amb un interrogant. Com calia actuar davant del fill malgastador? Com fer-ho quan s’acaba l’oli de les llànties? Què passarà amb els bons administradors i amb els dolents? La pregunta que hem escoltat: I vosaltres, qui dieu que soc jo?, no és pas una curiositat egocèntrica. És preguntar-los com en la seva vida porten l’estil de viure de Jesús. Perquè els apòstols no se n’acabaven d’adonar que fent o desfent, obrant o deixant d’obrar ja estaven dient. Ho hem escoltat a la Carta del Apòstol, la fe sense obres és morta.   Si no hi havia prou pa ni prou peix, la solució era la fàcil: que tothom marxi als seus pobles d’origen. Si en aquell poble no volien creure, la solució era senzilla i apocalíptica: “Que baixi foc del cel i els consumeixi”. Avui Pere declara: “Tu ets el Crist”, i probablement tenia una intuïció profunda que el portava a admira
Publicar un comentario
Leer más