Jaume Aymar i Ragolta

Males pècores Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant. Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.   No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les ...

  Sonet agraït, amb doble estrambot deprecatiu, a mossèn Josep Lafont Puigbert, sacerdot, rector i amic. Calonge i Sant Antoni, 28 d’agost de 2025, festivitat de Sant Agustí, Pare de l’Església i gran convers/16 de maig de 2026, vigília de l’Ascensió.   L’enhorabona mossèn Josep Lafont home inquiet, de profunda mirada, que has sembrat tant en aquesta contrada i ens has portat allí on hi ha la Font.   Com a capellà, sovint, has fet de pont, has batejat a molta mainada, has propiciat la casta abraçada i has acomiadat a molts d’aquest món.   Ens has nodrit amb l’Eucaristia amb la Paraula de cada dia i els consells del vell profeta.   El teu viure és com el d’un poeta que està disposat a anar de caça i a ballar, content, sardanes a plaça.   D’Antoni de Pàdua, ardit seguidor, demana per a tots un nou ardor!   I ara que ha arribat la teva Pasca, plorant agraïm a Déu la teva tasca.   Mn. Jaume Aymar R...

Estimats, L’Ascensió del Senyor ens convida a cada un de nosaltres també a ascendir, a tenir mires altes. Com deia el bisbe Joan Carrera, a superar la mirada de pardal i a tenir un mirada d’àguila, alta, àmplia, profunda. A contemplar el cel que comença aquí la terra quan ens estimem de debò i busquem la felicitat de l’altre més que la pròpia. L’Ascensió ens convida a endinsar-nos en el misteri, en el misteri en el qual vivim, som i existim. Tot és misteri. Sant Isidre és el primer laic casat que va pujar als altars. Lope de Vega li va dedicar un llarg poema en què posarà a llavis d'Isidre parlant de la seva promesa, María del Cabeza: La núvia té virtut, que és el dot veritable per a la pau i quietud. Isidre i Maria de la Cabeza i el seu fill Ilian eren mossàrabs. Els mossàrabs foren els cristians ib è rics que visqueren sota domini musulm à a l' À ndalus. Van viure en un context berber. També avui entre nosaltres, des de fa anys, viuen i treballen persones procede...

Diumenge sisè de Pasqua Estimats. Som en plena cinquantena pasqual. Un temps propici per a la festa, per a la joia de la trobada, per a viure la veritable alegria. Un grup de benedictins belgues de l’abadia de Saint André de Bèlgica, com a introducció de la missa d’avui, sisè diumenge de Pasqua, escriu: “Cap fundador no pot esperar veure que la seva obra es perpetua si els seus deixebles no acullen el seu missatge, en un esperit d’amor comprensiu, de fidelitat a la tradició que ell ha creat i d’obediència a les seves primeres intuïcions. Lluny de reprimir les forces de creativitat i de matar les iniciatives, una tal fidelitat suscita la necessària adaptació a la vida. Viure de l’esperit i de l’exemple del fundador, permet de superar les dificultats i les proves d’anar endavant.” Evidentment estan parlant de Jesús, el fundador d’aquella petita facció d’homes i dones sortits del judaisme i també de l’hel · lenisme que, primer, es va anomenar “els del camí” i, després, a Antioquia, va...

  Homilia diumenge cinquè de Pasqua A Germans i germanes. Jesús diu “jo soc el Camí”. Ser camí, ser via...vol dir tenir un terme. Caminem amb una destinació, amb un final. I Jesús és el Camí que ens condueix vers al Pare. “Un camí, quina cosa tan curta de dir/quina cosa tan llarga de seguir” escrivia Josep Maria de Sagarra. I és que el camí de vegades és costerut, és pedregós, hi ha revolts...i caminem a la intempèrie exposats al sol i la pluja. Aquesta és una de les sorpreses que ens trobem quan fem el Camí de Santiago, que totes aquestes vicissituds ens visiten. Jesús és també la Veritat. Aquest lloc de repòs està destinat a tots aquells que busquen la Veritat. Dijous vinent farà 30 anys de la mort de mossèn Alfred Rubio de Castarlenas, sacerdot, metge, formador, pensador, poeta... Ho celebrarem. Ell, en sintonia amb Francesca Güell va dissenyar aquesta invocació: “Ment Sagrada de Crist, il · lumina’ns i uneix-nos en la Veritat.” I ambdós van concebre aquest Monestir com un l...

Diumenge III de Pasqua  Estimats germans, és lícit fer-nos preguntes sobre els textos de l’Evangeli que anem proclamant any rere any, que hem escoltat tantes vegades... I un d’aquests el d’avui, el dels deixebles d’Emaús, un text tan proclamat que fins i tot ha donat nom a uns recessos. Sabem que un dels dos es deia Cleofàs, però de l’altre, l’evangelista Lluc no en diu el nom. Algun pintor d’icones (els pintors d’icones sovint són grans teòlegs) va suggerir pintant-la en una icona, que el segon deixeble d’Emaús, en realitat era una dona, potser l’esposa de Cleofàs. Que els que marxaven cap al seu poblet no eren dos homes si no un home i una dona, un matrimoni de deixebles. De fet els primers llocs on es celebraren les primeres eucaristies eren les cases, per tant no tindria res d’estrany que aquells dos esposos deixebles i pelegrins acollissin Jesús a casa seva.   Al calendari hi ha alguns esposos cristians: Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza, Lluís i Cèlia Martin, els ...