Jaume Aymar i Ragolta

  ntencions: Avui preguem pel Josep Boter Dulcet: el Senyor que li ha donat ja l’ha cridat al seu costat. Que en pau reposi, al costat de la seva esposa Conxita i que tots dos vetllin per la seva gran família. La seva botiga al carrer de Mar i a Canonge Baranera és la més antiga i coneguda de Badalona. Benvinguts als qui heu pujat com cada any en la Romeria del Rincón del Arte (Manolo-Víctor) i també als de la Faràndula i a l’Ezequiel Barrios. Homilia Celebrem amb molta alegria la festa del cos i la sang de Crist. Corpus era una festa molt celebrada aquí a la Murtra. Fins i tot posaven botigues per vendre. Ja aleshores com ara es feia l’ou com balla, un joc d’aigua que ens atrau. Avui tenim cura del nostre cos. Anem al metge, al gimnàs, a la clínica... procurem una alimentació sana. És important i és congruent. Mens sana in corpore sano, deien els clàssics. Amb els anys fins i tot aprenem els avisos que el cos ens envia. Un cos que està cridat a se un amb el cos de Cri...

La família de la meva mare ve de l’Aragó. El nostre besavi matern (iaio), Bartolomé Mariano García Vallejo i avi matern de la meva mare, María Luz,  nasqué a l’Almunia de Doña Godina, avui a uns tres quarts d’hora de Saragossa, en cotxe. La nostra besàvia, Paca Moreno Bailo, va néixer a Grisen,  també a uns quaranta minuts de la Almunia. Per tant tots dos eren maños . I tots dos emigraren a Barcelona. I no sols ells, també vingueren tots els germans del iaio , i els seus pares Pascual y Antonia. I aquí freqüentaven el Centro Aragonés la Casa de Aragón a Ciutat Vella i el centre regional més important, amb diferència, de Barcelona.De petit, escoltava a casa aquest acudit : Dos mañicos fueron a bautizar a su hijo. ¿Cómo queréis ponerle? -preguntó el cura- Elefante. ¿Cómo? ¿Elefante? ¡Este nombre no es católico!. ¿Ridiez, y no se llama León el Papa? Aquest acudit que, aleshores, jo no entenia, deu tenir aproximadament cent cinquanta anys perquè Lleó XIII fou elegit el 1878, ...

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez Sancho de Ávila, 30 de mayo de 2026. Unas palabras de consuelo para las mujeres y los hombres que habéis formado parte del contexto vital de Juan Carlos. Su madre Mila, sus hijas Carlota y Alba, su cuñada Lola. Su hermano Arturo. Sus nietos, sus sobrinos… Para una madre ver morir a un hijo, es algo que no parece previsto por la naturaleza. La muerte de un hijo es un momento para tocar a fondo. También mamá vio marcharse pronto a mi hermano José. Cada día le recuerda, pero a partir de aquel momento su vida cambió. Ante el cuerpo ahora sin vida de nuestro hermano Juan Carlos, quiero recordar algunos momentos de luz en nuestras historias personales. El primero es del de nuestra primera comunión. Era el día de la Ascensión del año 1965, en los jesuitas de Caspe. Nos la administró el P. Isidre Burunat  (1926-2009)  jesuita y biblista y, en aquel momento, rector del Colegio. Todos eramos varones, Pablo Bara, Jaume Guardiola, P...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

Sonet amb estrambot deprecatiu al 260è Sopar Hora Europea, mirant de sintetitzar les aportacions de l’Hèctor Corominas Macias, en Josep Gallifa Roca i la Pilar Mariné Jové (moderats per la Montserrat Puigbarraca Arroyos). Restaurant la Lluna de Barcelona, dijous 21 de maig de 2026, vigílies de Santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles.   Com humanitzar la societat? És que està del tot deshumanitzada o hi ha força humanitat amagada i aquí molts cerquem la Bona Veritat?   Cal recuperar l’hospitalitat embolcallant l’altre amb la mirada -digitals i analògics a la vegada- reconegut, conegut i estimat.   Afavorim la conciliació sabent que la missió compartida és el que fa més virtuosa la vida.   Davant tanta ruptura tremolosa presència, escoltant, respectuosa que esdevé, pel dedins, nutrició.   Restaurem la fractura amb la ma estesa i amb el kintsugi d’or de la tendresa.

Males pècores Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant. Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.   No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les ...