Entradas

El secret de Gaudí

Presentació del llibre d’Adrian BIENIAS. Pepe CARRASCO, Francis MARIN i Xavier MURIEL, El Secret de Gaudí. Kirie. Llibres il · lustrats. Gràfic Novel. Ciudad Nueva, 2026. Sant Jeroni de la Murtra, 24 d'octubre de 2026. Aquest és un còmic veritablement excepcional. El seu autor, Xavier Muriel, és focolarí, membre actiu d’un moviment d’Església que té com a carisma la unitat, seguint el desig fervent de Jesús de Natzaret repetit al final dels seus dies: “que siguin u, que siguin una sola cosa. “ Aquesta vocació es tradueix especialment en l’acolliment. Al costat dels focolars en sentim acollits. Un moviment que sempre, des de la seva fundació per Chiara Lubich, ha tingut al capdavant una dona. En Xavier Muriel és un bon amic, agradable i servicial. Inquiet i actiu. Un home d’Església. Actualment exerceix el seu ministeri a Puebla de los Ángeles, a Mèxic, en el que ells anomenen mariapolis , ciutadelles marianes, que son fogars de convivència. El vam conèixer per mitjà del bon ami...
Publicar un comentario
Leer más

Retornar l'amor

Homilia diumenge 29 de durant l’any Estimats, en una ocasió, quan arribaren a Cafarnaüm, allà on Jesús vivia, a casa de Pere i d’Andreu, els recaptadors del tribut del temple van preguntar a Pere si el seu mestre pagava el tribut, i Pere els va dir que sí. En entrar a casa, Jesús qüestionà Pere sobre si els reis cobren tributs dels fills o dels estranys, i en respondre Pere que dels estranys, Jesús conclogué que els fills n’estan exempts.   Tanmateix, per evitar escàndols, Jesús digué a Pere que anés a pescar i que en la boca del primer peix hi trobaria una moneda per pagar per tots dos. Fills d’una terra, d’una pàtria (la casa del Pare) formem part d’una gran família que ha d’organitzar sàviament la bona convivència. En aquest context cal entendre aquest passatge i la sàvia resposta de Jesús “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”, segons els entesos, la traducció exacta fora: retorneu, torneu, al Cèsar allò que és del Cèsar i retorneu a Déu el qu...
Publicar un comentario
Leer más

Donar fins i tot el cos. Ignasi Banús Ruíz

I gnasi Banús Ruíz (Baix a mar,   Badalona, 10 de març de 1933- Canyet, Badalona, 14 d’octubre de 2026). L’Ignasi ho ha donat tot. Un dia de l’any 1969, es va donar del tot a tu, Maria Carme, en el sagrament del matrimoni, després s’ha anat donant al Marc i al Roger, després a la Sara i a la Sílvia, després als seus tres nets, el Julià, el Lluc, la Berta... també s’ha donat al a seva ciutat Badalona i, finalment, ha donat també el seu cos a la ciència.   Encara als més grans ens desconcerta celebrar un comiat sense el cos present... On és? Però vosaltres sabeu on és ara el seu cos, en un hospital universitari català. Allí servirà per a estudis científics. Per al cristià el cos és molt important. Però les persones que donen el cos a la ciència encara són poques. Recordo que fa uns anys ho va fer la Maria Pedragosa, la mare de la Teresa Biayna, una canyetaire sàvia, que conversava llargament amb en Joan Soler Amigó sobre les nostres tradicions. I el marit de la Teresa, el Delm...
Publicar un comentario
Leer más

Casament de Blanca Baltà Aymar i Ignacio Artiach Castañón

Basílica de la Mare de Déu de laMercè de Barcelona, 3 de octubre de 2026. Sant Francesc de Borja. Estimados Blanca e Ignacio, estimados hermanos y hermanas. ¡Enhorabuena! Llegáis al sacramento del matrimonio después de un proceso maduro y de una profunda reflexión. Vosotros, Ignacio y Blanca, sois personas que buscáis tiempos de calidad para conversar y compartir, para diseñar este hermoso proyecto en común. Para soñar en los que vendrán…   Un saludo cordial a los que habéis venido de Sinaloa y de Puerto Vallarta y de la Ciudad de México.   ¡Vaya pachangón que vais a organizar manos! (También de Suecia, de Marruecos, de Madrid y de otros puntos). Saludo especialmente a este matrimonio marroquí-español de primera fila. Buena gente. Qué es el tiempo? se pregunta San Agustín en las Confesiones. Si nadie me lo pregunta lo sé. Cuando alguien me lo pregunta no lo sé. Para el insigne pensador -un converso- ni el pasado ni el futuro existen de manera objetiva, ya que el primero ...
Publicar un comentario
Leer más

Els gegants i la festa o la intel·ligència orant

Els gegants i la festa o  la intel · ligència orant Estimats germans i germanes, La pujada dels gegants a peu fins aquí a Sant Jeroni de la Murtra, té una gran força simbòlica i històrica. Ja en temps de la Colònia d’Estiuejants havien pujat uns gegants. Es veu a les antigues fotografies. També els amics de la Faràndula de Badalona, encapçalats per l’Ezequiel Barrios, cada any per Corpus pugen gegants, podem dir que han preparat el vostre camí... però per primera vegada avui els gegants heu pujat a peu, fent un llarg recorregut per la ciutat de Badalona i els seus barris. Els experts en símbols (Chevalier/Gheerbrant) ens diuen que els gegants, per la seva alçada i dimensions sou el símbol de la intel · lig è ncia espiritual. I   aneu en contra dels titans que simbolitzen les forces brutes de la terra, els desitjos terrenals en contra dels espirituals. I el nostre estimat Joan Soler Amigó ens recordava que no hi ha tipus de cultura que mobilitzi més la gent que la cultura p...
Publicar un comentario
Leer más

En la mort del P. Canals, cartoixà

Dilluns 28 de setembre de 2026  Estimats germans i germanes, Divendres 18, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic seu, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 96 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat el dia de Sant Benet de l’any 1954, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe, Francesc Nicolau, Josep Cardús, Manuel Tort... uns capellans excepcionals. Per cert que aquell dia, el P. Bernabé Dalmau de Montserrat que aleshores era un escolà de deu anys, va sentir per primera vegada la crida de Déu a fer-se monjo. En Josep Maria Canals Lamiel, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu, v...
Publicar un comentario
Leer más

Per un sí i per un no

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...
Publicar un comentario
Leer más