Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Jacob

El per què del coronavirus

Diumenge III de Quaresma Ahir mateix sentia una conversa des de la finestra d’uns que passaven prop de casa i es referien a la crisi sanitària que estem travessant: “Tu que ets tan creient, pregunta-li a Déu per què...” Ja no vaig sentir res més. Estava preparant l’homilia i vaig trobar que era la reformulació de la mateixa pregunta del llibre de l’Èxode, quasi mil-cinc cents anys abans de Crist: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?” Anem a l’Evangeli. Després d’aquella pujada fatigosa des de la vall del Jordà, sota la calda implacable del sol de migdia i en l’època de més xardor a Palestina, Jesús té set i s’atura al pou de Jacob i allí es troba amb aquella samaritana. Com va saber aquella dona que Jesús era jueu? Potser pels flocs i les franges del vestit (el tal · lit o mantell de preg à ria dels samaritans solia ser blaus i els dels jueus blancs) potser per l ’ accent... Sigui com sigui els jueus es creien superior als samaritans. Qualsevol demanda feta de part d’un j...

Caure a terra

Homilia Divendres Sant 2019 Hem començat aquesta celebració postrats a terra. És un gest que impressiona. Quin sentit té aquesta postració profunda? Avui és un signe d’adoració davant de la mort del Senyor i alhora és deixar que el nostre cos entri en contacte amb la terra, a la terra a la qual un dia retornarem. També és un dir “sóc aquí”.   En el decurs de la Bíblia trobem molts moments de postració Abraham es postra a terra davant els àngels que el visiten (Gen 18,2). El mateix fa el seu nét Lot, "front a terra" (Gn 19,1). El servent d'Abraham, en senyal d'agraïment per haver trobat una dona al fill del patró, "es deixà caure a terra davant el Senyor" (Gn 24,52); Jacob, acostant al seu germà Esaú, "es deixà caure a terra set vegades" (Gen 33,3). Jacob rebutja humiliar d'aquesta forma davant el germà menor (Gen 37,10) però davant Josep s’han de prostrar tots els seus germans (Gn 42,6). I així successivament: no hi ha dubte que aquesta ...

Paciència activa

Homilia diumenge III de Quaresma 24/03/19 Estimats germans i germanes: La bardissa es esquerpa i punxeguda. No obstant, Déu crida el pastor Moisés des d’una bardissa incandescent. Hagués pogut triar un oasi amable i escull una bardissa feréstega i el fa descalçar perquè és terra sagrada. Què em diu avui aquesta Paraula de Déu? Doncs que el Senyor ens parla també des de l’adversitat, des de les circumstàncies complexes, aspres i punxegudes. A Francesc d’Assís li parlava també per mitjà del germà llop. Per això fins i tot davant de la persona aparentment més esquerpa i punxeguda hem de descalçar-nos, ens hem de treure les botes de l’agressivitat i ens hi hem d’acostar conscients que en l’altra hi ha sempre un fons de misteri.  I també ens ho podem aplicar a nosaltres mateixos que sovint ens enfadem amb la nostra manera de fer i d’actuar. Perdonem-nos també a nosaltres mateixos. El nom de Déu. Mossèn Pere Ribot escrivia que l’amor és el nom de Déu. I un rabí fa notar...

Estimar de debò

Homilia  Diumenge XXXI de durant l’any i Sant Carles Borromeu Moltes vegades els sacerdots ens adrecem als fidels dient-vos: “estimats germans i germanes”. De debò us estimem? O és una formula retòrica?   De vegades diem que per estimar una persona abans cal conèixer-la. Jo penso, en canvi, que tota persona és digna de ser estimada, abans de conèixer-la pel sol fet d’existir. Tots som germans en l’existència. Però a més els qui venim a l’església estem agermanats per una mateixa fe.   I encara per ser membres d’una mateixa comunitat parroquial. És molt més, doncs, el que ens uneix que el que ens pot separar. L’evangeli d’avui se situa a Jerusalem poc abans de la mort de Jesús. I Ell, el Mestre, està ensenyant als atris del temple.   Els saduceus, els herodians i els fariseus li havien adreçat en públic algunes preguntes malintencionades. I finalment un escriba, un doctor de la llei li fa una pregunta realment important. Cal dir que els escribes eren els me...

Paciència activa

Diumenge III de Quaresma (28 de febrer 2016) Que n’és de profunda la primera lectura! De vegades Déu parla des d’una realitat inhòspita, o des d’una circumstància adversa, tan aspra, tan incòmoda, com una bardissa incandescent. Allí Déu es revela a Moisès i li dóna una missió. Déu se li revela com al Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ens podríem preguntar perquè repeteix tantes la paraula “Déu”, ho podria dir tot d’una tacada, Déu del teu pare, d’Abraham, d’Isaac i de Jacob? Perquè Déu és el mateix, però no és igual la relació que hi té el teu pare amb la que hi té Abraham, amb la que hi té Isaac i amb la que hi té Jacob. (M.A.Ouaknin) No és la mateixa la relació que té el Senyor, el Qui és, amb el Joaquim, amb la Teresa, amb la Montse, amb la Rosa, amb el Francesc, amb cada un de nosaltres. I aquest és el principi transcendent de la llibertat religiosa. Depèn doncs de la relació que tinguem amb Déu que actuem d’una manera o d’una altra I Moisès es ...

Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob

Diumenge XXXII de durant l’any Ja de petit, quan aprenia història sagrada, m’impressionava molt el relat de la mort dels set germans macabeus en presència de la seva mare que hem proclamat. I crec que tots admirem la valentia amb què van anar al suplici aquells nois que ja tenien fe en el més enllà. Aquells saduceus no creien en la resurrecció, no creien en el Déu de la Vida i posen un parany a Jesús projectant una imatge límit del més ençà en la seva fosca pantalla del més enllà. Per l’Antic Testament era fonamental el manament: “Creixeu, multipliqueu-vos, empleneu la terra...” (Gènesi). Per això l’esterilitat era vista com una maledicció i era dramàtic morir sense descendència. Per això la llei del levirat, que manava que la vídua es casés amb el cunyat... El mandat del Nou Testament, en canvi és: “aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura batejant-la en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. No es tracta tant d’engendrar, si no d’engendrar...