Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família Estimats germans i germanes. demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.   I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous. Avui, capvuitada de Nadal,

Homilia en la nit de Nadal 2023 Estimats germans i germanes, tots tenim projectes de vida, alguns són temporals, d’altres aspiren a ser definitius. Però hi ha projectes que arriben a terme i d’altres que no. Un projecte de vida bell amb aspiració de ser definitiu, per exemple, és el matrimoni, és la família... d’altres poden ser la vida consagrada, una missió, un voluntariat... Hi ha persones no tenen projecte, senzillament van segons els vents que bufen. Hi ha projectes que s’han dissenyat bé i d’altres que no tant, i per això es trenquen matrimonis, es trenquen famílies, es dissolen comunitats. Antigament quan una dona entrava en un convent de per vida o hi havia un candidat al ministeri ordenat i no suportava l’estil de vida del monestir o del seminari, la gent deia amb tota naturalitat: “és que no li provava”. Mossèn Josep Rius Camps, biblista, basant-se en l’antic còdex Beza i Sinaític, les antigues compilacions de textos bíblics que són la base dels nostres textos litúrgics

Diumenge IV d’advent Estimats germans i germanes, aquesta setmana a Badalona, ha començat l’operació fred, per acollir les persones que viuen a la intempèrie. S’han posat en marxa alguns dispositius, no del tot suficients, però que ajuden a pal · liar aquesta situació tan dolorosa com és la manca d’un habitatge digne...  Que n’és d’important la casa! En un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La casa és sempre el símbol de la intimitat descansada, escriu Josep Maria Esquirol. Una casa...un lloc de recer,  per tal que una casa esdevingui la llar, cal que sigui habitada per una presència humana que hi infon l’ànima. Hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i parar, en què després del perill, si el vailet aconsegueix arribar a una zona segura crida: “Casa!”, que vol dir “salvat”. De què salva la casa? De la immensitat, del brogit... a Girona solem dir: “records a ca teu”, records als de casa teva... Mossèn Manuel Tort, poeta, escrivi

  Diumenge del Goig. Dominica Gaudete Estimats germans i germanes, aquest tercer diumenge del temps d’advent, és el diumenge del goig, en llatí gaudete . Aquesta paraula “goig” avui no s’usa gaire, però forma part del nostre patrimoni cultural humà i cristià i crec que hauríem de recuperar-la. Abans es feia servir expressions com “fer goig” que volia dir causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. La meva àvia Angelita es va arreglar fins passat els cent anys. Deia “Jaume, més val fer goig que fer fàstic”.   Quan veiem els plàtans amb les fulles daurades aquesta tardor diem que fan goig... A Déu li demanem moltes coses: salut, feina, pau al món (potser hi hem de posar també una mica de la nostra part)... Aquest és el nostre capteniment també amb els germans: els demanem que facin coses. Algunes vegades els donem les gràcies. Però rarament lloem. És més, quan lloem sembla que adulem. I aquest és un gran error. Elogiar i saber reb

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, quan arribem a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat al final per alts xiprers, veiem que a la blanca façana, a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu, hi ha dues altres imatges: sant Joan Baptista i sant Bru: la veu que ressona en el desert i la veu del silenci eloqüent. Les paraules de Joan Baptista sorgien de la solitud i el silenci i de la comunió amb la natura -llagostes i mel boscana. I molts les van escoltar i es van convertir, és a dir es van girar cap a Déu i es van preparar per conèixer Jesús. Però avui “cridar en el desert” ha passat a ser sinònim que ningú no t’escolta i avui -com ahir- les veus profètiques continuen essent silenciades i a la societat i a l’església que en formem part, pequem d’omissió, perquè tenim el deure d’escoltar aquells que són més silenciats: els ancians, els joves i els descartats i no ho fem, o no ho fem prou. I això

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Quan arribem a la Cartoixa de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat per xiprers, veiem que a la blanca façana, flanquejant la imatge de Santa Maria amb l’Infant, hi ha dues imatges més: sant Joan Baptista i sant Bru. La veu que ressona en el desert i el silenci. La veu potent de Joan Baptista va sorgir del silenci del desert. I, encara avui, els cartoixans, seguidors de sant Bru, només parlen vint minuts al dia. Tots tenim necessitat de silenci i tenim necessitat d’aquestes paraules madures, perquè les paraules que han estat pastades en el silenci, solen ser paraules justes, exactes que arriben al cor. Les paraules de Joan Baptista sorgien del desert i de la comunió amb la natura. Els pares i les mares del desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven aquells apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i trasbalsaben. Quan el monarca d’Alexan

  Immaculada Concepció 2023 Estimats germans i germanes, Déu vos guard. Les circumstàncies actuals ens porten sovint a reflexionar sobre el problema del mal. Sempre actual: Per què hi ha guerres? Per què moren els innocents? Com és que les lluites partidistes poden determinar el futur d’una nació? Per què els poderosos, els qui mouen els fils de la política i de l’economia, sovint estan amagats? Els polítics busquen realment el bé comú? Per què hi ha abusos, maltractaments físics o psicològics...?   Per què en els països que hi ha la poligàmia, els que emigren s’emporten una sola dona -normalment la més jove i la més bonica- i abandonen les altres a la seva sort...? Són preguntes que ahir i avui ens plantegem i tractem de donar-los resposta, no sols de paraula, sinó amb la Paraula de Déu que il · lumina la nostra vida. La preocupació pel mal ja existia en temps de l’autor sagrat que va escriure el fragment del llibre del Gènesi que hem proclamat. De fet aquest text vol ser una re

Diumenge I d’Advent Sant Francesc Xavier. En memòria de Teresa Coma Riera. 3 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Els dies són curts. La fosca guanya protagonisme. Una de les vivències més belles del nostre pelegrinatge i de la nostra estada a Mont Athos, a Grècia, va ser constatar la importància que per als monjos té la nit i mirar de viure-la amb ells en la seva pregària.   Ens llevàvem a les quatre del matí perquè la primera litúrgia era a dos quarts de cinc. Tot era fosc. A l’església resplendien les espelmes fent pampallugues sobre l’or de les icones que només endevinaven, mentre que els fidels s’atansaven a venerar-les amb respecte. Ens acompanyava la monòtona salmòdia monàstica, el perfum de l’encens... Era inútil voler racionalitzar res. Senties que entraves en una atmosfera de misteri. Els cartoixans i les cartoixanes, i d’altres monjos, durant segles, han dormit partit: anaven a dormir a les vuit, es llevaven a les dotze, pregaven un parell d’hores i se’n