Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Ramon Llull

D'ovelles i cabres en dies de boira

  Solemnitat de Crist Rei Estimats, Jesús usa moltes vegades com a element de comparança els animals. Invita a contemplar els ocells del cel que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, però que el Pare del cel els alimenta (Mt 6,26). Ell mateix, plorant sobre Jerusalem, es compara amb una gallina que vol aplegar els seus pollets (Mt 23, 37). Diu a la dona estrangera que no està bé prendre el pa dels fills i donar-lo als gossos...i ella li respon que els gossos també mengen de les engrunes que cauen de la taula dels amos. En la nostra parla continuem comparant-nos als animals, però ho fem habitualment d’una manera negativa: “quina bestiesa”, “no diguis animalades...” O d’una manera descriptiva: abans quan una persona estava feble i desvalguda dèiem “sembla una gallina mullada” i era exacta, d’una persona maldestra en dèiem una tòtila (que és una mena de gripau) i qualificàvem la persona astuta de “gata maula”. El bisbe Joan deia a les persones de curts horitzons, que te...

Tres lliçons per estimar bé

Diumenge XXX de durant l’any Les tres lliçons de l’Amor Estimats germans i germanes, Vivim dies durs: la guerra a l’altra riba de la Mediterrània, amb la crisi humanitària que comporta, els atemptats terroristes arreu -atemptats sovint contra la població civil- amb la mort de tants infants, que ens esgarrifa. D’altra banda, ens esborrona la irrupció dels milers d’abusos d’ahir i d’avui que surten a la llum; o el maltractament a les persones grans- una realitat poc visible- que ha estat objecte d’una jornada dijous passat mateix al Barri de la Salut. Com ens fa patir que s’ataqui els més vulnerables, als qui no es poden defensar: als infants, als ancians! Com ens dolen els abusos de tota mena! I tot això, sumat als nostres problemes familiars, personals o comunitaris. I venim aquí a l’església de Santa Maria de Badalona -o ens unim a la celebració per mitjà de la ràdio- perquè Déu il · lumini els nostres desconcerts, les nostres pors i ens doni forces. L’evangeli d’avui se situa...

La justa mesura

Ahir va morir a Barcelona en Paco Viñas Rexach. Tenia 62 anys. Va servir aquesta parròquia com a vicari, va ser secretari executi del SERTAL, el servei de ràdio i televisió de l’Església a l’Amèrica Llatina del CELAM i fou director de Ràdio Estel. En aquesta eucaristia l’encomanem a la infinita misericòrdia de Déu i li donem gràcies pel seu fecund ministeri primer com a sacerdot i després com a espòs i com a pare. L’evangeli de les deu noies, que es preparaven per la festa de noces, i en l’hora decisiva cinc es troben migrades de recursos, esdevé una pregunta punyent de Jesús als seus deixebles: “i vosaltres què faríeu?” Què faríeu quan és l’hora i no teniu recursos, què faríeu quan la vostra participació en la festa és inexcusable i no us hi podeu presentar perquè us falten elements, què faríeu quan us trobeu secs interiorment sense oli a les vostres llànties? I és alhora un crida a tots a ser previsors. De les deu noies cinc eren assenyades i cinc no. Cinc eren prudents i l...

En el 60è aniversari de professió de la Germana Malgalida Garcias

Residència Llegat Roca i Pi, 29 de setembre de 2017 Ahir un servidor celebrava 60 anys de vida i avui celebrem els 60 anys de professió de la Germana Margalida. Fa impressió pensar que en portes tants de lliurament als germans com jo en porto d’existència.  I que -dins de tot- has arribat tan bé a aquesta fita, encara plenament activa. És un motiu d’encoratjament. Sabem que àngels és nom de missió, i de les missions més important se’n cuiden els arcàngels. Tu Margalida vas donar un sí a Déu i has estat enviada a diversos apostolats. Voldria subratllar el de la catequesi al qual vas dedicar tant d’esforç allí a Sant Francesc de Bufalà. Tractar amb els infants... i amb els pares. Déu n’hi do! I ara amb els ancians aquí a la Residència... Cada dia és diferent. Si ho mirem només amb una mirada humana, veiem feblesa, xacres, demències... Si ho mirem amb una mirada de fe, darrera de cada rostre, de cada arruga, hi descobrim tresors de saviesa, històries de vida, l’empremt...

Tres experiències de Sant Jaume

Homilia en la Solemnitat de Sant Jaume 2017 Solem dir que Sant Jaume va ser testimoni d’episodis molt importants de la vida de Jesús, però hauríem de fer un esforç d’imaginació i comprendre com li degueren ressonar en el seu cor. Tres experiències en la vida de Sant Jaume: Estar a prop quan uns pares perden un fill (resurrecció de la filla de Jaire). Un dels moments més tràgics per a una persona, perquè la mort d’un fill abans que els pares no sembla prevista per la naturalesa. I en canvi Jesús hi està a prop d’aquest pare, el consola i pacifica. I Jaume ho veu amb els seus ulls. També tu has hagut d’acompanyar alguna persona en moment de màxim dolor, quant les paraules sobren... Entendre que aquest món no és només el que veiem en els nostres ulls (la transfiguració). Els apòstols Jaume, Pere i Joan, per un moment veuen el Jesús de la fe, font d’amor, de llum i de pau. I veuen com il·lumina les expectatives de Moisès i d’Elies. I quan es desvetllen retroben el Jesús de cada d...

Concebre netament

Homilia en la Solemnitat de la Immaculada Concepció Celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, una festa de llarga tradició. No obstant, aquests dos adjectius aplicats a Maria –“immaculada” i “concepció”- a molts, avui, és probable que els diguin ben poca cosa. Com a màxim els recorden que han de felicitar alguna familiar o amiga que es diu així i això és important – i, per cert, avui felicitem de cor totes les que porteu aquest nom- però poca cosa més. Ho entenem els cristians? Què celebrem avui? Tots nosaltres sabem què vol dir pensar algun projecte, dissenyar, somniar... “concebre” en definitiva El filòsof Josep Maria Esquirol subratlla que tot pensament comporta un acte creatiu. Diu que “l’experiència del pensar esdevé alhora font de creativitat, gairebé en sentit literal. L’anada a la gènesi del pensament és el millor entrenament per la creativitat ―que és un tipus de generació”.  Tots, a la vida, hem concebut, hem generat, algun projecte, si més no en l...

Mare de Déu del Carme 2016

En la festivitat de la Mare de Déu del Carme PP Carmelites de Badalona 16/07/16 19 h Hem escoltat moltes vegades aquest passatge de l’Evangeli. Però potser no l’hem llegit amb tota la seva profunditat. Fixem-nos-hi bé: en ell Jesús, a la creu, estableix un doble corrent: un descendent, de la Mare cap a Joan: “aquí tens el teu fill” i d’altre ascendent de Joan cap a Maria “aquí tens la teva mare”. Si Jesús s’hagués preocupat només de prendre mesures testamentàries pels últims anys de la vida de la seva mare n’hi hagués hagut prou  en establir un sol corrent, de Joan cap a Maria: “Joan cuida’t de la meva mare fins al final dels seus dies”. N’hi havia prou. Però no va ser així. A més en la Palestina d’aquells temps, també dels nostres, hi havia un costum familiar gairebé sagrat: quan una dona quedava sola, en faltar-li el marit i els fills, automàticament s’acollia al si de la seva pròpia parentela.  Per tant el que tocava era que Jesús lliurés la seva Mare a la famíl...

Abnegació

Homilia diumenge   XII de durant l’any 19/06/2016 L’evangeli d’avui ens presenta Jesús pregant en un lloc apartat. Els deixebles eren a prop. Aquest no era un fet aïllat: Jesús pregava així sovint, en solitud i en silenci. I ens preguntem: tenia necessitat de pregar? per qui pregava el Senyor? Sant Cebrià un de un dels grans personatges de l'església llatina dels primers segles, ens dóna una resposta: pregava no per a ell si no per nosaltres i els nostres mancaments.  I no sols per nosaltres, Cebrià ens recorda que el mateix Jesús diu “no prego només per a ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula.” O sigui que Jesús, en pregar, compta també amb cada un de nosaltres. Es refia de nosaltres. Ens dóna confiança que la nostra oració autèntica està cridada a  ser sostenible en el temps i que d’altres vénen i vindran després de nosaltres. I l’horitzó d’aquesta pregària missionera és la unitat: “que siguin u...” Aquesta manera de pregar del Senyor i...

Amor ple

Tots Sants 2014 Que es la santedat? Ho diem en la darrera oració de la missa: la santedat es la plenitud del amor. Si examino el meu amor m'adono que es molt feble, de vegades tan interessat que no és un amor veritabke, però sé que estíc cridat a viure un amor ple,abnegat, géneros i a fons perdut. Com escrivia el beat Ramon Llull al Llibre d'Amics e Amat: "Demanaren a l'amic qui era: respòs d'amor, - de què ETS, - d' amor , quint'ha engendrat? Amor,on nasquist? En amor. De què vius? D' amor. On vas? A Amor. On ets? En amor" Aquesta fita no es inassolible. En la solemnitat d'avui fem memòria agraída que moltes dones i molts homes en el decurs de la història han viscut aquesta plenitud. No en sabem res: ni la seva historia, ni el seu nom, ni el lloc on reposen les seves despulles, ni tenen un lloc al calendari, pero tenim la certesa que, perquè han estimatm viuen ja la plenitud de l'amor. Són una multitud immensa, de tota llengua, raça ...

Els nostres amics missioners

Diumenge XXX de durant l'any A Estimar Deu i estimar el proïsme ja eren manaments de l'Antic Testament. La novetat de Jesus es que els uneix tots dos en un de sol. No son dos amors sino un sol corrent d'amor. L'amor no es pot manar. O es fruit d'un cor lliure o no es amor. L'amor es una manera de ser. Com escrivia Ramon Llull al Llibre d'Amic e Amat : "–De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–...". Però Jesús no sols proclama l'amor sino que ensenya la manera de viure i conciliar aquestes dues dimensions de l'amor. Tota la vida cristiana es passar d'un amor encara interessat a un amor desinteressat i gratuït l'amor en caritat. La missió s’ha d’entendre en aquesta perspectiva. Domund , diumenge mundial de les missions. Cal sabe...