Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Rius Camps

Facilitadors (versió dominical)

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, quan arribem a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat al final per alts xiprers, veiem que a la blanca façana, a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu, hi ha dues altres imatges: sant Joan Baptista i sant Bru: la veu que ressona en el desert i la veu del silenci eloqüent. Les paraules de Joan Baptista sorgien de la solitud i el silenci i de la comunió amb la natura -llagostes i mel boscana. I molts les van escoltar i es van convertir, és a dir es van girar cap a Déu i es van preparar per conèixer Jesús. Però avui “cridar en el desert” ha passat a ser sinònim que ningú no t’escolta i avui -com ahir- les veus profètiques continuen essent silenciades i a la societat i a l’església que en formem part, pequem d’omissió, perquè tenim el deure d’escoltar aquells que són més silenciats: els ancians, els joves i els descartats i no ho fem, o no ho fem prou. I això...

Sintonies

Solemnitat de Tots Sants, 2020 Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida. Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les eti...

El llenguatge de les pedres

Homilia diumenge 21 de durant l’any Jesús, en el decurs de la seva vida pública fou molt viatger.   El seu magisteri va ser itinerant. Avui hem escoltat que es va endur els seus deixebles amb la barca a l’altra riba del mar de Galilea i a peu els va fer pujar uns 50 quilòmetres fins a Pànies, anomenada Cesarea de Filip, al nord, a dalt de tot, als confins del paganisme. Una llarga caminada, d’uns quants dies. Anà i tornar. A Pànies hi havia el santuari del déu Pan, el déu dels pastors i dels ramats, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina. També és el déu salvatge, el déu dels boscos i dels llocs naturals on els humans no hi han actuat. A la gran mola rocosa hi havia encara molts nínxols excavats i dedicats a diverses divinitats. Ell i els seus deixebles van poder veure la porta de l’Hades, la porta misteriosa del món inferior. Només sortir al claustre podeu veure, en la clau de l’Anàstasi, la imatge simbòlica de Jesús, rescatant a les portes de l’Hades els ...

Engrunes

Homilia diumenge   XX de durant l’any (16 agost 2020) Aquest text de l’evangeli se situa després d’un greu altercat amb els fariseus i els mestres de la llei.   Havien vingut des de Jerusalem per recriminar-li a Jesús que no respectava les tradicions dels ancians. I Jesús surt d’allí i es retira a les contrades de Tir i Sidó que segons excavacions recents (Rius Camps) pertanyien a Canaan. I en aquell context, una mare, preocupada per la seva filla, crida darrera de Jesús. Diuen els biblistes que el fet que aquesta dona anés “darrera” de Jesús indica que ja era deixebla. Una deixebla cananea. Però entre els mateixos deixebles encara es feia accepció de persones. Aquest diàleg sempre m’ha impressionat. Per dos motius: les paraules aparentment tan dures que Jesús li adreça i la resposta, tan plena de saviesa, d’aquesta bona mare. Possiblement les paraules de Jesús són iròniques, pensant en els deixebles que encara feien accepció de persones (com els fariseus i el...

Crist Ressuscitat ho abraça i ho il·lumina tot

Hem cantat després de la primera lectura del llibre del Gènesi: “quan envieu el vostre alè reneix la creació/i renoveu la vida sobre la terra.” Com ressonen en nosaltres aquestes paraules! Com esperem un renaixement de la creació! Aquests dies de confinament els qui tenim el privilegi de viure voltats de natura hem observat com n’ha estat de diferent el comportament dels animalons... Com els peixos de la bassa de Sant Miquel, han tornat a pujar a la superfície, com els conills i els porcs senglars corren pels camins de dia, com s’atansen les orenetes i els pardals... talment com si sentissin que recuperen els seus espais propis, massa sovint envaïts per la presència humana. Diu el Papa Francesc, fent-se ressò d’un gran pensador el P. Teilhard de Chardin a la Laudato Si :   “El fi de la marxa de l’univers radica en la plenitud de Déu, que ja ha estat assolida per Crist ressuscitat, eix de la maduració universal. El fi últim de les altres criatures no som nosaltres. Però tot...

La lepra ignorada

Diumenge 28 de durant l’any Estimats germans i germanes, aquest evangeli d’avui –altament simbòlic- se situa camí de Jerusalem. Jesús va cap a la Ciutat Santa però sap que allí s’haurà d’enfrontar a la institució jueva que el portarà a la mort. Entre tant està vorejant la frontera de dues regions enemistades: Samaria i Galilea. Quantes vegades nosaltres avui hem de passar també a prop i fins i tot hem de conviure amb persones enemistades potser per raons polítiques o per interessos o per lluites de poder. Tots hem patit la fredor d’una situació tensa, aquell silenci que es pot tallar, quan no l’enfrontament obert...   És com estar conduint un utilitari entre dos camions grossos que en qualsevol moment ens poden aixafar. I en aquell context d’enemistat apareixen els deu leprosos. Mossèn Rius Camps, biblista, opina i ho fonamenta que aquells leprosos en realitat eren sediciosos que la institució central havia avortat titllant-los de leprosos, és a dir d’impurs. I és que ...

Organitzem-nos

Un dels temes més interessants i enigmàtics de la història és el de les dotze tribus d’Israel, 10 d’elles perdudes. Però no és hora d’entrar en aquest enigma. Sí de parlar un moment del concepte tribu que avui continua viu en moltes cultures. Un amic, molts anys missioner a l’Àfrica, diu que no es pot entendre el catolicisme en aquest continent, sense entendre el sistema tribal.   I posa com a exemple que una vocació al sacerdoci que ell va suscitar, abans d’acceptar de ser ordenat, va haver d’anar a demanar permís al cap de la tribu. Igual podríem dir del món musulmà o del món gitano. Entendre el paper del cap de la tribu, entendre les relacions que s’estableixen, fins i tot els enfrontaments entre tribus diverses. Amb totes les ambigüitats el sistema tribal continua viu i pot il·luminar molt el diàleg intercultural i interreligiós. Mossèn Rius Camps explica que Jesús, com havia fet amb els Dotze, d’ètnia jueva, quan els elegí perquè representessin les dotze tribus d’Israel...

El sermó del petit servent

Homilia diumenge XXVI de durant l’any El fragment de l’evangeli que avui hem llegit ve de seguida del que vam proclamar diumenge passat i que ha estat anomenat “el sermó del petit servent” (Cf. Rius Camps). Jesús i els seus estan reunits a la caseta de Cafarnaüm, el centre de la missió. El Mestre, posant aquell noi, aquell petit servent en el centre, continua donant lliçons d’actitud apostòlica, d’esperit comprensiu, d’atenció als dèbils, d’horror a l’escàndol (Gomà) “N’hem vist un que es valia del vostre nom   per treure dimonis”.   Treure dimonis per Marc l’evangelista és una manera de significar l’eficiència de la missió cristiana: és allunyar el mal i tot allò que impedeix la comunió.   Joan reconeix que aquell exorcista actuava en nom de Jesús, però afegia:   “no és dels nostres”.   Encara li faltava   l’esperit de comprensió: confon els qui estan substancialment a favor o en contra de la causa de Crist, amb el zel de marginar els qui actuen d...

Aprendre tot caminant

Setmana XXIV de durant l’any (16/09/18) Jesús parla amb els seus deixebles tot fent camí. Com les passejades dels filòsofs i els seus deixebles. La gran diferència entre el mestre i el deixeble i el professor i l’alumne, és que mestres i deixebles convivien. No s’anaven a buscar títols o màsters, no es buscava acumular coneixements per ostentar un càrrec: s’aprenia conjuntament, vitalment, en el llibre obert de la Naturalesa, s’aprenia la saviesa del cor, de manera itinerant... I als poblets de Cesarea Jesús fa una pregunta als seus deixebles: “ Qui diu la gent que sóc jo?”   Podríem preguntar-nos, és que el Senyor no ho sabia, no escoltava el que deia la gent com ho escoltaven els deixebles? Era una pregunta merament retòrica per veure com es posicionaven els seus amics? Les respostes que donava la gent eren parcialment veritables: Jesús no era Joan Baptista, però hi tenia molt en comú, Jesús no era Elies ni Jeremies, però era profeta i hauria de tenir el final tràgic d...

El pastor bo

Diumenge 4rt de Pasqua A (7 de maig de 2017) Al final d’un sopar, un actor teatral conegut, entretenia els convidats declamant textos de Shakespeare. Després es va oferir a que li demanessin alguna peça extra. Un sacerdot li va preguntar tímidament si coneixia el salm 22, el del bon Pastor –el que avui hem proclamat. L’actor va respondre: “Sí que el conec i estic disposat a recitar-lo amb una condició: que després el reciti vostè.” El capellà es va sentir una mica incòmode, però va accedir. L’actor el va recitar i va provocar l’aplaudiment de tots els convidats. Va arribar els torn del mossèn. Es va aixecar i després d’un moment de silenci, tancant els ulls, va recitar a poc a poc les mateixes paraules del Salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res/em fa descansar en prats deliciosos...” Aquesta vegada quan va acabar, no hi van haver aplaudiments, només un pregon silenci i algunes llàgrimes als ulls. L’actor es va mantenir en silenci uns instants, després es va alçar i ...

El pròleg en clau mariana

Homilia en el dia de Nadal 2016 Bellíssim pròleg del quart evangeli, segons Sant Joan. Joan, el deixeble estimat, tingué una gran proximitat amb Maria. Jesús li va encomanar la seva cura sol·lícita al peu de la creu. Quantes paraules, quants ensenyaments, devia haver rebut dels seus llavis! Per tant és bonic de llegir aquest pròleg en clau mariana. L’afirmació central d’aquest pròleg, que antigament es llegia a totes les misses és: El qui és la Paraula s'ha fet home/i ha habitat entre nosaltres Maria sabia com ningú que el Verb s’havia fet carn en el seu si. Li havia anunciat  l’àngel  Gabriel i ella havia cregut en li havia dit “que es faci”.  Alguns biblistes diuen que el logos s’hauria de traduir per projecte (Rius Camps). El logos és el projecte de Déu. I Maria se sentia col·laboradora d’aquest projecte. Nosaltres també estem cridats a col·laborar en aquest projecte que és el Regne de Déu i que es realitza cada vegada que estimem abnegadament. Per això l’a...

Fesomia del deixeble

Diumenge XIII de durant l'any Avui l’evangelista Lluc ens presenta Jesús fent camí, decidit, cap a Jerusalem convidant nous deixebles, els samaritans. Els jueus consideraven els samaritans aliens en raça i en religió: eren veïns odiats. Els pelegrins defugien la terra de Samaria. Però Jesús no fa diferències i vol incorporar també els samaritans al seu projecte, al Regne. A Samaria segons tradició havia estat enterrat Joan Baptista. Recordem el seu diàleg amb la dona samaritana. El Mestre -amb la seva divina previsió- envia missatgers a preparar-li el camí. Els samaritans l’haurien acollit de bon grat, però els missatgers van tergiversar l’anunci i van dir, equivocadament, que Jesús anava a Jerusalem a prendre el poder i per tant ara no volen acollir-lo. Evidentment aquesta no era la intenció de Jesús: ell havia vingut a servir i a lliurar la vida. I encara Jaume i Joan, “els fills del tro” impetuosos i responsables d’haver frustrat els plans de Jesús, volen aniquilar aquells...

Endinsar-nos en el Misteri

Santíssima Trinitat 2016 Avui és la festa del Misteri de Déu. Sí: en Déu hi ha Misteri, un Misteri d’Amor que es vol comunicar. Diríem que és un Misteri que il·lumina tots els altres misteris de la nostra existència. Ens pensem que ens coneixem molt a nosaltres mateixos i sempre ens acabem sorprenent... Igualment en la nostra relació amb els altres... El respecte i la delicadesa neixen de la convicció que en el fons de l’altre hi ha també  misteri, que la seva realitat no s’esgota en allò que veiem o sentim. El misteri és perquè ens hi atansem, és perquè ens hi endinsem, és perquè ens hi abandonem amb simplicitat de cor, com quan ens submergim en l’aigua o ens deixem banyar per la llum de l’aurora. Els cristians de l’Orient, en la celebració de la seva fe, en la divina litúrgia, en les sagrades icones,  tenen molt més present aquesta dimensió de Misteri. Es deixen portar. Els Pares grecs, per exemple, mai no van elucubrar sobre la vida íntima de la Trinitat (Rius Cam...

Pensar com Déu

Homilia diumenge XXIV de durant l'any (13/09/15) I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús travessa la història. Es pot “dir” amb paraules , però es “diu” sobre tot amb les obres, amb els exemples, amb el testimoni, amb la manera de viure. Ho ha explicat clarament Sant Jaume en la segona lectura. En temps de Jesús circulaven rumors sobre la seva identitat. Les respostes eren molt variades però no es corresponien amb aquella experiència tan bonica i tan fonamental que Jesús va fer en el Jordà i que era la font de la seva llibertat interior: sentir-se elegit i estimat per Déu. I quan el Mestre s’adreça als deixebles i els pregunta: i vosaltres qui dieu que sóc? Pere, impetuós, li respon: “¡Tu ets el Messies!” Però Simó pensava en un Messies que els havia d’alliberar del jou dels romans, emprant la violència i també la revenja. I aquell messianisme certament no era el de Jesús, que havia vingut a anunciar un Déu d’amor i de pau, de misericòrdia i de perdó... Per...

La gran tergiversació

Homilia diumenge XIII de durant l’any Lluc presenta la missió de Jesús com un llarg camí cap a Jerusalem, on donarà la vida. Jesús sabia que anar a Jerusalem era una missió molt arriscada. Per això hi envià uns emissaris però   van tergiversar l’anunci i van fer córrer que Jesús anava cap a Jerusalem a prendre el poder. La tergiversació.   Tergiversar és deformar els fets a fi que prevalgui l’error. Ho veiem avui en l’escenari polític i ho vivim cada dia en les nostres relacions. Demanem perdó per les vegades que tergiversem! Ens ho ha dit també la carta de Sant Pau: “si us mossegueu i us devoreu mútuament penseu que acabareu destruint-vos”. Els samaritans no van voler rebre Jesús i els seus. Jaume i Joan, els anomenats “fills del tro” segurament pel seu caràcter impetuós demanen permís a Jesús perquè caigui foc del cel i els consumeixi. És l’esperit de revenja tan característic del seu poble. Jesús els renya: ell no vol la revenja. Qui entengui el seu missatge co...