El pastor bo
Diumenge 4rt de Pasqua A (7 de maig de 2017) Al final d’un sopar, un actor teatral conegut, entretenia els convidats declamant textos de Shakespeare. Després es va oferir a que li demanessin alguna peça extra. Un sacerdot li va preguntar tímidament si coneixia el salm 22, el del bon Pastor –el que avui hem proclamat. L’actor va respondre: “Sí que el conec i estic disposat a recitar-lo amb una condició: que després el reciti vostè.” El capellà es va sentir una mica incòmode, però va accedir. L’actor el va recitar i va provocar l’aplaudiment de tots els convidats. Va arribar els torn del mossèn. Es va aixecar i després d’un moment de silenci, tancant els ulls, va recitar a poc a poc les mateixes paraules del Salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res/em fa descansar en prats deliciosos...” Aquesta vegada quan va acabar, no hi van haver aplaudiments, només un pregon silenci i algunes llàgrimes als ulls. L’actor es va mantenir en silenci uns instants, després es va alçar i