Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de durant l’any (31/01/2016) Hem escoltat la segona part de la visita de Jesús a la sinagoga de Natzaret. Jesús va presidir la lectura bíblica del “messies dels pobres” i després va fer la seva homilia. Els preveres i molts diaques cada diumenge hem de pronunciar també una homilia; per respecte a l’auditori l’hem de preparar-la bé, hem de saber narrar, hem de trobar les imatges oportunes, hem de respondre a les legítimes expectatives dels qui ens escolten, hem d’anunciar i hem de denunciar, però, sobretot, hem de creure i hem de viure allò que hem llegit. Recordo que el dia que vaig ser ordenat diaca el bisbe, en donar-me el llibre dels evangelis em va dir: «Rep l’evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis.» La veritat és que no sempre ho sé fer bé, potser em falta obrir-me més al do de l’Esperit... El Papa Francesc ens ha donat molts consells de com han de ser les nostres homilies.

Diumenge III de durant l’any 24/01/2016 Sovint tenim la imatge de Jesús predicant a la intempèrie en muntanyes o planúries, o pels carrers, però Jesús sobre tot predicava a les sinagogues i les troballes arqueològiques   n’han tret a la llum les restes de moltes... Les sinagogues: aquella espaia en el qual els creients jueus assistien –i assisteixen- per celebrar les cerimònies religioses, però també llocs de pregària, de formació i d’ensenyament dels infants. Aquí hi ha un primera lliçó. La predicació cristiana ha de ser a la cultura del nostre temps: hem d'evangelitzar la cultura, cadascú al seu nivell i segons les seves possibilitats. I avui que celebrem la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors i periodistes, és bo que reflexionem en com transmeten el missatge. El nostre arquebisbe Joan Josep Omella en la carta dominical que ens envia, ens recorda que Sant Francesc de Sales va ser un avançat en el seu temps perquè va posar en marxa les xarxes

  Diumenge II del temps ordinari (17/01/16)   L’escena d’avui se situa en aquell poblet de Canà a dotze quilòmetres de Natzaret, on Jesús i els seus són convidats a unes noces i on la mare de Jesús ja hi era. Diverses vegades en viatges al país de Jesús he pogut ser testimoni de l’emoció dels esposos que renoven el seu consentiment allí mateix a Canà de Galilea. Avui com ahir, l’amor autèntic dels esposos expressa el fort vincle, l’aliança eterna, que hi ha entre Déu i el seu poble: “el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir l’esposa”, ha dit Isaïes. És ben cert que avui sovint assistim a fracassos matrimonials,   projectes de vida estroncats ben a prop nostre, quant dolor! però és que   falla el fonament. Com deia recentment a Barcelona el bisbe Vicenzo Paglia, el pitjor error és fonamentar el matrimoni en el romanticisme... És molt el que les parelles es juguen a l’hora de fer el pas cap una unió estable: el futur propi i el dels fills.

El baptisme del Senyor 10/01/16 Avui a les nostres comunitats ha davallat el nombre de casaments, però en canvi els baptismes s’han mantingut o fins i tot han augmentat. Per què? Potser perquè molts pares intueixen que batejar els seus fills petitons és protegir-los del mal... Crec que ací hi ha una intuïció profunda, potser d’una religiositat molt senzilla, popular, però que no es pot menystenir... Certament el baptisme protegeix, guarda, però el baptisme també és el sagrament més important, imprimeix caràcter, és la porta d’entrada a l’itinerari cristià. Sant Gregori Naziancè escrivia: “el Baptisme és el més bell i el més magnífic dels dons de Déu (...) . L’anomenem do, gràcia, il·luminació (...) bany de regeneració, segell, i tot el que hi ha de més preuat. Do, perquè és donat als qui no aporten res; unció perquè és sagrat i reial; il·luminació perquè és llum esclatant; (...) bany perquè renta; segell perquè ens guarda...” És evident que tota aquesta riquesa requereix una cat

Homilia Diumenge II després de Nadal 3/01/16 Avui hem proclamat avui, com en el dia de Nadal, el pròleg de l’Evangeli segons Sant Joan, tan poètic, tan misteriós i alhora tan realista... El seu pensament central és aquella frase tan coneguda: “la paraula es va fer carn i habità entre nosaltres”. Diuen els entesos que en el text original “habitar” vol dir “plantar la tenda de campanya”. Hi ha un matís important: habitar en una casa sòlida, en una residència, en un monestir, en un castell, és una cosa... Plantar una tenda de campanya vol dir viure en un habitatge provisional, que es fa i que es desfà: és l’habitatge dels nòmades... El passatge fa al·lusió, és clar al Tabernacle o Tenda Sagrada en la qual Jahvè manifestava la seva Presència enmig del Poble pelegrí, a través del desert, cap a la Terra Promesa. Demanem-li al Senyor que en aquest any que hem començat no ens instal·lem, no ens encofurnem, no ens fiquem en llocs foscos i estrets, demanem-li que sapiguem deixar les nostr

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu 1/01/2016 Jornada Mundial de la Pau Els pastors tornen a tenir relleu en l’evangeli d’avui. Un amic, mossèn Vicenç Mira, rector de Sant Vicenç de Montalt, m’explicava fa poc que els pastors en temps de Jesús eren esclaus. Esclaus que vivien al ras i que no eren propietaris ni de les seves ovelles. El fet que els pastors anessin a Betlem “deixant les ramades”, com cantem a la nadala, que trobessin el Nen Jesús amb Maria i Josep i que expliquessin tot allò que havien sentit dir d’aquell Infant, provocant meravelles als altres, és una cosa excepcional: es jugaven la feina i es jugaven la vida. Però de fet són els més miserables de la societat els qui reconeixen el Messies.   Ells eren els beneits del Senyor, els destinataris d’aquesta benedicció tan bonica que hem proclamat a la primera lectura. Sí, el Senyor els va guardar els pastors, els va fer veure la claror de la seva mirada, es va apiadar d’ells, va girar envers ells la mirada i els v