Jaume Aymar i Ragolta

 25 de març de 2022. Solemnitat de l'Anunciació del Senyor. Estimats germans i germanes, Aprofitant aquests dies de confinament, he tornat a veure la pel · l í cula Josep de Natzaret. L’Anunciació a Maria, sense cap figura angèlica, només una veu en off, és tot serenor, tendresa, humilitat, naturalitat... Un anunci sorprenent, destinat a   canviar la història. Una aliança feta per primera vegada a la Bíblia a una dona. Un anunci que revivim cada vegada que resem l’Àngelus... Entrant a l’església a ma esquerra, el primer altar que trobem és el de l’Immaculat Cor de Maria. La Mare de Jesús mostra el seu cor traspassat a un penitent agenollat als seus peus, inspirat en els trets d’un pescador badaloní (m’ho va explicar una anciana badalonina). Les columnes, regal de Serra Viñas, són barroques autèntiques, del segle XVI, columnes d’entorxats amb gotims de raïm... Hi ha també un reliquiari amb una relíquia de Sant Antoni Maria Claret, el gran propulsor d’aquesta advocació: el cor

Comentari evangèlic de diumenge III de Quaresma (Lc 13, 1-9)  (Enregistrat a Montserrat i emès per Montserrat TV: https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/) L’únic personatge històric, a banda de Jesús, que apareix en el credo que recitem cada diumenge és Ponç Pilat. Un personatge que s’ha popularitza al nostre país mercès a les passions (Olesa, Esparreguera...) que el solen presentar com a dubitatiu però que sembla que era «de caràcter inflexible i dur, sense cap consideració», malavingut amb els jueus. L’evangeli d’aquest diumenge, en parla.   Parteix d’una situació tràgica que la història no ressenya, però sí que en consta de semblants, també sagnants: Pilat volia construir un aqüeducte d’uns 40 quilòmetres   des de les piscines de Salomó,   fins a Jerusalem, i per finançar l’obra, va demanar el Gran Sanedrí fons del tresor del temple amb l’advertència que si li negaven augmentaria els impostos. Els sacerdots, d’entrada es van negar perquè van dir que era diner sagrat, però fina

Carta del Rector de Santa Maria (publicada al Full Parroquial de Santa Maria de Badalona el 20 de març de 2022) Benvolguts feligresos, Un dels grans problemes socials que afectava el barri de Llefià als anys seixanta del segle XX era la manca d’habitatge: els preus dels pisos eren una barreja infranquejable per la gent treballadora. Mn. Joan Carrera – aleshores rector de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua i anys després, bisbe auxiliar de Barcelona- va propiciar la formació d’una cooperativa d’habitatge que es va constituir el 12 de desembre de 1964 amb 33 socis. Ell mateix actuà com a vocal de la junta. A Llefià, al costat del temple, hi havia un terreny propietat de la parròquia, que la cooperativa va poder comprar a un preu raonable, gràcies al crèdit que mossèn Joan va demanar a una entitat bancària amb l’aval d’una família benestant de Badalona.   De primer, es van construir dos blocs de 24 pisos cada un: el 1967 foren lliurades les claus del primer bloc i el 1969 les del sego

 Diumenge II de Quaresma 2022 Estimats, Jesús era un gran pedagog. I els escenaris que tria per ensenyar els seus deixebles tenen intenció: són passejades contemplatives, molt pensades,   com ara es tornen a fer. Tots recordeu aquella pàgina: un dia se’ls va emportar lluny, a Cesarea de Felip, per mostrar-los una gran roca i explicar-los, a partir d’ella, que l’església –la comunitat creient- es fonamenta en una pedra alhora tan sòlida i porosa com Ell mateix. I que Pere serà només realment la primera pedra d’aquesta nova edificació si està unit, en comunió, a Ell mateix, a Jesús. Una lliçó que el primer de la colla no entén gens, perquè de seguida vol dissuadir el Senyor de la seva missió i es posa a contradir-lo fins al punt que Jesús, cridant, el fa adonar que darrera seu hi ha el diable de la divisió i arriba a anomenar Pere, Satanàs. Com és que avui al món hi ha governants que es confessen cristians o jueus -fills d’Abraham- i que ens estan portant al límit per una visió defor

Diumenge I de Quaresma 2022 Homilia Jesús fou temptat tres vegades, és a dir moltes vegades. La temptació és tot allò que ens allunya de la missió que tenim encomanada. Davant l’amarga desil · lusi ó per tants somnis trencats... El missatge de Quaresma 2022 del Papa Francesc ("No ens cansem de fer el bé...") porta la data de l'11 de novembre, festa de Sant Martí de Tours. En aquests quasi tres mesos, l'escenari mundial ha canviat molt. No obstant, el sentit profund de les paraules del bisbe de Roma, és plenament vigent. El missatge del Papa explica l'arrel de la docilitat diu que "l'escolta assídua de la Paraula de Déu   ens fa madurar una docilitat que ens disposa a acollir la seva obra en nosaltres, que fa fecunda la nostra vida" Aquesta setmana ha mort un bon amic, mossèn Joan Auladell Rovira. Tenia 84 anys. La docilitat era una de les seves característiques. Ell estava destinat des de feia anys en una parròquia on era molt estimat. Quan el

  Sonet amb estrambot expectant en el comiat de mossèn Joan Auladell Rovira. Parròquia de Calella, dimecres de cendra de 2022   Avui et diem, volgut mossèn Joan, plorant vora el teu bressol de Calella: oblida el món vell que està guerrejant, ves nedant cap una cala més bella.   Quanta bonhomia has anat sembrant dòcil a l’hora de fendir la rella, ben parlaves de Déu tot estimant encara tanta gent se’n meravella:   Vilamalla, Siurana i Garrigàs, Borrassà, Ordis, Calonge i Sant Pol avui en el dedins estem de dol.   Més tu amb l’esguard serè vetllaràs -prop de Jesús que ens has anunciat- com germà gran de la comunitat.   En quasi seixanta anys de capellà, només Déu sap a quants has dat la mà.        

Homilia Primer Diumenge de Quaresma Hem proclamat a la primera lectura el que s’anomena el petit credo, la síntesi de fe del poble jueu, l’experiència històrica del gran alliberament d’aquell grup d’esclaus a Egipte. Els hebreus es presenten   com a   fills d'emigrants arameus (sirians), és a dir de la mateixa zona de la qual actualment avui estan emigrant centenars de milers i milions d'arameus, és dir, de sirians i iraquians del nord, la llengua i la cultura original dels quals ha estat durant mil · lennis (i continua essent) l’arameu, aquesta llengua tan dolça i propera a la parlada per Jesús. Molts d'ells avui són cristians, altres musulmans. Les tres grans tradicions monoteistes (israelita, musulmana i cristiana) presenten a Abraham, Pare de la fe, com un emigrant que va sortir de la seva terra seguint la ruta de tots els nòmades que buscaven una terra estable des d’Ur dels Caldeus. Així doncs, segons la Bíblia i la nostra experiència, tots som fills d’emigrants. N