Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Miquel Ángel

Elogi del viure

Homilia diumenge de Crist Rei 26/11/2017 Quan Miquel Àngel va pintar el Judici Final a la paret de fons de la Capella Sixtina es va inspirar en aquest passatge de l’evangeli que acabem de proclamar. És com si la paret hagués desaparegut i, de sobte, aparegués l’escena del darrer dia. És l’instant suprem en que Jesús Ressuscitat (porta les nafres de la Passió) fa un gest de reprovació amb el braç envers tots aquells que no han sabut reconèixer-lo en el germà més petit, en el pobre i el famolenc, en el malalt i el pres, en els seus enviats. D’aquesta composició grandiosa (hi ha prop de quatre-centes figures humanes) hi ha molts detalls que ens impressionen: Maria apareix com a arraulida al costat de Jesús, talment com Eva sorgida del costat d’Adam. I és que Jesús i Maria són el nou Adam i la nova Eva, els pares de la humanitat nova que va sorgint lentament enmig del dolor i que es manifestarà en plenitud el darrer dia. Miquel Àngel patia molt per aquell món tan corrupte com el qu...

Presentació del llibre de Javier Bustamante, Tú

[J.BUSTAMANTE, Tú . Barcelona, Edimurtra, 2015] Presentació Sant Jeroni de la Murtra, 25 de gener de 2015. Som a la cuina del monestir. La cuina dels frares. La cuina de la fogaina, de la pica i de la nevera de gel. La cuina de les rajoles de cartabó. De les voltes catalanes. La cuina vella: allí on es preparaven els àpats que se servien al refetor. La cuina dels bols de ceràmica pintats de blau, que apareixen entre el fang, cada vegada que plou. La cuina del brou i del “platillo”. La cuina de la Murtra. La paraula “cuinar” té un doble sentit. A més d’amanir les viandes, “cuinar” vol dir figuradament, preparar alguna cosa. Tot això es va cuinar, “tenir l’olla”... El Javier Bustamante a més de poeta és cuiner. I un bon cuiner. Parlo per experiència. I m’alegra que fem aquest acte a la cuina perquè aquest llibre de poesia té una dimensió culinària transcendent. Tu mi hogar/yo tu hogar:/ hoguera común donde calentamos el ser y cocinamos la Palabra (p. 38). ...

Germans petits

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món   2014 Aquest judici que   descriu l’evangeli d’avui en forma de paràbola no és simplement un judici individual (notem que el Senyor parla en plural) és el que s’ha anomenat “judici de les nacions”.   Els que han estudiat amb rigor aquest text de Sant Mateu estan d’acord en que aquests “germanets meus més petits”, són els deixebles de Jesús, especialment els missioners, i que les nacions seran judicades d’acord amb la seva actitud misericordiosa o no, solidària o hostil, davant d’ells L’escena del judici final és doncs la dramatització d’aquella idea expressada pel mateix evangelista al capítol 10 de Sant Mateu   (Mt. 10,40-42): “el qui us rep a vosaltres, em rep a mi”. Dit d’una altra manera, aquests dos grups de persones estan confrontades el dia del judici final: a un costat els deixebles, reunits al voltant de Jesús, asseguts prop d’ell. El Mestre sembla assenyalar-los amb un gest quan els anomena “aq...