Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Sergio Dalma

Em dones força

Dia de Pasqua 2012 De vegades pensem que la pedra del sepulcre va rodolar perquè Crist sortís. Però si Crist Ressuscitat travessa els murs quan vol! El cos del ressuscitat no entén de parets. La roca va caure per deixar perquè entressin, perquè nosaltres entréssim i per què, sentint un vertigen davant d’aquest buit, morim a nosaltres mateixos, i ressuscitem amb ell. De vegades cal que sentim el buit de l’absència, perquè s’ompli amb una nova presència... A Jesús hem d’anar a trobar-lo a Galilea, amb els germans...allà on ell havia compartit tres anys en aquella càtedra que eren els camps... Pere havia negat a Jesús. Joan havia estat fidel al peu de la creu. Però en canvi Joan deixa que Pere entre primer al sepulcre. Li va cedir el pas. Reconeixent que era més gran, reconeixent que era el primer, la pedra. Li deixa pas. Potser perquè Joan com Maria tenia la certesa interior que Jesús ja havia ressuscitat. Potser perquè ell també havia mantingut clara l’esperança i volia que Pere se’n ...

Carta als Mags

Estimats Mags d’Orient, Aquest any us demano que deixi de mirar una mica la pantalla i aprengui a mirar com Abraham, com vosaltres, el cel estelat. Que em deixi embadalir per les sortides i les postes del sol. Que torni a descobrir la bellesa de cada racó. Que em miri amb ulls estimadors aquells que tinc al voltant. Que ens vulguem entendre encara que siguem de procedències diverses. Us demano que ens porteu l’or del treball. Que tants nois i noies aturats, que tants homes i dones sense feina, puguin per fi trobar-ne. Que hi hagi un pacte per aturar l’atur. Us demano que ens porteu l’encens de la pregària. Que no ens quedem arran de terra i prou sinó que sapiguem pujar amunt com l’encens, i que ajudem els nostres germans a pujar-hi. I que tot ho perfumem amb bones obres. Us demano que ens porteu la mirra de la salut. La salut corporal i l’espiritual. Aquella que de joves regalem a l’engròs i que quan l’hem perduda l’hem de comprar a la menuda. I que sapiguem acceptar la mort quan arrib...