Jaume Aymar i Ragolta

Homilia Diumenge cinquè de Quaresma 29 de març de 2020 Alguns dels qui us uniu a aquesta eucaristia retransmesa per les xarxes acabeu de perdre una persona estimada, alguns la mare o el pare, o tots dos, víctimes del coronavirus o d’una altra cruel malaltia. I alguns encara privats de poder-los acompanyar en els darrers moments i fins i tot de poder-los acomiadar dignament. Dol sobre dol. Voldríem que aquesta eucaristia fos per vosaltres un motiu de consol i d’esperança. Ens sorprèn que en aquest relat de l’Evangeli sembli que Jesús no doni importància a la malaltia del seu amic Llàtzer i que s’alegri de no haver estat present en el moment de la mort. Per què? Ell mateix ho diu, per posar a prova la fe dels deixebles. Tot el que estem vivint tan estrany, posa a prova la nostra fe, la purifica, la fa més pregona i més madura. Santa Mònica la mare de Sant Agustí, era d’ètnia berber o amazic (avui que l’amazic és la tercera llengua materna més parlada a Catalunya), doncs

22/03/2020 Introducció  Estimats germans i germanes, tots els qui us uniu a aquesta celebració a Sant Jeroni de la Murtra  per mitjà de les xarxes socials: Avui preguem per l’etern repòs de mossèn Joan Cuadrench, durant molts anys vinculat a Badalona. Personalment li he d’agrair que ens ajudés a posar en marxa la construcció del nou temple de Sant Francesc, al barri de Bufalà. Preguem pels malalts, especialment pel pare del Javier Bustamante, pel Jaume Suñol del Centre Excursionista de Badalona, la Rosa Piqueras mare de la Montse Pibernat i pels malalts coneguts i inconeguts a causa de la pandèmia. I per tot el personal sanitari que els atén, que la generositat de tots ens ajudi a arribar a més persones. Preguem pels damnificats del terratrèmol que ha afectat Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Hongria, Eslovènia i Àustria. Homilia Cal situar aquest evangeli que hem proclamat en el context de les comunitats cristianes a Àsia Menor cap a finals del segle prim

Diumenge III de Quaresma Ahir mateix sentia una conversa des de la finestra d’uns que passaven prop de casa i es referien a la crisi sanitària que estem travessant: “Tu que ets tan creient, pregunta-li a Déu per què...” Ja no vaig sentir res més. Estava preparant l’homilia i vaig trobar que era la reformulació de la mateixa pregunta del llibre de l’Èxode, quasi mil-cinc cents anys abans de Crist: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?” Anem a l’Evangeli. Després d’aquella pujada fatigosa des de la vall del Jordà, sota la calda implacable del sol de migdia i en l’època de més xardor a Palestina, Jesús té set i s’atura al pou de Jacob i allí es troba amb aquella samaritana. Com va saber aquella dona que Jesús era jueu? Potser pels flocs i les franges del vestit (el tal · lit o mantell de preg à ria dels samaritans solia ser blaus i els dels jueus blancs) potser per l ’ accent... Sigui com sigui els jueus es creien superior als samaritans. Qualsevol demanda feta de part d’un j

Diumenge segon de quaresma Quin contrast entre l’evangeli de diumenge passat, el de les temptacions de Jesús, i el que acabem de proclamar sobre la transfiguració! Aquell s’esdevingué en el desert, aquest és una muntanya alta; al desert Jesús estava sol, a la muntanya tenia tres testimonis, els seus grans amics, Pere, Jaume i Joan. Al desert Jesús lluitava amb el temptador, per no deixar-se emportar ni per l’èxit, ni per l’espectacularitat, ni pel poder, tres temptacions que el van acompanyar tota la vida pública. A la muntanya alta el diàleg és una conversa amable i il · luminadora, de cel, amb dos homes importants de l’antic testament, Moisès i Elies. Al desert Jesús ha passat fam, a la muntanya alta, està sadollat. Contrasta la foscor de la temptació, amb la llum de la temptació vençuda. No hi ha contrastos semblants a les nostres vides? A l’evangeli segons sant Lluc (9,27), a la fi d'un discurs als dotze apòstols, Jesús afegeix, misteriosament: "En veritat us di