Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Miquel Costa i Llobera

Les lliçons dels arbres

Diumenge VI de durant l’any Intencions: avui fem memòria agraïda del meu pare en el cinquè aniversari de la seva mort. Preguem també per la salut del Papa Francesc. Pel proper jubileu dels diaques a Roma. Estimades germanes, estimats germans, tant a la primera lectura com al salm d’avui, Déu ens ha parlat dels arbres per explicar com és i com hauria de ser el nostre comportament. Els qui posen la confiança en els altres i no en Déu els compara a la pomera de Sodoma, en el desert de l’Arabà, que no tasta ni un moment de bonança, que viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar... En canvi els qui es fonamenten en el Senyor els presenta com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent, que no té por a l’estiu i el seu fullatge es manté fresc: en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què ens diuen aquestes paraules del Senyor? Que és que no podem posar la nostra confiança en els altres? És evident que...

Les lliçons dels arbres

  Diumenge, XI de durant l'any Estimats germans i germanes, El P. Miquel Estradé, savi monjo de Montserrat, parlant de l’esperança escrivia: “Un dia que tenia ganes de caminar per anar a Can Massana, on m’esperaven uns amics, vaig baixar fins a Collbató per seguir cap a la Vinya Nova. Vaig entrar en una masia a preguntar el camí “Seguiu que no teniu pèrdua, és tot dret”. No feia gaire que caminava i aquell camí que havia de ser tot dret es partia en dos. No em tocava altre remei que triar-ne un. A la una m’esperaven a Can Massana, i eren ja més de les dotze; jo no sabia cap on tirar... em va venir angúnia. Ni caminant l’angúnia no em passava. Un moment vaig descobrir de lluny Can Massana, però no sabia com ni per on anar; i l’angúnia se’m tornà pànic. Incapaç de raonar em vaig sentir perdut. Avançant d’esma, vaig trobar davant meu un gran pi, alt, magnífic; tan gruixut que jo sol no l’hauria pogut abraçar. El pànic em feia sentir com flotant. En aquell moment no tenia ni fe ni es...