Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Bufalà

Lleó XIV, agustinià

Estimades i estimats, Estem d’enhorabona per l’elecció del nou papa. La majoria no el coneixíem però a partir d'ara estarem atents als seu magisteri i als seus gests. Els papes ensenyen amb les seves paraules, i també amb les seves obres i amb   tot el que és llenguatge pre-verbal. Al balcó de Sant Pere, el vàrem veure sincerament emocionat. És un seguidor de Sant Agustí, un convers   africà,   que va arribar a ser un dels quatre pares de l’església llatina, juntament amb Jeroni, Gregori i Ambròs.  Aquí, al claustre hi ha una bella imatge de Sant Agustí, esculpida en una clau de volta. A la ma hi porta el seu atribut: una maqueta que representa una de les obres agustinianes, La Ciutat de Déu. Els monjos jerònims seguien la regla de Sant Agustí, simple i evangèlica.  Els agustins són presents aquí a Badalona al barri de Sant Roc i Robert Prevost va visitar aquest barri i va quedar molt ben impressionat del servei que fa l’Ateneu, beneficiari, per cert de Roca...

En quina Vida creiem o esperem

Hi ha persones que afirmen creure en Déu, però diuen sense cap rubor que no creuen que hi hagi res més enllà de la mort. Per exemple el Josep Maria, un badaloní de més de vuitanta anys, metge, pare de família i compromès en el món social i catòlic cultural. I com afegeix el Javier, un mexicà de cinquanta anys, actiu en l’acolliment de persones vulnerables en un barri perifèric de la ciutat, d’altres no creuen en Déu, però sí que creuen en la reencarnació. I els de missa? Si seguim la professió de fe en català, la llarga, “el credo de Nicena i Constantinoble” “professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat i espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. Si professem la curta, el símbol dels apòstols, afirmo que crec en “la comunió dels sants, la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable.” Però com que vivim en un país bilingüe,   en castellà diem: “ confieso que hay un solo bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrecci...

Fidels difunts 2023

Als ancians de la residència Llegat Roca i Pi Estimats germans i germanes: una especial salutació a la Dolores Cortés que s’acaba d’incorporar a la residència. Ella és vídua, mare de tres fills -un d’ell sacerdot- i àvia de quatre nets. Et desitgem que et trobis com a casa. També a l’Elisa Sosa, bona amiga de Bufalà, que fa poc que ets aquí i que estàs acompanyada de la Pili Cornejo... La meva àvia va morir amb més de cent anys. Els darrers anys vivia amb els meus pares. Quan sortia la notícia al diari d’alguna persona difunta, els meus pares li amagaven perquè ella no s’impressionés. Un dia vaig descobrir que ella feia el mateix, amagava la notícia perquè els meus pares, amb més de setanta anys, no s’impressionessin. Quan va morir el seu germà, els pares no li van voler dir a l’àvia. I ella mai més no va preguntar per ell, talment com si estigués convençuda que ja havia marxat. Ho sentia. Les persones grans us heu familiaritzat amb la mort. Naturalment sempre costa quan se’n va un...

Saber rectificar amb tendresa

Diumenge XXVI de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli que acabem de proclamar, segons Sant Mateu, se situa dos dies abans de la Passió, per tant, en un context de tensió i de preocupació pregona. Fixem-nos si us plau a qui s’adreça Jesús amb aquesta paràbola: als summes sacerdots, és a dir, als responsables religiosos del poble i als ancians, avui diríem als seglars de llarg recorregut. Tots ells foren com el fill hipòcrita que va dir, però no va fer.   Jesús va parlar-los de la vinya -un conreu tan estès en la nostra mediterrània que era i és el símbol del poble d’Israel-. Jesús estimava amb passió el seu poble, la seva gent. Era el poble elegit per son Pare.  Déu havia donat a cada dona i a cada home la missió de treballar pel seu Poble: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.” “Avui”. Si una lliçó hem tret de la pandèmia és a viure molt més el dia a dia i que el dia de demà ja ha arribat. Certament que hem de preveure, però hem de veure molt més e...

Un diàleg seductor i progressiu

Homilia diumenge tercer Quaresma. Estimats amic, Era a Mont Athos. Després d’una caminada de dues hores vam arribar al Monestir de Stavronikita (la victòria de la creu) i un monjo jove ens va oferir un got d’aigua fresca i uns dolços i ens va ensenyar una pintura de l’església on hi ha representat el diàleg de l’evangeli que hem proclamat avui: el de Jesús i la samaritana. En aquella pintura, la samaritana va elegantment vestida, una mica provocativa i cridanera talment com una dama de la cort, molt diferent de les altres dones santes representades en les venerables icones. El mateix Sant Joan Crisòstom -ens va dir el monjo- se sentia pertorbat pel fet que Jesús havia fet d’aquesta dona frívola una interlocutora vàlida. I ens explicava que aquell passatge el valoren molt perquè només hi ha dos moments als evangelis que Jesús es presenta com: “Jo soc”. Aquest de la samaritana i el del cec de naixement. Recordem-lo: -Creus en el Fill de l'home? Ell li va respondre: I qui és, S...

En el comiat de Teresa Soler

  Homilia en el comiat de Teresa Soler vídua d’Antoni Forteza Parròquia de Santa Maria de Badalona, 27 de febrer de 2022 Mn. Jaume Aymar Ragolta Introducció Les portes de l’Església de Santa Maria, les que va fer el teu pare, s’han obert avui de bat a bat per rebre el teu cos, Teresa. Quedarà cisellat als nostres cors que has mort als noranta-vuit anys a casa teva, al teu llit, a Bufalà, a l’avinguda de Martí Pujol, mentre al món esclatava una nova guerra, el vicari de sant Francesc d’Assís, la teva parròquia, ucraïnès, acabava de marxar al front a fer costat als soldats... quan la pandèmia encara feia estralls i mentre   els teus fills i nets ploraven la teva absència al voltant del teu llit però tu te n’anaves amb silenci, en pau i deixant el millor testament: “Sobre tot, estimeu-vos”. Homilia Recordo en una ocasió parlant amb tu, Toni junior, estimat amic, en un programa a ràdio la Mina sobre la resurrecció de la carn. Era una taula rodona, no recordo qui érem p...

Quan el sol s'enfosqueix

Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Estimats germans i germanes: Avui a l’Església celebrem la II Jornada Mundial dels Pobres instituïda pel Papa Francesc. El bisbe de Roma ens anima a celebrar-la a les nostres parròquies i comunitats per prendre consciència de la situació de pobresa que viuen molts germans i germanes nostres. I hi ha tantes menes de pobresa! Recordo que la Montserrat, molt activa a Càritas de Sant Francesc d’Assís de Bufalà diu que la principal pobresa és al cap... Quantes persones víctimes de la marginació acaben amb trastorns de personalitat. Aquesta setmana una cristiana compromesa de la nostra parròquia, mare de família, em parlava d’una noia veïna seva que viu al centre de la ciutat. Una noia que havia estat bonica, sana, elegant, que fins i tot havia estat actriu i ara, en canvi, camina embrutida, deixada, sense esma, pels carrers de Badalona. No sembla la mateixa. Fa pocs dies va trucar a la nostra porta un noi culte que havia estat actor e...

Pastors que conviuen

Diumenge XVI de durant l’any 22 de juliol de 2018 Estimats germans i germanes, Ens és fàcil d’imaginar-nos els apòstols parlant amb Jesús de tot el que havia fet i ensenyat. De les vivències boniques que havien tingut, de la gent que havien conegut, de les persones que havien ajudat a posar dempeus, de les dificultats que s’havien trobat...I Jesús fent-los preguntes, i ensenyant-los... Els apòstols ens els imaginem gairebé sempre amb grup, o de dos en dos... difícilment solitaris. Recordo que de petit em va impressionar molt una pel·lícula. No recordo l’argument, però sí que recordo que eren uns capellans que vivien junts. Aleshores vestien de sotana, dinaven, conversaven... Mai m’ho hagués imaginat perquè en la meva ment d’infant, el capellà era una persona solitària. El rector del meu poble vivia amb els seus pares, però gairebé sempre el veia sol... Al Col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp podíem imaginar que els vivien en comunitat, però només els veiem a classe, o...

En l'acte de presentació de la biografia de Joan Carrera

Intervenció de Mn. Jaume Aymar   Sr. Vicari Episcopal, mossèn Salvador Bacardit Vicari i feligresos de la parròquia de Santa Maria, de Sant Antoni de Llefià, de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, de Sant Josep i d’altres comunitats de Badalona. Membres del Grup Sant Jordi dels Drets Humans   Membres del Memorial Bisbe Joan Carrera Directora del Museu de Badalona Representant d’Òmnium Cultural a Badalona Cantaires de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, dirigits per Albert Morcillo i amb l’acompanyament a l’orgue de Miquel González Oients de Ràdio Estel i de Ràdio Principat Senyores i senyors, amics tots, Sigueu benvinguts a l’acte de presentació del llibre Joan Carrera, un Bisbe del poble , (Editorial Mediterrània, 2015) els autors del qual son Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. Els saludo cordialment, així com els altres membres de la taula: la Teresa Biayna, i el Joan Soler Amigó. El Francesc Serra s’ha excusat per motius familiars. Tot...

De fe sempre més

Homilia diumenge XXVI de durant l’any De fe mai no en tindrem prou: sempre en podem demanar més. Com d’esperança o de caritat. Fe vol dir confiança. Fe és creure que la nostra raó és limitada. Fe vol dir que hi ha misteri dintre meu, dins de l’altre i en el món que ens toca viure. Aquesta setmana farà un any que es va convocar l’Any de la Fe. Em pregunto i us pregunto, tenim més fe ara que fa un any? Jo personalment sento que sí.   Encara que em falta molt. Però voldria , com dit l’apòstol “revifar la flama del do de Déu que porto en virtut de la imposició de mans”. Intento mirar les persones i les circumstàncies de la vida amb una mirada de fe, que és també una mirada estimadora. Si mirem així descobrirem una profunditat insondable. Fe és també disponibilitat. Avui hauríem de repetir: “som servents sense cap mèrit, ja hem fet el que havíem de fer, ara Senyor, què vols que faci?” Aquests dies estem recordant el bisbe Joan Carrera en el cinquè aniversari de la seva mo...

Les paràboles del discerniment.

Homilia. Diumenge XVII de durant l’any Jesús ens brinda avui la paràbola del tresor. El tresor té alguna cosa de misteri i d’aventura: sovint amagat, s’ha de buscar. El llibre del Siràcida diu: “Un amic fidel és un refugi segur: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no es compra a cap preu,és inestimable el seu valor. Un amic fidel és un elixir de vida que el Senyor farà trobar als seus fidels. Qui venera el Senyor orienta bé la seva amistat, perquè, tal com és ell, és el seu amic” (Sir 6, 14-17). L’amistat, aquest afecte pur i desinteressat! Deia Aristòtil que si els ciutadans practiquessin entre ells l’amistat no tindrien necessitat de la justícia. Avui a través de les noves xarxes socials hi ha gent que diu que té molts amics, però cal no confondre amics amb coneguts perquè la veritable amistat s’ha de cultivar. I els veritables amics s’han de discernir. Jesús al Sant Sopar va dir als apòstols, “a vosaltres us he dit amics” els ho va dir sabent que la majoria d’ells no es...