Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Marià Manent

Ovelles i cabres

Solemnitat de Jesucrist, Rei de l'Univers 2020  Estimats germans i germanes. Quan sentim aquest evangeli molts recordem la gran pintura mural de Miquel Àngel a la capella Sixtina. Diuen els entesos que representa el moment en què Crist, gloriós, fa un gest de reprovació i diu “maleïts, aneu-vos-en el foc etern preparat per al diable i els seus àngels.” Una pintura doncs de fama mundial basada precisament en aquest evangeli que hem proclamat. Però anem a pams: quan Miquel Àngel pintava, pintava en una Roma corrupta i aquell judici tenia uns protagonistes que encara eren vivents. Era, per dir-ho així, una pintura de denúncia. Abans de la pandèmia acudien cada dia a la capella Sixtina 25.000 visitants. Això vol dir  nou mil.lions per any. Potser que en l’imaginari de molts quedi aquest gran mural com el que serà el Judici Final. Però no oblidem que la imatge que Jesús proposa es la imatge d’un pastor que separa les ovelles de les cabres. Aquesta imatge usada per Jesús és pres...

Tots els nostres difunts

Commemoració dels fidels difunts (2/11/2014) És poc habitual celebrar la festa de tots els fidels difunts en diumenge, passa només de tant en tant. No obstant és bonic perquè diumenge és el dia de la Resurrecció. Tinc una amiga que cada any per l’aniversari de la mort de la seva mare fa celebrar una eucaristia a la seva parròquia i després se’n va a sopar amb alguns amics. Aquesta dona és una bona cristiana i diu que celebra “la pasqua de la mare”. Penso que és ben bé així, els cristians hauríem de celebrar la pasqua de les persones que se’ns moren, perquè és el pas de la mort a la Vida definitiva. Naturalment que estem tristos quan mor un ésser estimat i de vegades exterioritzem més aquest dolor quan passa el temps i anem elaborant el dol. Però no hem d’oblidar que Jesús se’ns ha presentat com a camí, veritat i vida i que nosaltres, fidels a la seva paraula, creiem en una resurrecció corporal. Les persones estimades les sentim properes, malgrat que hagin mort. Més d’un...
Diumenge de Resurrecció 2014 Avui és Pasqua la festa de les festes. Avui escoltem el relat emocionant de les primeres aparicions. Maria Magdalena, la penedida que esdevé apòstol dels apòstols, Pere el qui per tres vegades havia negat Jesús i havia plorat amargament, Joan el deixeble preferit... És hora de renovar el seu “sí” al Mestre, ara ja Ressuscitat com Amic. És un relat molt bell i molt veritable.   És veritable perquè és bell i és bell que perquè és veritable. La Resurrecció ha inspirat artistes de totes les èpoques, músics especialment. En un vídeo –penjat a you tube- “Tocar y luchar” sobre la feina musical i social d’un gran mestre i director d’orquestra, José Antonio Abreu de Venezuela, es veu al gran cantant Plácido Domingo entrant en un teatre de Caracas on molts nens i nenes i joves, canten l’Al·leluia de Haendel. El gran tenor s’emociona fins a les llàgrimes. La bellesa és el camí que ens porta a Déu. Pensem avui i preguem pels “Petits cantors de Badalona”, ...