Homilia en la mort del meu pare
Estimats germans i germanes, El meu pare era ben conscient que se n’anava. Abans d’ahir li va dir a la seva néta Andrea: “em queda un filet de vida”. I així estat. Aquest darrer filet s’ha tallat plàcidament, a casa, al seu llit, amb la mare al seu costat, el fidel gosset Silver al seu costat i els qui estàvem a prop. Una mort que molts voldríem. No triem la nostra hora de la mort però el pare ha mort el dia 15 de febrer el mateix dia que va néixer el seu fill Josep, el meu germà, com dient-nos que morir és néixer a la vida eterna. L’abril hauria fet noranta un anys. Vull donar gràcies públicame nt el pare – en nom propi i dels meus germans- pel do de la vida que un dia ens va fer i per la seva dedicació i la seva estima en el decurs de tants anys. Costa parlar-ne en passat. La primera lectura d’avui és de la carta de Sant Jaume, de qui ell fou tan devot. I és oportuna perquè estem passant una prova, una prova que ens referma. El meu pare nasqué a Barcelona l’any 1929, l...