Jaume Aymar i Ragolta

El Naixement de Sant Joan Baptista Aquest any Sant Joan cau en diumenge. Avui és la festa de la seva Nativitat, just sis mesos abans de Nadal. De molts sants en celebrem la festa de la seva mort, que és el seu natalici a la vida eterna. Però de Sant Joan en celebrem el naixement terrenal, perquè la seva figura apareix molt unida a la de Jesús. Sabem que va fer una cosa abans de néixer: va saltar d’entusiasme dins les entranyes de la seva mare Elisabet quan Maria la va visitar. Entusiasme ( “ésser mogut per l’Esperit”) perquè va pressentir la proximitat del Messies. Un amic, mossèn Josep Lluís Fernández, diu que quan li pregunten els anys que té ell sempre hi suma 9 mesos. Els que va estar en el si de la seva mare: ja era una criatura vivent. Quan li va explicar això al nostre Cardenal aquest li va respondre: és el millor argument que mai no he sentit en contra de l’avortament. En efecte, el coneixement del fetus abans de néixer ha avançat molt. Avui sabem que el fetus és sensib

Homilia diumenge XI de durant l’any Som protagonistes de la nostra història, però sovint ens ho creiem tant que actuem com si Déu no existís. I Déu va actuant, va fent créixer la llavor... Us poso un exemple: un rector de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona, de la parròquia de Sant Eugeni Papa, es va adonar que en aquell barri –aparentment benestant- hi havia cada vegada més pobresa vergonyant. Persones que fins i tot havien hagut de vendre els mobles... I amb un grup de voluntaris van posar en marxa un menjador solidari que porta el bonic nom d’Emmaús, en record d’aquell pa partit pel mateix Jesús Ressuscitat a dos deixebles que van passar de la tristesa i la desesperança a l’entusiasme de tornar-se a posar en marxa. Setmanalment en aquest menjador donen de menjar vuitanta persones. Darrerament se’n van afegir 30 més i ara ja s’estan plantejant de fer un segon torn. Divendres es va fer un sopar solidari per Emmaús. Érem 800 persones. Com treballa la Providència! Un dels qui va a

Corpus 2012 Celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist, la festa de l’Eucaristia. La bellesa: Jesús no va voler instituir el seu memòria en un lloc qualsevol, sinó “en una sala gran, arreglada amb estores i coixins” ens ho ha dit l’evangeli i ho diu també la introducció del Missal Romà. No era un sopar celebrat a corre-cuita, era un sopar molt important, on els llegava el seu memorial, on els feia el do del seu Amor sense límits. L’Eucaristia ha de ser bella. Les nostres celebracions han d’estar ben preparades, amb bellesa, amb cants, amb flors, amb llums; l’eucaristia és el paradigma de tota celebració de tota festa. L’Eucaristia vol la seva preparació, exterior i interior. Una celebració bellament preparada pot tocar els cors, com va tocar el de Paul Claudel quan es va convertir. Hi avui és el dia que l’Eucaristia surt al carrer, per anunciar a tots que si volem ser feliços hem de viure en comunió. I molts carres s’encatifen de flors i es canta, i ballen els gegants... É

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2012 Hem començat aquesta eucaristia en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i l’acabarem rebent la benedicció també en el nom de les tres divines persones. Moltes vegades en la litúrgia invoquem la Trinitat, cada vegada que acabem una oració adreçada al Pare diem: “per Nostre Senyor Jesucrist el vostre Fill que amb Vos viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant”. L’invoquem també en tots els sagraments. Jesús mateix a l’evangeli d’avui s’acosta als deixebles i els diu: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Diuen els biblistes que aquesta és una fórmula inusual, nova; en la mateixa entranya de Déu hi ha un misteri d’amor i d’unitat. Ésser cristià és submergir-se en aquest misteri. Quan més ens estimem, quan més treballem per la unitat, quan més formem comunitat, més ens atansarem al misteri de Déu. El bonic del misteri és precisament això que mai no s’exhaureix, que no s’acab