Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge de la Sagrada Família. Estimats germans i germanes: Els sentiments dels quals parla Sant Pau en la carta als cristians de Colosses, cobren especial relleu en la família. Aquests dies de trobades familiars, no sempre plàcides, tenim més d’una ocasió de viure aquests sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència....de perdó i d’amor.   I també alguns poden viure el que hem escoltat a la lectura del llibre de Jesús fill de Sira: “fill meu acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força.” Paraules ben actuals que es poden estendre a totes les relacions intergeneracionals. Divendres un resident de Roca i Pi va fer cent anys. El seu fill el visita cada dia i ajuda no sols el seu progenitor si no que voluntàriament té cura   d’altres ancians. En ell i en tants es veu l’acompliment joiós d’aquestes paraules de l’escriptura. A B

Estimats germans i germanes. Sant Esteve és molt venerat a Catalunya: li dediquem tot un dia de festa, l’endemà de Nadal i ho celebrem molt en família. També fou venerat en aquesta parròquia Aquí mateix a Santa Maria, a l’església romànica, hi havia un antic retaule gòtic dedicat a Sant Joan i a Sant Esteve que actualment és al MNAC i del qual en tenim una còpia a la capella del Santíssim. Al centre hi ha els dos sants titulars, Sant Joan Baptista assenyalant l’anyell de Déu i Sant Esteve vestit amb dalmàtica i maniple, amb una palma i un llibre tancat amb dos segells. Al carrer de l’esquerra hi ha escenes de la vida de Sant Joan i als de la dreta de Sant Esteve. Concretament les escenes sobre aquest darrer són:   Esteve amb el colom de l’Esperit Sant voltat d’apòstols, la seva predicació a la sinagoga i la seva execució apedregat, fora la ciutat.   El retaule és d’un mestre anònim del segle XV. Esteve significa “victoriós” i el relat del martiri d’aquest primer màrtir, que

Homilia en el dia de Nadal 2019 “Danseu ruïnes de Jerusalem” és una imatge sorprenent que avui ens proposa el profeta Isaïes. Us heu fixat que els pessebres antics sovint situen el naixement dins d’unes ruïnes? Ni una gruta, ni una cova, unes ruïnes. Així és també el pessebre que l’Eloi de Tera ha fet dins la nostra parròquia, entre ruïnes.   El bisbe de Roma, el Papa Francesc, en les seva carta apostòlica sobre el Pessebre -“El bonic signe del Pessebre-”, parla del paisatge del naixement de Jesús que sovint està representat per ruïnes de cases i de palaus antics, que en alguns casos substitueixen la gruta de Betlem i es converteixen en estada de la Sagrada Família. Diu que aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria, el llibre del dominic Santiago de la Voràgine del segle XIII que ha estat motiu d’inspiració per tants artistes, on es narra una creença pagana segons la qual el temple de la Pau a Roma s’esfondraria quan una Verge donés a llum.   I Francesc n’exp

Homilia en la Nit de Nadal 24 de desembre de 2019 Estimats germans i germanes, és Nadal! És la festa de l’Amor de Déu, felicitats! Enguany el papa Francesc ens ha obsequiat amb una carta apostòlica molt tendra i documentada sobre el significat i el valor del pessebre. És breu. Val la pena de llegir-la. Entre d’altres coses explica el que va passar a Greccio, quinze dies abans de Nadal.   Francesc el d’Assís,   va cridar un home del lloc que es deia Joan i li va demanar que l’ajudés   a acomplir un desig: “Desitjo celebrar la memòria del Nen que va néixer a Betlem i vull contemplar d’alguna manera amb els meus ulls el que va patir en la seva invalidesa de nen, com fou reclinat en el pessebre i com fou col · locat sobre fenc entre el bou i l’ase.” Realment un infant és molt vulnerable. La Mercè m’ha passat un vídeo del seu nét, en Fèlix, d’un any. L’acaben d’operar a Sant Joan de Déu d’una operació llarga, ha anat bé però el Fèlix ha hagut d’estar uns dies intubat i de boca-t

Diumenge IV d'Advent Una vegada un amic prevere, mossèn Jordi Piquer, volia fer un recés sobre Sant Josep i li va demanar consell al Dr. Isidre Gomà. Aquest va respondre ràpid. Josep? Fe, esperança i caritat en silenci. Ja tinc l’esquema! Digué mossèn Jordi. De fet el silenci de Josep és proverbial.   Que diferent que és tenir fe en silenci, d’anar fent pel món proclames. Que diferent que és esperar en silenci que encomanar esperances vanes. Que diferent és exercir la caritat en silenci, que voler sortir sempre a la foto.   Que a l’Escriptura no hi hagi paraules atribuïdes a Josep no vol dir que fos mut, almenys sabem que segur una paraula va dir: “Jesús”, quan va anar a inscriure’l. I malgrat aquest silenci Josep no era un home passiu, sinó que va haver de prendre diverses decisions delicades. Quan s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts, decideix repudiar-la en privat i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei que era la lapidació. Així ho diu el llibre

Diumenge III d'Advent Estimats germans i germanes. Celebrem aquest diumenge del goig, assaborint ja la immediata vinguda de Jesús en les nostres vides, en aquest Nadal que ja s’apropa.   Hem escoltat com Isaïes, profeta i poeta, ha començat amb una paradoxa: “la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig.” Els deserts són àrids, durs, pedregosos o sorrencs... i a les estepes -vastes planures – només s’hi fan herbes. Que floreixi el desert, que jo sàpiga, només passa de tant en tant al nord de Xile en una florida espectacular... però no és freqüent.   Què ens diu aquest passatge?   A mi em fa pensar en les persones ancianes. Les veiem vulnerables, arrugades, seques, passives, però sovint el seu interior és un pou de saviesa, la saviesa d’haver viscut, el coneixement profund, la joia serena i encomanadissa de mirar-ho tot des d’una altra perspectiva... També em fa pensar en el

Immaculada 2019 Ens ha passat a tots: tenim un projecte que ens entusiasma. I el comuniquem a d’altres, a persones de confiança. I els altres ens escolten, ens animen a tirar-lo endavant, o el matisen, o potser ens posen tota mena de pegues reals o fictícies. Deia l’insigne historiador Jaume Vicens Vives que una característica dels catalans és posar pals a les rodes: “Vols dir? T’hi has pensat bé? És el moment?” Venies ple d’entusiasme i en surts decebut. Quantes accions positives s’han avortat d’aquesta manera subtil i fins i tot ben intencionada dels esgarriacries (aguafiestas)! Doncs bé, el gran projecte de Déu és la humanitat plena en tots sentits, plenament feliç, una humanitat que haurà desenvolupat totes les seves potencialitats (quantes potencialitats, ens diuen els científics, que encara no hem desenvolupat!). Un somni, però, que des del principi, des de la gènesi, semblava que s’estavellés contra la realitat: la supèrbia de voler ésser com déus, l’egoisme, l’indivi

Diumenge I d’Advent Estimats germans i germanes Jesús proposa als qui l’escolten l’aventura de Noé. El problema del temps de Noé és que la gent no s’adonava del que passava, estaven distrets, vivien distrets. Es donava per suposat que Noé havia advertit els seus contemporanis i no li havien fet cas. I havia emprès l’aventura d’aquella arca salvadora. I en temps de Jesús també n’estaven de distrets... Jesús els avisa tots, el parla fort perquè vol que surtin del seu tancament i que no visquin més entotsolats i empren l’arca de l’Església un recinte per viure atents. En aquesta mateixa línia, la carta de Sant Pau als cristians de Roma   convida els seus coetanis a prendre consciència del món que vivim: “Ja és hora d’aixecar-nos...”. Foren les paraules que van decidir a un jove inquiet que es deia Agustí a convertir-se i ell esdevingué cristià, bisbe i pare de l’església occidental: sant Agustí. Quantes persones avui viuen distretes, absents i una distracció, al volant per exemp

Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món Estimats germans i germanes, És important posar aquest passatge de l’evangeli que hem proclamat en el seu context: quan Sant Lluc redactava la història de la passió, anys després dels fets, tenia present el moment que estava vivint l’església naixent: alguns havien acusat els cristians de tenir per Rei a Jesús, en detriment de la sobirania del César. Aquí hi havia l’origen de les persecucions. I Lluc havia esbrinat que ja Jesús havia estat acusat davant de Ponç Pilat d’agitador, d’antagonista del César i de voler apropiar-se de la seva funció de rei. I sabia que el mateix Pilat, durant el procés, rebutjava aquesta acusació i que quatre vegades va afirmar que Jesús era innocent. No obstant, al final Jesús va ser condemnat per Rei (per tant enemic del César) i la sentència per voluntat de Pilat va ser escrita en el títol de la creu en les tres llengües que aleshores significaven universalitat, i en una fórmula que va resultar pol èmica.  

Seminari Menor de la Conreria, 23 de novembre de 2019,   festa   de Sant Climent Com a professor de filosofia em veig gairebé obligat a remuntar-me als filòsofs grecs i en particular d’Aristòtil van tractar de l’amistat, com la relació més noble i més lliure que es poden establir entre dos éssers humans. La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, afegint alegria a la vida. Però no sempre el que anomenem amistat és veritable amistat.   Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els dos primers tipus són accidentals i un terç és més intencional. El primer tipus és l’amistat d’utilitat. Les persones s’hi involucren (s’enrollen) no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, es desfà quan els beneficis s’esgoten. Son els típics coleguis o amics de classe, o coneguts dels quals creiem que en podem treure suc. És allò que diem: “ por interés te quiero Andrés ”. El segon tipus d’amistat és la

Sonet amb estrambot de descoberta a Jordi Lligonya Asensio en la seva mort, tenint la Imma i els seus al costat Parròquia del Sant Crist de Canyet, 23 de novembre de 2019 Has marxat de pressa, Jordi benvolgut, pels camins de Canyet a la pau infinita deu ser que ja abastaves la fita del teu viure bell que ens ha commogut. Has viscut lliure, com has volgut: pare, avi i l’amic que sempre invita el qui afronta el conflicte, no l’evita; junts hem pregat, hem plorat i hem rigut. Al diaconat sentires la crida: missatger de la santa Paraula servent dels servents a l’única taula. I quasi al final de la teva vida ens vas dir amb ironia suau: “Germans, aneu-vos-en en pau!” Però eres tu qui anava ràpidament a retrobar la Paquita eternament.

Presentació pública del llibre del P. Benítez: Presències culturals catalanes a Roma Sala Pere Casaldàliga 21 de novembre de 2019.  Festa de la Presentació de Maria Aquest llibre és un petit joiell, un recull d’articles del P. Josep Maria Benítez Riera, anteriorment publicats per l’Associació Catalans a Roma –de la qual ell fou cofundador i president- en nou volums sempre bilingües (català-italià) formant la col · lecció Set Turons Romans, que recull els actes culturals promoguts per Catalunya en l’àmbit italià. Us articles que probablement haurien quedat dispersos sense la voluntat de l’autor i la complicitat d’Edimurtra. Aquell volum recull també la dilatada bibliografia del P.Benítez, amb 293 entrades, entre obres pròpies, obres col · lectives, recensions i articles diversos. En raó de brevetat, vull destacar tres punts de l’autor i la seva obra: Mestratge admirable. És un aval molt important del seu mestratge el fet que el P. Benítez, jesuïta, catedràtic emèrit d’his