Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Joan

Confirmats en la llibertat

Homilia. Diumenge del baptisme del Senyor 2020 Quan en una comunitat es confirma una noia, un noi i sobre tot, un adult, és motiu de joia i de reflexió. El curs passat aquí vam viure unes confirmacions: fou una celebració intensa i emotiva.   No fou foc d’encenalls: em consta que alguns dels qui es confirmaren han continuat el seu itinerari cristià i es mantenen en contacte entre ells i amb la nostra comunitat.   La confirmació. Diuen els autors de la Missa de cada dia que en el baptisme del Jordà, Jesús és confirmat per la veu del Pare: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut i el seu cosí Joan n’és testimoni i instrument.   Joan el convida a submergir-se en les aigües per evocar un nou naixement.   I aquest gest d’humilitat serveix d’escenari   a una teofania és a dir a una manifestació de la Trinitat: el Fill surt de l’aigua, l’Esperit baixa com un colom i el Pare parla per revelar l’autèntica identitat de Jesús. Per això tan el ba...

La gran tribulació

Tots sants 2017 “Aquests són els qui venen de la gran tribulació”. Ho hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi. Què és la tribulació? Aquesta paraula avui no s’usa gaire. Abans s’emprava molt més, “estic atribolat, et veig atribolat, atribolada, no t’atribolis...” tenia un sentit d’aflicció i d’intensa preocupació. Hi ha una manera de llegir la Bíblia que concep l’Apocalipsi  no com un llibre profètic, com ho era el llibre de Daniel, sinó que presenta les visions de Joan en el seu temps, quan la tribulació  estava essent viscuda pels precursors del cristianisme. Quan els apòstols i els altres deixebles eren perseguits i martiritzats... A l’Església sostenim que tot aquest llenguatge apocalíptic anuncia la aflicció personal individual del cristià. Recordem el fill pròdig, en el moment que toca a fons com a persona, reconeix que hi ha una crida a tornar al pare. Així la tribulació esdevindria més aviat una oportunitat que es dóna quan hi ha crisi, una ocasió de creixeme...

El pròleg en clau mariana

Homilia en el dia de Nadal 2016 Bellíssim pròleg del quart evangeli, segons Sant Joan. Joan, el deixeble estimat, tingué una gran proximitat amb Maria. Jesús li va encomanar la seva cura sol·lícita al peu de la creu. Quantes paraules, quants ensenyaments, devia haver rebut dels seus llavis! Per tant és bonic de llegir aquest pròleg en clau mariana. L’afirmació central d’aquest pròleg, que antigament es llegia a totes les misses és: El qui és la Paraula s'ha fet home/i ha habitat entre nosaltres Maria sabia com ningú que el Verb s’havia fet carn en el seu si. Li havia anunciat  l’àngel  Gabriel i ella havia cregut en li havia dit “que es faci”.  Alguns biblistes diuen que el logos s’hauria de traduir per projecte (Rius Camps). El logos és el projecte de Déu. I Maria se sentia col·laboradora d’aquest projecte. Nosaltres també estem cridats a col·laborar en aquest projecte que és el Regne de Déu i que es realitza cada vegada que estimem abnegadament. Per això l’a...

Símbols d'Església

Diumenge 3r de Pasqua, 10/04/2016 La pàgina de l’Evangeli que hem proclamat en aquest tercer diumenge de Pasqua és una meditació sobre la missió de l’Església. L’escenari és la riba occidental del llac de Genesaret, aquella terra amable on durant mesos s’havia anat forjant amb el diàleg i la convivència estreta l’amistat entre Jesús i els apòstols (I.Gomà). És un relat ple de símbols. El símbol és la manifestació visible d’una realitat invisible. La feina dels apòstols simbolitza el servei. Ens parla de set apòstols, símbol de totalitat, és com si hi fossin tots. Jesús els convida a tirar la xarxa a l’altre costat de la barca. Probablement durant tota la llarg nit l’havien tirat a un i a altre costat, però havia estat infructuós, ara és diferent, per què? perquè ho fan “en nom de Jesús”. “Sense mi no podeu fer res” els havia dit el Senyor uns dies abans. Vet aquí l’acompliment de les seves paraules: els 153 peixos representen -segons sembla- la universalitat dels pobles de la...

Homilia Diumenge de Pasqua 2016

La fe dels Apòstols en la resurrecció de Jesús va ser progressiva, barrejada amb dubtes i amb incredulitat.  És interessant de veure les dues reaccions dels deixebles: Pere veu el sepulcre buit, el llençol d’amortallar, el mocador, però no creu. Creurà més endavant, ho explica en el seu discurs als Fets dels Apòstols que hem proclamat en la primera lectura. En canvi, Joan, de seguida veu i creu. Joan havia participat de la intimitat del Senyor i de la proximitat amb Maria: és el deixeble a qui el Senyor confià la mare. I si clara era l’esperança de Maria, clara fou també l’esperança de Joan. Ho hem vist plasmat a l’encontre, al començament de la missa... Ens pot passar a nosaltres de manera semblant, quan mor una persona estimada: sentim el seu buit, veiem les coses materials que ha deixat, però ens costa de creure en la resurrecció. Quan mor una persona estimada cal una mirada de fe. Si vivim la intimitat amb Jesús tot signe, per petit que sigui, esdevé eloqüent. Pel qui c...

Aturada transcendent

Homilia del diumenge II de Quaresma 21/02/16 Tots necessitem fer una aturada, la vida ens surt a l’encontre i sovint ens sentim desbordats. Jesús i els seus apòstols de vegades no podien ni reposar una mica perquè la gent els perseguia arreu. Però aquell dia Jesús va voler fer una aturada diferent i va anar a una muntanya alta. I se’n va emportar uns deixebles, ni tots els apòstols, sinó solament aquells tres predilectes, Pere, Jaume i Joan.  I se’ls va emportar a pregar. És diferent pregar en el cor de la ciutat que fer-ho en una muntanya alta, és a dir en un lloc on pobles, carreteres i camins es veuen en unes altres dimensions, es relativitzen. I mentre pregava va canviar l’aspecte de la seva cara, del seu esguard. Quan la pregària surt del cor, quan la pregària és tractar amb aquell que sabem que ens estima, tot canvia, fins el rostre es transfigura.  Quan les persones preguem sincerament ens fem humils, perquè reconeixem que no tot depèn de nosaltres. La Quaresma és...

Tingues fe i no tinguis por

Diumenge XIII de durant l’any Jesús guaria els malalts d’un a un. L’evangeli d’avui ens presenta dos miracles: el de la resurrecció de la filla de Jaire, i el de la dona que patia pèrdues de sang des de feia anys. Jesús anava a fer una cosa important i urgent: visitar la filla del cap de la sinagoga que s’estava morint, i pel camí en fa una altra també important i que no sembla tan urgent, guareix una dona que tenia una constant menstruació i que com a tal era considerada impura i marginada de la societat. Aquest miracle hagués pogut quedar en el secret: només l’haurien sabut Jesús i la dona. Però Jesús s’atura, s’entreté i vol que tot quedi en relleu a la llum pública. El que fa aquella dona, a ulls humans, sembla un gest supersticiós - tocar-li la vora del mantell- però és impressionant la resposta de Jesús: “la teva fe t’ha salvat, queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. No li diu “la teva superstició”, “la teva pietat popular que ha de ser purificada”, li diu “la ...