Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Pere Campà

Pintar amb amor

En el comiat d’Antonio López Gómez Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, 9 de maig de 2023 Estimades Maria Àngels i Maria Teresa, familiars i amics de l’Antonio, mossèn Josep Teixidó i membres de les comunitats cristianes de Sant Francesc d’Assís, de Santa Clara de Morera, del Sant Crist de Canyet, de Sant Jeroni de la Murtra, de Santa Maria, germanes i germans, Déu vos guard. Cada dia que l’Antonio pujava a Sant Jeroni de la Murtra, abans de posar-se a la feina, passava per la capella de la Immaculada. Allí hi ha obert el llibre dels evangelis. I llegia, en silenci, l’evangeli del dia. De seguida es posava a treballar, en solitud i en silenci, talment com un cartoixà. Deixava que la paraula de Déu anés fructificant en el seu cor. Ara comprenc que l’Antonio pregava treballant, treballava pregant. Perquè l’Antonio, ho sabeu bé, era un gran treballador i un bon pintor. En diverses ocasions, amb el Josep Vallès -el seu cap i amic- havia pintat el temple antic d’aquesta parrò...

N'hi ha prou amb la Bíblia

  Estimats germans i germanes, Diumenge de la Paraula. En una ocasió, una bona feligresa, la Carmen, ens va regalar, als mossens de la parròquia una Bíblia, gran, molt bonica, una edició de luxe. És de la meva filla, ens va dir... però no la fa servir i he pensat regalar-se-la a la Rectoria, accepten? Vam accedir, perquè la Bíblia és una col · lecci ó de llibres, sagrada. El diumenge següent la bona feligresa ens va preguntar: què ja l’han llegida? Li vam haver de dir que no. Més enllà de l’acudit, aquesta vivència em va fer reflexionar. La majoria dels feligresos només teniu contacte amb l’evangeli els diumenges que aneu a missa. I els que no hi assistiu presencialment, per edat, per impediment o senzillament perquè no voleu sortir de casa, l’escolteu per mitjà de la ràdio, de la televisió o de les xarxes. I a ràdio Estel, l’emissora de l’Arquebisbat de Barcelona, que cada dia emetia l’evangeli comentat   quatre vegades al dia, ha quedat reduït a una de sola: la de l’eucar...

Seny i rauxa

Homilia diumenge 3 de Pasqua Al salm responsorial hem lloat al Senyor que ens dóna seny. Què n'és d'important el seny, el sentit comú, la justa mesura, el bon criteri! I quants mals es deriven dels comportaments desassenyats...! Antigament a les campanes se'ls donava el nom de “seny”, el seny de les hores, perquè assenyalaven el moment oportú. Avui a la trobada de campaners de Catalunya a Òs de Balaguer, potser ho recordaran... Fa 172 anys Jaume Balmes va escriure un llibre que es va estendre arreu i que es deia El criterio : és el criteri que es deriva del seny per poder accedir a les veritats objectives.  I el papa del seu temps, Lleó XIII, a qui Balmes va conèixer personalment, tenia El criterio com a llibre de capçalera... Al costat oposat del seny hi a la rauxa, l'arravatament, l'exaltació, l’impuls, de vegades el rampell. És molt humà tenir rampells.. Els apòstols, alguns més que d’altres, eren rampelluts, impulsius... De vegades a l’evangeli un ram...