Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes Honrar pare i mare és el quart manament de la llei de Déu. La lectura del llibre de Jesús fill de Sira ho deixa ben clar: “qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa”. Avui hi ha fills que ateneu sol·lícitament els pares i d’altres que se’n desentenen, amb excuses més o menys reals. El llibre sagrat és plenament actual:   “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Em fa pensar en el conte del plat de fusta. Molts el sabeu, però val la pena recordar-lo: Hi havia una vegada una família de pagès formada pel matrimoni, el fill de nou anys i l’avi. Entre ells hi havia una bona harmonia. El pare i la mare treballaven per fer tirar endavant la casa i tots dos s’ocupaven de les tasques de la llar. El noi anava a escola, i era un bon estudiant i molt enginyós. Quan no era a estudi, es diver

Estimats germans i germanes: L’evangelista diu que “Ella –Maria- l’embolcallà i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal”. En una frase Lluc sintetitza una situació difícil, límit, dramàtica. Els pessebristes amb enginy l’han recreada des de fa molts anys: “buscant posada.”. De seguida ens venen a la ment els qui no han trobat lloc en la societat. Els milions de desplaçats, és a dir els qui tenien lloc i l’han perdut. I també els qui, gràcies a Déu, tenim un lloc.   Quina satisfacció quan una persona ha trobat el seu lloc! Jesús ha de néixer en el que alguns sociòlegs diuen “un no lloc.” És a dir un espai de trànsit, provisional... Potser no tan miserable com diu la cançó, probablement era un estable acabat amb una cova, en un temps on persones i animals convivien, però sigui com sigui, Josep i Maria van haver d’improvisar... Jesús naixerà fora de la ciutat, dirà que no té on reclinar el cap i morirà fora de la ciutat. Serà un outsider ! Com escriu

Homilia quart diumenge d’Advent (23/12/2018) Som a les portes de Nadal.   El profeta Miquees ens ha parla de Bet-Lèhem Efrata aquesta ciutat d’orígens eterns que encara avui té un gran significat religiós per les tres religions monoteistes: pels cristians per ser tradicionalment el lloc de naixement de Jesús; pels pelegrins   jueus perquè allí veneren la tomba de Raquel i el lloc de naixement i coronació del rei David; pels musulmans perquè l’Alcorà, tot i no afirmar la divinitat de Jesucrist, dedica més espai a la història de la seva concepció virginal i al seu naixement que el Nou Testament: el presenta com a símbol del naixement de l’Esperit en tots els éssers humans (Alcorà 19:17-29; 21:91). Com els grans profetes, Maria rep l’Esperit i porta Jesús al seu si que arribarà a ser un ayah , una revelació de pau, mansuetud i compassió al món. Per això avui ens entristeix que el govern d’Israel hagi encerclat Betlem de muralles i passos de control. Això impedeix el lliure trànsi

Estimats germans i germanes Avui és diumenge del goig, camí de Nadal. Diverses vegades a les lectures d’avui surt la paraula “goig”. El goig és l’emoció que ens causa quan contemplem una cosa que ens agrada molt. El goig és l’esperança certa d’obtenir allò que escau, el goig és la possibilitat d’adquirir el bé desitjat. La paraula “goig” és molt rica. L’escultor Joan Matamala Flotats  -que va acabar la decoració escultòrica de la façana del goig de la Sagrada Família- explica que el 1925 quan es va acabar el primer campanar, la torre de Sant Bernabé, en aquella mateixa façana, hi hagué una celebració eucarística molt concorreguda. Quan es va acabar la missa, Antoni Gaudí es va acostar a un antic veí i li va preguntar: Què li ha semblat el campanar descobert? La resposta no podia ser més breu: “Que fa goig!”. Comenta que en aquesta expressió hi ha sintetitzat tot l’ideari artístic de Gaudí: el seu desig d’alegrar la vista amb el seu art i d’elevar l’esperit dels homes i dones

Homilia diumenge 2 d’Advent Qui són aquests personatges de què parla l’Evangeli d’avui? Tiberi, de jove, un dels més grans generals de Roma que va ampliar els límits de l’Imperi. Després se’l va recordar com un governant   tenebrós que en realitat mai no va ser emperador. Plini el Vell el va definir com “el més trist dels homes”. Ponç   Pilat és prou conegut pel protagonisme que pren en el relat de la Passió. En fem menció en el credo. D’ell s’ha dit que s’ha convertit en un símbol tradicional de la vilesa i de la submissió als baixos interessos de la política. Herodes Antipas: governador de Perea i Galilea es va fer famós per la seva participació en els esdeveniment s que desembocarien en les morts de Joan Baptista i del mateix Jesús de Natzaret. Per cert amb la seva perversa muller Herodies,   fou desterrat a   un petit poble del Pirineu, avui Sant Bertran de Comenge a tan sols 30 quilòmetres de la Vall d’Aran. Felip: A diferència dels seus germans fou un governant just.

Solemnitat de la Immaculada 2018 Estimats germans i germanes, El llibre del Gènesis - el llibre dels orígens- ens explica que després d’haver creat el món, Déu se’l va mirar i va veure que era bo. En realitat la paraula bíblica és bo i bonic, però nosaltres en català no tenim un terme per dir conjuntament les dues coses i per això diem que se’l va mirar i va veure que era bo de debò. Quan veiem una acció positiva i generosa diem que és una obra bona, però quan una acció és especialment abnegada i generosa diem que és bonica. “És bonic el testimoni d’aquesta família que ha acollit...”, “és bonic com aquests avis s’estimen”, “és bonica la generositat d’aquell jove...” La bellesa designa un tipus de bondat més alta. Aleshores ens preguntem: per què hi ha mal? Per què hi ha sofriment? Per què les notícies ens mostren cada dia el rostre més cru de la realitat? Perquè portem el tresor de la nostra llibertat en gerres de terrissa i, sovint, en fem un mal ús. I sí Déu ha fet la cr

Sonet en el comiat   de Mercè Porredon Auguets 6 de desembre de 2018 Mare de Mn. Jordi Cussó i Porredon Any de la Mare de Déu de la Mercè, protectora de República Dominicana En el jubileu de la teva patrona et diem a reveure Mercè estimada ben conscients que aquesta vegada has marxat dormint amb Déu una estona. Has estat per damunt de tot bona persona: filla, esposa, mare i àvia venerada has fet dreturer camí sens marrada deixant-te bressar de l’Esperit l’ona. Amb els Porredon parlaves de nit amb veu pregona des del teu llit -és que t’anhelaven ja més enllà. Res del que has fet no ha estat en va ara puja de pressa i estén la mà que dalt del cel t’espera el Damià.

Parròquia de la Bona Nova, 5 de desembre de 2018 Introducció En Josep Lluís Núñez ha mort després d’una llarga lluita.   Amb una fortalesa que sorprenia fins i tot als metges, al final la mort ha guanyat la partida. Estem acomiadant un home de fe. La Maria Lluïsa, els fills i els néts ens han convocat per donar gràcies a Déu per la   vida llarga i fecunda d’en Josep Lluís. Saludo cordialment el rector d’aquesta parròquia, mossèn Carles Sauró per la seva càlida acollida, el diaca mossèn Ramon Vuyreus i a Biel Harpel, que acompanyant-nos al piano ens ajudarà a pregar. En atención a las persona que habéis venido de más lejos, y por petición expresa de la família, alternaremos el catalán y el castellano en esta celebración tan multitudinaria, que deseamos que sea también de consuelo y de esperanza Homilia La primera vegada que vaig veure Josep Núñez fa anys era al carrer de Barcelona, dalt d’un autocar, pel lateral de la Gran Via, tombant per Pau Claris. Ell anava al c

Estimats germans i germanes: Quan escoltem l’evangeli d’avui és fàcil que pensem en un futur llunyà. I certament Jesús es refereix al final de la història. Però de la mateixa manera que es pot fer una lectura diacrònica, a través del temps, d’aquests esdeveniments dramàtics, l’evangeli també admet una lectura sincrònica: avui hi ha nacions que viuen amb l’ai al cor. Pensem només en Síria, en Iemen -un dels països més pobres del món- en Afganistan, en el Congo... En Ucraïna on hi ha cada dia un assassinat. Totes aquests conflictes armats produeixen que avui al món hi hagi milions de persones desplaçades i refugiades. Segons dades d’ACNUR hi ha més de 65 milions de persones forçades a desplaçar-se del seu lloc d’origen... És un nombre que supera el de la segona guerra mundial...Quantes d’aquestes persones germans nostres en l’existència en algun moment o sempre viuen amb l’ai al cor! I tants d’altres més propers que truquen a les portes de les nostres comunitats... I nosaltres t