Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como veritat

El goig de la Veritat

El goig de la Veritat Diumenge VI de Pasqua Estimats amics, en l’interrogatori de Pilat a Jesús que escoltem per Setmana Santa hi ha una pregunta clau que queda sense resposta: “I la Veritat què és?”   I el Senyor no   la respon o, millor, la respon des del silenci. És un silenci eloqüent:   està donant la vida per amor i aquest és el gest més veritable que es pot fer: l’ofrena de la pròpia existència per als altres. Alguns diuen que el Senyor aquesta qüestió, ja l’ha respòs abans quan s’ha identificat amb el Camí la Veritat i la Vida i que l’acabarà de respondre quan doni la vida per amor. Com explica el professor Bosch Veciana, Jesús -com Sòcrates- mor per la causa de la Veritat. En el fragment de l’evangeli que acabem de proclamar, en la intimitat i l’emoció del comiat, Jesús promet als apòstols -que estaven a punt de desertar- que demanarà al Pare que l’Esperit de la Veritat es quedi amb ells per sempre. La pregunta per la Veritat travessa la història i arrib...

Rei sanador

Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món Estimats germans i germanes, És important posar aquest passatge de l’evangeli que hem proclamat en el seu context: quan Sant Lluc redactava la història de la passió, anys després dels fets, tenia present el moment que estava vivint l’església naixent: alguns havien acusat els cristians de tenir per Rei a Jesús, en detriment de la sobirania del César. Aquí hi havia l’origen de les persecucions. I Lluc havia esbrinat que ja Jesús havia estat acusat davant de Ponç Pilat d’agitador, d’antagonista del César i de voler apropiar-se de la seva funció de rei. I sabia que el mateix Pilat, durant el procés, rebutjava aquesta acusació i que quatre vegades va afirmar que Jesús era innocent. No obstant, al final Jesús va ser condemnat per Rei (per tant enemic del César) i la sentència per voluntat de Pilat va ser escrita en el títol de la creu en les tres llengües que aleshores significaven universalitat, i en una fórmula que va resultar pol èmica. ...

Veritat és recordar

Homilia diumenge XIV de durant l’any (5/07/15) Les lectures   d’aquest diumenge ens parlen de contrastos. A la primera hem sentit la vocació d’Ezequiel.   Déu vol salvar el seu poble malgrat la seva rebel·lia. Tant si escolten com si no escolten, la paraula de Déu s’adreçarà als seus per boca del profeta.   Déu ens estima i ens parla per mitjà dels profetes d’avui més enllà de les nostres disposicions, malgrat la nostra rebel·lia. Acollim aquest   amor? La segona lectura és una acció de gràcies de Sant Pau, entre d’altres coses per ser dèbil i malaltís.   Conta que ha llegit aquesta fiblada del seu cos amb ulls de fe: “en tens prou amb la meva gràcia, el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces”. Moltes vegades quan visitem una persona malalta hauríem de recordar i de recordar-li aquesta frase de l’apòstol: “quan sóc feble, és quan sóc realment fort”. Hauríem de trobar el moment oportú per fer una lectura de la malaltia amb ulls de fe...

Pentecosta còsmica

Els quatre elements dels antics,aigua,terra,aire i foc, els quatre elements del Càntic de les criatures de Francesc d'Assís, trobem en la Pentecosta la seva plenitud transcendent. En un món que sedeja plenitud de sentit, Jesús crida que Ell és Font d'aigua viva. En una Terra sovint eixuta i inhóspita, Ell és l'habitador de les ànimes. Davant d'unes estructures encarcarades, quan sembla que tot és inamovible perquè "sempre s'ha fet així", el vent impetuós de l'Esperit és renovació, és un Nou estil. És l'Esperit que ha parlat per la boca del Bisbe Santiago Agrelo quan ha desenganyat els religiosos que volguéssin vocacions per perpetuar unes estructures caduques. En una societat sovint freda i deshumanitzada,l'Esperit és el foc que Jesús ha vingut a calar a la terra.les llengües ardents sobre els apòstols en són signe. També els cors abrusats dels deixebles d'Emaús. Quina universalitat la de la Pentecosta! El llenguatge de l'amor tothom ...

El projecte de Déu

Diumenge II després de Nadal (4/01/2015) Acabem de proclamar el que anomenem pròleg de l’evangeli de Sant Joan que vàrem també tenir l’ocasió d’escoltar el dia de Nadal. No hi fa res, fa anys aquest evangeli es llegia al final de totes les misses: és un text tan ric! És talment un preludi de l’evangeli i en un preludi musical s’enceten els temes que després es desenvoluparan tot al llarg de la peça. Joan comença el seu evangeli amb la menció d’”el principi” que és una referència a la creació. Tota l’obra de Jesús quedarà situada en aquesta perspectiva. El Déu que crea el món –avui en diem el Big Bang, la gran explosió- és el que es manifesta en Jesús. Déu és anterior a la història (Cf. Mateos-Barreto) i per tant a la Llei. Si es posa en primer pla el Déu de la Llei correm el risc d’oblidar que Déu abans de ser legislador va ser creador. Jesús que ha vingut a portar el Déu creador i de la vida i els dirigents jueus no podien tolerar-ho. Quantes vegades en la nostra societat...

Sonet al company blasmat de foll

Per comprendre cal creure Goethe   Sonet al company blasmat de foll   Jo vull amic comprendre el teu relat tot i que m’apari maldestre o estrany o et diguin nunci de mal averany duus dedins teu llavors d’eternitat.   Clames potser que vols ésser estimat i et fibla punyent   un recòndit dany o el fuet interior d’un gran desengany tenyint cada mot d’aspror i soledat?   Em nego a esbrinar-ne el rerefons i t’escoltaré, pacient l’oïda perquè ens torni la calma ara esvaïda   i junts puguem   junyir els nostres sons per fer una simfonia de vides que abasti fites només pressentides.   23/09/2013 Sant Pius de Pietrelcina