Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Armand Puig

Els criadets

Homilia diumenge XXV de durant l’any Divendres es va presentar el llibre De Lluc a Teòfil , del savi biblista Josep Rius Camps, un recull dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana .   Fou un acte acadèmic solemne i, alhora, amable i proper. Deia el Rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, que en l’autor “s’han trobat l’anàlisi i la intuïció”. Val la pena que el llegim i sobre tot que captem el seu mètode. Doncs bé, mossèn Rius, afirma que Jesús és l’acompliment del Projecte de Déu. Un Projecte, afegia (humanament parlant) abocat al fracàs... I si rellegiu les paraules dels malvats en contra del just que avui recull el llibre de la Saviesa, veureu que en són de terribles i, alhora, d’actuals: “Posem-lo a prova, ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovarem si sap suportar el mal, condemnem-lo a una mort vergonyosa...” Un mal ordit, una conxorxa, un pla secret per fer el mal. La dissort del just, en mans dels torturadors, és quelcom que s’ha repetit i e...

El Temple i els pobres

Homilia diumenge XXXIII de durant l'any Estimats germans i germanes, Molts de nosaltres som sensibles al patrimoni que ens han llegat les generacions precedents. Molts fan llargs viatges per visitar monuments a d’altres països. Jesús el Senyor també n’era sensible. Probablement ell, al costat de Sant Josep, havia   exercit l’ofici de la construcció. I sabia que el que ha estat fruit d’anys de feina se’n pot anar en orris en unes hores. Per això dirà que del Temple magnificent i les seves ofrenes no en quedarà “pedra sobre pedra”, com efectivament va passar quaranta anys després. Dissortadament en el decurs de la història recent hi ha hagut revoltes iconoclastes que han ferit la nostra sensibilitat i que s’han emportat en dies o en hores tresors centenaris o fins i tot mil · lenaris. I tots tenim present les imatges del mur de les lamentacions, que és encara avui el lloc més sagrat del judaisme, on els nostres germans grans, preguen des de fa mil · lennis, davant del te...

Escenarios de belleza para un Papa sensible a las artes

El viaje apostólico de Benedicto XVI en Barcelona tiene dos escenarios privilegiados: la Sagrada Familia de Antoni Gaudí y el Hospital del Nen Déu de reciente construcción. Y un interludio: el Palacio Episcopal de Barcelona con las grisallas de Francesc Pla, el Vicense. La carga simbólica de la Sagrada Familia es realmente impresionante: Antoni Gaudí, respetuoso con la naturaleza, su mejor maestro, sabía que allí dónde ponía una piedra no volvería a crecer la hierba ni podrían vivir los animales, y por eso quiso glorificar la flora y la fauna de aquel solar en los pináculos y gárgolas del ábside. Pensando en la gente que no frecuentaba la iglesia, sacó los retablos al exterior (las fachadas) para que todos descubriesen en ellas algún elemento en el que se sintiesen reconocidos. Y, todavía más, puso en los remates de los campanarios la inscripción Sanctus, Sanctus, Sanctus, para que incluso el no creyente levantase la vista al cielo y musitase una plegaria. Comprender aquello que Gaudí ...