Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como París

Descobrir els propis recursos

Evangeli del diumenge 17 de durant l’any 28 de juliol de 2024 La realitat sovint ens depassa: hem de donar resposta a moltes necessitats: a casa, a la feina, a les persones vulnerables o que se senten soles, tenim moltes trucades pendents de respondre, persones pendents de visitar, ens sobrevenen coses inesperades (diuen que la vida és allò que ens esdevé mentre ens entestem a fer plans...) i ens sentim poca cosa, limitats, amb pocs recursos... Diem que no tenim temps -el bé més escàs. A més és probable que tinguem una baixa autoestima... el final de curs ens agafa cansats, tenim ganes de fer vacances...hem de tancar moltes carpetes... hi ha moments que tot se’ns fa costa amunt. I, aleshores, és quan cal més fer lectura creient de la realitat. Una mirada en profunditat. Fe en la paraula de Jesús: tot el que passa, tot el que ens passa, és per alguna cosa. Deien abans “no es mou una fulla que Déu no vulla .” Aquesta sentència, interpretada al peu de la lletra, ens portaria al determ...

On fugien els dimissionaris?

Estimats amics, quin era aquest lloc inconegut on Cleofàs i l’altre deixeble dimissionari retornaven, decebuts del mateix Jesús i sentint que el seu projecte havia fracassat? Alguns biblistes (Rius et alia) apunten que Emaús és   Ulammaús l’antic nom de Betel, del Santuari del nord que Jacob va fundar durant la seva fugida de les ires del seu germà Esaú.   És a dir, l’indret sagrat on el patriarca va viure aquell episodi tan bell que coneixem com l’escala de Jacob, aquell somni del cel obert amb una escala per la qual els àngels pujaven i baixaven (Gènesi 28, 11-15), un episodi que han plasmat artistes de totes les èpoques, un episodi que el mateix Jesús recull (però que, alerta, també actualitza) quan parla amb Natanael: “Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant...” però afegeix significativament: “sobre el Fill de l'home”. Seria allà al Santuari de Betel, on fugien els dos deixebles dimissionaris? Volien retornar a una manera antiga d...

El sagrament de l'amistat. Dijous Sant 2019

Avui és Dijous Sant, dia de l’amor fratern, dia eucarístic i sacerdotal Allò que a l’Església anomenem “sagraments”, signes sagrats, es corresponen a realitats naturals: el baptisme al naixement, la confirmació a la maduresa, el matrimoni a la unió de dos que s’estimen, la unció dels malalts a la fragilitat del cos... Però a quina realitat humana es correspon   l’eucaristia? A l’amistat. L’eucaristia és el sagrament de l’amistat. Jesús anomena “amics” els seus seguidors. Els posa en peu d’igualtat, perquè en l’amistat no hi ha jerarquies. (Per això a tots ens colpeix la traïció que és el més contrari a l’amistat). L’amistat es tradueix en el servei sol·lícit, expressat a la litúrgia d’avui en el rentament amorós dels peus. Enguany el Papa Francesc celebrarà la Missa de la Cena del Senyor en el Centre Penitenciari de Velletri, a 60 quilòmetres del Vaticà. Allí rentarà els peus a dotze reclusos. Que aquest Dijous Sant, en veure novament aquesta obra de misericòrdia (“era a...

Aprendre de les catàstrofes

Homilia diumenge XXXIII de durant l’any 15/11/15 L’any litúrgic s’acosta a la seva fi.   I en aquest moment dens se’ns convida un any més a reflexionar en perspectiva de fe sobre la fi del món present i sobre la caducitat de les coses terrenals. La Paraula de Déu il·lumina les nostres circumstàncies concretes: cap on va la història? Cap on anem?   Què ens està passant? Molts ens trobem desconcertats davant de les circumstàncies que travessa el món, el nostre país, fins i tot l’Església. Hi ha moltes coses que no acabem d’entendre o que pensem que caldria fer-les d’una altra manera. Ens costa de pair l’afany de poder d’uns i d’altres, la manca de diàleg, els dogmatismes, els comportaments despòtics dels qui estan cridats a servir. I a més som conscients que veiem només la punta de l’iceberg i que hi ha en el fons moltes aliances ocultes, interessos creats, moviments que se’ns escapen... Sembla que estiguem molt informats, però en realitat sempre ens falten peces per compl...
Homilia Baptisme de Jesús 2015 Jesús, en el decurs de la seva vida històrica va viure molt condicionat: un país petit, ocupat, amb unes autoritats religioses fonamentalistes que escrutaven obsessivament tot el que feia i deia, amb uns deixebles que no l'acabaven d'entendre, amb un projecte que des del punt de vista humà semblava abocat al fracàs. Però malgrat tot això, Ell se sentia interiorment un home lliure:   lliure per estimar, lliure per a fer el bé, lliure per predicar i guarir. Lliure per posar en qüestió tot allò que oprimia l’home i la dona del seu temps. I la seva llibertat interior naixia d'aquesta experiència tan pregona del Jordà que acabem d’escoltar en l’Evangeli, una experiència que li va canviar radicalment la vida. La veu del cel: "tu ets el meu Fill, l'Estimat, en tu m'he complagut.” Aquesta experiència radical de l'amor de Déu és en l'arrel de la seva llibertat interior. Nosaltres mateixos també ens podem sentir condici...