Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Ecce Homo

Divendres Sant 2026

Ecce Homo (aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata   de Sant Jeroni de la frase grega ιδου ο ανθρω π ος . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19,5), de les paraules pronunciades pel governador rom à Pon ç Pilat quan va presentar Jes ú s de Natzaret flagel · lat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci ó de ridiculitzar aquell que s ’ havia atribu ï t la condici ó de rei davant la muni ó hostil amb l'objecte de con è ixer el seu veredicte final sobre la seva persona, atès que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna.   Volia doncs aplacar la multitud. Les representacions de l’Ecce Homo començaren el segle XV i han continuat fins el s. XXI. És una imatge pròpia de la Devotio moderna ('Devoció moderna') un moviment religiós de la baixa edat mitjana sorgit als pasiose Baixos relacionat amb l'humanisme cristià. El llibre La imitació de Crist , escr...

Diumenge de Rams 2026

  Al   pati d’honor benedicció de rams, processó i missa de la Passió del Senyor. Bon dia. Avui és un dia en què els nens i nenes sou protagonistes, amb les vostres palmes i palmons. També els pares, els avis, els padrins que us acompanyen i que recorden que quan ells eren petits també anaven a beneir. Jesús va donar molta importància als nens. En un temps en què els nens no comptaven (els nens i nenes eren com homes i dones reduïts) ell Jesús va dir: “si no us feu com a nens no entrareu en el Regne dels Cels.” I els abraçava i els beneïa. Es va anticipar molts anys al protagonisme que tenen els nens d’avui. Mireu quantes pel · l í cules hi ha que les nenes o els nens sou protagonistes. I una de les característiques dels nens i nenes d’avui, és que sou molt desperts, que teniu molta informació, que us fixeu molt en els detalls, que no us fa por dir el que penseu en els grans.   Tots, adults i infants, hem de ser molt sensibles a les formes de pobresa que tenim ...

Viure el dol

Diumenge II de Quaresma Intencions Salvador Llibre Angulo, feligrès de la Murtra, en la seva Pasqua. Per les nenes mortes a l’escola de Teheran Pel Francesco Clemente Santamaria, fill tan esperat de la Marlene i el Juan Cruz, que ja és entre nosaltres Estimats germans i germanes, Avui per a molts, el dolor és quelcom que cal combatre i pal · liar de totes, totes. Després de segles de pràctiques ascètiques, després de segles on gairebé semblava que calia patir per patir, avui esmercem molts esforços, lloables esforços, per mitigar el dolor i evitar allò que coneixem com a acarnissament terapèutic. Sí, és evident, cal evitar tot sofriment innecessari. Però cal evitar també viure en una societat anestesiada, insensible al sofriment.  Un metge humanista, el doctor Jordi Gol Gurina, havia dit que el dolor té també la seva funció. Deia que el dolor és com un despertador que ens avisa que hi ha alguna cosa que no va bé en el nostre organisme. Tinc un amic que diu que els dols els passa mo...

Ecce Homo

  Divendres Sant 2025 Acabem d’escoltar el bell testimoni del Santiago Montobbio sobre poesia i silenci, pastat en la pregària i en la reflexió.   Ja tindrem l’ocasió de llegir-lo. Al pati d’honor ens ha presidit la imatge de l’Ecce Homo de temps dels monjos. Aquesta imatge, fou donada fa pocs anys al Monestir per Enriqueta Rodríguez Jalencas (1935-2020). Ella la tenia a casa, tancada en un armari. Quan les visites venien i li deien: “Estàs molt sola, Enriqueta”, ella somreia perquè quan tots marxaven obria l’armari i dialogava amb Jesús. Anit en la Processó del Silenci, vaig veure una dona que se senyava plorant mirant-se la imatge del nostre Ecce Homo. A Roca i Pi hi ha ancians que es queden estones llargues als peus del Crist Crucificat del vestíbul de la Capella. Algunes persones mai no pregaran davant d’una imatge. Cal respectar-ho. Però no menystinguem mai aquells que dialoguen amb el qui la imatge representa. En el relat de la Passió segons Sant Joan que acabem de...

Tancar bé les etapes

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024 Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó. La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula i l· lumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per apla...

Descobrir els propis recursos

Evangeli del diumenge 17 de durant l’any 28 de juliol de 2024 La realitat sovint ens depassa: hem de donar resposta a moltes necessitats: a casa, a la feina, a les persones vulnerables o que se senten soles, tenim moltes trucades pendents de respondre, persones pendents de visitar, ens sobrevenen coses inesperades (diuen que la vida és allò que ens esdevé mentre ens entestem a fer plans...) i ens sentim poca cosa, limitats, amb pocs recursos... Diem que no tenim temps -el bé més escàs. A més és probable que tinguem una baixa autoestima... el final de curs ens agafa cansats, tenim ganes de fer vacances...hem de tancar moltes carpetes... hi ha moments que tot se’ns fa costa amunt. I, aleshores, és quan cal més fer lectura creient de la realitat. Una mirada en profunditat. Fe en la paraula de Jesús: tot el que passa, tot el que ens passa, és per alguna cosa. Deien abans “no es mou una fulla que Déu no vulla .” Aquesta sentència, interpretada al peu de la lletra, ens portaria al determ...

Homilia en la Mare de Déu del Carme

  Homilia en la Mare de Déu del Carme 2024 Comunitat dels PP. Carmelites de Badalona, 16 de juliol de 2024 Estimada comunitat, regidors,   germanes i germans, la muntanya Carmel és una muntanya de Palestina, al Nord d'Israel, propera al mar Mediterrani. “Carmel” significa “jardí”, “vinya” “verger de Déu”. Hi ha una flora variada i rica amb llorers, murtres, alzines, cedres, pins, garrofers... I la Mare de Déu en la seva advocació del Carme ha estat anomenada «la flor del Carmel«   ». Avui no són possibles els pelegrinatges a Terra Santa per la guerra, el conflicte armat entre israelians i palestins... demanem que arribi a florir un dia altra vegada l’amor i la pau, lluny tota revenja i tot odi criminal, que aquesta pregària d’avui al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Badalona arribi a l’altra riba de la Mediterrània i com en un efecte papallona, hi faci florir l’amor i la pau.   Al segle VIII a.C. el profeta Elies va desafiar des del Carmel els sacerdot...

40è aniversari de la mort de Francesca Güell

Celebrem el 40è aniversari de la mort de Francesca Güell i López (1885-1976), fundadora de l’Àmbit repòs religiós i cultural que porta el seu nom. Gràcies a Francesca Güell avui som aquí. Mossèn Alfred Rubio la va secundar en el seu somni que aquest monestir, restaurat, podria esdevenir un àmbit de repòs. Francesca tenia molt clar allò que volia per la Murtra: solitud i silenci personal, perquè ella mateixa era la primera en practicar-los. I va pensar especialment en intel·lectuals i artistes, que era l’ambient que havia viscut a casa seva des de petita, aquells intel·lectuals i artistes a qui convocava el seu pare Eusebi Güell: escriptors i poetes com mossèn Cinto Verdaguer o Ramon Picó i Campamar; arquitectes com Joan Martorell, Antoni Gaudí o Francesc Berenguer ; pintors com Aleix Clapés o Joan Llimona, escultors com Rossend Nobas o Josep Llimona... I ella mateixa, Francesca, era intel·lectual i artista perquè va cultivar l’intel·lecte i la pintura expressionista. Destaquem el seu...