Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Mont Athos

Criteris evangèlics per al temps d'estiu

Homilia diumenge 13 A La primera lectura d’avui ens dona criteris molt pràctics per a aquest temps d’estiu que fa pocs dies que hem començat. L’evangeli la complementa i l’enriqueix amb nous matisos. En primer lloc per a la pregària. Aquells esposos benestants de Sunam van decidir construir una habitació per Eliseu, el profeta, a la terrassa de casa seva. L’ habitació del profeta, de l’home de Déu era molt senzilla però tenia els elements indispensables: una habitació, a la part alta de la casa, tancada, amb una llit, una taula, una cadira i un canelobre i un llum. Recordem el consell que Jesús ens dona a tots els qui també som cridats a ser profetes i que és el marc propici per a la pregària personal: “tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.” Perquè les persones per pregar, per trobar-nos amb el Pare, no necessitem gaire el...

Meditar amb el cor

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2023 El misteri del Déu trinitari que avui celebrem ens convida a l’adoració admirativa en silenci. Que important que és conrear el silenci interior i, meditant amb el cor, submergir-nos en el misteri! Les paraules i els raonaments gairebé ens fan nosa, el cor ens ho diu i ja en tenim prou. Miquel de Unamuno deia en el seu llibre Nicodem el fariseu , “que poc que es medita amb el cor! La fe no és una mera decisió de l’intel ·l ecte, l’adhesió a un principi abstracte, a una fórmula sense contingut, la fe no és l’afirmació de principis metafísics o teològics, sinó un acte d’abandonament i de lliurament cordial a la voluntat, una serena confiança en que concorren a una mateixa fi, la naturalesa i l’esperit, una confiança ferma en que la veritat habita dins de nosaltres, en que som vasos de veritat i que la veritat és consol, confiança ferma i que, quan obrem amb puresa i senzillesa d’intenció, servim a un designi suprem...”   I per meditar amb el...

El rostre matern de l'Esperit Sant

  Estimats germans i germanes, Pentecosta no és un fet aïllat, si no la baula d’una cadena que travessa la història i que cada any ens fa reviure aquell primer pentecostes de l’església naixent.   És com una pedra llançada en les aigües tranquil · les d’un llac que es va obrint en cercles concèntrics. Arran del nostre pelegrinatge a Mont Athos, a Grècia, el passat més de febrer, m’he adonat de la importància de l’Esperit Sant en la teologia i he descobert la figura de   Silvà, un monjo rus d’aquesta muntanya sagrada. Thomas Merton va escriure en La Pax Monastique (1958) “Potser descobrim que el monjo més autèntic del segle XX ha estat el pare Silvà, extraordinari starets -paraula russa que vol dir un pare espiritual amb un carisma evident- de Mont Athos.” Amb la seva oració i el seu testimoni, Silvà és ferment de trobada i de comunió. Esperit Sant no m’abandonis!!! Més d’una vegada de distintes formes aquest crit ressona en els escrits de Silvà. L’Esperit Sant, per...

Un diàleg seductor i progressiu. Versió del diumenge 3r de Quaresma

Estimats amics,   Era a Mont Athos. Després d’una caminada de dues hores vam arribar al Monestir de Stavronikita (la victòria de la creu) i un monjo jove ens va oferir un got d’aigua fresca i uns dolços i ens va ensenyar una pintura de l’església on hi ha representat el diàleg de l’evangeli que hem proclamat avui el de Jesús i la samaritana. En aquesta pintura, la samaritana va elegantment vestida, una mica provocativa i cridanera, molt diferent de les altres dones santes representades en les venerables icones. El mateix Sant Joan Crisòstom -ens va dir el monjo- se sentia pertorbat pel fet que Jesús havia fet d’aquesta dona frívola una interlocutora vàlida. I ens explicava que aquell passatge a l’església oriental el valoren molt perquè només hi ha dos moments als evangelis que Jesús es presenta com: “Jo soc”. Aquest de la samaritana i el del cec de naixement. Recordem el de l’invident: -Creus en el Fill de l'home? Ell li va respondre: I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? ...

Un diàleg seductor i progressiu

Homilia diumenge tercer Quaresma. Estimats amic, Era a Mont Athos. Després d’una caminada de dues hores vam arribar al Monestir de Stavronikita (la victòria de la creu) i un monjo jove ens va oferir un got d’aigua fresca i uns dolços i ens va ensenyar una pintura de l’església on hi ha representat el diàleg de l’evangeli que hem proclamat avui: el de Jesús i la samaritana. En aquella pintura, la samaritana va elegantment vestida, una mica provocativa i cridanera talment com una dama de la cort, molt diferent de les altres dones santes representades en les venerables icones. El mateix Sant Joan Crisòstom -ens va dir el monjo- se sentia pertorbat pel fet que Jesús havia fet d’aquesta dona frívola una interlocutora vàlida. I ens explicava que aquell passatge el valoren molt perquè només hi ha dos moments als evangelis que Jesús es presenta com: “Jo soc”. Aquest de la samaritana i el del cec de naixement. Recordem-lo: -Creus en el Fill de l'home? Ell li va respondre: I qui és, S...