Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Dante Alighieri

Ús social del diner

Estimats germans i germanes, Diumenge passat l’evangeli acabava amb aquestes paraules de Jesús: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”. Son unes frases que les llegim per sobre perquè sembla que ens molestin i, com que el diner és tan necessari per viure, pensem de seguida que va adreçada a uns altres perquè al nostre país cap persona ni institució sol dir que tingui diners, no fos que li prenguessin. Crec que en el decurs de la meva vida de rector, una sola vegada un feligresa anciana em va dir, contenta: “tinc diners, perquè un nebot m’ha fet un vitalici sobre la casa”. El diner és útil i necessari, ens n’hem de servir, però no l’hem de servir ni idolatrar. Una idolatria que es tradueix en malbaratament o en acumulació, quant del diner n’hem de fer un ús social. És certament un tòpic que el poble català és gasiu, avariciós.   Sovint s’atribueix que Dante a la...

Dante i els catalans

  Déu vos guard. Estem commemorant el setè centenari del traspàs de Dante Alighieri, l’autor de la Divina Comèdia. Es tracta d’una obra mestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplació del Misteri -en el qual vivim submergits- i a la seva interiorització. El Papa Francesc ha recomanat de llegir-la. Sovint es diu que Dant parlava de “l’avara povertà dei catalani” però segons Josep Maria de Sagarra, insigne traductor d’aquesta magna obra   és una cita errònia quant a la forma i quant al fons: el vers 77 del cant VIII del “Paradiso” diu textualment: “l’avara povertà di Catalogna” un vers que no fa referència a la Catalunya peninsular, de la qual el Poeta degué tenir una idea vaga, sinó a Sicília, dominada, des del 30 de març de 1282, pels reis de la Corona d’Aragó, després del desastre dels Anjou i de les Vespres Sicilianes. Sí que Dant fa una referència a la Ciutat de Lleida, al cant XVIII, al cercle quart del Purgatori, fent menció de la ...

Dantedì. Pensament del dia

  Bon dia. Demà dijous 25 de març, es commemora el Dantedì, el dia de l’inici de la Divina Comèdia, l’obra mestra del poeta per antonomàsia, Dante Alighieri, del qual celebrem set-cents anys de la   mort. Dante situa la seva obra dins la Setmana Santa de l’any 1300 i nosaltres també som a les portes d’aquest septenari singular que convida a la contemplació del Misteri i a la seva interiorització. La Divina Comèdia, segons Josep Maria Ballarín, capellà i poeta, ens porta a una edat mitjana molt més lluminosa que la fosca i obscurantista que vam aprendre i que alguns volen emular. L’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, equipara l’itinerari del poeta a la passió de Crist i el traductor Virgil Ani, romanès resident a Catalunya, dirigeix de fa anys una lectura pausada i meditativa de l’obra de Dante a la Universitat de Barcelona. Tots ens podem sentir protagonistes de la Divina Comèdia:   els qui es troben a la meitat del camí de la vida, els qui se senten extravia...